44 Cros de St PAU

El meu pitrall


Companys d'equip
El jordi a punt de fer el cim del Montgros


I jo.

Bé, cada dia més aprop de Sevilla, de fet diumenge que ve és el gran dia i realment em trobo acollonit, uf...!
Avui em tocava fer un rodatge de com a molt 20 km's sense desnivells importants. En principi havia d'anar amb els companys que m'acompanyen a Sevilla però algú em va recordar que avui es feia el cross de Sant Pau a Ribes. Una d'aquelles curses que es tornen clàssiques amb el pas del temps i que procures no deixar mai de fer. Bé, seguint les instruccions del jefe, les pujades les he fet en quasi tots els casos caminant, i es que no volia córrer riscus. Per a mi ha estat una sortida molt suau, d'aquí la marca, 1:17:i pico. Dels últims diria. M'he tingut que retenir en alguns moments però la olor a Sevilla m'ha rondat sempre recodant-me el que realment ha estat motiu de tant de treball. Així es que xinu xano fins el final amb l'amic Ferriz que vindrà mab mi a Sevilla. També s'ha trobat molt còmode en aquesta cursa tant maca.
Aquesta setmana he decidit fer allò que en diuen bomba d'hidrats a veure si em va bé.
Com dic més amunt, estic molt espantat, una mica anguniòs. Un altre marató s'apropa i això vol dir tornar a patir un altre cop durant 42 km's. Només és 1 minut el que he de rebaixar la marca per aconseguir veure complert el meu somni, baixar de tres hores. En Mr Gàlvez creu que la feina està feta i només factors externs poden fer que fracassi. A ell li dono gràcies per tot el que me ensenya i tot el que m'ha fet evolucionar.
Si he de ser sincer, ho veig tant difícil ... ara mateix... Espero que el descans em faci cambiar les impressions.

Bé, ja veurem com va. La propera comunicació serà dilluns que ve, dia 15.
Ara per ara...

Salut i Potes a tots!!!