TRADUCTOR (perdonad por los resultados)

diumenge, 5 de juliol del 2009

La TALAIA 2009

L'arribada, moment en que les penuries marxen del cap.


Ojo que això baixa de debó!

Collons, com puja!!!


4 de juliol de 2009

El color groc i blau va predominar sempre, quin colorido tú!

En un moment de la sortida, poquet a poquet que no hi ha pressa.


L'sprint.


Bé, per fi he tornat a competir, ja era hora. Des de la marató de Perpinyà que no ho feia i això va ser el 31 de maig, es a dir 1 mes i 4 dies.
Aquesta cursa s'havia de fer, és una de les curses que tenim a casa i a sobre, gràcies als atletesvng.org, gratuita ja que sóm part integrant d'aquest equip.
A les sis de la tarda és la sortida, fa una calor de por. Ens ajuntem tots els companys d'equip, fem la foto de rigor, comentem les sensacions de cadascú i ens desitjem com sempre sort per uns, la majoria, la cursa de 10 km's i d'altres, menys, la de 21 km's.
10 minuts abans surten les noies, són poquetes però ben preparades. Els següents són els maxotes que fem els 21 km's, ho fem aproximadament a les 18:20. Tot està molt sec. Corro darrera d'un grup nombrós que aixeca moltíssima pols, pols que m'asseca la gola i m'ho fa passar malament. Semblava que es començaven a complicar les coses. Sortida molt lenta, sense arriscar. La consigna era no patir, era un entrenament més, el del cap de setmana. Així ho varem acordar en Gàlvez i jo ja que calia prioritzar els objectius pels que estem treballant, primer Mediterrani a l'octubre i Sant Sebastià al novembre.
Mica en mica, després del primer avituallament que m'aclara la gola, vaig agafant bon ritme i sense voler començo a avançar corredors i això ja sabeu que dona molta moral. En Jose Manuel, company d'equip, em fa una bona part de la cursa, sense saber-ho, de llebre. Està molt fort i tira molt bé. Llàstima que cap al final va haver de baixar el ritme. Enrere no veig cap company més. Només en Vincent, em passa com una bala i mentre jo camino per pujar una rampa ell donant saltets, pim-pam, pim-pam, s'enfila per les roques i apa, cap a munt! És realment alarmant, el crack fa sis dies a fet l'IRON MAN, ooooohhh...!!! En poc més de dotze hores!!! ooooohohoo...!!!
Més tard, ja al final, li ha passat factura i com que jo pujar, no pujo gaire bé, ara, això si! baixar, baixo de por, i per aquí he compensat totes les meves mancances. Jejeje.


Finalment el temps ha estat diria que molt bó. 1:55:38, en la 25ª posició, 10º de la categoria. He arribat juntament amb la noia guanyadora, la Maria Muntanyans, de Sitges, amb un temps de 2:05:45. No se perqué he fet un sprint d'aquells tontos i la he avançat en l'últim moment com si fos per dir,sssssssshsss...!!! que aquí estoy yo!!! Després hem enraonat i hem rigut una mica. Ja comença a ser normal veurens a les curses.

Bé, a l'arribada em trobava una mica extrany, semblava que no estava gaire cansat en canvi em trobava totalment atontat, mig marejat. Menys mal que un parell de gots de birra i una butifarra fan que la sang torni a circular amb normalitat.

He vist pocs companys a l'arribada ja que la majoria ja havien marxat donç la cursa de 10 km's ja feia estona que havia acabat. En Valldo ha estat un dels que he vist així com el Xalo.

Els companys, tots ells, molt bé. Tant per la de 10 com per la de 21.

Val a dir que la organització va ser fantàstica, des d'aquest blog felicitacions a les més de 50 persones que de manera desinteressada han prestat els seus serveis a la cursa. Tasca sense dubte molt dura. Els avituallaments es trobaven en llocs molt aillats i en varen ser 8 per la cursa llarga, uf! I tenien de tot, aigua, isotònic, fruites variades. Xapó!!!

Bé, no em vull esplaiar més.
Ah! Us espero el 26 a Cubelles per fer la cursa de muntanya Puig de la Tiula d'11 km's.
Els pitralls els podeu aconseguir a Xterra, o bé a la peixateria del company Joan Carles, Les Salines, al polígon que té el mateix nom, o també al Centre Social de Cubelles. Recordar-vos que per ser la primera edició serà gratuita. Només n'hi haurà 200, així es que...


Ara si, SALUT I POTES!!!

El BÚFAL

El BÚFAL