ATALAIA 2008

Aquest any hem decidit fer l'Atalaia en contes de l'Espirall. La raó principal és no parar i de pas trepitjar terra i no asfalt.
Hi ha amistats que m'ho han recomenat dient lo maca que és aquesta cursa de muntanya.
Aprofitaré per justificar allò que vaig dir de fer un circuit mixt, i ara ja feia dies que no feia muntanya.
Per la web de la cursa he trobat al bon amic Espenegall que l'any passat ja va passar pel Garraf deixant la seva emprenta.
Ara toca deixar enrera Venezia i aquesta cursa és bona per fer.ho.
Salut i cames!

VENEZIA 26 d'octubre de 2008

Aquest any m'ha fet molta satisfacció lluir la Senyera. Era una questió que ja feia temps que tenia pendent. La sensació, per això, és que ningú té idea d'on coi és la bandera. M'han mirat com dient "I este de donde serà, Chechenia, Bosnia, Thajastan..." Menys Catalunya de tot.
Ni jo mateix, veient aquestes fotografies, dirie que les he passat "canutes". No us deixeu enredar, és super dura però cullons, que maca
.http://www.venicemarathon.it/gallery.html
Mireu, us deixo aquí una galeria que mostra la marató de Venezia, en general, el més destacat.


La recta final, els últims trescents metres, per la cara, oi? http://www.fotostudio5.com/get_image.aspx?File=fotografie%2fevento_295%2fFt_3949134.jpg
Ja van 5 maratons, qui ho havia de dir!

Donç si, ja són 5. Aquesta ha estat probablement la més especial. La ciutat, la gent de Venezia i els que m'han acompanyat, família i amics, han fet que així sigui.
Des del primer moment, en el viatje cap a Venezia, com en l'estància, la cursa i el viatge de tornada, tot ha estat una gran experiència.
Crec que no cal fer cap cursa per anar a Venezia, vos recomano que hi aneu, no crec que a Europa hi quedi cap ciutat tant especial i tan bonica. Hi havia moments en que creiem que ens trobavem immersos en ple segle XVII o XVIII, no se, impressionant.
Quan tingui el muntatge vos el penjo.
Be, la cursa, anem a pams. 05:25 h del 26 d'octubre de 2008, m'aixeco i despres de fer un café i un plàtan surto i pasejo pels carrerons i els canals de la ciutat per arrivar a l'estazione de vaporetto per agafar la línia 2 que m'ha de portar a les 06:19 h. a Troncheto on unes llançaderes ens han de portar a Stra a uns 40 km, poble d'on a de començar la cursa. En total 3:45 hores des de que em llevo fins que comença la cursa, no comencem bé. En el moment en que ens coloquen en els caixons intento buscar les llebres i només veig la de 2:50, la de 3 i la de 3:40. On és la de 3:10? donç no ho se. Decideixo provar amb la de 3 hores, precipitació total. Fins el km 21,5 tot perfecte, pas per mitja a 1:30, clavat! El problema ve quan el basó dret peta i això condiciona la resta de cursa. Parcials bons que es van convertint en dolens. El recorregut deixa de ser completament planer i comencen a apareixer pujadetes, especialment recordo el tram que recorre el Parco de San Giuliano, amb un pont llarg que comporta una lleu pujada que en les condicions que em trobava magnifica les molèsties dels bassons. D'aquí el circuit ens porta al Ponte de la Liberta, de 5 km de llarg, ufff...!! no el vull comentar, només dir que en aquest les forces les vaig anar perdent progressivament. Menys mal que l'arrivada a Venezia m'estimula i reapareix la motivació que em porta fins a l'arribada. Vull felicitar molt especialment als venecians que, incondicionalment, es llencen al carrer amb motiu d'aquest event esportiu.
La he acabat i això és la lectura positiva de la que estic tremendament orgullòs, ja en tinc un altre i vull que arrivi Sevilla 09 per afegir.la a la llista amb marca personal. S'ha d'apendre dels errors, són aquests els que et condueixen a l'èxit, segur.


