Millor 10000 a St MARTÍ

VICTOR PEÑA

Avui ha estat un gran dia. He fet el 10000 en 38:23 a BCN al Districte de Sant Martí. La meva millor marca fins avui en aquesta disciplina. He anat amb en Victor Peña a qui podeu veure a la foto com a flamant guanyador en la seva categoria amb una marqueta de crec recordar 34:5...i pico. El tio és lo puto crack. Es troba en una forma increïble. També he anat amb el Pollo Ferriz qui també ha millorat el seu registre de manera considerable. He pogut saludar a un parell de companys dels Never Run Alone en Miquel i en Cecilio, tots dos xapó.
Per la meva part he tingut la gran sort de trobar casualment al Juanma que venia a fer de llebre al Simón. El Simón és un corredor de l'Esportiu del Penedès que venia buscant baixar de 39 amb lo qual a mi ja m'anava bé córrer amb ells ja que jo tenia intencions simil·lars. I així ho he fet. Boom!! Tret de sortida (per cert, hi ha hagut una sortida nul·la. No ho havia vist mai, jejeje). Han sortit molt ràpids tots dos i em creia que no seria capaç de anar amb ells. Però de seguida m'he trobat bé i m'he engantxat a ells anant tota l'estona al voltant de 3:45, ritme perfecte! Els km's han anat caient un darrera l'altre molt ràpidament. El 4, el 5, 6, 7. en aquest km ja que em trobava força bé he parlat amb en Juanma i m'ha animat a apretar una mica més així que he tirat endavant. Estic content amb el resultat perqué, sincerament, no he patit gaire tot i arrossegar algunes molèsties al peu que com per art de màgia m'han abandonat durant la cursa per apareixer, això si, posteriorment amb més intensitat. El bon resultat em fa rumiar de cara a la propera cursa d'aquesta distància, a vore... Juanma i Simón GRÀCIESSSSSS...!!!!

Lo puto crack!!! Felicitats!!!

La guanyadora de la categoria més veterana, aquesta dona de 71 anyets amb una marca d'1:19 em sembla recordar. Felicitats noia.

Els cracks dels Never's. Un plaer saludar-vos.

Aquí us he engantxat.

El trio de la muerte.

Resultats

La marca... 38:23 TR. ritme mitjà--3:51

Bon test de cara a Donosti, em sembla que puc treure conclussions ben optimistes. Aquesta semaneta, tot i que crec que tinc unes séries de 1000 el dijous segons s'ha xivat el Victor, per lo demes suposo que començarem a baixar.

Espero amb impaciència el 29 de novembre ja que tinc molta ilusió per córrer aquesta marató.

Ara per ara amics...

SALUT I POTES a tots!!!

Falten 20 dies.

Donç si. Només queden 20 dies per la Marató de Sant Sebastià, Donosti. En tinc moltes ganes. Després de fer consecutivament tres maratons de menys nivell en quan a afluència de corredors bàsicament, Empúries, Perpinyà i la malmesa Mediterrani ara ja toca una d'aquelles que et proposa sommiar que assoleixes entre la multitud allò pel que treballes tant de temps. Més de 4000 corredors davant un públic entregat a ells en un lloc tant especial com ho és Donosti, uf! Donç si. Em fa molta il·lusió.
De moment anem entrenant com sempre sota les ordres del Mestre Gàlvez amb molta disciplina. Si no aconseguís els meus propòsits, cosa que contemplo com a possible, se que no seria per haver deixat la feina a mitges.
I com no anem participant en algunes proves que es van interposant en el calendari com la III cursa Solidària del Cava que varem córrer el passat 25 d'octubre i que va anar molt bé. Com sempre molt ben organitzada. Haig de dir que tot i fer un temps inferior en tres minuts respecte a la marca de l'any passat, he quedat bastant més enrederit en les llistes i es que la participació gairebé s'ha triplicat. 53' i pico per 13 km's.
Aquesta semana tocava anar a Salou a fer la Mitja Marató. Uff!!! Quina ventada!!! ja ho deien els mitjans informatius i aquest cop no es varen equivocar. El vent no va afluixar gens en cap moment. Ràfagues sobtades que ens feien perdre l'equilibri i fins i tot, en algun moment, ens frenaven intensament. Tot s'ha de dir, de tant en tant també ens empenyava, jeje.
Varem anar en Victor Peña, en Vincent, en Ferriz i jo. Un cop allà ens varem retrobar amb la Vinyet, en Joan Josep, en Carles Aguilar, en Jose i en Guillem que suposo que ja s'haurà recuperat ja que no es trobava bé encara que això no el va fer plegar si no que la va acabar amb un parell de c...
El meu temps va ser 1:28:18 segons el meu GPS que per cert va mesurar 213 metres de més.
La primera part de cursa la vaig córrer a una mitja de 4:02 anant tot i el vent molt bé. Ara bé, a l'arribar al km 12 aproximadament el perfil va cambiar i es va tornar molt exigent amb el vent en contra en masses ocasions. Crec que és un bon crono donades les circunstàncies. Per cert la cursa és genial. Molt ben organitzada i patrocinadors generosos.
A continuació unes fotos:

