Marató de Sevilla 22 de febrer de 2009 (òstieeeesssss!!!!)

NB 756
Les noves "zapas". A vore...


Entrada a l'Estadi Olímpic de la Cartuja.


Increible, qui m'ho anava a dir, uf!!!


I és que aquesta marató és molt ràpida, i tant! Quina cara d'al·lucinat que porto.


El moment de baixar de l'avió a Sevilla. Els crios ja han volat. Han disfrutat molt de la experiència.


Apa! Ja ho tenim tot. Anem a tombà i a fer unes tapetes. Ho he recollit tot pel matí com hem va recomenar l'Alberto i ha estat molt ràpid. Fins i tot m'he deixat temptar en un stand i he comprat unes NB 756. En principi crec que ha estat una bona compra. Preu 50€. Em deixava les 1062 per 75€. Avui començaré a rodar amb elles per fer-lis el rodatge. Per cert el tiu en savia una estona. Em va recomenar sobre tot adquirir unes medilast urgentment assegurant-me que notaria una millora bestial. Tinc prevista la compra inminent d'aquest article.


Aquí el teniu, és l'Alberto, potser més conegut per "BELLOTATLON"
o "gitanocorredor", i una de les seves dues filles, la Victòria. Ha estat un plaer i una gran ajuda.


Us sona la careta d'aquesta noia? És la Eva, "estàs a totes". Sempre agrada veure tant lluny de casa a algún paisanu. Un plaer Eva tot i que ens varem fer una foto a Granollers.
Ah! Veieu aquesta samarreta que porto a sota, si?, donç és la part de dalt del pijama de la Sandra, la meva dona. Amb tantes coses al cap no vaig pensar amb res per protegir-me del fred matiner, je, je, je!


Ei, aquí estic amb la Eva un altre cop i també dos "correcats", en "guissona" i en "Danic". El primer va fer sub 2:50, uf! i el segon tenia intenció de fer sub3h, però jo el vaig passar en el km 30 aprox. i em va manifestar que es trobava "fos", vaig intentar animar-lo però em va fer tirar.
Suposo que tot i el patiment va acabar-la.


En aquesta imatge em trobo neguitós ja a punt d'iniciar l'escalfament, que es realitza en l'interior dels passadissos de l'Estadi. Val a dir que no ha faltat de res, generadors d'aire calent, "urinarios" a punta pala, voluntaris, ect...


Sortint a l'exterior pel túnel per areçar-nos a la sortida. És realment impressionant. Sortir, i es clar, també arribar a un estadi d'aquestes característiques fa posar la pell de gallina.


Mireu, molt pocs instants abans de la sortida. Estic realment molt feliç. No voldria posar cap pega però posats a trobar-ne una, diria que seria la manca de calaixos. Menys mal que l'Alberto m'ho va advertir i vaig buscar posicions avançades.


L'arribada és espectacular. S'ha de donar gairebé una volta sencera a pistes i quan encares la recta final i veus la graderia de tribuna plena de gent cridant-te i animant-te comences a gemegar esprintant tant com pots. Al traspassar la línia d'arribada t'atenen desseguida els voluntaris penjant-te una tovallola commemorativa de l'event a l'espatlla, oferint-se a treure't el xip de la sabata i lligar-te els cordills un altre cop com veieu a la imatge inferior.

Una passada!!! Això no passa en lloc. I a tot amb bona cara i amb un sonriure que es contagia.


Aquí podeu veure la recta final, aquella amb la que somies tota la cursa, especialment en els moments més crítics, els de més patiment.


Mireu la tribuna plena de gent. No sabria dir la quantitat de gent que hi hauria, el que si puc assegurar és que foten molt de soroll, no paren d'animar, ni a l'estadi ni en tot el recorregut, i això, vosaltres ho sabeu, és de molt agrair, oi?


Sabeu que és tot això? Donç és el dinar de clausura que els organitzadors realitzant en homenatge a tots els maratonians. Es realitza a "Isla Màgica", on tot, per seguir amb la tònica general, està super ben organitazat.


Mireu quin ambient. Música en viu, jalo, bon rotllo, entrega de premis, sorteig de viatges, vols, bicis, ect...


