TRADUCTOR (perdonad por los resultados)

dilluns, 30 de novembre del 2009

32ª Marató DONOSTI 2009

Li vull agraïr molt especialmemt a en Mr. Gàlvez el seu interès en ajudar-me de manera desinteressada a aconseguir el que esportivament parlant més desitjo. La seva experiència i coneixements són de debó imprescindibles per portar a terme aquesta labor.
I com no al Josep i la seva família que s'han volcat també per donar-me suport en aquesta fita. Però a qui vull esmentar molt especialment és a la meva dona que em dona suport i m'acompanya a tots els meus reptes. Gràcies a ella i als dos cracks que em fan feliç cada dia de la meva vida.

I a tots els que d'una manera o altre sempre esteu amb mi.


Aquest cop el torn ha estat per Donosti. Ansiava fer la seva marató i aquesta ansietat ha estat la responsable de no aconseguir el meu propòsit real, baixar de tres hores. És la meva millor marca personal en marató de llarg, 3:01:09, però no nego la meva decepció quan vaig creuar la línia d'arribada veient que el meu repte se m'escapava tant sols per un minutet. Un minut que repartit en 42 km's deu ser tant poquet... Amb tanta i tanta feina feta i al final... El ritme mitjà ha estat de 4'18 el km, només 2 segons més. La meva dona, la Sandra, i com no, en Josep i la Montse, van ser els que van evitar que em fotés a plorar com un nen. La excusa, és clar, va ser la MMP. Bé, avui ja estic content, és la meva millor marca i ara si, no nego la meva satisfacció i reconeixo haver fet una passa més cap el meu repte que ja a Sevilla, el 14 de febrer, haurà d'estar a tocar de molt a prop. He localitzat la fallada a Donosti i no és més que la falta de planificació de la cursa. A Sevilla estudiaré una tàctica. Per córrer s'ha de fer anar estratègies, n'estic convençut.
Bé, el dia és, climatològicament parlant, igual que l'anterior. Humit i ventós. Temperatura ambiental 9/10º. El suport de'n Josep, el meu "sherpa" particular (jejeje) no para d'animar-me i fer-me creure que tot ve de cara. Comparteixo una bona estona amb en Joan Josep i en Carles Eaglerun, els grans triumfadors del dia a Donosti amb 3:28:34 el primer i 3:23:33 el segon, ufff!!! Immortalitzem el moment i ja no ens tornarem a veure fins el final de la cursa.
He tingut el plaer de conéixer a en Carlitros el qual ha fet una gran marca de 2:57.
La sortida va estar més ràpida del que jo havia predit. No veia les llebres. Crec que cap el km 5 m'avança amb molta suavitat la de 2:45 h, i això em fa veure que ja vaig fora de to. Estic fora de carrera un altre cop tot i rodar amb comoditat, se que ho acabaré pagant. Deu ser pel km 18 o 20 que entro en contacte amb la llebre de 3 h i m'engantxo a ella com una paparra però això si, amb unes molèsties al peu esquerra que s'han anat incrementant mica en mica, km a km.
Amb aquesta llebre aconsegueixo anar dos minuts per sota del ritme buscat, el de tres hores, però vaig notant cada cop més dificultats per seguir-la i mica en mica es va distanciant de mi. Pel km 25 em trobo fos. No se com acabaré. El ritme afluixa estrepitosament. Les cames les tinc adormides. Les toco i no les noto, només sento una tremenda fredor en elles. La humitat i el vent fan que la sensació de fred aumenti considerablement. Cada cop que veig al Josep me'l miro amb cara de circumstàncies, esgotat. La família i amics, als quals vaig veure multitud de begades gràcies al format del recorregut van disfrutar molt ja que els va ser possible veurem un tou de begades, ells em van donant gotes d'ànim cada cop que es convertien en petits impulsos en el meu ritme. M'apropava poc a poc al km 30 amb tants dubtes que creia que el mític "mur", al que fins avui no m'havia enfrontat mai, em faria la seva presa i em devoraria. Donç bé. No se perqué, no se com, no se!!! El vaig passar, no només el 30, també el 31 i a l'arribar al 32 em va venir a la memòria unes paraules que en Ramón (Xterra) em va dir el dijous passat entre uns quants consells. Me'n va dir molts però només vaig recordar en aquell moment les últimes paraules. Em va dir.........................i els 10000 finals els faràs en 39'. Crec que em vaig picar una mica i apretant les dents vaig pujar el ritme, més, més i més. Realment no se encara en quant els vaig fer. Ni tant sols se d'on collons vaig treure les forces. Només se que al 41 anava encara avançant gent, cosa que m'estimulava moltíssim. L'últim km va ser molt dur. Ja no tenia forces. Només a l'entrar a l'estadi vaig esprintar (si es pot dir així) fins creuar la línia de meta.
M'ha al·legrat molt poder veure a l'Esteban dels Never's un parell de begades durant la carrera. T'he vist molt bé així que estic segur de que hauràs triumfat. Llàstima que després ha estat impossible coincidir. Estaré pendent dels Never's a vore que tal.
Em vaig fondre en una abraçada amb tots els meus en sortir de l'Estadi. Aleshores vaig recordar als companys als que vaig anar a rebre reinfiltrant-me a les instal·lacions a la zona d'arribada. Allà vaig trobar de seguida al Carles que al contrari que jo va córrer molt cómode i ja els dos junts varem esperar l'arribada de'n Joan Josep que aquest si, ja coincidia, pels símptomes d'arribada, amb mi.


