TRADUCTOR (perdonad por los resultados)

diumenge, 29 de març del 2009

La Mitja més maca, la de la CALÇOTADA

Un moment de la cursa travessant el nucli urbà de Brafim.


Abans de la cursa amb els companys i amics, Jordi, Carles i en Munta


ATLETESVNG.ORG


En Munta es va emocionar molt, i es que va fer un gran esforç
per fer una gran marca en un circuit i unes circumstàncies adverses.


Satisfets amb els resultats i sobretot per haver gaudit
d'un gran dia en un gran lloc.


He gaudit moltíssim amb aquesta cursa. Com titulo a dalt, la més maca que he fet fins ara.


Ahir el temps amenaçava amb pluja, vent i fred. Finalment la pluja s'ha anat retirant i no a influït en el curs de la cursa. El vent, que ha pres protagonisme en algún tram però han estat les pujades les que més han condicionat la cursa i el fred, bé, donç no era tal si no tansols fresqueta que en poqueta estona ha desaparegut. El circuit és un passeig per unes carreteres i unes pistes asfaltades que et porten pels poblets de la comarca, Alió, Brafim, Puigpelat i tornada a Valls, a través de camps d'atmetllers i de ceps. El circuit abandona les carreteres per recórrer pistes totalment rurals, això si, asfaltat tot el recorregut. El perfil ha estat l'únic factor realment advers. Les pujades i baixades han estat abundants en diversos trams de la cursa i han endurit l'itinerari. Bé, la marca meva ha estat molt satisfactòria, més encara, donades les circumstàncies esmentades. 1:27:42. Confeso que fins el km 18/19 creia rotundament que anava a fer marca personal però una pujada inesperada m'ha trencat el ritme fent-me perdre un temps important. De tota manera crec de forma convençuda que amb un perfil normal (pla) hagués fet marca segur. En Gàlvez em va recomenar per aquesta setmana una mica de baixada d'intensitat. Dilluns circuit d'estiraments, dimarts carrera contínua (1:20 h suaus), dimecres descans, dijous canvis de ritme 15' suaus+((30"lents x30" ràpids)x 5+3' suaus)x6+10' suaus, divendres i dissabte descans actiu que vol dir no forçar però tampoc parar, trote suau, estiraments, ect... va molt i molt bé això dels descans actiu avans d'una cursa.

La sortida va ser totalment controlada, vull dir que no em vaig embalar, vaig deixar a la gent que tirés i vaig agafar un ritme de 4:30 +-. En principi vaig sortir amb el company Munta. Va fer un gran temps d'1:41:00, a la arribada es va emocionar molt, la fita s'ho mereixia. En condicions normals tots haguerem fet una marca boníssima. Però de seguida em va aviar i vaig anar tirant però amb molta suavitat. Vaig avançar també als amics i companys Carles Aguilar i en Manel Tintoré , que varen fer unes marques molt bones tots dos, 1:36 i 1:41 respectivament. ent. Va arribar un punt, entre el km 4 o 5, en que vaig començar a desenvolupar progressivament el ritme pensant que potser era massa conservador i de seguida vaig agafar ritme de 4' el km. Només alguna pujada em feia enderrarir-me però després venia la baixada en la que era fàcil recuperar. Ritmes controlats per acabar en 1:26 com a molt. Però com ja he explicat a dalt... jejeje. Em trobo satisfet. Repeteixo, cursa super maca i, tot i les dificultats, molt agradable i fora de lo normal. Es poden notar els aromes de la natura amb varies granjes en el recorregut. Olor a pluja.
Val a dir que el company també Jordi Martí va fer un temps de 1:22, quin crack!
A l'arribada ens varen regalar uns productes típics de la terra, una ampolla de vi de Brafim, una cervesa "Rosita", cacahuets artesans, pastissos, ect... Va estar molt bé tot plegat. Llàstima que la calçotada la varem tenir que evitar per compromisos diversos, els meus, laborals.
En Munta, en Jordi i jo em anat junts des de Cubelles i ens ho hem passat molt bé.
Aquesta tarda vaig a pistes a fer un circuit d'estiraments i altres exercicis i a replegar les ordres d'aquesta setmana a vore que toca.
Faig una lectura molt positiva sobre la planificació de la cursa. És el primer cop que ho faig. Li farem una mica més de punta però evidentment com deia la passada setmana es pot obtenir millors resultats amb menys patiment.

