V Marató del MEDITERRANI

Aquest Estiu he entrenat com mai. Tot ha estat innovador per a mi. El jefe em va dir que no hauriem de perdre tot el que haviem aconseguit fins a Perpinyà. La seva recomenació va ser continuar amb la preparació com si Empúries i la pròpia marató francocatalana hagueren estat part de la programació. Això ha provocat entrenar de vegades sota unes condicions bastant extremes i es que ha fet molta calor, molta. He entrenat pràcticament tot l'estiu. De tota manera tots els contratemps han donat sencers a la meva moral.

Imprescindible portar aigua a la cintura. Bon estri aquest cinturó.

He hagut de combinar tot, la feina, el córrer, i com no, la família.

Sobre d'aquestes línies podeu veure els fulls de planificació semanal que em dissenyava en Gàlvez. Els dilluns ens trobavem a pistes i xerravem. S'interessava per com em trobava, com havia anat la semana anterior, ect... En base a aquestes dades em programava la semana. Cada dilluns el meu full amb la feina.

Aquest és un dels circuits que realitzem els dilluns a pistes. Sempre programats per ell, treballant en ells estiraments, musculació, abdominals, ect... Us recomano que un dia a la semana dediqueu una estona a aquests tipus d'exercicis.

Els meus ajudants. En tot moment se senten partíceps dels meus reptes.

En aquesta foto em trobo a 15 km's de casa, per tant, si vull tornar...

Aquesta semana m'he trobat amb el que sembla l'últim entrevanc. Dissabte em varen diagnosticar una tosferina, uf, que malament sona vaig pensar, oi? Juntament amb uns atacs de tos espantosos, febre i un malestar molt intens. Avui em trobo molt millor tot i que la tos no acaba de marxar i encara, de tant en tant, em toca els pebrots. Havent parlat am el Jefe quan es va interessar per veure com estava tot i que ell no savia res, em va recomenar descans total per tota la semana per tal de intentar recuperar al màxim la forma de cara a diumenge, dia que com ja vinc anticipant fa temps penso córrer la Marató del Mediterrani, novena marató d'un servidor.

Espero que encara que sigui amb una mica de tos pugui córrer bé. Em sap greu haver invertit tant d'esforç i tants quilòmetres per que ara no serveixi de gaire. Tantes séries, de 1000, de 2000, de 3000, de 5000 i fins i tot de 7000, amb farlets per aquí i per allà, intervals, tirades llargues, algunes amb en Victor Penya i en Vincenç man. Molta, moltíssima feina.

En fi, al mal temps bona cara. Si no es pot donç no es pot. Però es que ja estic inscrit tant per San Sebastià com per Sevilla. I segur que tindré altres opcions per assolir els meus reptes.

Ara per ara SALUT I POTES a tots!