La TALAIA 2009

L'arribada, moment en que les penuries marxen del cap.


Ojo que això baixa de debó!

Collons, com puja!!!


4 de juliol de 2009

El color groc i blau va predominar sempre, quin colorido tú!

En un moment de la sortida, poquet a poquet que no hi ha pressa.

L'sprint.

Bé, per fi he tornat a competir, ja era hora. Des de la marató de Perpinyà que no ho feia i això va ser el 31 de maig, es a dir 1 mes i 4 dies.

Aquesta cursa s'havia de fer, és una de les curses que tenim a casa i a sobre, gràcies als atletesvng.org, gratuita ja que sóm part integrant d'aquest equip.

A les sis de la tarda és la sortida, fa una calor de por. Ens ajuntem tots els companys d'equip, fem la foto de rigor, comentem les sensacions de cadascú i ens desitjem com sempre sort per uns, la majoria, la cursa de 10 km's i d'altres, menys, la de 21 km's.

10 minuts abans surten les noies, són poquetes però ben preparades. Els següents són els maxotes que fem els 21 km's, ho fem aproximadament a les 18:20. Tot està molt sec. Corro darrera d'un grup nombrós que aixeca moltíssima pols, pols que m'asseca la gola i m'ho fa passar malament. Semblava que es començaven a complicar les coses. Sortida molt lenta, sense arriscar. La consigna era no patir, era un entrenament més, el del cap de setmana. Així ho varem acordar en Gàlvez i jo ja que calia prioritzar els objectius pels que estem treballant, primer Mediterrani a l'octubre i Sant Sebastià al novembre.

Mica en mica, després del primer avituallament que m'aclara la gola, vaig agafant bon ritme i sense voler començo a avançar corredors i això ja sabeu que dona molta moral. En Jose Manuel, company d'equip, em fa una bona part de la cursa, sense saber-ho, de llebre. Està molt fort i tira molt bé. Llàstima que cap al final va haver de baixar el ritme. Enrere no veig cap company més. Només en Vincent, em passa com una bala i mentre jo camino per pujar una rampa ell donant saltets, pim-pam, pim-pam, s'enfila per les roques i apa, cap a munt! És realment alarmant, el crack fa sis dies a fet l'IRON MAN, ooooohhh...!!! En poc més de dotze hores!!! ooooohohoo...!!!

Més tard, ja al final, li ha passat factura i com que jo pujar, no pujo gaire bé, ara, això si! baixar, baixo de por, i per aquí he compensat totes les meves mancances. Jejeje.

Resultats

Finalment el temps ha estat diria que molt bó. 1:55:38, en la 25ª posició, 10º de la categoria. He arribat juntament amb la noia guanyadora, la Maria Muntanyans, de Sitges, amb un temps de 2:05:45. No se perqué he fet un sprint d'aquells tontos i la he avançat en l'últim moment com si fos per dir,sssssssshsss...!!! que aquí estoy yo!!! Després hem enraonat i hem rigut una mica. Ja comença a ser normal veurens a les curses.

Bé, a l'arribada em trobava una mica extrany, semblava que no estava gaire cansat en canvi em trobava totalment atontat, mig marejat. Menys mal que un parell de gots de birra i una butifarra fan que la sang torni a circular amb normalitat.

He vist pocs companys a l'arribada ja que la majoria ja havien marxat donç la cursa de 10 km's ja feia estona que havia acabat. En Valldo ha estat un dels que he vist així com el Xalo.

Els companys, tots ells, molt bé. Tant per la de 10 com per la de 21.

Val a dir que la organització va ser fantàstica, des d'aquest blog felicitacions a les més de 50 persones que de manera desinteressada han prestat els seus serveis a la cursa. Tasca sense dubte molt dura. Els avituallaments es trobaven en llocs molt aillats i en varen ser 8 per la cursa llarga, uf! I tenien de tot, aigua, isotònic, fruites variades. Xapó!!!

Bé, no em vull esplaiar més.

Ah! Us espero el 26 a Cubelles per fer la cursa de muntanya Puig de la Tiula d'11 km's.

Els pitralls els podeu aconseguir a Xterra, o bé a la peixateria del company Joan Carles, Les Salines, al polígon que té el mateix nom, o també al Centre Social de Cubelles. Recordar-vos que per ser la primera edició serà gratuita. Només n'hi haurà 200, així es que...

Ara si, SALUT I POTES!!!