La meva nova joia.




El meu tresor amb deu joies.


I unes quantes fotografies del gran cap de semana:



Amics, companys i bloggers.



Ateletesvng presents a Donosti.



Joan Josep, en Carles i un servidor.


km 2. Encara fresc. No savia el que hauria de patir.


Eiiiii...!!!! Neng...!!!! Que passa...!!! Sobrao sobrao, jejeje.


Aiiii...!!! Aiiii...!!! Que no arribo al xip. No em puc doblegar, que algú m'ajudi. Se'm cau tot!!!


Entre família, amics i bona pasta, jejeje.


El meu "sherpa" el Josep Fonoll, que no el van deixar anar al meu costat. Llàstima!!



Abrigadet que feia fresqueta.


Aquí fent una ullada a l'estadi ANOETA abans de la sortida.



La mastressa mentre fem un passeig pre La Concha


Pasta i com no, unes birretes per hidratar, jejeje.



A Getaria varem passar una bona estona. És un poble que manté moltes tradicions. És un poble increïble.

La fira del corredor la vaig trobar una mica justeta en proporció a la fama d'aquesta marató. L'únic stand que promocionava una altre marató era aquest. Quina sorpresa, no?


En Bernat Fonoll i en Jordi Cabau Jr.


Això és un faig. Els entorns i paratges al País Basc són brutals.



En aquest restaurant d'Atxurri varem dinar i de quina manera, ohhhh...!!!! Que bó!!!


Taberna basca al nucli de Getaria. Només sents parlar en basc. Així es que tú et dediques a menjar-te els pintxos sense parlar amb ningú. Per cert, que bons.


Preparatius al voltant de l'Estadi d'Anoeta.


Ieeppsss!!! Les familis .


Aquests senyors es varen encarregar dissabte de que no ens quedéssim amb gana.



Uf, vaja extremista!!! Jejeje.



Bé. No se que més dir a excepció de

SALUT I POTES!!!

diumenge, 15 de novembre del 2009

Millor 10000 a St MARTÍ




VICTOR PEÑA

Avui ha estat un gran dia. He fet el 10000 en 38:23 a BCN al Districte de Sant Martí. La meva millor marca fins avui en aquesta disciplina. He anat amb en Victor Peña a qui podeu veure a la foto com a flamant guanyador en la seva categoria amb una marqueta de crec recordar 34:5...i pico. El tio és lo puto crack. Es troba en una forma increïble. També he anat amb el Pollo Ferriz qui també ha millorat el seu registre de manera considerable. He pogut saludar a un parell de companys dels Never Run Alone en Miquel i en Cecilio, tots dos xapó.
Per la meva part he tingut la gran sort de trobar casualment al Juanma que venia a fer de llebre al Simón. El Simón és un corredor de l'Esportiu del Penedès que venia buscant baixar de 39 amb lo qual a mi ja m'anava bé córrer amb ells ja que jo tenia intencions simil·lars. I així ho he fet. Boom!! Tret de sortida (per cert, hi ha hagut una sortida nul·la. No ho havia vist mai, jejeje). Han sortit molt ràpids tots dos i em creia que no seria capaç de anar amb ells. Però de seguida m'he trobat bé i m'he engantxat a ells anant tota l'estona al voltant de 3:45, ritme perfecte! Els km's han anat caient un darrera l'altre molt ràpidament. El 4, el 5, 6, 7. en aquest km ja que em trobava força bé he parlat amb en Juanma i m'ha animat a apretar una mica més així que he tirat endavant. Estic content amb el resultat perqué, sincerament, no he patit gaire tot i arrossegar algunes molèsties al peu que com per art de màgia m'han abandonat durant la cursa per apareixer, això si, posteriorment amb més intensitat. El bon resultat em fa rumiar de cara a la propera cursa d'aquesta distància, a vore... Juanma i Simón GRÀCIESSSSSS...!!!!

