Pic de l'Àliga

Primera cursa de muntanya "Pic de l'Àliga" a Canyelles.


Primera cursa de muntanya de la temporada. Ja no recordava lo dura que és una prova d'aquestes. Però recordar que tot i ser dura, normalment, són maquíssimes. Totes recomenables.
Avui em fa mal tot el cos, cosa que no passa després de les curses d'asfalt, senyal que s'ha treballat de debó.
En aquesta imatge marxo darrera d'en Jordi López, quin crack, sempre vaig anar a remolc d'ell. Jamba que se les pela. Puja molt bé però hauriau de veure com baixa, quin joc de peus, ufff!!!

No hi ha hagut ressó mediàtic. No s'ha fet publicitat d'aquesta cursa ni per internet, potser perqué era la primera edició. Ha funcionat bé el boca a boca tot i que em penjat alguns retols. Diria que gairebé tots els participants eren de les rodalies. Com a molt un centenar i mig d'atletes erem diumenge a Canyelles. No està gens malament donades les circumstàncies.



Des de luego que tinc una planta de fondista que no se la creu ningú, jajaja! Mireu quin perfil, quin pes (ploma, potser?) A qui li dic que faig curses de fons crec que no s'ho acaba de creure gaire. Diumenge vaig fer una marca d'1:28 i pico. Una cursa de muntanya la gràcia està en fer-la. El crono no té la mateixa rellevància que en l'asfalt. Que jutgin els que hi varen ser allà.
Després de la cursa bocata i refresc.



I, com no, després d'una cursa com aquesta que millor que carregar benzina super, eh? Encara no han servit al Jordi Pollo i al Oscar i jo ja quasi m'he fotut mig litre de birra, uhm mm....!
Per cert l'Oscar com sempre, però el Pollo s'està superant dia a dia, i és que jo se que té collons!

De l'equip hi varem ser més dels esperats. En Xavi, Jordi, Oscar, Jose Maria, Guille, l'altre Jordi (erem al menys quatre Jordis), en Ramón, en Xema, Manolo, Alex. 44 diuen que es varen inscriure en nom d'atletesvng.org, bé, jo no els conec a tots. Perdoneu si m'he deixat algú a la llista.

En quan a la cursa, donç l'any vinent hi torno segur. M'agradat molt, ara ja conec el circuit i crec que el puc afrontar amb garanties de treure-li a la marca d'aquesta setmana una mica de temps.
Pels montanyers, no us ho penseu. Són 15 km's però de muntanya pura i dura. I pels companys d'asfalt és un molt bon entreno per afrontar els vostres reptes de futur.
Aquesta setmana toca Valls, la Mitja de la Calçotada. Em trobo carregat però estic covençut que si segueixo els consells del Sr Gàlvez aquesta setmana quedaré satisfet.
Un dia d'aquests ja us explicaré, per qui no el coneixeu, qui és en Gàlvez i que té a veure amb mi.
Ara per ara... Salut i potes a tots!!!