En Joan Josep, Carles, Victor, Vincent i l'amic que no se com es diu (no el conec)

En aquesta ens trobem el Carles, Joan Josep i jo amb els companys d'equip Jose Maria BEA i el crack Guillem

I aquí un parell de fotos de la Cursa del CAVA on se'm veu travessant el cor del Penedès.

Agraïr al Fernando les dues fotos que me les va fer ell mentre cubria aquesta cruïlla.

Bé, ara i com sempre:

SALUT I POTES a tots!!!

Fotos

Que hi farem

No se per on començar. Avans de la cursa pensava que els meus enemics per avui serien el recent encostipat que m'ha tingut tota la semana fotut, la soletat que t'acompanya a tota la Marató o el vent que tota la semana ha estat tocant allò que no sona. Fins i tot em feia por jo mateix, la debilitat mental que últimament havia mostrat en alguna ocassió. Donç bé, cap d'aquests factors ha estat present en el dia d'avui. Mireu, i que consti que no busco excuses barates, no en tinc necessitat.
Organitzar un event esportiu exigeix la col·laboració de moltíssima gent. Tanta gent que de begades has de tirar de voluntaris que a canvi d'una samarreta i un aquarius es presten a exercir les tasques que els hi encomanis encara que no tinguin ni idea de que s'ha de fer.

Aquest Estiu he estat present en la organització d'unes activitats esportives al meu poble. En la primera, el "Motocros de Cubelles", l'amic Josep em va demanar si no em faria res de col·laborar com a voluntari. Evidentment la meva resposta va ser afirmativa. Bé, a l'hora prevista jo estava al lloc, em van agafar, em varen donar un banderí de color vermell i em van dir que si hi havia alguna incidència rellevant havia de remenar-lo. Jo no havia vist mai tant d'aprop una cursa d'aquestes característiques. No en tenia ni idea i per això la vaig pifiar moltes vegades. Els mateixos corredors i entrenadors em varen venir a dir com ho havia de fer en més d'una ocasió.
Em varen treure els colors. Ara ja en se i l'any vinent hi tornaré. En les altres activitats que varem fer em varen passar coses semblants.

Us dic això per que avui jo era el motorista. Evidentment sòc conscient que de begades no queda més remei que fer-ho així, pel contrari no seria possible organitzar curses. I a més sòc el primer en agraïr-lis la seva col·laboració, una cosa no treu l'altre.

He corregut, segons el meu GPS, 44'550 km's.

La carrera anava millor, fins i tot, del previst. Val a dir que el recorregut era molt complexe, més encara quan un corre sol i a més és el primer cop que hi participa. En aquest link podeu seguir aquest recorregut:

http://www.maratodelmediterrani.com/circuit.html Clickeu a "marató".

