ATALAIA 2008

Aquest any hem decidit fer l'Atalaia en contes de l'Espirall. La raó principal és no parar i de pas trepitjar terra i no asfalt.
Hi ha amistats que m'ho han recomenat dient lo maca que és aquesta cursa de muntanya.
Aprofitaré per justificar allò que vaig dir de fer un circuit mixt, i ara ja feia dies que no feia muntanya.
Per la web de la cursa he trobat al bon amic Espenegall que l'any passat ja va passar pel Garraf deixant la seva emprenta.
Ara toca deixar enrera Venezia i aquesta cursa és bona per fer.ho.
Salut i cames!

VENEZIA 26 d'octubre de 2008

Aquest any m'ha fet molta satisfacció lluir la Senyera. Era una questió que ja feia temps que tenia pendent. La sensació, per això, és que ningú té idea d'on coi és la bandera. M'han mirat com dient "I este de donde serà, Chechenia, Bosnia, Thajastan..." Menys Catalunya de tot.
Ni jo mateix, veient aquestes fotografies, dirie que les he passat "canutes". No us deixeu enredar, és super dura però cullons, que maca
.http://www.venicemarathon.it/gallery.html
Mireu, us deixo aquí una galeria que mostra la marató de Venezia, en general, el més destacat.


La recta final, els últims trescents metres, per la cara, oi? http://www.fotostudio5.com/get_image.aspx?File=fotografie%2fevento_295%2fFt_3949134.jpg
Ja van 5 maratons, qui ho havia de dir!

Donç si, ja són 5. Aquesta ha estat probablement la més especial. La ciutat, la gent de Venezia i els que m'han acompanyat, família i amics, han fet que així sigui.
Des del primer moment, en el viatje cap a Venezia, com en l'estància, la cursa i el viatge de tornada, tot ha estat una gran experiència.
Crec que no cal fer cap cursa per anar a Venezia, vos recomano que hi aneu, no crec que a Europa hi quedi cap ciutat tant especial i tan bonica. Hi havia moments en que creiem que ens trobavem immersos en ple segle XVII o XVIII, no se, impressionant.
Quan tingui el muntatge vos el penjo.
Be, la cursa, anem a pams. 05:25 h del 26 d'octubre de 2008, m'aixeco i despres de fer un café i un plàtan surto i pasejo pels carrerons i els canals de la ciutat per arrivar a l'estazione de vaporetto per agafar la línia 2 que m'ha de portar a les 06:19 h. a Troncheto on unes llançaderes ens han de portar a Stra a uns 40 km, poble d'on a de començar la cursa. En total 3:45 hores des de que em llevo fins que comença la cursa, no comencem bé. En el moment en que ens coloquen en els caixons intento buscar les llebres i només veig la de 2:50, la de 3 i la de 3:40. On és la de 3:10? donç no ho se. Decideixo provar amb la de 3 hores, precipitació total. Fins el km 21,5 tot perfecte, pas per mitja a 1:30, clavat! El problema ve quan el basó dret peta i això condiciona la resta de cursa. Parcials bons que es van convertint en dolens. El recorregut deixa de ser completament planer i comencen a apareixer pujadetes, especialment recordo el tram que recorre el Parco de San Giuliano, amb un pont llarg que comporta una lleu pujada que en les condicions que em trobava magnifica les molèsties dels bassons. D'aquí el circuit ens porta al Ponte de la Liberta, de 5 km de llarg, ufff...!! no el vull comentar, només dir que en aquest les forces les vaig anar perdent progressivament. Menys mal que l'arrivada a Venezia m'estimula i reapareix la motivació que em porta fins a l'arribada. Vull felicitar molt especialment als venecians que, incondicionalment, es llencen al carrer amb motiu d'aquest event esportiu.
La he acabat i això és la lectura positiva de la que estic tremendament orgullòs, ja en tinc un altre i vull que arrivi Sevilla 09 per afegir.la a la llista amb marca personal. S'ha d'apendre dels errors, són aquests els que et condueixen a l'èxit, segur.