El pitrall parla per si sol, oi? els obsequis deunidó. Medalla preciosa, samarretes, gorra...
Aquest link os ensenyarà el petit homenatge que tenia ganes i il·lussió per fer.li al meu país.
http://www.runnersworld.it/edisport/runners/notizie.nsf/HPRunnerstv?openform&e=VE08M&l=IT&n=CABAU+VAELLO+JORDI+JOAN&r=1263&ct_s1=10:02:48&nt_s1=00:42:24&ct_s2=10:24:09&nt_s2=01:03:45&ct_s3=10:50:55&nt_s3=01:30:31&ct_s4=11:08:35&nt_s4=01:48:11&ct_s5=11:32:11&nt_s5=02:11:47&ct_s6=11:57:39&nt_s6=02:37:15&ct_s7=12:26:04&nt_s7=03:05:40&ct_f=12:44:19&nt_f=03:23:55

Ara si. VENEZIA, per fi!

Mapa de VENEZIA
Per fi a arrivat el gran moment. La data d'inscripció va ser el 3 de març de 2008, han passat 7 mesos i 18 dies. Sincerament han passat molt ràpids. Realment estem ansiosos de marxar cap a Itàlia. Serem 6 en un apartament per a 8, tot plegat amb un preu molt interessant.
Es podria dir que la planificació ha estat perfecte, no hi ha lligams sueltos. L'experiència dels companys de CORREDORS.cat ha estat molt important, Ironxevi, Korfbaler, Jauteras... A tots gràcies. La temporada que ve seguiré un fil que em fagi coincidir amb vosaltres.
La setmana passada vaig convalidar el llarg amb Tivissa, aquesta setmana he fet la cursa del Cava a un gran nivell. Això fa que la planificació d'aquesta setmana sigui molt light, trote suau combinat amb uns estiraments i potser alguna coseta d'abdominals. La veritat és que estic una mica "zàngano", amb ganes de relaxar-me una mica.
Al llarg de la setmana aniré fent conexions per transmetre els ànims i últimes conclussions.
Salut i cames!

Cursa Solidària País del CAVA

Bé, no se si ho faig bé. Avui l'hem fet. Aquesta cursa (2ª edició) s'ha guanyat el meu respecte i la meva admiració. A presentat una organització excel·lent, autobusos llançadera tant en sentit Vilafranca des de Sant Sadurní abans de la cursa, com després des de Vilafranca a Sant Sadurní. Senyalització, molt bé, l'administració de chips i pitralls perfecte. Tot molt bé, sincerament, no m'ho esperava. Ha estat una cursa, i no vull resultar vacil·la, fàcil, 13 km en 53,23, molt bé, més tenint en conte la orografia del circuit. Posició en la GRAL, el 35º, jolín!! i el 16º de la categoria (>35-44<). La veritat és que amb 40 hi ha un gran nivell. Ara, la millor sensació que tinc, és que no em deixo res per fer de cara a VENEZIA. La preparació podia ser més complerta però estic segur que no efectiva. Potser, bé, potser no, segur que no faré 3 hores però crec que estic en disposició de fer 3' 06 sense complicar-me gaire. No se si finalment serà així, però vos puc assegurar que aquestes manifestacions són producte de la meva i major sinceritat.
Per cert, vos penjo el link amb el resultat. Si mireu el lloc 35º, sòc jo amb 53:23'.
http://www.championchip.cat/curses/cursacava/res2008g.htm


------------------------------------------------------------------------------------------------- Aquesta setmana anirem a donar una volteta pel cor del Penedès. Res seriós ja que interessa recuperar-se de TIVISSA. Això no serà fàcil. Aquesta cursa pretén ser solidària amb la marató de TV3, i és per això que tots els ingressos d'aquest esdeveniment aniran destinats a aquests i a la seva causa. L'import de la inscripció és només de 5 €.

La distància és de 13 km en un circuit irregular però agradable. La cursa correrà el Penedès des de la Rambla de Vilafranca a la de Sant Sadurní d'Anoia.

La decissió que he pres donat que les seqüeles de Tivissa són d'importància i que la setmana següent ja partim cap a Venezia per realitzar la Marató és, segur, la més inteligent, sortir a ritme de marató, aproximadament entre 4 15 i 4 30, i així familiaritzar-me amb els ritmes de carrera

A vore que tal.

