Bé. Decidit. Ja fa dies que vaig formalitzar la meva participació a BCN. La dona en té tota la culpa. Com vaig dir en el post anterior va ser ella qui em demanava que fes aquesta ja que les demés maratons es feien en els dies que de ben segur havia de fer ella els examens finals. I és que per fi crec que a final de temporada serà mestre i no vull espatllar-ho. Lo més fàcil és fer això i reconec que m'agrada la idea d'estar a BCN el dia 7.
La intenció no està clara. Menteixo, si està clara. En principi sortiré amb la llebre de 3 hores. No pasarà com a Sevilla. Aquest cop m'agafaré de la mà amb el senyor del globus. El que no està clar és si arribaré amb ell. Les sensacions aquests dies quan he sortit no m'han aclarit res. No tinc cap mena de dolor. Tot sembla estar bé. Potser noto com restes d'esgotament que no em deixen acabar de rendir com jo voldria. 11 dies falten i espero que n'hi hagi prou per que el meu cos torni a ser capaç, amb seguretat, de córrer una marató.
En Galvez no s'ha sorprés gens de la decissió. Creu que la marató no és la idònia pel perfil però tampoc ho ha vist malament. De fet ja estic treballant amb la programació semanal que incorpora els farlets i les séries habituals intercalant amb carreres contínues.
Aquesta serà la dotzena marató, la mateixa que un 4 de març de 2007 va ser la primera. Em fa més il·lusió aquesta xifra, la 12, que la (sub)3. La satisfacció que sento en fer una nova marató és molt especial.
Espero veure, a diferència de quasi totes les maratons que he fet, moltíssima gent coneguda.
Que bé.

Ara per ara...Salut i Potes a tots!

XXVI Marató de Sevilla (2010)

Aquests sevillans ho fan tot mot bé. Vaja detalls, recordeu, 16 € inscriures.



I ja van onze maratons i pujant.


Dins els passadissos de l'estadi de la Cartuja

A punt de sortir


A dalt i abaix podeu veure el túnel de sortida que va fer d'embut creant una retenció en el seu interior. D'esquena, a dalt, podeu veure a en Vincent d'esquena.


S'ensuma per tot arreu la marató.



En Victor en el seu sprint final.


Jo encarant els últims 100 metres.


A Isla Màgica en el dinar de clausura que tampoc ens va costar un ral.


Gran ambient i molt bon rotllo.


Això no se que és, però la canalla volia fer-se fotos per tot arreu.

Aquests dos, en Jordi i en Roger, sembla que acabaran fent alguna marató amb mi algun dia
Avui s'hi moren de ganes, demà ja veurem, jajaja.
Ehem! La Barqueta un altre cop.




El Pont de la Barqueta travessa el riu Guadalquivir.





Això de caminar... al Roger no li agrada gaire, no.


La Torre del Oro

La Barqueta
La Sandra i els nens a la porta de la Maestranza.
El Gualdalquivir


Grans vistes des de la tarrassa de l'apartament.

Un cop més la sort m'ha donat l'esquena. Sevilla no ha estat el que esperava però lluny d'estar decepcionat em trobo bé, content. Un altre gran experiència a terres sevillanes. Ja vaig dir l'any passat que aquesta gent mereixia el meu retorn i aquest any ho torno a dir per això és molt possible que l'any vinent torni a estar a la línia de sortida.
Bé, no vull esplaiar-me perqué a mi no se'm dona bé això d'escriure. Aniré al "grano".
Aquest cop no he anat sol a Sevilla. En Victor (2:45), Vincent (3:21) i Sisu (3:22) i les seves respectives famílies han estat amb mi i els meus . Ens ho em passat molt bé.
Temps purament hibernal. A la línia de sortida ens trobavem per sota dels 4º i el nivell d'humitat altíssim. No eren les millors condicions per córrer però bé, que hi volies fer. El temps per escalfar tot i la gran organització va ser escàs. En Victor amb propòsits molt seriosos va tirar endavant per sortir amb els primers mentre els demés ens varem quedar més enderrerits fent-nos companyia uns als altres. Va ser la primera errada. Es va donar la sortida i quan vam arribar al túnel de sortida es va crear un tap que va fer aturar-nos un temps, no gaire però el suficient per perdre de vista la llebre a la que m'havia d'aferrar. A partir d'aquí van tenir que pujar el ritme per recuperar el temps perdut esquivant a Déu i sa mare. Bé, la llebre de 3 mai la vam tenir més aprop de 7 o 8tcents metres, anava molt ràpida (va arribar en 2:57). Per errada involuntària el meu rellotge es va aturar i ja no em va servir. Vaig decidir tirar amb el del Vincent amb el que a priori havia de fer tota la cursa. El que no esperava era que a partir del km 21 es quedaria enrera tenint que afluixar el ritme (3:21). Jo ja no tenia referències. Només la d'uns nanos que m'havien dit que volien baixar de 3 hores. Així que vaig anar a uns pocs metres darrera d'ells. La errada més important va ser no pensar que no havia sortit amb ells i que per tant les seves referències no tenien perqué ser les meves. De fet avui encara no ser si van sortir avans o després de mi. Al final 3:02:09 un minut més que a Donosti. Decepcionat per una banda, llògicament, però per lo demés us puc assegurar que estic sumament content. Les sensacions, els ritmes (van ser quasi perfectes durant gairebé tota la cursa), tot va ser molt positiu. No em vaig arrossegar mai i això obliga a fer aquesta lectura positiva. De ben segur que amb una bona sortida al costat de la llebre aquest cop ho hagués aconseguit.
Ara, i que consti que no volia, ja penso amb quina faré avans de l'Estiu. Amb en Gàlvez hem pensat amb Praga (9/05/2010), Copenaghe (23/05/2010), Vitòria (9/05/2010) i fins i tot, i poder riureu, BCN.
Aquesta setmana acabaré d'estudiar els perfils d'aquestes curses per acabar de decidir-me.
Ja se que pensareu que estic boig però que voleu que us digui. M'estimo aquesta distància. És la disciplina que més em complau i em satisfà. L'esforç es troba en la resistència i no te a veure amb els ritmes tant alts que exigeixen altres modalitats de més curta distància.
La dona m'insisteix en que si he de fer alguna que sigui BCN perqué anar fora ja sabeu que comporta moltes despeses i maldecaps però 3 setmanes són poc temps. Parlaré amb el jefe però em sembla que li agrada aquesta distància més que a mi, jajaja. No m'extranyaria que li semblés bé i tot.
A dia d'avui, a diferència d'altres begades, em trobo molt recuperat. No tinc dolors musculars. Ja tinc moltes ganes de sortir a fer una tiradeta.
Bé, he dit que no m'enrollaria. He explicat tot de la manera més sencilla possible. De ben segur que em deixo moltes coses per explicar.

Ah!! Pel 24 d'octubre la XXV VENICE MARATHON.
La dona vol tornar amb els nens. Va ser una gran aventura i una gran marató. A vore...

Ara per ara, a tots...
Salut i Potes!

44 Cros de St PAU

El meu pitrall


Companys d'equip
El jordi a punt de fer el cim del Montgros


I jo.

Bé, cada dia més aprop de Sevilla, de fet diumenge que ve és el gran dia i realment em trobo acollonit, uf...!
Avui em tocava fer un rodatge de com a molt 20 km's sense desnivells importants. En principi havia d'anar amb els companys que m'acompanyen a Sevilla però algú em va recordar que avui es feia el cross de Sant Pau a Ribes. Una d'aquelles curses que es tornen clàssiques amb el pas del temps i que procures no deixar mai de fer. Bé, seguint les instruccions del jefe, les pujades les he fet en quasi tots els casos caminant, i es que no volia córrer riscus. Per a mi ha estat una sortida molt suau, d'aquí la marca, 1:17:i pico. Dels últims diria. M'he tingut que retenir en alguns moments però la olor a Sevilla m'ha rondat sempre recodant-me el que realment ha estat motiu de tant de treball. Així es que xinu xano fins el final amb l'amic Ferriz que vindrà mab mi a Sevilla. També s'ha trobat molt còmode en aquesta cursa tant maca.
Aquesta setmana he decidit fer allò que en diuen bomba d'hidrats a veure si em va bé.
Com dic més amunt, estic molt espantat, una mica anguniòs. Un altre marató s'apropa i això vol dir tornar a patir un altre cop durant 42 km's. Només és 1 minut el que he de rebaixar la marca per aconseguir veure complert el meu somni, baixar de tres hores. En Mr Gàlvez creu que la feina està feta i només factors externs poden fer que fracassi. A ell li dono gràcies per tot el que me ensenya i tot el que m'ha fet evolucionar.
Si he de ser sincer, ho veig tant difícil ... ara mateix... Espero que el descans em faci cambiar les impressions.

Bé, ja veurem com va. La propera comunicació serà dilluns que ve, dia 15.
Ara per ara...

Salut i Potes a tots!!!