Aquí teniu la feina fotogràfica que va realitzar en jacob1968, molt bé nano, gràcies:

http://picasaweb.google.es/ribesdelpenedes/MITJADEVALLSQM10BRAFIM?feat=directlink#

I si algú vol veure les classificacions...:
http://www.atletisme.com/classificacions/valls/res2009g.htm

Salut i potes nanos!!!

dimarts, 24 de març del 2009

Pic de l'Àliga

Primera cursa de muntanya "Pic de l'Àliga" a Canyelles.


Primera cursa de muntanya de la temporada. Ja no recordava lo dura que és una prova d'aquestes. Però recordar que tot i ser dura, normalment, són maquíssimes. Totes recomenables.
Avui em fa mal tot el cos, cosa que no passa després de les curses d'asfalt, senyal que s'ha treballat de debó.
En aquesta imatge marxo darrera d'en Jordi López, quin crack, sempre vaig anar a remolc d'ell. Jamba que se les pela. Puja molt bé però hauriau de veure com baixa, quin joc de peus, ufff!!!

No hi ha hagut ressó mediàtic. No s'ha fet publicitat d'aquesta cursa ni per internet, potser perqué era la primera edició. Ha funcionat bé el boca a boca tot i que em penjat alguns retols. Diria que gairebé tots els participants eren de les rodalies. Com a molt un centenar i mig d'atletes erem diumenge a Canyelles. No està gens malament donades les circumstàncies.



Des de luego que tinc una planta de fondista que no se la creu ningú, jajaja! Mireu quin perfil, quin pes (ploma, potser?) A qui li dic que faig curses de fons crec que no s'ho acaba de creure gaire. Diumenge vaig fer una marca d'1:28 i pico. Una cursa de muntanya la gràcia està en fer-la. El crono no té la mateixa rellevància que en l'asfalt. Que jutgin els que hi varen ser allà.
Després de la cursa bocata i refresc.



I, com no, després d'una cursa com aquesta que millor que carregar benzina super, eh? Encara no han servit al Jordi Pollo i al Oscar i jo ja quasi m'he fotut mig litre de birra, uhm mm....!
Per cert l'Oscar com sempre, però el Pollo s'està superant dia a dia, i és que jo se que té collons!

De l'equip hi varem ser més dels esperats. En Xavi, Jordi, Oscar, Jose Maria, Guille, l'altre Jordi (erem al menys quatre Jordis), en Ramón, en Xema, Manolo, Alex. 44 diuen que es varen inscriure en nom d'atletesvng.org, bé, jo no els conec a tots. Perdoneu si m'he deixat algú a la llista.

En quan a la cursa, donç l'any vinent hi torno segur. M'agradat molt, ara ja conec el circuit i crec que el puc afrontar amb garanties de treure-li a la marca d'aquesta setmana una mica de temps.
Pels montanyers, no us ho penseu. Són 15 km's però de muntanya pura i dura. I pels companys d'asfalt és un molt bon entreno per afrontar els vostres reptes de futur.
Aquesta setmana toca Valls, la Mitja de la Calçotada. Em trobo carregat però estic covençut que si segueixo els consells del Sr Gàlvez aquesta setmana quedaré satisfet.
Un dia d'aquests ja us explicaré, per qui no el coneixeu, qui és en Gàlvez i que té a veure amb mi.
Ara per ara... Salut i potes a tots!!!

diumenge, 15 de març del 2009

Mitaja de CUNIT. Ufff...!!!

La Mitja de Cunit 2009.


Quina pila de paios. Cada vegada som més. Varem aconseguir fer la "marea"
groc i blava. I això que encara faltava gent.

Aquí ja patint, potser anava pel km 6 o 7.