Salut i Cames.

TIVISSA 2008

Boira, vent i pluja. Qué més volem? Això si és aventura!

Dificultats per divisar les fites. La referència són els propis corredors, si un s'equivoca s'equivoquen tots.

Ahir vàrem anar un altre cop a Tivissa, En principi ja saviem a que ens anavem a enfrontar, ja teniem l'experiència de l'any passat. Feia pocs dies ens varem enterar que hi havia una modificació en vers l'edició passada, s'afegia una muntanya, "la Llena", una cresta que distava el seu cim, jo crec, en 2 km. Per tant el circuit aumentava fins els 24 km. A mida que s'anava atançant el dia de la cursa, els pronòstics metereològics anaven empitjorant, pluja, pluja i més pluja.
El dia 11 al vespre ens varen dir que en cas de confirmar-se els pronòstics, s'havia previst una ruta alternativa de 18 km, evitant així els espais més perillosos on una lliscada et podia ficar en una situació realment compromesa. Bé, donç finalment i tot i que l'amenaça de pluja era sempre latent, es vare decidir que es faria el circuit tal i com en principi havia de ser, 24 km. No plovia però el cel era negre i s'anaven escapant quatre espurnes, tothom savia que acabaria plovent, no hi havia dubte.
Donç bé, comença la cursa, com no, cap a munt. El Bufalín està lesionat, intentarà fer-la, no sabem en quin punt però sabem que abandonarà, aquí s'ha de venir en plenitud de condicions. Cada vegada s'escapen més gotetes, ara més i ara menys. Pujem i pujem i de cop cap a vall a tota castanya, uauuuauuuuhuu...! En arribar a l'avituallament em trobo a l'Espenegall que s'ha trencat baixant, em sap molt greu més sabent lo compromés que està amb la seva cursa. Jo hidrato i segueixo, aquest cop canviem un altre cop i cap a munt un altre cop, uuuff...!
Quan arribem a la part més enlairada ens trobem amb dos enemics inesperats, primer un fort vent que ens feia, fins i tot, desequilibrar i després una densa boira que no donava gaire marge de visibilitat, fent que tots ens perdessin en més d'una ocassió. Dalt de tot varen començar a caure ruixats intenssos que barrejats amb els altres factors dificultaven seriosament el
desenvolupament de la cursa.
Km 20, temps inferior en 15/20 minuts que l'edició anterior, llàstima que no s'acabés igual, agafem una desviació per un camp de vinyes i comencem l'ascensió a la Llena. No recordo haver-me arrossegat mai tant, quina pàjara, les meves cames no poden. Increible com pujen els almogàvers de Tarragona. No se com arribo a dalt de tot i ja encarem la baixada, ara si, final.
Un terra adoquinat amb pedres, totes elles rodones, cada cop que en trepitjava una els peus ploraven de dolor. Ja no podia més, m'anava deixant caure a vall.
Al final, al tocar l'asfalt els meus peus varen sentir un bo tremendo, els hi feia falta trepitjar un sol regular i pla. Am les hores varen començar a portar-me ells sols fins la línia d'arribada.
Vaig sentir una gran satisfacció, 3:18', més que a la marató, quina passada. El meu llarg per Venezia queda convalidat.
Tot i haver-me jurat, mentre pujava la Llena, que no tornaria mai més, ara juro que per l'any que ve aniré més preparat que mai.
Recomenable.
Salut i cames!

XXV marató de SEVILLA

Com diuen que sevilla tiene un" coló espesial", i nosaltres no l'hem vist mai, aquest any hem pres un altre decissió seriosa.