Tutorial al "Mar i Cel"

En Cristian observa detingudament el diploma del Marató de SEVILLA 09


Bé, ja feia temps que li debia al meu fill anar a fer una xerrada als nens de la seva classe. Després de molts intents avui ha arrivat el definitiu i no m'ha quedat més remei que complir com a pare, bé, això és el que m'ha dit la mastressa. Donar les gràcies a la professora, la Emma, que ha accedit a fer posible la xerrada.
Normalment els pares o mares que accedeixen a fer-ho narren als nens i nenes coses relacionades amb l'àmbit laboral. Jo, després de deliberar-ho detingudament, he decidit parlar de l'afició més important actualment en la meva vida que no és una altre que fer maratons, ja ho sabeu. De fet he parlat de l'afició a córrer, que m'empeny a fer-ho, quins objectius cerco i, sobre tot, quines compensacions m'aporta.

He comptat en tot moment amb la inestimables col·laboració del meu fill Roger.

Els he ensenyat el trofeig, pitralls que guardo curosament de totes les curses, medalles i obsequis des de samarretes, malles o barrets.

He portat tres parells de bambes, bé, sabatilles esportives amb característiques i propòsits diferents. Unes amb sola especial de GEL, unes per corredors més professionals, ehem!, ehem! i unes altres de muntanya. Aqui l'han dao!! Els he vist realment impressionats!! Aquí si que han pensat segur...: "Jolín!!!, un tiu amb tres parells de bambes, i totes senceres!!!, això si que té que ser un crack de veritat!!!" jejeje.


El GPS, el meu GPS, jejeje


He intentat explicar, no se si amb gaire èxit les funcions del GPS i també del pulsòmetre que un per un, els mascles, s'han col·locat per saber el nombre de pulsacions que tenen a classe, jejeje.
Els he ensenyat perqué serveixen les barretes energètiques, els gels reconstituients, les isotòniques.
Val a dir que s'han format dos grups ben diferenciats, el de les noies, una miqueta més aillades o potser més indiferents, aiii...! Dones!! jejeje, i el dels nens, bé, els mascles, que els hi va més aquest rotllo, sobretot si els hi promets que al final farem una carrera.

En la imatge superior observem als nens com realment es queden una mica encantats mirant les medalles aconseguides en les vuit maratons realitzades fins el moment. Les miren, em miren, i les tornen a mirar. Que deuen pensar quan en miren a mi, ummm...! Potser pensen: "Jo, aquest tiu és un crack" o potser de lo contrari pensen...: "Tú, tú de que vas a fer tú maratons". Bé, ves a saber.


Mostrant el blog pel monitor de classe.


Bé, dins l'aula, el moment culminant ha estat quan hem entrat a internet i han vist la cara meva pel monitor dins el blog, bé, a ells els he dit la meva WEB. A les hores ja han pensat que era superfamós i fins i tot les noies han canviat d'actitud, jejeje. Els he mostrat reportatges i fotografies de diferents events de la meva vida bàsicament esportiva.


Els nens, sota les ordres del Roger, escalfant una miqueta.


Va que tú pots!!! Metres finals de la cursa, quina emoció!


La cursa es decideix a l'sprint. La Emma i jo agafem fortament la cinta per no ser arrossegats per la potència d'aquests corredors.


Ara toca estirar els muscles una miqueta.


Els companys del Roger, la professora Emma, la supervisora, ai!! la Sandra vull dir i el mestre.


Després de la classe teoríca ha tocat fer la pràctica així que hem sortit al pati amb la intenció de fer una cursa. Hem fet els preparatius amb una volta d'escalfament que ha dirigit el Roger aplicant un ritme suau i constant. Han fet un parell d'estiraments i bàsics i ens hem adreçat a la línia de sortida.
Preparats, llestos, Ja!!! Carai, com corren, ho han fet en fila índia, cosa que a evitat que haguéssin incidents, millor.
La carrera ha acabat molt bé i per rematar quatre estiraments més i una bona hidratació amb unes begudes isotòniques.
Els nens i les nenes crec que s'ho han passat força bé, jo també, i és clar!

I ara com sempre:

SALUT I POTES!!!

Marató dels LIONS CATALANS (Perpinyà)

Instant de la sortida de la Marató de Perpinyà 2009.


Primers metres d'aquesta cursa. És molt recomenable si no és marca el que busques, jejeje.


A les 11 del matí accedim a terres franceses.


En Josep i jo a l'interior de l' Hotel Mercure on assignaven els pitralls.


A la sortida de l'hotel mostrem els obsequis.