Ahir vaig arrivar a la conclussió de que per entrenar s'ha de córrer però sobretot s'ha de descansar. No vull buscar excuses però alguna explicació hi ha d'haver. El descans és una part importantíssima de la millor programació. Des de que vaig tornar de Sevilla no havia descansat prou ja que vaig venir molt motivat i amb ganes d'iniciar la preparació per un altre marató. De tota maner,a fins ahir, no havia fet cap test seriós, tot entrenaments descafeinats. L'únic seriós, el test amb el sr Gàlvez (5 séries de 1000 amb els seus trotes ant. i post.), que per cert em va dir que estic per baixar de 3 hores a Empúries (desitjo veure'l avui a pistes per discrepar amb ell, a vore si em fa canviar d'opinió). No puc dir que hagi motius rellevants que m'hagin fet anar més lent de lo normal. Podrie al·legar el perfil, la calor, els avituallaments, poca animació, però ni seria sincer com tampoc just. Hi ha companys que han treballat sota les mateixes condicions que jo i el resultat ha estat formidable per tant he de buscar explicacions en un altre banda.
Les sensacions avans de començar eren bones, tenia ganes d'arrancar.
Una cosa que mai es pot fer i que malauradament sempre faig és sortir desbocat, sense control, primer km en 3·33. Una bojeria. No escarmento. Tinc que planificar aquestes curses. De que serveix treure un marge ample al principi si després em quedo enrere. Perqué no faig com tots els corredors i vaig de menys a més? Perqué sempre al revés?.
Ahir, encara no anava pel km 5 i ja tenia ganes de plegar. Em trobava buit, començaven a sortir dolors pels peus, els quadríceps. Les bones sensacions s'anaven perdent a mida que anaven passant els km's. Finalment el resultat va ser millor del que esperava, posició 68 amb un temps real de 1:29:58, això si, després de fer un sprint a la recta final (no se d'on van sortir les forces), quan vaig veure el crono a punt d'arrivar a 1:30.
RESULTATS.
A Valls vaig a preparar Empúries. El ritme serà de marató. Segur, i "manda güevos", que com a Sevilla, passo per la mitja millor que a Cunit. A Sevilla vaig passar per mitja en 1:28. No és normal això, oi?
Potser algú dirà que no està malament la marca. Per a mi no és la esperada.
No se com vaig acabar la cursa. Bé, crec que si ho se. I és que ara sóm una colla molt nombrosa i a cada moment sentia algú que deia "va, Búfal!!!", "Foteli canya!!!", m'he saludat constantment amb companys i amics. Crec que si no hagués estat per això potser hagués plegat. Suposen una injecció de moral que t'ajuda a tirar endavant. "Osties, va una mica més".
Puc dir amb tota seguretat que avui els hi dec la vida als amics d'atletesvng.org, sou genials! Això comença a ser molt maco. Mai havia saludat a tanta gent en una cursa i quasi tots ereu companys de colors, maco, molt maco. Per cert, felicitats a tots, companys.
Guillem, ja tens el primer trofeig, te'n esperen molts més. Enhorabona!
Fotografs de luxe, en Carles i en Xalo, que no varen participar per diferents motius. Jo crec que estant tramant alguna cosa en secret, je, je, alguna marató pel maig potser????. Fisio de conya, en Toni, tot sota control, que també s'està preparant de cara a Empúries.
He pogut saludar al company de feina, l'Albert, que ja va treien el nas per la nostre web. A la foto el veureu a l'esquerra de negre al costat de l'Ignasi. Tots dos amb molt bones marques.
La setmana vinent, tot i que ahir havia decidit no fer-ho, correré la cursa de 15 km's de Canyelles, és de muntanya, a vore...
Vull felicitar a tots els companys que ahir varen participar en alguna cursa, als que ho varen fer aquí a Cunit, a Calella o al Duatlo´de VNG. Salutacions a tots.

Salut i potes!

diumenge, 8 de març del 2009

Entrenament 08/03/2009

Total: 15,590 Km.
Temps: 1:20:36 h.
Mitja x Km.: 5.22


22 paios, deu n'hi do. Som una bona colla i disfrutem d'aquestes sortides
multitudinàries.


Quina planta que tenim, oi? Sembla que ho em fet tota
la vida.


Avui, aprofitant que no hi havia compromisos, em coincidit a l'aparcament de l'Hospital de St. Antoni (Vilanova) 22 paios disposats a fer una sesió de qualitat. Alguns, encara es recuperaven de la marató.
A l'hora de sortir, com estava previst, s'han format dos grups, un de valents que tenien intenció d'anar a fer l'antic circuit de la cursa del Margalló des d'Olivella, i l'altre grup, més conservador, que faria un circuit una mica mixt per pista bàsicament, anant des de l'Hospital de St Antoni passant pel peu del Montgrós cap a St Pere de Ribes, Puigmoltó i tornada cap a Vilanova. Aquest últim seria el meu grup per avui ja que encara em trobo una mica tocat, era el grup dels maratonians que van estar la setmana passada a Barcelona.
A l'arrivar a la zona de Sant Pere, en Xalo, Josep i Jordi opten per desviar-se i tornar a l'hospital i no allargar més la sortida. Els demés seguim endavant.