Com podeu veure hi havia material a dojo. Un "arroç andal·lúç" (amb verduretes), gaspatxo, aperitius, postres, barra lliure (uhhmmmh...! 3 birres em vaig fotre!!!)
Com he dit, aquest dinar era gratuït pels corredors i pels nens, però els acompanyants van haver de pagar 7'45€.


Aquest és l'obsequi, bé, vull dir els obsequis, una equipació sencera d'atletisme, samarreta de tirants, pantaló i mitjons, a part la tovallola i com no, la medalla, molt guapa per cert.
Després, per 5€ aprox. vaig adquirir la samarreta taronja. Tot és de la marca JOMA.


BCN 07 (3:34), Empúries 07 (3:24), Florència 07 (3:24), BCN 08 (3:12), Venecia 08 (3:23)
i SEVILLA 09 (3:03)


Mireu, vull fer una petita crònica de la cursa. És molt ràpida i crec que, sincerament, el resultat ho confirma. No té baixades, però és que tampoc té ni una sola pujada. Es corre molt bé.
En principi havia pres la ferma decissió de controlar el ritme sortint tranquil, a 4:30, per, progressivament, anar incrementant els ritmes.
Pumm!!! Sortim!!! Recalco el tema dels calaixos. Et trobes gent per davant que lo únic que busca és sortir a la foto. Sortosament, per recomenació de l'"Alberto", he pres mesures i em trobo a prop de les posicions inicials, i per mi representa un mal insignificant. Als 100 mts quasi em fa caure un paio que corria en sentit contrari cridant desesperat "MI SAPATO!!! MI SAPATO!!!". Havia perdut una bamba!!! i intentava córrer en contra del sentit natural de la cursa rebent pals a dojo, uf! Espero de tot cor que el trobés aviat per que si li havien de passar 4000 persones per sobre, no se jo.
Bé, controlo bé, o això pensava, perqué al passar per la fita del km 1, veig que el crono marca 4:09. Osties!!! La meva impressió era que no estava ben marcat ja que jo anava, donç..., controlant. Aquesta sensació em va durar en els següents quilòmetres fins que ho vaig comentar amb uns corredors amb els que vaig compartir molts km's. Ells em van assegurar que tot era normal i que jo estava confós.
El cas és que passo per 1/2 en 1:28:24. Cullons!!! I lo millor és que em trobava fort. De fet estava segur de que seria sub3h. Però coses de la vida. El taló dret em va començar a fer mal, i cada cop més mal. Vaig intentar aguantar, i ho vaig aconseguir!!! Però, això si, perdent un temps important 2-1/2 en 1:33:50 (+-). La marca està molt bé i ara em trobo molt feliç. Però haig de confesar que a l'arribada vaig sentir molta ràbia. Vaig tenir tant a prop el ser sub3 h... Aiii....!!!
En fi, he dit que faria una petita crònica i al final me esplaiat que no vegis.
Si he tret alguna conclussió clara és que sense voler m'he creat un nou repte. Crec que hi ha fonament per que a partir d'ara tingui com objectiu clar l'aconseguir ser "sub 3h".
Estic content, veieu la foto superior. Ja són sis maratons. Ostiess! Crec que sòc ja un coleccionista de maratons.
He penjat una oila de fotos perqué volia mostrar fins quin punt s'esforça la gent de Sevilla perqué tot surti bé. Se que alguns companys volen anar l'any vinent a fer aquesta marató. Jo crec que aquesta ciutat es mereix la nostra atenció. No us podeu perdre aquesta cursa, feu un furat al vostre calendari i inserteu-la. Val la pena. Si tot va bé crec que aniré amb ells perqué vull tornar.

Avui quan he arribat a les 12 h a casa del viatge, després de endreçar els trastos, he obert l'ordinador i he tingut una gran sorpresa quan he vist que molts ja estaveu al corrent del resultat i fins i tot ja m'havieu escrit algun missatge. Eaglerun, Albert i Carles, Trapatoles, Marín Roldán, Guille , i atletesvng.org, gràcies.

Bé companys, I com no..., SALUT I POTES!!!

Ahhh!!! Se m'oblidava. Desitjar a tots els companys que la setmanba vinant van a BCN tota la sort del món que segur que no els farà falta.
Per BCN 09 "Pit i Collons"!!!