Passaejant per Perpinyà ens sorprenen les cel·lebracions dels aficionats de l'USAP ja que acaben de classificar-se per la final que jugaran a París contra el Montferrant.


Le CASTILLET


Gairebé ningú parla el català, tot i això sembla que el catalanisme s'ensuma per tot arreu. Els símbols així ho mostren.


Lo Castillet un altre cop. Era la seu del Rei del Regne de Mallorque.


Apa! Vinga, quantes senyeres al carrer. Si és que el que no aconsegueixi l'sport...


El Josep al seu pas pel km 21,5. En bici tampoc no és fàcil, jejeje.

Casualitats de la vida han volgut que l'USAP de rugbi cel·lebri la seva classificació quan nosaltres ens trobem a la ciutat. Deu n'hi dó de quina manera. Sembla que no tenen font de Canaletes i per això ho cel·lebren donant-li voltes a la zona de "le Castillet" una i altre vegada, amb els vehicles. D'altres, a peu, esperen el pas dels vehicles per ovacionar-los al seu pas.
Hem comprovat que tot i que la llengua no ha estat promoguda entre la població, els símbols identitaris s'ensumen per tot el carrer.
Le Castillet, com ja em va explicar el bon Trapatroles, va ser la Seu on es va establir un dels hereus de Jaume "el Conqueridor", en Jaume II, que heretar el Regne de Mallorca.

Aquesta vegada ens hem adreçat a Perpinyà el dissabte disposats a passar un bon cap de setmana, juntament amb la família Fonoll, a la Catalunya francesa i tot ha sortit molt bé.
La nit abans de la carrera l'hem passat molt bé. Només cap allà les 5 de la matinada ha caigut un ruixat que m'ha fet pensar que el desenvolupament de la cursa es podia tòrcer, però no ha estat així. Ens hem aixecat en Josep (la meve llebre i fotograf particular, quin luxe) i jo a l'hora acordada. La sortida és a les 8 i no ens podem enderrarir. El cel està ennovulat i es mostra amenaçador. A l'arrivar a Perpinyà i després d'aparcar el vehicle sortim per indagar, prenem jo un cafetó i en Josep el seu te. De sobte em de sortir correns cap el cotxe ja que ha començat a ploure amb força. Falta un quart per la sortida. No se que passarà.
La gent comença a córrer cap lo Castillet, resulata que la sortida és des d'allà. Total que intranquil decideixo preparar-me i fer el mateix. No m'ho crec, ha deixat de ploure!
Bé arribo a la sortida i en tres minuts sona el tret de sortida, uf! menys mal que hem reaccionat a temps.
El terra es troba moll però no plou. La temperatura és ideal, el cel ennovulat i només un índex d'humitat molt alt entorbuleix les bones sensacions. Ben aviat em dono conte de que la humitat no és el pitjor enemic del dia. Auu! Una pujada, i una altre, i... collons!!! Que és aixo, la pujada a l'Atalaia o que?
Ostres, el perfil es dur fins al pas per mitja.
El pas pel km 15, aquí encara aguanto el tipus i fins i tot sòc optimista. Encara falta pujar una miqueta més.
Hem passat per llocs molt macos que han amenitzat la cursa. He anat sol des del principi i això és molt dur. Només tú, ningú tira del carro, bueno, de tant en tant en Josep, jejeje.


Els nanos, els nostres com els Fonolls s'ho han passat d'allò més bé. El lloc on ens hem ubicat ha estat un encert brutal, en mig de la natura, amb picina, una petita reserva animal i a 10 minuts de Perpinyà, genial! És a Canet de Rosselló.


Panoràmica del camping "les FONTAINES"


Les dues famílies congeniem molt bé, i els crios no vegis.


Al pas per mitja he comptat 1:31, millor del que esperava. El que no esperava en aquell moment era que en menys de 4 km's començaria a patir. El perfil llogicament havia de passar factura. En el 25 +/-, han sorgit els dolors que comencen a ser habituals en els peus i el meu ritme ha començat a mermar progressivament. Els km's han passat massa lents i només una petita reacció en el km 37 ha maquillat el resultat, sent aquest de 3:11:52. RESULTATS .Més content he entrat per l'arc d'arribada amb els meus dos fieras i amb la estelada penjada al coll... No hem pogut fer fotos per inmortalitzar el moment però la organització n'ha fet un grapat i les penjarà en breu per que de forma totalment gratuita les puguem adquirir.
Ja van 8 maratons, una medalla més i torno a estar molt orgullòs i agrït de tots els que fan que això sigui posible, començant per els amics i companys, en Gálvez, i com no, a la meva família que cada cop amb més força em donen el suport necessari per poder dedicar-me a aquesta afició que tant important paper ha adquirit en la meva vida.

Per últim desitjar que a en Carles i en Manel els hi hagi anat molt bé a Bilbao.

Salut i potes a tots!!!

89 Volta ciclista a Catalunya

Fi de la sisena etapa a BCN. Sembla la Marató. A sota algun detallet que he pogut pendre de la Volta, jejeje.

Bé, aquesta setmana he estat formant part del dispositiu que dona cobertura a la Volta a Catalunya. És la segona vegada que en formo part. Molt bona experiència on a part de conéixer gent molt interessant t'endinses en les profunditats del mon del ciclisme professional, com funciona, com es respira, com es viu. Haig de dir que és molt sorprenent.

A dalt es feliciten per la victòria d'etapa.

He penjat unes quantes fotografies que reflexen una mica les meves paraules.

Quin final més inèdit, nois. Semblava que es tractava d'una cursa de moto GP. En accedir al Circuit de Montmeló els ciclistes varen tenir que fer una volta a tot el circuit fent una arribada a l'sprint a la recta de tribuna, impressionant. A dalt l'equip d'en Alejandro Valverde fent les seves cel·lebracions.

Aquí ja comencen a relaxar-se suposo que pensant en el descans que els espera després de set dies d'intensa carrera. Val a dir que els experts esmentaven que feia anys que no es veia una Volta tant competitiva. Tothom volia guanyar. Haig de dir que la Volta forma part del circuit preTour que té estipulat la UCI i serveix de preparació de cara a la gran carrera.
Aquest any semblava que després de la retirada del Govern de Castilla y la Mancha com a Sponsor principal (manda güevos) la cursa tenia els dies comptats però a última hora i gràcies a la Sra Ana Pruna es va realitzar no només la cursa d'aquest any si no que sembla que té garantida la cel·lebració del seu centenari, menys mal. No era lògic, la Generalitat ha de recolzar aquesta mítica prova.

Sortida des del CAR de Sant Cugat.

Espectacular arribada a BCN per Av Maria Cristina, de la mateixa manera que ho fa la marató. Els mossos realitzant un gran desplegament de mitjants per poder dur a terme aquesta prova.

He pogut observar que quan una cursa acaba entren en acció els mecànics. En una mena de parc tancat s'estableixen els vehicles dels equips i comencen a engreixar les cadenes, revisar fres, netejar els xasís, és impressionant, quin moviment. Són moltes hores que hi dediquen i no les veu ningú des de fora.

En Valverde a Andorra aixecant el trofeig que recorda que continua sent el líder de la prova.

Els vehicles taller són impressionants.

Quin despliegue. Tots els que no han anat al Giro estant aquí.

En Oscar Pereiro és un encant de persona. Molt amablement i de forma natural varem entablar una conversa molt amena crec que per a tots dos. Finalment varem fer-nos aquesta foto.
Avans d'ahir em van comunicar que formaré part del dispositiu que s'encarregarà de la organització de les dues etapes del TOUR de FRANÇA que correran de Girona a BCN i de BCN a Andorra, Guauuuuu!!!!!

Perdoneu el desordre de fotos, soc un desastre.
Ara ja després de set dies fora (encara i així he pogut rodar uns 35 o 40 km's) ja penso en diumenge que m'espera la Marató dels Lions Catalans a Perpignan.

Salut i potes a tots.

Marató d'Empúries 2009

Aquest home és en Xevi. Porta 57, bé, suposo que 58 maratons. És un crack al que admiro molt. La setmana passada va estar a la marató d'Albi a França i aquesta a Empúries. Veieu el seu blog. Val la pena fer-li una ullada. Veureu quin curriculum.
I ja van 7 maratons.



Encara era de nit quan tota la família hem sortit cap a Empúries. Hem vist sortir el sol des del cotxe.


Abans de començar la cursa uns legionaris romans ens han guiat, passant per totes les ruïnes, fins a la línia de sortida. Tot plegat molt maco.


Ja ens deixan per donar lloc a la sortida.


Al quilòmetre 4 es torna a passar per la zona de meta on he pogut saludar a tota la família.