Si voleu fer una ullada veureu que realment és tentadora.

http://www.imd.sevilla.org/maraton.htm


Aquest és el tram de la marató que sembla passar a prop de La Cartuja, segons diuen un lloc força maco. Podeu veure de fons l'Estadi Olímpic d'on es surt i arriva.
Mireu, he decidit que amb quasi tota seguretat faré la Marató de SEVILLA el 22 de febrer de 2009, serà la seva XXV edició i això li dona, coneixent els andal·lussus, més interès, la fa més atractiva.
És cert que potser, com l'any passat, m'estic passant en nombre de maratons, ja que, VENEZIA primer, SEVILLA, BCN i EMPÚRIES són una miqueta massa, oi?
En fi, oi que per preparar una marató s'ha de fer entrenaments de llarga tirada?, donç mira ja els tinc planificats.
És una decissió fàcil de pendre, els preus els trobo totalment populars, fins el 31 de gener són 16,75 €. A això li hem d'afegir que RYANAIR ha estrenat lìnia REUS·SEVILLA amb uns preu excepcionals. La dona i jo representem en vol una despesa de 82 € tot inclòs, més 16,75 € són 98,75 €. Dormir i menjar a Sevilla segur que presenta multitud d'opcions.
Creureu que només hi vaig per que és barateta però realment no és així. M'han parlat molt be de la ciutat, de la gent, de la organització diuen que és sensacional, i uns obsequis molt interessants




Uff!! Aquí teniu l'arribada. Per sota d'aquest arc espero passar el 22 de febrer, espero fent una marató en un mínim de condicions.



Salut!! Ahh! I cames!!

Comencem temporada. A treballar!!!

Ei!!! MÀQUINA!!!

Molt bé. Ja estic a punt. Bé, no em puc adormir. Ja sabeu que l'ambició fa que, tot i no estar bé, ens movem i treballem més del que potser seria recomenable.
El BUFAL comença temporada, ja fa una setmana que estic en marxa, he començat amb ganes però tocat. M'he demostrat que la famosa frase de "voler és poder" és realment certa. Dilluns vaig sortir tenint dolors residuals i vaig fer 15km, els pitjors de la meva vida, semblava que anava a tope i els parcials em deien que feia 5' 40, 5' 30, 5'25. No baixava d'aquí, ui, ui, uiiiiiii...! Que passa? He guanyat, durant els 20 dies de descans, uns 3 o 4 kilets que juntament amb el mal estat de forma, pressumptament provocat per la lesió lumbar ha fet que el meu cos hagi perdut la sincronització del cos amb el rendiment, pot ser?.
Bé, no dramatitzem que això m'ha passat el primer dia. El segon dia hem millorat notoriament, no és per tirar cohets, no, però he notat una petita millora que hem fa sentir optimista. La mateixa distància en 4 minutets menys.
Dimecres decideixo fer una miqueta de muntanya, no se, em ve de gust. Ostres!! 1 48', m'he liat i he fet una sesió bestial. Ritmes molt normalets però un temps molt bèstia. Aquest dia acabo amb una sesió de natació per la platja, quan les algues que se m'han infiltrat a la boca no em deixen excercir com voldria.
Sabeu una coseta? Al dia seguent em venia de gust fer una sesió de sèries, jo, jo, jo!! He pensat que per recuperar ritmes em vindrien bé, i crec que així ha estat. 10 sèries de 520m segons el GPS, ostres molt bé, ha costat però ho he fet. Això ha de servir per corretgir els problemes.
La novetat d'aquestsa temporada ès la bicicleta elíptica que m'han regalat, veieu imatge superior. Cony de màquina! com costa però quina feina més ben feta. Exercici molt complert, si senyor! No deixes un sol muscle del teu cos sense moure. Això i la natació donaran molt bons resultats, segur. Avui sortirè a fer una mica de travessia per mar i uns 10 km planets a vore que tal.
Bé, si alguna conclussió he tret aquesta setmana, aquesta és la seguent.
Fins ara he intentat seguir sempre un pla d'entrenament. Aquesta setmana he fet el que m'ha vingut de gust, sense mandra, i la feina ha estat molt complerta. He meditat, i m'he adonat que si un vol pot fer millor les feines si les fa per gust. Com que en el meu coco sòc jo l'únic que imposa, només jo, sembla que dona bons resultats, perquè cada dia decideixo que és el més correcte, quin entrenament és pel que el meu cos està preparat per realitzar.lo.
Crec que ha de sortir bé, les primeres sensacions són bones.
Recordem la mítica frase de "Impossible is Nothing", m'encanta aquesta frase, és bona.

Una baixadeta?

Muntanyeta cap a munt i muntanyeta cap a vall.
Em gratifica molt pujar i veure el teu mon avaix, per sota de la teva posició. Si, em gratifica.