Podeu veure que hi ha una cruïlla en l'eix del circuit que a acabat per causar confussió no només a mi si no, pel que he sentit, també a altres corredors. La primera part del circuit la feiem els tres mil corredors a l'hora. Un únic circuit, no hi ha cap problema. Els 10000 els fem al canal i seguim endavant els corredors de la mitja i els que corriem la marató. Completem el circuit de mitja també al canal i seguim sols ara si els maratonians, bé sols sols potser no. Ens hem començat a barrejar amb corredors del 10000, els de mitja, els maratonians que anaven per davant, els que anaven +/- amb mi, els maratonians que anaven per darrera, uf!!! quin jaleo. En arrivar al quilòmetre 30 vaig en direcció a la maleida cruïlla mesclat amb maratonians que anaven encara camí de completar els primers 21 km's i participants de 10000. Tots aquests torcen cap a la dreta i això em confon. Quedi clar que és la primera vegada que hi participo i a més corria sol ignorant la complexitat del tram. Davant del dubte opto per demanar a membres de la organització que m'indiquin. Jo pregunto, "per on és?" Em diuen "tú..., cuantas veces has pasao por aquí?" jo contesto: " i jo que se!!! Acabo de pasar el km 30, donde está el 31? recto o a la derecha" I el tio, ai!! el señor em fa anar cap el canal on evidentment mai he trobat aquest quilòmetre. Quan quasi ja arribava al canal amb el coco escalfat intuïnt el que havia passat consulto a altres corredors que corrien en sentit contrari i em diuen el que ja temia. El 31 no l'han vist en aquest tram. Així és que mitja volta i cap a vall. Quan arribo a la cruïlla no dubto en agraïr-li al senyor l'haver-me fotut en l'aire no només la cursa si no tot l'Estiu que he passat entrenant que us asseguro que no ha estat fàcil. Bé, amb una gran emprenyamenta continuo però des d'aquest moment molt més accel·lerat per provar si és possible recuperar. En arribar a l'extrem del passeig on la cursa fa un gir de 180º hi ha un grup nombrós de voluntaris d'uns, si fa o no fa, 20 anyets. Donç bé, un quillete impresentable se'm planta al mig del meu camí i agafant al més pur estil "metre de categoria"una assafata (bandeja) d'ametlles i altres fruits secs i em comença a dir a la orella mentre els seus col·leguites s'enfoten...:

"Mire caballero, hoy le podemos ofrecer unas almendritas recien cogiditas, unas avellanitas del tiempo o no se que més"

Evidentment el nano ignorava que el meu estat d'ànim no era l'òptim per escoltar gilipollades i com que gilipollades les diuen els gilipolles donç li he dit amb veu forta i ferma:

"Sal del medio, gilipollas!!!"

Al nano se li a apagat el somriure de cop cosa que encara ha fet més gràcia als seus amiguets.

Bé, seguint amb la mala pata d'avui... Travessem tot el passeig un altre cop fins l'altre extrem. Haig de dir que era impossible mantenir el ritme elevat que em volia imposar i tot i la meva pena he optat per desistir en les meves intencions baixant el ritme de forma més que notable.
Bé 180º un altre cop i encarem la famosa cruïlla on estan els dos voluntaris que de ben segur s'han quedat amb mi. Quan arribo busco el quilòmetre 38. Penso que és més que possible que s'hagi de continuar recte ja que el canal està només a uns dos quilòmetres i encar en queden 5 per acabar. Així és que me'ls miro, em miren, els torno a mirar lo qual sembla que els ruboritza una miqueta, i com que un cop més callen donç crido: "Que!!! recto?" i em diuen, aquest cop una noia joveneta: "Si, si, claro". Total, jo a buscar el 38 que, "maldita sea mi estampa", mai trobaria en aquest sentit. Quan m'he fartat i davant de l'evidència que un cop més l'havia cagat he girat cua passant per la cruïlla sense molestar-me en dir res. Estava derrotat. Pujant cap el canal el meu GPS ha marcat 3:13 al pas pels 42. Tot i així i a un ritme ridícul he seguit, molt cansat a completar la meva marató. A l'entrar al recinte del canal s'havia de fer una volta sencera a la bassa. Collons!!! Com és de llarg el ditxós canal, uf!!! Amb tota seguretat que fa més de 2 quilòmetres el seu perímetre.
Fem-li la lectura positiva, va!

En la primera part després de desempellegar-me dels taps ja que he sortit molt enderrerit he anat grans estones a 4:10. El pas per mitja segons el meu crono ha estat 1:29. Perfecte.
A partir del 27 he notat que el ritme mitjà havia baixat algun segon. En el 30 el meu ritme era de 4:16. Anava clavat però és en aquest moment quan s'acabat la meva cursa i ha començat el calvari.