El pitrall parla per si sol, oi? els obsequis deunidó. Medalla preciosa, samarretes, gorra...
Aquest link os ensenyarà el petit homenatge que tenia ganes i il·lussió per fer.li al meu país.
http://www.runnersworld.it/edisport/runners/notizie.nsf/HPRunnerstv?openform&e=VE08M&l=IT&n=CABAU+VAELLO+JORDI+JOAN&r=1263&ct_s1=10:02:48&nt_s1=00:42:24&ct_s2=10:24:09&nt_s2=01:03:45&ct_s3=10:50:55&nt_s3=01:30:31&ct_s4=11:08:35&nt_s4=01:48:11&ct_s5=11:32:11&nt_s5=02:11:47&ct_s6=11:57:39&nt_s6=02:37:15&ct_s7=12:26:04&nt_s7=03:05:40&ct_f=12:44:19&nt_f=03:23:55

Ara si. VENEZIA, per fi!

Mapa de VENEZIA
Per fi a arrivat el gran moment. La data d'inscripció va ser el 3 de març de 2008, han passat 7 mesos i 18 dies. Sincerament han passat molt ràpids. Realment estem ansiosos de marxar cap a Itàlia. Serem 6 en un apartament per a 8, tot plegat amb un preu molt interessant.
Es podria dir que la planificació ha estat perfecte, no hi ha lligams sueltos. L'experiència dels companys de CORREDORS.cat ha estat molt important, Ironxevi, Korfbaler, Jauteras... A tots gràcies. La temporada que ve seguiré un fil que em fagi coincidir amb vosaltres.
La setmana passada vaig convalidar el llarg amb Tivissa, aquesta setmana he fet la cursa del Cava a un gran nivell. Això fa que la planificació d'aquesta setmana sigui molt light, trote suau combinat amb uns estiraments i potser alguna coseta d'abdominals. La veritat és que estic una mica "zàngano", amb ganes de relaxar-me una mica.
Al llarg de la setmana aniré fent conexions per transmetre els ànims i últimes conclussions.
Salut i cames!

Cursa Solidària País del CAVA

Bé, no se si ho faig bé. Avui l'hem fet. Aquesta cursa (2ª edició) s'ha guanyat el meu respecte i la meva admiració. A presentat una organització excel·lent, autobusos llançadera tant en sentit Vilafranca des de Sant Sadurní abans de la cursa, com després des de Vilafranca a Sant Sadurní. Senyalització, molt bé, l'administració de chips i pitralls perfecte. Tot molt bé, sincerament, no m'ho esperava. Ha estat una cursa, i no vull resultar vacil·la, fàcil, 13 km en 53,23, molt bé, més tenint en conte la orografia del circuit. Posició en la GRAL, el 35º, jolín!! i el 16º de la categoria (>35-44<). La veritat és que amb 40 hi ha un gran nivell. Ara, la millor sensació que tinc, és que no em deixo res per fer de cara a VENEZIA. La preparació podia ser més complerta però estic segur que no efectiva. Potser, bé, potser no, segur que no faré 3 hores però crec que estic en disposició de fer 3' 06 sense complicar-me gaire. No se si finalment serà així, però vos puc assegurar que aquestes manifestacions són producte de la meva i major sinceritat.
Per cert, vos penjo el link amb el resultat. Si mireu el lloc 35º, sòc jo amb 53:23'.
http://www.championchip.cat/curses/cursacava/res2008g.htm


------------------------------------------------------------------------------------------------- Aquesta setmana anirem a donar una volteta pel cor del Penedès. Res seriós ja que interessa recuperar-se de TIVISSA. Això no serà fàcil. Aquesta cursa pretén ser solidària amb la marató de TV3, i és per això que tots els ingressos d'aquest esdeveniment aniran destinats a aquests i a la seva causa. L'import de la inscripció és només de 5 €.