Aquest video m'ha quedat girat, perdoneu, no en se més.

De tant en tant baig fent alguna coseta de BTT, la veritat és que m'agrada molt. Potser hauria de barrejar una mica, potser també la natació que també hen faig un copet per semana, serà la paraula màgica TRIATLÓ? Ufff...!! No ho se, ho anirem esbrinant amb el temps. La veritat és que em fa il·lusió, al menys una, per saber, experimentar, per fer una preparació complerta.

De fet hi ha uns companys que volen que faci amb ells la de Vilanova i la Geltrú, de fet m'han provocat dient que no tinc pebrots, a vore, a vore...

El LLOP

Cada dia queda menys per anar cap a Tortosa, la veritat és que tinc forces ganes i molta il·lusió ja que tinc molt bon record per aquesta cursa. És una barreja de paratges d'alta muntanya amb sensacions d'estar fent una cosa especial, una cosa que no tothom és capaç de fer, més aviat, gaire bé ningú. Mitja marató axial, amb asfalt nou, 1220 m de desnivell.
A l'arribada ens esperen unes dutxes d'aigua glaçada, quasi es podria dir que comuns, són improvisades amb unes lones com a separació que deixen entreveure els cossos nus dels esportistes, evidentment els corredors no estan per osties, el que apreta són les ganes de beure líquit, una birreta ben freda a ser posible, de menjar i descansar. Aquest és el anunci publicitari de "La Cursa del LLOP" que m'han fet arribar. Bé, que puc dir, m'agrada més la medalla que et donen a l'arribada amb el rostre del llop amb la seva mirada penetrant gravada amb relleu, és molt guapa. També donen el diploma de rigor i com no, la samarreta, que espero que aquest any sigui tècnia, a vore, a vore...

Sense parar!!!

Tornem amunt, preparem El LLOP, de forma intensiva, tot i que també fem planura, ara la forma la fem en els cims. És posible que aquest estiu fem alguna d'altre per arribar bé tant a Tivissa com a Venezia.
Muntanya i més muntanya, cada cop em resulta més atractiva i gratificant.
Avui hem decidit fer passeig marítim, amb el GPS ja tinc preses les referències exactes,i no paro de fer combinacions.

La nova eina.

Tinc un motiu per estar content avui. De fet ja fa uns dies, però fins ara he tingut problemes amb l'internet dels pebrots. És aquest el motiu. Una sorpresa bestial.

Aquesta setmana he fet anys i la família ha donat en el clau. M'han regalat un GPS. Estic molt content.

Ja l'he provat i és total. Ha resolt, en un dia, tots els meus dubtes en quan a distàncies. He descobert les distàncies reals de tots els meus recorreguts, he tingut al·legries i decepcions, però tinc la satisfacció de poder treballar des d'ara mateix amb xifres reals. S'han acabat les suposicions.

En fi, ara toca variar i descobrir.

A vore, a vore!

La cursa del LLOP. Pujada al CARO

La cursa del LLOP, pujada al Monte CARO de Tortosa. Una experiència inolbidable. La recomano a tothom. Jo repeteixo el dia 6 de juliol. Es la mitjamarató més dura del mon (asfalt i 1200 m de desnivell, quasi tots a partir del km 10.
http://picasaweb.google.es/trailuec/CursaDelLlop2007 pasen i vean.
Aquesta cursa forma part d'un raid, de fet es la Cursa del LLOP, dividida en varies etapes, es fa kaiac, muntanya, BTT, natació, i mitja marató, aquesta última és la nostra, que es diu la Pujada al CARO. Impressionant.
Aquí iniciant l'ascensió al Caro, ui, ui,uiiiuiii...!

Aquí arribo amb el meu crack petit, el Roger. Aquí sembla que arrivo sencer, però no us deixeu enredar, els dos últims km són plans i potser també baixada i això refresca bastant.

Ufff...!! Quan has pujat i mires avall quedes bocabadat, no et creus que hagis pujat per aquí.

És impressionant, eh? Quan pujes i veus això t' agafen esgarrifances.

