Finalment em veig obligat a renunciar a la Marato d Empuries, tenia molta il.lusio per fer la, pero he tingut que prioritzar, estic totalment volcat en la Marato de VENECIA, que com ja sabeu s ha convertit en un repte molt important que fara que obri els ulls, i vegi el que realment he aconseguit i el que realment soc capaç de fer. De moment fare els bombers encara que no hem preocupa massa i de fet no se si sortir a un ritme lent (crec que es el que es diu un sacacuartos, de fet la faig aquest any i prou). El cas companys es que em sento maratonia, no m agrada correr massa rapit, m agrada i disfruto amb el "ritme marato". Em sento molt fort, les cames no afluixen i van boges per moures, estan inquietes. Crec que encara em falta per tocar fons, i mentre tingui aquesta sensacio haig de treballar per millorar.
Venecia, 26 d octubre de 2008, ha de ser i sera un dia especial, un mes per afegir a la llista, una alçada mes per el meu llisto, tinc el mes pur convenciment de que aixi sera, i al Bufal el que el fa moures, correr i millorar es la fe, la creença en les seves posibilitats, la força, els reptes. Espero menjar me els kms com em menjaria un plat de paella.
Ahir vaig fer un bon entreno, vaig fer 15 kms en 1 horeta i un minutet, molt bon entreno, mes si tenim en conte el fort vent que bufava. Vaig quedar valdat. Vos penjo foto recien arrivat.
Avui havia decidit fer 12 kms de muntanya i rematar amb una sauneta, pero el petit Roger no ha anat al col.le ja que esta escagarrinat. Ja dilluns començarem un altre cop a maxacar.
Salut!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada