Repassant la meva història

 Ostres!
He entrat al blog després de molt temps i m'agafa enyorança, molta. Obro diferents links que reflexen les experiències viscudes i al·lucino. El que fèiem era l'hòstia. Com vaig ser capaç de fer algunes coses. Suposo que el títol del blog ho explica, no?
Estic orgullós del que vam fer. He penjat aquesta foto del 2008 que per sorpresa al sortir del metro anant a buscar el pitrall de la nostra marató ens varem trobar penjada a la façana de l'exposició, enorme! Va ser imatge aquell any de la cursa i apareixia a tot arreu, cartells, fulls d'inscripció, ect...


Al desembre em va demanar el meu nebot si aniria a veure'l a la Mitja de Vilanova  i finalment hi vaig anar. Collons! Com va sonar a la meva esquena un "Ei! Búfal!" Ostres! Aquesta frase exclamativa la vaig sentir un grapat de vegades ja que em va reconèixer gent que feia molt temps que no veia i tot plegat em va entristir molt. Me'n vaig adonar el que trobo a faltar el món de les curses, l'ambient, la camaraderia, ect... Tenia molts plans de futur. París, New York, Berlín i sobretot Roma que havia de ser la proera gran cita.
Haig de dir que actualment entreno força i faig coses que pensava que mai tornaria a fer. Ahir sense anar més lluny vaig fer el Montgrós correns, això si, a un ritme que no és el d'abans. Però la veritat és que estic content. Tot i les limitacions entreno molt. Aconsegueixo estar aparentment en forma i això amb 47 anys, 83 kg i el que porto a les esquenes és molt. jeje.
Tinc problemes amb el blog. Li he perdut traça i em costa entrar, de fet, el que escric no se si es publicarà ja que no se com he entrat aquí. Ja veurem. No crec que entri ningú però si algú ho fa li envio una abraçada molt forta i un gran "SALUT i POTES".




NOTA:


Ho he solucionat!!!  He decidit que des d'ara aniré penjant cosetes que vagi fent per que no vull deixar perdre en l'oblit aquesta part de la meva vida.


SALUT i POTES DE NOU!!!