Al podi amb el Jordi i el Roger recollint el meu primer trofeig com a corredor de running.
L'Ignaci i jo en aquesta foto. Hem compartit impressions i hem coincidit en totes. També he vist a en Toni Gordo de Centre Arnau, a la Antonia i al amic del Jordi, company d'equip que ja ara corretgeixo i poso el seu nom i la seva marca, és en Antonio Mendoza que ha fet un increible temps de 3:47 en la seva preimera participació no només a Empúries si no en una marató. En Toni s'ha vist forçat a abandonar per lesió, llàstima. A la propera la venceràs amic. Li vull agrair a en Toni que dissabte s'encarregués de recollir-me el pitrall ja que a mi m'era imposible. En Ignasi crec que ha fet 4:04, potser m'ho pots confirmar.


Després de tot el jaleo hem buscat un lloc tranquil a la vora del mar i ens hem fotut les botes la Montse, la Sandra, en Josep i jo, rematant amb unes copetes de cava, ummmm...!!! Que bo!!!




Últimament em donen uns pitralls molt macos. M'agrada el 20.


Avui hem anat a Empúries a fer la seva marató. En principi ho hem fet carregats d'optimisme, convençuts de que hi havia posibilitats de fer un bon paper, bé, i sense ganes de dramatitzar puc dir que el paper ha estat força bo.
Tres motius han estat determinants per que el curs de la cursa no hagi estat el desitjat, i són els mateixos que tanta por provocaven en els participants pocs dies avans. La CALOR, el VENT i en menor mesura el perfil que no acabava de recordar del 2007 i que tot i les modificacions realitzades no deixa de ser un perfil dur.
El guanyador de la cursa ha fet un temps de 2:36 i el segon 2:46. Deu n'hi do, oi? Són uns temps que poden semblar discrets però és que les circumstàncies fan que siguin unes marques força bones. El meu temps, després de patir totes les penúries posibles (dolor al peu, flato, dificultat de respirar no se si pel vent o per la calor i segur que si faig memòria recordo alguna d'altre, jejeje) ha estat de 3:11:23. Estic satisfet pel que ha costat. No era aquesta la marató indicada per fer marca, evidentment. De tota manera, el que realment m'ha provocat una gran satisfacció ha estat quedar el tercer de la meva categoria, cosa que ha provocat que em fecin pujar al podi a recollir el meu premi, el meu primer premi amb això del running, jajaja. Quins collons , i és que això vol dir que començo a ser grandet, jejeje.
Si voleu podeu consultar les classificacions en aquest link:

RESULTATS MARATÓ EMPÚRIES


Quilòmetres innacabables anaven caient un a un, poquet a poquet. Acompanyat sempre del inseparable Josep Fonoll que anava amb una bici sempre a la meva vora suministrant-me tot el que necessitava. Ha estat un gran suport tant físic com pscològic. Gràcies Josep. Entre el quilòmetre 32 i el 39 he patit un atac de flato garrafal. M'ha fet reduir massa la velocitat. En un moment donat em passa un home i em diu: "Que, como va?" i jo li contesto que estic cardat, que massa pujada i massa vent. Ell em contesta: "Pues claro! Por eso lo hacemos, no?" De sobte s'ha fotut dues òsties al cul i ha aumentat el ritme. Com comprendeu en Josep i jo ens em mirat l'un a l'altre amb cara de sorpresos, i de sobte ens hem fotut a riure. Amb la conya he fet la prova a veure si funcionava amb mi, m'he fotut amb la ma oberta al cul i, collons!!! Fot un mal, però mira, no se que ha fet això que m'he sentit sobtadament que ja no tenia dolor. El maleït flato havia marxat!!!
Així que, seguint amb la conya, m'he fotut un parell més de guantades al pompis i he començat a accelerar. Per davant meu, a uns 100 metres, aquell home se seguia donant-se d'òsties. Ara amb la ma dreta, ara amb l'esquerra. Cada deu segons més o menys... PLAF!!! Estomacada. Li deu haver quedat el cul com un tomàquet, jajaja. Jo he convidat al Josep a que me'n fotés alguna mentre pedalejava però ho hem deixat córrer ja que quasi cau ell, la bici i jo, jejeje.
En molt poca estona he agafat a aquest home i en girar-se i tornar-me a veure ha fotut una gran cara de sorpresa i m'ha dit: "Coño, estás furte, eh?" I jo li he dit que m'havia aplicat el seu sistema en el meu cos i que m'havia anat molt bé a lo que ell em diu: "Mu bién, esto va mu bién"
Així es que he continuat endavant a un ritme molt bo fins que ja a l'últim quilòmetre anava buit. Menys mal la baixadeta que fa fins a l'arribada però sobretot gràcies a la gent que ha animat molt i molt fins que he passat la línia d'arribada. Ha estat molt emocionant, de veritat.
Al final resulta que ja en porto 7, 7 maratons! Ara toca recuperar-se bé. Crec que la temporada queda més o menys rematada. Només queda fer alguna cursa de muntanya per mantenir.
És tota la feina que em queda, bé, aquesta i començar a perfilar la propera marató per la Tardor per programar la seva preparació.