Bon entreno (15 kms+1,5 d'especials)

Ahir vaig realitzar un bon entreno en realitzar +/- 15 km ben planers. Hi vaig invertir 1:05 h, a un ritme de 4:20 per km.
Ja comencem a prendre precaucions per la pell exposada al sol, ja apreta de valent i no podem fer tonteries amb la salut.

Be, quan vaig acabar l'entreno m'esperaven els meus fills, els meus fidels fills, per cert, molt ben equipats. Em varen recordar que els hi havia promès entrenar junts, així es que varem agafar i varem fer un entreno extra de 1,5 km, jo no estava per masses entrenos, però els paios estan en forma i varen tirar de mi, va papa!, Vinga!
La veritat es que vaig acabar reventat.
Dema e tinc pensat fer 20 km amb l'Oscar, a vore, a vore...

Santi FERNANDEZ AVALOS, FONDISTA DEL PENEDES

Sí, és el SANTI, és un Fondista del Penedes en tota regla. Va lluir els colors dels FONDISTES des del 2001 al 2003.

http://jordicabau.blogspot.com/search/label/8491%20El%20meu%20company. Aqui teniu l'afegit.

venecia.jpg (image)

venecia.jpg (image)

NOVETATS VENEZIA 2008

Ei! Com anem? Donç si, tinc novetats i son les següents:
Ja tinc vol, es amb CLICKAIR, 77,5€, collons, no? i a mes el trajecte es de BCN a VENEZIA (Marco Polo) estem molt contents.
I que me n dieu de l hotel, l hem agafat a la plaça SAN MARCO, just on acaba la marató, bestial no? El preu es diferent a Florència però es que la ciutat també es diferent, el preu per dues nits es de 228 € sense esmorzar, però l'alegria ve per que els demés preus parteixen des dels 500€.
El vol de tornada l hem de contractar a partir d agost. Tot el demés esta lligat. Us penjo u n linx de la cursa/ciutat, val la pena veure'l.
http://www.venicemarathon.it/flipbook_it/flipbook.htm

Ens veiem.
Salut!!

El Margallo

Lamento el desordre, però es que estic agafant el tranquil lo a això del blog.

Aquí acabem d arribar, collons! ens l han vengut com light i no vegis, es dura, molt dura, però també rapida.

Aquí lluint la nova samarreta, per cert, molt xula, amb els meus supercracks, el Jordi i el Roger.

Bona companyia per després d aquesta cursa.

http://www.atletisme.com/classificacions/olivella/res2008g.htm.

Aquest es el linx per veure els resultats.

Sortida amb massa baixada i a sobre en asfalt, jo! quin mal. Però be, en 1,5 kms passem a terra, encara que seguim baixant en picat. Fins a Can Mila baixada i a partir d aquí tobogan per aquí i per allà.
Al principi semblava que érem 4 gats, però com podeu veure érem uns quants mes, de fet, segons llistes oficials 344 acabats. Jo he quedat el 51, collons! m estic acostumant ha quedar entre els 60 primers, i això dona un bo... Je,je,je.
A PUNT DE SORTIR, HA ESTAT MOLT BE, I TANT! Aquí recent arribats a Olivella, tranquil home, tranquil, que encara queden 15 minuts.

Marató BCN 2008

Vos penjo un linx del programa de la Mònica Tarribes que no té desperdici.
A veure que vos sembla.
http://www.tv3.cat/videos/297829
Jo encara no l'he vist, em trobo a la feina i no puc obrir vídeos, quan el vegi penjaré el meu comentari.
Salut!!

El vídeo de la meva arribada

Aquesta setmana toca muntanya!

No fa dos dies de BOMBERS i ja estem liats un altre cop, ahir vaig jugar a futbol7, i avui no m aguanto, però les coses es fan així, a lo BÚFAL, sense pensar.

Anirem a Olivella per tal de fer la cursa del Margalló a Olivella.

Estic content perquè ja fa temps que la volia fer i tot i que se que el recorregut ha canviat em satisfà molt fer la.

El recorregut ha canviat totalment, ja no es tant agressiu, es mes Alegre, amb menys pendents, el desnivell de cursa no supera els 160m.

