Avui algo diferent!

Avui tenia previst sortir a fer una Tiula però l'esquena em deia que no ho fes, així que, lluny de fer festa per un dia, he decidit fer una posta a punt a la prima i sortir a donar un tomb.

Com ja feia temps que no feia he agafat rumb al pantano.

Una ruta molt gratificant.

Això d'autoretratar-se  té les seves pegues, uhmmm...!

                               Al final m'ha sortit molt bé. De fet demà repeteixo, jijiji. (Crec)

Realment el que es complicat no és fer la sortida si no fer el primer pas. Després tot surt sol.

Avui tot i ser diferent us desitjo a tots sense excepció SALUT I POTES!!!!

Que tal si anem al Foix?

Avui hem decidit sortir una estona pel Foix i com sempre ha estat una sortida molt guapa amb l'amic incansable Oscar.

Els boscos d'aquesta zona són realment macos. Alzina i roure, un dels pocs boscos autòctons que ens queden.

 Jo personalment cada dia una mica més de fatiga. Crec que els anys es van notant cada vegada més.

Així que haurem de cridar més fort que mai allò de...  SALUT I POTES!!!

Mirant al futur

Hola. He tornat a fer-ho. Dos entrenaments més de 15 i 19 km's respectivament i sense parar. Les meves espectatives creixen a dia que passa i el cap se'm comença a envolicar. En fi. El temps dirà. Aquests dos dies ha estat un luxe poder córrer ja que el clima a les 15:30 ha estat perfecte. Núvol, per moments plujós i relativament fresc. Genial!

Bé. Intento endresar això. El del mig que corre és el meu nebot fent el seu primer SPRINT, senbla que promet. Estic penjant això des del mòbil i no se com quedarà. Després ho retocaré però fins aleshores SALUT i POTES!!!

SITGES-CUBELLES

Avui és un dia molt especial per a mi ja que he fet integrament i sense parar la ruta Sitges (feina) a Cubelles (casa).

 Avui em tocava deixar el cotxe a taller i m'ho he fet venir bé per tornar a casa correns. Ha estat una ruta molt maca en un dia immillorable per córrer. No és que no l'hagi fet mai però si l'he apreciat com mai. Aquesta bandera que oneja a la punta del passeig de Vilanova deu ser la de la República catalana?

                         Ostres! Realment tenim uns espais molt macos i a sobre protegits.

                                              Ei! Crack! Que després de tot ni t'ho creus!

                        Al fons Sitges quan el deixava enrere i a sota el que m'esperava en endavant.
al final han estat 16 km's per 1:30 hores. No està malament. Tot i que he portat el GPS ni he mirat els ritmes encara que puc dir que pel passeig de Sitges anava com una moto fins arribar al Terramar on el territori comença a exigir uns mínims.
Al final genial i a l'espera de dissabte quan segurament farem una sortideta per la Tiula Sagrada.
Fins les hores... SALUT I POTES!!!

Repassant la meva història

 Ostres!
He entrat al blog després de molt temps i m'agafa enyorança, molta. Obro diferents links que reflexen les experiències viscudes i al·lucino. El que fèiem era l'hòstia. Com vaig ser capaç de fer algunes coses. Suposo que el títol del blog ho explica, no?
Estic orgullós del que vam fer. He penjat aquesta foto del 2008 que per sorpresa al sortir del metro anant a buscar el pitrall de la nostra marató ens varem trobar penjada a la façana de l'exposició, enorme! Va ser imatge aquell any de la cursa i apareixia a tot arreu, cartells, fulls d'inscripció, ect...


Al desembre em va demanar el meu nebot si aniria a veure'l a la Mitja de Vilanova  i finalment hi vaig anar. Collons! Com va sonar a la meva esquena un "Ei! Búfal!" Ostres! Aquesta frase exclamativa la vaig sentir un grapat de vegades ja que em va reconèixer gent que feia molt temps que no veia i tot plegat em va entristir molt. Me'n vaig adonar el que trobo a faltar el món de les curses, l'ambient, la camaraderia, ect... Tenia molts plans de futur. París, New York, Berlín i sobretot Roma que havia de ser la proera gran cita.
Haig de dir que actualment entreno força i faig coses que pensava que mai tornaria a fer. Ahir sense anar més lluny vaig fer el Montgrós correns, això si, a un ritme que no és el d'abans. Però la veritat és que estic content. Tot i les limitacions entreno molt. Aconsegueixo estar aparentment en forma i això amb 47 anys, 83 kg i el que porto a les esquenes és molt. jeje.
Tinc problemes amb el blog. Li he perdut traça i em costa entrar, de fet, el que escric no se si es publicarà ja que no se com he entrat aquí. Ja veurem. No crec que entri ningú però si algú ho fa li envio una abraçada molt forta i un gran "SALUT i POTES".




NOTA:


Ho he solucionat!!!  He decidit que des d'ara aniré penjant cosetes que vagi fent per que no vull deixar perdre en l'oblit aquesta part de la meva vida.


SALUT i POTES DE NOU!!!