Salut i potes!

Prèvia Empúries

Aquesta setmana és la definitiva. La última gran prova de la temporada per la que me he preparat a conciència durant els dos últims mesos amb l'ajuda de'n mestre Gàlvez. Pensava que aquesta setmana no fotria ni el brot i que equivocat estava. Ahir, apistes, ja vaig fer el tradicional circuit. Avui, també a pistes, m'he vist amb el Mr. per controlar i donar-me les instruccions per aquesta setmana. Per començar, avui he hagut de fer una "piràmide i mitja", buf! No se si sabeu que és, bé mireu:

-200m ràpids+30" (repós)
-400m " +1'
-600m " +1'30
-800m " +2'
-1 km " +3'
-800m " +2'
-600m " +1'30
-400m " +1'
-200m " +30"
-400m " +1'
-600m " +1'30
-800m " +2' ........ i aquí m'he quedat i es que s'ha fet tardíssim.
Deu n'hi dó, no?

Bé, per demà tinc 20' V1+20' V2+15' V3+15' V2.
I ja per finalitzar dijous res, divendres i dissabte són de descans actiu. I diumenge.... ai, ai, aiiiiii...!

Donç ja ho veieu. De no fer ni el brot res de res, jejeje.
La veritat és que independentment del resultat que surti a Empúries, li estic molt agraït a en Gàlvez. Tot un pou de sabiduria. Un monstruo en aquest camp. El que ha fet amb mi no té preu. No se si podré rebaixar marca, però estic convençut de fer una bona marató. Crec que té ben merescut un bon pot d'anxoves de l'Escala, que menys!!

Per aquest diumenge estreno en carrera les dues noves adquisicions:

1ª. Mizuno Rider 11, adquirides a Xterra gràcies a en Ramón.
2ª. Medilast. Proporcionades també per en Ramón.

Totes dues adquisicions m'han causat una gran impressió. Després de fer-lis el rodatge puc dir que prenen un paper molt rellevant de cara a diumenge. Tot plegat, bones sensacions. A vore. Molt recomenables.

En Ignasi estarà a la línia de sortida on també haurà viatjat amb la família.
En Toni Gordo de Centre Arnau també viatja a Empúries. Bona sort als dos i a veure si al menys un bon tros de cursa el podem fer junts.

Hi ha un amic, en Josep Fonoll, que em farà de llebre. Fet insòlit per a mi, més encara si tenim en conte que ho farà des d'una bicicleta, jejeje. Es va oferir i després de meditar-ho vaig creure que potser m'aniria molt bé, tota ajuda, en un moment donat, pot ser molt ben rebuda. Li estic molt agraït. Acabarem de passar el dia amb les respectives famílies per allà dalt.

Bé, diumenge que ve us acabaré de posar al dia.

SALUT I POTES!!!

La tirada llarga

Se m'ha colat un circuit que no és d'ahir. La tirada va paral·lel·la a la platja.
-30'840 km's
-12'07 km/h velocitat mitjana (5,08' per km de mitjana)
-2:32' temps total.


Ahir en Carles, en Manel , en Oscar i jo varem fer junts la tirada llarga, els dos primers encara tenen que decidir si el servei els hi farà a Bilbao o Empúries i per mi, donç ja sabeu. L'Oscar va venir per afició. Des de luego que puc afirmar que després dels entrenaments que he estat realitzant últimament aquesta tirada m'ha sapigut a glòria, la he disfrutat molt, jo i crec que els demés també.
En aquestes dues fotos de dalt veieu la panoràmica del recorregut
realitzat. Ens trobem a 15 km's del punt d'inici. Estem a Comarruga.


Moment on inmortalitzem amb aquesta foto el moment de donar la volta i
iniciar el retorn a casa.


Feia temps que una cerveseta no em donava tant de plaer i es queja comença a apretar el solet. Finalment tots em sortit satisfets de la sortida i és que les sensacions han estat molt positives.


I després de dinar ben dinat la mona dels nens, que s'ho van passar
de muerte com cada any per aquest dia.


El Jordi, cada dia més gran i és que el temps passa tant ràpid...