La distància és de 13 km en un circuit irregular però agradable. La cursa correrà el Penedès des de la Rambla de Vilafranca a la de Sant Sadurní d'Anoia.

La decissió que he pres donat que les seqüeles de Tivissa són d'importància i que la setmana següent ja partim cap a Venezia per realitzar la Marató és, segur, la més inteligent, sortir a ritme de marató, aproximadament entre 4 15 i 4 30, i així familiaritzar-me amb els ritmes de carrera

A vore que tal.

Salut i Cames.

TIVISSA 2008

Boira, vent i pluja. Qué més volem? Això si és aventura!

Dificultats per divisar les fites. La referència són els propis corredors, si un s'equivoca s'equivoquen tots.

Ahir vàrem anar un altre cop a Tivissa, En principi ja saviem a que ens anavem a enfrontar, ja teniem l'experiència de l'any passat. Feia pocs dies ens varem enterar que hi havia una modificació en vers l'edició passada, s'afegia una muntanya, "la Llena", una cresta que distava el seu cim, jo crec, en 2 km. Per tant el circuit aumentava fins els 24 km. A mida que s'anava atançant el dia de la cursa, els pronòstics metereològics anaven empitjorant, pluja, pluja i més pluja.
El dia 11 al vespre ens varen dir que en cas de confirmar-se els pronòstics, s'havia previst una ruta alternativa de 18 km, evitant així els espais més perillosos on una lliscada et podia ficar en una situació realment compromesa. Bé, donç finalment i tot i que l'amenaça de pluja era sempre latent, es vare decidir que es faria el circuit tal i com en principi havia de ser, 24 km. No plovia però el cel era negre i s'anaven escapant quatre espurnes, tothom savia que acabaria plovent, no hi havia dubte.
Donç bé, comença la cursa, com no, cap a munt. El Bufalín està lesionat, intentarà fer-la, no sabem en quin punt però sabem que abandonarà, aquí s'ha de venir en plenitud de condicions. Cada vegada s'escapen més gotetes, ara més i ara menys. Pujem i pujem i de cop cap a vall a tota castanya, uauuuauuuuhuu...! En arribar a l'avituallament em trobo a l'Espenegall que s'ha trencat baixant, em sap molt greu més sabent lo compromés que està amb la seva cursa. Jo hidrato i segueixo, aquest cop canviem un altre cop i cap a munt un altre cop, uuuff...!
Quan arribem a la part més enlairada ens trobem amb dos enemics inesperats, primer un fort vent que ens feia, fins i tot, desequilibrar i després una densa boira que no donava gaire marge de visibilitat, fent que tots ens perdessin en més d'una ocassió. Dalt de tot varen començar a caure ruixats intenssos que barrejats amb els altres factors dificultaven seriosament el
desenvolupament de la cursa.
Km 20, temps inferior en 15/20 minuts que l'edició anterior, llàstima que no s'acabés igual, agafem una desviació per un camp de vinyes i comencem l'ascensió a la Llena. No recordo haver-me arrossegat mai tant, quina pàjara, les meves cames no poden. Increible com pujen els almogàvers de Tarragona. No se com arribo a dalt de tot i ja encarem la baixada, ara si, final.
Un terra adoquinat amb pedres, totes elles rodones, cada cop que en trepitjava una els peus ploraven de dolor. Ja no podia més, m'anava deixant caure a vall.
Al final, al tocar l'asfalt els meus peus varen sentir un bo tremendo, els hi feia falta trepitjar un sol regular i pla. Am les hores varen començar a portar-me ells sols fins la línia d'arribada.
Vaig sentir una gran satisfacció, 3:18', més que a la marató, quina passada. El meu llarg per Venezia queda convalidat.
Tot i haver-me jurat, mentre pujava la Llena, que no tornaria mai més, ara juro que per l'any que ve aniré més preparat que mai.
Recomenable.
Salut i cames!