TRADUCTOR (perdonad por los resultados)

dimecres, 3 de juny del 2009

Tutorial al "Mar i Cel"

En Cristian observa detingudament el diploma del Marató de SEVILLA 09


Bé, ja feia temps que li debia al meu fill anar a fer una xerrada als nens de la seva classe. Després de molts intents avui ha arrivat el definitiu i no m'ha quedat més remei que complir com a pare, bé, això és el que m'ha dit la mastressa. Donar les gràcies a la professora, la Emma, que ha accedit a fer posible la xerrada.
Normalment els pares o mares que accedeixen a fer-ho narren als nens i nenes coses relacionades amb l'àmbit laboral. Jo, després de deliberar-ho detingudament, he decidit parlar de l'afició més important actualment en la meva vida que no és una altre que fer maratons, ja ho sabeu. De fet he parlat de l'afició a córrer, que m'empeny a fer-ho, quins objectius cerco i, sobre tot, quines compensacions m'aporta.

He comptat en tot moment amb la inestimables col·laboració del meu fill Roger.

Els he ensenyat el trofeig, pitralls que guardo curosament de totes les curses, medalles i obsequis des de samarretes, malles o barrets.

He portat tres parells de bambes, bé, sabatilles esportives amb característiques i propòsits diferents. Unes amb sola especial de GEL, unes per corredors més professionals, ehem!, ehem! i unes altres de muntanya. Aqui l'han dao!! Els he vist realment impressionats!! Aquí si que han pensat segur...: "Jolín!!!, un tiu amb tres parells de bambes, i totes senceres!!!, això si que té que ser un crack de veritat!!!" jejeje.


El GPS, el meu GPS, jejeje


He intentat explicar, no se si amb gaire èxit les funcions del GPS i també del pulsòmetre que un per un, els mascles, s'han col·locat per saber el nombre de pulsacions que tenen a classe, jejeje.
Els he ensenyat perqué serveixen les barretes energètiques, els gels reconstituients, les isotòniques.
Val a dir que s'han format dos grups ben diferenciats, el de les noies, una miqueta més aillades o potser més indiferents, aiii...! Dones!! jejeje, i el dels nens, bé, els mascles, que els hi va més aquest rotllo, sobretot si els hi promets que al final farem una carrera.

En la imatge superior observem als nens com realment es queden una mica encantats mirant les medalles aconseguides en les vuit maratons realitzades fins el moment. Les miren, em miren, i les tornen a mirar. Que deuen pensar quan en miren a mi, ummm...! Potser pensen: "Jo, aquest tiu és un crack" o potser de lo contrari pensen...: "Tú, tú de que vas a fer tú maratons". Bé, ves a saber.


Mostrant el blog pel monitor de classe.


Bé, dins l'aula, el moment culminant ha estat quan hem entrat a internet i han vist la cara meva pel monitor dins el blog, bé, a ells els he dit la meva WEB. A les hores ja han pensat que era superfamós i fins i tot les noies han canviat d'actitud, jejeje. Els he mostrat reportatges i fotografies de diferents events de la meva vida bàsicament esportiva.


Els nens, sota les ordres del Roger, escalfant una miqueta.


Va que tú pots!!! Metres finals de la cursa, quina emoció!


La cursa es decideix a l'sprint. La Emma i jo agafem fortament la cinta per no ser arrossegats per la potència d'aquests corredors.


Ara toca estirar els muscles una miqueta.


Els companys del Roger, la professora Emma, la supervisora, ai!! la Sandra vull dir i el mestre.


Després de la classe teoríca ha tocat fer la pràctica així que hem sortit al pati amb la intenció de fer una cursa. Hem fet els preparatius amb una volta d'escalfament que ha dirigit el Roger aplicant un ritme suau i constant. Han fet un parell d'estiraments i bàsics i ens hem adreçat a la línia de sortida.
Preparats, llestos, Ja!!! Carai, com corren, ho han fet en fila índia, cosa que a evitat que haguéssin incidents, millor.
La carrera ha acabat molt bé i per rematar quatre estiraments més i una bona hidratació amb unes begudes isotòniques.
Els nens i les nenes crec que s'ho han passat força bé, jo també, i és clar!

