La Mitja de Cunit 2009.
Quina pila de paios. Cada vegada som més. Varem aconseguir fer la "marea"groc i blava. I això que encara faltava gent.
Aquí ja patint, potser anava pel km 6 o 7.Ahir vaig arrivar a la conclussió de que per entrenar s'ha de córrer però sobretot s'ha de descansar. No vull buscar excuses però alguna explicació hi ha d'haver. El descans és una part importantíssima de la millor programació. Des de que vaig tornar de Sevilla no havia descansat prou ja que vaig venir molt motivat i amb ganes d'iniciar la preparació per un altre marató. De tota maner,a fins ahir, no havia fet cap test seriós, tot entrenaments descafeinats. L'únic seriós, el test amb el sr Gàlvez (5 séries de 1000 amb els seus trotes ant. i post.), que per cert em va dir que estic per baixar de 3 hores a Empúries (desitjo veure'l avui a pistes per discrepar amb ell, a vore si em fa canviar d'opinió). No puc dir que hagi motius rellevants que m'hagin fet anar més lent de lo normal. Podrie al·legar el perfil, la calor, els avituallaments, poca animació, però ni seria sincer com tampoc just. Hi ha companys que han treballat sota les mateixes condicions que jo i el resultat ha estat formidable per tant he de buscar explicacions en un altre banda.
Les sensacions avans de començar eren bones, tenia ganes d'arrancar.
Una cosa que mai es pot fer i que malauradament sempre faig és sortir desbocat, sense control, primer km en 3·33. Una bojeria. No escarmento. Tinc que planificar aquestes curses. De que serveix treure un marge ample al principi si després em quedo enrere. Perqué no faig com tots els corredors i vaig de menys a més? Perqué sempre al revés?.
Ahir, encara no anava pel km 5 i ja tenia ganes de plegar. Em trobava buit, començaven a sortir dolors pels peus, els quadríceps. Les bones sensacions s'anaven perdent a mida que anaven passant els km's. Finalment el resultat va ser millor del que esperava, posició 68 amb un temps real de 1:29:58, això si, després de fer un sprint a la recta final (no se d'on van sortir les forces), quan vaig veure el crono a punt d'arrivar a 1:30.
RESULTATS.
A Valls vaig a preparar Empúries. El ritme serà de marató. Segur, i "manda güevos", que com a Sevilla, passo per la mitja millor que a Cunit. A Sevilla vaig passar per mitja en 1:28. No és normal això, oi?
Potser algú dirà que no està malament la marca. Per a mi no és la esperada.
No se com vaig acabar la cursa. Bé, crec que si ho se. I és que ara sóm una colla molt nombrosa i a cada moment sentia algú que deia "va, Búfal!!!", "Foteli canya!!!", m'he saludat constantment amb companys i amics. Crec que si no hagués estat per això potser hagués plegat. Suposen una injecció de moral que t'ajuda a tirar endavant. "Osties, va una mica més".
Puc dir amb tota seguretat que avui els hi dec la vida als amics d'atletesvng.org, sou genials! Això comença a ser molt maco. Mai havia saludat a tanta gent en una cursa i quasi tots ereu companys de colors, maco, molt maco. Per cert, felicitats a tots, companys.
Guillem, ja tens el primer trofeig, te'n esperen molts més. Enhorabona!
Fotografs de luxe, en Carles i en Xalo, que no varen participar per diferents motius. Jo crec que estant tramant alguna cosa en secret, je, je, alguna marató pel maig potser????. Fisio de conya, en Toni, tot sota control, que també s'està preparant de cara a Empúries.
He pogut saludar al company de feina, l'Albert, que ja va treien el nas per la nostre web. A la foto el veureu a l'esquerra de negre al costat de l'Ignasi. Tots dos amb molt bones marques.
La setmana vinent, tot i que ahir havia decidit no fer-ho, correré la cursa de 15 km's de Canyelles, és de muntanya, a vore...
Vull felicitar a tots els companys que ahir varen participar en alguna cursa, als que ho varen fer aquí a Cunit, a Calella o al Duatlo´de VNG. Salutacions a tots.
Salut i potes!
