El LLOP

Cada dia queda menys per anar cap a Tortosa, la veritat és que tinc forces ganes i molta il·lusió ja que tinc molt bon record per aquesta cursa. És una barreja de paratges d'alta muntanya amb sensacions d'estar fent una cosa especial, una cosa que no tothom és capaç de fer, més aviat, gaire bé ningú. Mitja marató axial, amb asfalt nou, 1220 m de desnivell.
A l'arribada ens esperen unes dutxes d'aigua glaçada, quasi es podria dir que comuns, són improvisades amb unes lones com a separació que deixen entreveure els cossos nus dels esportistes, evidentment els corredors no estan per osties, el que apreta són les ganes de beure líquit, una birreta ben freda a ser posible, de menjar i descansar. Aquest és el anunci publicitari de "La Cursa del LLOP" que m'han fet arribar. Bé, que puc dir, m'agrada més la medalla que et donen a l'arribada amb el rostre del llop amb la seva mirada penetrant gravada amb relleu, és molt guapa. També donen el diploma de rigor i com no, la samarreta, que espero que aquest any sigui tècnia, a vore, a vore...