FLORENCIA quina passada!!!

I no es preciosa Florencia? Es algo realment impressionant. Jutjeu vosaltres mateixos.

A la dreta la Sandra a la porta de la ciutadella que acolleix la Torre de Pisa entre d altres edificis. A sota el DAVID de Miguelangelo, diria que es el emblema de la ciutat.

Amb l Oscar esperant per embarcar a l avio que ens portaria de Pisa a Girona.

Aqui amb l Oscar i la Gemma amb el Ponte Bechio a l esquena.

Aquí esperem el tren que ens ha de tornar a Pisa on agafarem l'avió cap a BCN. El tren no és massa modern, però en 55 minuts arrivem a Pisa, fent només tres parades.
Aquí la mastressa, la Sandra, davant del DUOMO (crec baja) Ella també va disfrutar moltíssim.
Aquí davant del DUOMO. Intento no pensar i estar concentrat per no sentir el dolor, i no us ho creureu, vaig arrivar a pensar que això funciona. Mentre tant intento tocar el terra amb suavitat en cada passa.

L 'arribada, per fi! No m'ho puc creure! Ja començo a emocionar-me després de tant patiment. Per uns instants deixo de sentir dolor i em trobo satisfet i feliç. Es increible, l'arribada és a la Piazza de la Crocce, terra enmoquetat, ple de gent cridant, animant, una festa gran! Impressionant

La sortida, freda, tots pendents i a punt de correr.

Florencia, una de las mejores experiencias que he tenido y que abre nuevas y tremendas expectativas. Jamas pense que llegaria ha hacer una maraton internacional. Estoy realmente contento.