El nou traçat ve motivat per l asfaltat de gran part del circuit antic, i per por a perdre la excelència de cursa de muntanya, ja se sap, el corredor de muntanya no vol asfalt, l odia. Aquí teniu el recorregut nou, sortida des d Olivella cap Can Duran, Can Suriol, Mas Milà, Mas Bargalló i Can Camps, per arribar de nou a Olivella, 13 kms, per acabar fotent te una bona butifarrada en família, tinc moltes ganes com ilussio.

Els organitzadors, ja que varem anar tant l Oscar i jo, en persona a

l Ajuntament per tal de fer les inscripcions ja!, ens varen demanar opinió sobre el nou circuit, sembla que varen pensar que érem uns especialistes sobre el tema i tindrien en consideració els nostres consells, en fi, els hi varem dir que el circuit era una mica suau, que es clar, el circuit de curses de muntanya (que se suposa que nosaltres seguim, uhhuuhmm...) segueix una serie de recorreguts bastant mes llargs, 20 kms 24kms, per posar uns exemples. Que haurien de mirar d allargar el recorregut per no perdre cap detall i característica del municipi, i amb ell la comarca. Li varem proposar que la cursa passes per La Mola en sentit contrari, es a dir descendent, ja que ens deia que la Mola no es pot pujar corrents, i tornant a passar per Can Grau, tot això sense desperdiciar el nou recorregut, que ja de per si es maco, es a dir, el circuit d aquest any sumat al de la caminada pel parc podia deixar una opció diferent per l any vinent. El circuit faria una B, deixant per fer, en diferencia d aquest any el tram entre Olivella i Can Duran. En fi, a vore, a vore...

SUB40!!! Uffffff!!!!! Per poc!

Varem veure els tibetans i a mes de demanar los poder representar los a la cursa els hi varem demanar fer una foto amb ells. Una dona gran em va dir que si, i es va posar al meu costat, en aquell moment li vaig dir que la foto la publicaria a la meva web (blog) i aleshores va fotre 4 crits i tots els tibetans es varen fotre al voltant nostre per la nostre sorpresa, es clar!, llavors varem fer la foto i la senyora va venir a demanar informació sobre la web, es clar, jo li vaig dir que era un blog personal. Potser vaig fer be, potser no. La car de la senyora va semblar decepcionar se una miqueta. De tota manera Visca Tibet lliure.

Abans de començar haig de dir que estem molt contents de poder col.laborar amb els nostres amics del TIBET encara que sigui de la única forma que ho podem fer, no oblidant los i mantenint los en l actualitat diària. Gent lluitadora, molt carinyosa i atenta. Tant l Oscar com jo ens varem oferir a portar aquesta cinta a la front i exhibir la durant la cursa, i així ho varem fer. (Primer ens varem assegurar de que la cursa no panses pel Barri Xino)

Visca Catalunya, Visca Tibet!!

Jo finalment he fet 39 53, l Oscar 40 18, deunido!!

Aquí teniu el linx per veure els resultats.

http://www.cursabombers.com/html/resultados/?year=2008&lang=ca

La samarreta no esta malament, tot i que m agradava mes sense mànigues. Ara, això si, el pendrive d 1 gb es boníssim juntament amb la informació que conte. Un 10!

Cursa Bombers 2008, m haig de mossegar la llengua, empassar me la, soc un bocaces, s ha de saber reconèixer quan un s equivoca i reconèixer els errors i les cagades. Quin espectacle nano, quina emoció, quina manera de fer saltar, de fer cantar, de suar abans de començar, quina organització, collons, nen!! això es fer les coses a lo grande. 15000 veus, 30000 cames, una verdadera MAREA ROJA, simplement IMPRESSIONANT!

Tornant a la cursa, dura, molt dura, vaig poder comprovar lo dur que es córrer gaire be tot el Paral.lel en sentit ascendent fins Vilamari, deunido. Aquest tram em va marcar per tota la cursa i vaig haver d enfocar únicament el poder ser sub40, això no va ser fàcil, al contrari, però l ambient, la ciutat, la meva, tot en si t empeny endavant, finalment vaig poder contactar amb una llebre, collons!! hi ha llebres i jo sense saber ho!! Em vaig engantxar a ella, era la sub40, cullunut!!