Bones.
Avui m'ha recordat la mastressa que ahir va fer 10 anys del fatídic accident que vaig tenir a la Volta a Catalunya l'any 2012, el 23 de març.
Tota la família vam passar un mal tràngol que no ovlidarem mai, però, gracies a Déu tot ha quedat com algo no tan dolent que ha passat per les nostres vides i, al'hora, ha deixat coses boniques per recordar.
Ha quedat clar que som forts. Molt forts!!
Però be. Passem fulla.
Porto des del dia del Montgrós sense poder posar el peu a terra.
Un putu ESPOLÓ m'està tocant allò que no sona. Dos mesos sense còrrer. Estic que em pujo per les pareds.
La setmana vinent vaig a rehabilitació a vore que es pot fer.
Em puc posar les bambes i al principi va tot be però quan portes una estona comença poc a poc el doloret. Després, a la nit, quan m'aixeco pel que sigui, no puc posar el peu a terra fins que s'escalfa.
Ara que aniré al fisio faré una petita bogeria. Aquest finde aniré a còrrer per la Tiula. Direu que estic sonat però crec que serà millor que la fascitis aquesta estigui efervescent per que el fisio sàpiga be que te que fer. Potser sacrificaré uns quans dies més de parada però crec que valdrà la pena.
Mentres tant vaig al gym on em foto molta canya ja sigui nadant, musculant o fent sesions dures d'spinning.
Mentre tot això passa vull SALUT i POTES per a tothom!!!