Avui hi hagut un imprevist. Si, si!!! És un cavall d'allò més gros. Jo, he vist uns parents llaurant en unes vinyes i m'he enrederit una miqueta (je, je, je), quan els he deixat he seguit correns per agafar els companys. De sobte, pensant que els he perdut i a contra sol, veig uns quans personatges que s'adrecen cap a mi amb un cavall. son lluny i no puc distingir si són ells (com han de ser ells, no portaven cap bèstia quan els he deixat) així que em giro disposat a continuar la marxa en solitari quan de sobte sento que em criden, em torno a girar i penso interiorment COLLONS!!!! Que passa aquí!!! Bé, el cas és que un cavall, o més ben dit, una egua, corria solitària amb símptomes d'haver patit violència, no saviem si per caiguda o potser per agressió per part d'algun altre animal, no se, ferides múltiples per tot el cos. El cas és que agafem les riendes de l'animal i el controlem de manera bastant fàcil. Decidim avisar dels fets als mossos per tal de que es fagin càrrec del cavall. Mentres tant aprofitem per immortalitzar els fets mitjantçant la meva càmara. De sobte apareix a lo lluny un paio que sembla anar en direcció a nosaltres. Efectivament, ve per fer-se càrrec de la bèstia. Ens treu un pes de sobre i nosaltres continuem la marxa.
Pobre animal, després ens han dit que l'animal s'havia desbocat
i per això tenia tantes ferides, pobre bèstia, alguna d'aquestes
ferides era bastant profunda.
La sortida ha estat molt bona, de qualitat, calculo que hauran estat uns 15 km's per 1:32 h, són dades aproximades, si algú me les pot confirmar millor. Aquesta anècdota només li ha donat més interés a la jornada.
A sota, un petit video que ha gravat l'Oscar.



Bé, dimarts al matí sortiré a fer una horeta de muntanya amb el Carles, la Estrella i crec que en Manel també vindrà. Ho farem per la zona de Cubelles, bé, això si ho permet el meu fill Roger que avui el tenim amb gastrointeritis pel que demà no anirà al cole. Conto que pel dimarts ja estarà millor.
Pels demés, espero veure a la majoria a Cunit el diumenge. Pels que aneu a Calella que vagi molt bé. Ja explicareu com ha anat.
Ara per ara salut i potes companys!!!

dilluns, 2 de març del 2009

Felicitacions i condols.

PEPE RUBIANES


A l'hora al·legria, a l'hora tristesa. Això és el que sento quan penso en el dia d'ahir.
D'una banda, em sento content perqué molts companys varen córrer ahir la Nostra Marató, la de casa. Tots ells sense excepció varen aconseguir el seu propòsit i això em fa compartir la seva felicitat.
Però, com deia, ahir també va tenir la seva part negativa. A la cursa va morir un nano de 27 anys, era en Collin dunne. Al km 34,5 va patir una aturda cardiorespiratòria. Aquest fet va ennegrir la festa donant-li la única nota negativa del dia. Un sent més aquestes desgràcies quan són producte d'una afició a un esport que tots nosaltres practiquem a diari. Intentaré recollir dades per fer un post que intenti aclarir quins són els motius que provoquen el risc a patir aquesta anomalia al nostre cos. Potser una manca de capacitat, o potser de preparació, o potser una trista casualitat, no ho se. Convido a tots a que treballem plegats per aclarir els dubtes que segur ens ronden pel cap. Entre tots podem seguir diferents fronts que juntant-los poden formar un gran informe. Aquest tema comença a ser una mica preocupant i crec que trobar un bon assessorament ens serà de gran interés.
D'altre banda ha mort també a l'edat de 61 anys, víctima d'un càncer de pulmó, un personatge molt estimat, de manera molt particular a Catalunya, aquest no és més que, com a si mateix es definia, el "galaico-català Pepe Rubianes, actor polifacètic, especialitzat en mimo, monòlegs i alguna que altre imitació.
Jo el vaig conéixer, crec que seria cap a l'any 1984, o potser el 1985. No recordo bé la data, però si recordo els dos monòlegs que varen donar al canal 33 quan feien allò d'SPUTNIK . Van ser dues actuacions, una relatava sobre les tapes d'un "bar", que quan el seu propietari baixava la persiana i marxava, aquestes cobraven vida i montaven una fiestassa tremenda i l'altre ho feia sobre un viatge a l'Amazones. Descollonants les dues i molt recomenables de veure, es clar, si les trobeu. Crec que a en PEPE no se li pot dir "adeu" si no un "hasta siempre" ja que, tot i no ser-hi, ell estarà sempre en plena actualitat. Esperem que se li faci un homenatge per todo lo alto, com ell es mereix. Jo no em vull esplaiar més, per això us he penjat uns quants links i un video d'ell per si els voleu revisar. També he trobat un recull de fotografies, ara ja, entranyables. Veieu la seva WIKIPÈDIA.

Com titula avui el post, FELICITACIONS I CONDOLS.

Salut i Potes!

Adreces d'interès:

Sobreentrenamiento

Medicina.Edu

Revista Española de cardiología

El BÚFAL

El BÚFAL