Lo puto crack!!! Felicitats!!!

La guanyadora de la categoria més veterana, aquesta dona de 71 anyets amb una marca d'1:19 em sembla recordar. Felicitats noia.






Els cracks dels Never's. Un plaer saludar-vos.




Aquí us he engantxat.





El trio de la muerte.






Resultats

La marca... 38:23 TR. ritme mitjà--3:51




Bon test de cara a Donosti, em sembla que puc treure conclussions ben optimistes. Aquesta semaneta, tot i que crec que tinc unes séries de 1000 el dijous segons s'ha xivat el Victor, per lo demes suposo que començarem a baixar.


Espero amb impaciència el 29 de novembre ja que tinc molta ilusió per córrer aquesta marató.


Ara per ara amics...




SALUT I POTES a tots!!!







dilluns, 9 de novembre del 2009

Falten 20 dies.

Donç si. Només queden 20 dies per la Marató de Sant Sebastià, Donosti. En tinc moltes ganes. Després de fer consecutivament tres maratons de menys nivell en quan a afluència de corredors bàsicament, Empúries, Perpinyà i la malmesa Mediterrani ara ja toca una d'aquelles que et proposa sommiar que assoleixes entre la multitud allò pel que treballes tant de temps. Més de 4000 corredors davant un públic entregat a ells en un lloc tant especial com ho és Donosti, uf! Donç si. Em fa molta il·lusió.
De moment anem entrenant com sempre sota les ordres del Mestre Gàlvez amb molta disciplina. Si no aconseguís els meus propòsits, cosa que contemplo com a possible, se que no seria per haver deixat la feina a mitges.
I com no anem participant en algunes proves que es van interposant en el calendari com la III cursa Solidària del Cava que varem córrer el passat 25 d'octubre i que va anar molt bé. Com sempre molt ben organitzada. Haig de dir que tot i fer un temps inferior en tres minuts respecte a la marca de l'any passat, he quedat bastant més enrederit en les llistes i es que la participació gairebé s'ha triplicat. 53' i pico per 13 km's.
Aquesta semana tocava anar a Salou a fer la Mitja Marató. Uff!!! Quina ventada!!! ja ho deien els mitjans informatius i aquest cop no es varen equivocar. El vent no va afluixar gens en cap moment. Ràfagues sobtades que ens feien perdre l'equilibri i fins i tot, en algun moment, ens frenaven intensament. Tot s'ha de dir, de tant en tant també ens empenyava, jeje.
Varem anar en Victor Peña, en Vincent, en Ferriz i jo. Un cop allà ens varem retrobar amb la Vinyet, en Joan Josep, en Carles Aguilar, en Jose i en Guillem que suposo que ja s'haurà recuperat ja que no es trobava bé encara que això no el va fer plegar si no que la va acabar amb un parell de c...
El meu temps va ser 1:28:18 segons el meu GPS que per cert va mesurar 213 metres de més.
La primera part de cursa la vaig córrer a una mitja de 4:02 anant tot i el vent molt bé. Ara bé, a l'arribar al km 12 aproximadament el perfil va cambiar i es va tornar molt exigent amb el vent en contra en masses ocasions. Crec que és un bon crono donades les circunstàncies. Per cert la cursa és genial. Molt ben organitzada i patrocinadors generosos.
A continuació unes fotos:

En Joan Josep, Carles, Victor, Vincent i l'amic que no se com es diu (no el conec)


En aquesta ens trobem el Carles, Joan Josep i jo amb els companys d'equip Jose Maria BEA i el crack Guillem




I aquí un parell de fotos de la Cursa del CAVA on se'm veu travessant el cor del Penedès.
Agraïr al Fernando les dues fotos que me les va fer ell mentre cubria aquesta cruïlla.


Bé, ara i com sempre:
SALUT I POTES a tots!!!


El BÚFAL

El BÚFAL