La "MITJA" de Granollers

En aquesta foto podeu veure uns quants blogers que varem quedar en trobar-nos a Granollers.
No els conec a tots, però podem veure en Fran, en David (un crack, quina marca va fer?), la Marisa, en Oscar, el Karli, en Joan Josep, un servidor i el futur Mr Sables, en Robert.
La Gemma, el Karli, En David, Joan Josep, Fran i jo.

Ei!! Qui ens anava a dir que trobariem tanta gent del nostre equip, quina sorpresa. Podem veure en Caballero, en Manel, en Valldo, en Diego, Joan Josep, i d'altres dels que ja aniré actualitzant els noms.
Fixeu-vos-hi. Quina gentada, uf!!! Impressionant!!
Mireu-lo, com jamba el tio. És l'Ironxevi. La única foto que he pogut fer-li és aquesta, ja ho trobarem.
Ai! Quina careta de satisfacció té en Valldo. És clar, la marca s'ho mereix.
Donç aquest company no se com es diu, perdoneu.
Home, aquest si que me'l se, en Joan Josep que va fer una senyora marca.
Guaita'l, en Diego. Quin temps més bo.

Hola companys de patiments. Avui hem realitzat la "Mitja", la de Granollers. Val a dir que la cursa, com sempre, ha estat a l'alçada de les circumstàncies, per alguna cosa se la coneix com la "reina " de les mitges. 4886 corredors han acabat la carrera.

El dia ha començat núvol. A les 7 havia quedat amb el Joan Josep. Així és que a l'hora acordada hem arrancat cap a Granollers. Pocs instants després ha començat a ploure i ja no ha parat fins pocs moments abans de la cursa. Mitja horeta abans d'iniciar-se la cursa ha parat de ploure i el clima ens ha respectat durant tota la cursa. Ojo! Que 20 minuts després d'haver finalitzat ha tornat a ploure, quina sort!


En l' escalfament una grata sorpresa, ens hem ajuntat unes quantes samarretes grogues de atletesvng.org, al menys erem 9 (entre ells el Caballero, en Batllo, en Manel i d'altres que ja anire actualitzant) faltant per contactar amb l'Albert al que hem vist després de la cursa amb una gran satisfacció per la marca aconseguida a l'igual que en Joan Josep.
Sembla que també ha estat l' Infante tot i que no l'he vist.

He pogut coincidir, i ja comença a ser una tradició, amb els companys de Never Run Alone, els quals han fet una passa més de cara a la marató de BCN. En general molt bé.

En fi, la carrera ha estat espectacular. A la sortida feia molt de respecte veure tanta gent. Quantitats de gent que només es veuen en les grans cites, mare meva, uf!!

Haig de dir que com de costum (i és que no ho puc evitar, és algo compulsiu) he sortit més ràpit del que seria recomenable (els dos primers km's en 7' 50") i en les primeres pujades ja he notat dolors que més endavant s'anirien intensificant. A l'arribar a La Garriga i ha hagut un desnivell sobtat que segur a més d'un li ha trencat les cames. El tram que corre per dins el poble ha estat molt pesat, amb lleugera pujada, inacabable, uf!! Això si, un cop que hem passat pel km 10, tot ha canviat. Amb la sensació d'estar trencat i que per això no acabava d'agafar ritme he començat a rebaixar una miqueta els temps. Una sorpresa per a mi molt agradable i probablement la causa de la meva reintroducció a la cursa ha estat el fet de que un paio que m'avançava i duia una gorra carbassa ha fet que me'l mirés. Duia una samarreta del Girona. Osties!!! l'IRONXEVI!!! abans de començar la carrera l'he estat buscant però no hi hagut manera, i ves per on!! Voldria haver xerrat una estona amb ell però potser no era el moment tot i que a ell se'l veia molt fresc. He intentat anar amb ell però és que el tio està molt fort. He anat quedant enrera encara que la gorra carbassa no la he perdut de vista fins quasi a l'entrada de Granollers. Després no l'he tornat a veure, llàstima. Això si, ell no ho sap però li he fotut una foto correns on es veu que està fort.

També me al·legrat molt pel Fran perqué, no només ha estat capaç de córrer, si no que a més ho a fet a un gran nivell, felicitats. Entreu al seu blog i mireu quin luxe de fotos.

L'arribada ha estat super ràpida. Quan estava a uns dos o potser trescents metres he vist que el crono de cursa de l'atrribada entrava en el minut 27 i m'ha donat per esprintar a tope. Osties!!! Al final 1:27:17!!! (temps real) Quina sorpresa!!! A mitja cursa hagués signat 1:30. Ves per on!

Impressionant la gentada animant durant tota la cursa i especialment a la població de Granollers que han fet que se'm posessin els pels de punta.Val a dir que tant en Joan Josep i l'Albert han fet marca personal i per això se'ls veia molt feliços.

Me al·legrat molt per ells. Conec les sensacions tant especials que es tenen quan es fa marca i aquesta és bona.

Tornada cap a Vilanova relaxada i crec que amb la sensació d'haver fet bé els deures.

Ara ja a esperar Gava-Castelldefels, la qual faré amb un ritme molt més suau, probablement a ritme de marató ja que el cap de setmana següent toca SEVILLA. Ja veurem.