XXVI Marató de Sevilla (2010)

Aquests sevillans ho fan tot mot bé. Vaja detalls, recordeu, 16 € inscriures.



I ja van onze maratons i pujant.


Dins els passadissos de l'estadi de la Cartuja

A punt de sortir


A dalt i abaix podeu veure el túnel de sortida que va fer d'embut creant una retenció en el seu interior. D'esquena, a dalt, podeu veure a en Vincent d'esquena.


S'ensuma per tot arreu la marató.



En Victor en el seu sprint final.


Jo encarant els últims 100 metres.


A Isla Màgica en el dinar de clausura que tampoc ens va costar un ral.


Gran ambient i molt bon rotllo.


Això no se que és, però la canalla volia fer-se fotos per tot arreu.

Aquests dos, en Jordi i en Roger, sembla que acabaran fent alguna marató amb mi algun dia
Avui s'hi moren de ganes, demà ja veurem, jajaja.
Ehem! La Barqueta un altre cop.




El Pont de la Barqueta travessa el riu Guadalquivir.





Això de caminar... al Roger no li agrada gaire, no.


La Torre del Oro

La Barqueta
La Sandra i els nens a la porta de la Maestranza.
El Gualdalquivir


Grans vistes des de la tarrassa de l'apartament.

Un cop més la sort m'ha donat l'esquena. Sevilla no ha estat el que esperava però lluny d'estar decepcionat em trobo bé, content. Un altre gran experiència a terres sevillanes. Ja vaig dir l'any passat que aquesta gent mereixia el meu retorn i aquest any ho torno a dir per això és molt possible que l'any vinent torni a estar a la línia de sortida.
Bé, no vull esplaiar-me perqué a mi no se'm dona bé això d'escriure. Aniré al "grano".
Aquest cop no he anat sol a Sevilla. En Victor (2:45), Vincent (3:21) i Sisu (3:22) i les seves respectives famílies han estat amb mi i els meus . Ens ho em passat molt bé.
Temps purament hibernal. A la línia de sortida ens trobavem per sota dels 4º i el nivell d'humitat altíssim. No eren les millors condicions per córrer però bé, que hi volies fer. El temps per escalfar tot i la gran organització va ser escàs. En Victor amb propòsits molt seriosos va tirar endavant per sortir amb els primers mentre els demés ens varem quedar més enderrerits fent-nos companyia uns als altres. Va ser la primera errada. Es va donar la sortida i quan vam arribar al túnel de sortida es va crear un tap que va fer aturar-nos un temps, no gaire però el suficient per perdre de vista la llebre a la que m'havia d'aferrar. A partir d'aquí van tenir que pujar el ritme per recuperar el temps perdut esquivant a Déu i sa mare. Bé, la llebre de 3 mai la vam tenir més aprop de 7 o 8tcents metres, anava molt ràpida (va arribar en 2:57). Per errada involuntària el meu rellotge es va aturar i ja no em va servir. Vaig decidir tirar amb el del Vincent amb el que a priori havia de fer tota la cursa. El que no esperava era que a partir del km 21 es quedaria enrera tenint que afluixar el ritme (3:21). Jo ja no tenia referències. Només la d'uns nanos que m'havien dit que volien baixar de 3 hores. Així que vaig anar a uns pocs metres darrera d'ells. La errada més important va ser no pensar que no havia sortit amb ells i que per tant les seves referències no tenien perqué ser les meves. De fet avui encara no ser si van sortir avans o després de mi. Al final 3:02:09 un minut més que a Donosti. Decepcionat per una banda, llògicament, però per lo demés us puc assegurar que estic sumament content. Les sensacions, els ritmes (van ser quasi perfectes durant gairebé tota la cursa), tot va ser molt positiu. No em vaig arrossegar mai i això obliga a fer aquesta lectura positiva. De ben segur que amb una bona sortida al costat de la llebre aquest cop ho hagués aconseguit.
Ara, i que consti que no volia, ja penso amb quina faré avans de l'Estiu. Amb en Gàlvez hem pensat amb Praga (9/05/2010), Copenaghe (23/05/2010), Vitòria (9/05/2010) i fins i tot, i poder riureu, BCN.
Aquesta setmana acabaré d'estudiar els perfils d'aquestes curses per acabar de decidir-me.
Ja se que pensareu que estic boig però que voleu que us digui. M'estimo aquesta distància. És la disciplina que més em complau i em satisfà. L'esforç es troba en la resistència i no te a veure amb els ritmes tant alts que exigeixen altres modalitats de més curta distància.
La dona m'insisteix en que si he de fer alguna que sigui BCN perqué anar fora ja sabeu que comporta moltes despeses i maldecaps però 3 setmanes són poc temps. Parlaré amb el jefe però em sembla que li agrada aquesta distància més que a mi, jajaja. No m'extranyaria que li semblés bé i tot.
A dia d'avui, a diferència d'altres begades, em trobo molt recuperat. No tinc dolors musculars. Ja tinc moltes ganes de sortir a fer una tiradeta.
Bé, he dit que no m'enrollaria. He explicat tot de la manera més sencilla possible. De ben segur que em deixo moltes coses per explicar.

Ah!! Pel 24 d'octubre la XXV VENICE MARATHON.
La dona vol tornar amb els nens. Va ser una gran aventura i una gran marató. A vore...

Ara per ara, a tots...
Salut i Potes!