I ara com sempre:

SALUT I POTES!!!

12 comentaris:

Rafa González ha dit...

Es lo mejor que he visto en mucho tiempo!!! Felicidades, tío. Qué gustazo estar con ls niños y hablarles de lo que te apasiona. Seguro que más de uno se ha quedado con la copla y quien sabe.... Educar a los niños sí que es una maratón dura pero apasionante...

Lo Búfal ha dit...

Al principio te sientes un poco raro. Aunque lo llevaba todo preparado al final mi mejor arma ha sido la improvisación.
Un abrazo.

David Rodriguez Roures ha dit...

Te lo has pasado tu mejor que ellos jeje,leyendo la entrada estaba a mi lado Rebeca y me esta diciendo que haga lo mismo yo,no se,no se me lo pensare,de momento me has dado bastantes ideas,espero que les guste y a mas de uno le de por querer correr un poco,que de futbolista ya hay muchos,un saludo.

Paco Montoro ha dit...

Jordi, me parece fantástico que aportes tus experiencias con los chavales. Es ahí, de niño, cuando empiezan a marcarles las aficiones, seguro que a casi todos le has aportado el primer empuje hacia nuestra pasión por el correr....un abrazo

Lo Búfal ha dit...

Paco
Fue una experiencia muy positiva.
Creo que les desperté un poquito de interés cuando les pedí colaboración y los impliqué haciéndoles preguntas.

David
Ha sido fenomenal. Yo improvisé casi todo pero, sinceramente, otro atleta me dió varias ideas.
Te aconsejo que si puedes lo hagas. Rebeca lo disfrutará más que nadie.

Fran ha dit...

Un post maquíssim!!! Caramb com respon la canalla, sembla que t'els has embutxacat... esperem que algun d'ells surti corredor.
Una abraçada.

Carles Aguilar ha dit...

Hola Jordi....!! Realment una experiència molt instructiva, estic segur que vas gaudir com un nen...!! Estic convençut que tothom va quedar molt satisfet, especialment els petitons i, evidentment, tu mateix...!! Felicitats...!!
Per cert. Com va la recuperació del Marató...??
Jo estic fent uns parada tècnica... (del 1 al 15 de juny prohibit córrer ni un sol metre...) Salutacions i fins aviat...!!!

Lo Búfal ha dit...

Fran
Em va costar, però tens raó, al final va ser un éxit.
Carles
Vaig gaudir molt. Al principi no estava gaire convençut però ara tinc ganes de fer-ne un altre, jejeje.

Ignasi Maraton ha dit...

Hola Bufal, bonisim, he disfrutat molt, estic segur que l'experiencia que van tenir els nens va ser inolvidable.
Salut i kilometres

Lo Búfal ha dit...

Ignasi
Els nens no ho se. Jo segur.
Salut!

Maria José González ha dit...

Realment va ser una experiència fantàstica i enriquidora pels nens i nenes de P5 (i per la mestra, i per la directora,...). El curs vinent hem de pensar "un muntatge" que impliqui a tota l'escola!
Moltes gràcies per la vostra dedicació!
I a seguir amb aquesta força!

Bon estiu!

Bellotatlon ha dit...

Jordi que pasa por problemas no se adjunto mi comentario a este post, joder lo llevabas preparado tela los zagales fliparian jejeje y tu niño mas ancho que pancho. Seguro que alguno cuando sea mayor se acordara de esta esperiencia y de ese hombre que corria maratones y pensaran como nosotros antes de probar ¡¡Algun día correre un Maraton!!, muy buen Jordi.
Un abrazo amigo, FUERZA Y HONOR.

El BÚFAL

El BÚFAL