Com podeu veure a la foto he estat lesionat. Una caiguda de dalt d'un llaurer bastant alt em va deixar només el braç i la mà fotuts i dic només perqué pensava mentres queia que no me'n sortiria, uf...! Però bé, sense entrar en més detalls, si que me n'he sortit, jejeje. L'únic problema és que he estat parat molts dies, masses dies més tenint en compte el que s'apropa. Aquesta setmana he començat a rodar per no perdre la forma, la mà m'ha tocat molt allò que no sona però he anat fent amb un envenat compressiu. Al final i més amb els finlandesos d'ahir i la sortida d'avui diria que he endreçat bastant el rumb. Menys mal. Crec que parar tots aquests dies potser no sigui tant dolent.
Els cracks. Vincent, Victor i un servidor. Vaja sortida, molt bona.
Aquí ens trobem en el punt amb més panorama. Les vistes són precioses. Ruta molt recomenable que no crec que trigui en repetir. Em parlat de fer-lo amb BTT aviat.
No se perqué es superposa el traçat de la cursa de la Talaia. El traçat d'avui és en vermell.Avui tocava fer un 30. Ens trobem ultimant ja la preparació de cara a Sevilla 2010. Cansats de tocar asfalt hem decidir amb en Victor rodar per muntanya per variar. En Sisu i la Vinyet han preferit seguir amb el previst i rodar cap a Segur per la costa i en Vincent s'ha sumat a nosaltres. Esperavem també la presència de l'amic Carles Escofet amb el que ahir vem realitzar uns quants "finlandesos" però finalment no ha aparegut. Suposo que tot ok, no?
A les 8:00 em coincidit amb un bon nombre de companys d'equip d'atletesvng.org. Uns han fet tirada per costa, un grup, el més nombrós, ha anat a Sitges a fert la ruta "Budista".
Bé, nosaltres a les 8:15 veient que en Carles no arribava hem partit cap a munt a un ritme suau però constant. Hem fet la ruta de Torrelletes que pensavem que seria d'uns 30 km's però el bon amic GPS ens diu que només em fet 25'470 km's en 2:16:35 i un ritme mitjà de 5'24 el km. Tot i això ens trobem molt satisfets, ha esta una sortida molt dura però agradable. A mi personalment m'ha costat agafar el ritme sobretot a les pujadetes però he acabat trobant-me còmode.
Tant en Vincent com en Victor són dos màquines. M'ho he passat molt bé.
Demà a parlar amb el jefe a veure que em depara la propera setmana ja que Sevilla és a 20 dies i crec que aquesta setmana serà de càrrega, uf...!
Demà a parlar amb el jefe a veure que em depara la propera setmana ja que Sevilla és a 20 dies i crec que aquesta setmana serà de càrrega, uf...!
Salut i Potes a tots!
11 comentaris:
recupera't amic
aquest parons serveixen també per regenar i tornar amb més força
Uff! Hauria de ser un llorer molt alt per donar temps a pensar! La gravetat ens fa caure molt ràpid :). Ara a recuperar-se company, que això no ha estat res i amb aquests rodatges, a veure qui et segueix l'estela!
Una abraçada!
* Èric.
Carai , quina mala sort això del braç!!Molts anims!!!
Recupera't i molt d'anim
Ara a començar poc a poc, i a gaudir del entrenament.
Hola, Jordi no tenia coneixement del teu accident... Però celebro que ja tornis a córrer i estiguis gairebé recuperat...!!
Ara no vulguis fer-ho tot de cop..!!
Ànim i endavant...!!
Ostres, Jordi, i pensar que hi ha gent que paga diners per sentir-se en caiguda lliure...
Renoi, quin ensurt! Ja veig però que la dificultat està superada i Sevilla t'espera "con un color especial", com sempre. Ànims i potes! Un abraçada.
Ostias tronco no tenia ni idea que mala suerte, pero veo que este paron no te ha venido mal del todo buen entreno amigo seguire la maraton en bici para veros un saludo.
FUERZA Y HONOR.
Eres un tipo duro, eso está claro!! Vaya tiradas más guapas...!! Ese descanso obligado mal no te vendrá. Una semanita dura de carga te va a venir muy bien, seguro. Y aunque no lo dices, estoy seguro que tienes ganas de meterte caña...jeje.. Un saludo.
Conec molt be el recorregut, i çes realment força dur. Molt bona tiradeta.
Ara, recuperat be, que tenim que celebrar el sub 3 hores aviat.
Arreveure.
Hola Jordi. Por fin he despejado esa duda de quién será Sandra Limens, jejeje.
Agradezco sinceramente tus comentarios en mi humilde blog.
Veo que te has lesionado, espero que eso no te fastidie tu maratón de Sevilla. Ya sabes que Sevilla tiene un color especial y su maratón es fantástica, a nada que te salga un buen día haces un carrerón. Que así sea.
Un saludo
Jotrdi, celebro que lo de tu brazo haya pasado a la historia. Como dices en mi blog, tiradas casi autenticas, ademas casi el mismo tiempo, yo algo mas lento. Un abrazo y suerte para Sevilla.
Publica un comentari a l'entrada