Normalment no escric tant ja que no ho faig massa bé. Avui necessitava escriure i desfogar-me. Potser seguiria escribint una estona més, no se.
Avui no penjo cap foto, no em ve de gust, potser demà...

La novena marató, la més dura de totes, la més amarga.
Ara toca pensar amb San Sebastian que correré el 29 de novembre.
Així és que ara per ara...

SALUT I POTES amics.

V Marató del MEDITERRANI

Aquest Estiu he entrenat com mai. Tot ha estat innovador per a mi. El jefe em va dir que no hauriem de perdre tot el que haviem aconseguit fins a Perpinyà. La seva recomenació va ser continuar amb la preparació com si Empúries i la pròpia marató francocatalana hagueren estat part de la programació. Això ha provocat entrenar de vegades sota unes condicions bastant extremes i es que ha fet molta calor, molta. He entrenat pràcticament tot l'estiu. De tota manera tots els contratemps han donat sencers a la meva moral.

Imprescindible portar aigua a la cintura. Bon estri aquest cinturó.

He hagut de combinar tot, la feina, el córrer, i com no, la família.

Sobre d'aquestes línies podeu veure els fulls de planificació semanal que em dissenyava en Gàlvez. Els dilluns ens trobavem a pistes i xerravem. S'interessava per com em trobava, com havia anat la semana anterior, ect... En base a aquestes dades em programava la semana. Cada dilluns el meu full amb la feina.

Aquest és un dels circuits que realitzem els dilluns a pistes. Sempre programats per ell, treballant en ells estiraments, musculació, abdominals, ect... Us recomano que un dia a la semana dediqueu una estona a aquests tipus d'exercicis.

Els meus ajudants. En tot moment se senten partíceps dels meus reptes.

En aquesta foto em trobo a 15 km's de casa, per tant, si vull tornar...

Aquesta semana m'he trobat amb el que sembla l'últim entrevanc. Dissabte em varen diagnosticar una tosferina, uf, que malament sona vaig pensar, oi? Juntament amb uns atacs de tos espantosos, febre i un malestar molt intens. Avui em trobo molt millor tot i que la tos no acaba de marxar i encara, de tant en tant, em toca els pebrots. Havent parlat am el Jefe quan es va interessar per veure com estava tot i que ell no savia res, em va recomenar descans total per tota la semana per tal de intentar recuperar al màxim la forma de cara a diumenge, dia que com ja vinc anticipant fa temps penso córrer la Marató del Mediterrani, novena marató d'un servidor.

Espero que encara que sigui amb una mica de tos pugui córrer bé. Em sap greu haver invertit tant d'esforç i tants quilòmetres per que ara no serveixi de gaire. Tantes séries, de 1000, de 2000, de 3000, de 5000 i fins i tot de 7000, amb farlets per aquí i per allà, intervals, tirades llargues, algunes amb en Victor Penya i en Vincenç man. Molta, moltíssima feina.

En fi, al mal temps bona cara. Si no es pot donç no es pot. Però es que ja estic inscrit tant per San Sebastià com per Sevilla. I segur que tindré altres opcions per assolir els meus reptes.

Ara per ara SALUT I POTES a tots!

Sant tornem-hi!!!

Cursa de Canyelles, curteta però dura.

Des de l'Atalaia, i d'això ja fa dies, tenia molt descuidat aquest blog i és que l'Estiu ha estat molt intens amb masses coses per explicar. Amb unes fotos quedarà reflexat el meu Estiu.


Gran èxit la cursa de Cubelles, Puig de la Tiula.

Una passejada per les instal·lacions de Can Barça.


Varem visitar totes les estàncies, vestidors, sala de premsa, llotja,ect...

Veient un muntatge tridimensional, espectacular!!


Donat que els nens i jo estavem sols hem hagut de compaginar-nos.


Ells en bici i jo correns.

L'experiència més important, a nivell professional, que he tingut mai.


Pujada al port de Serraseca, impressionant!!!


Arribada de la gendarmerie (Guàrdia Republicana) a l'Av. Maria Cristina.


El Manolo del Bombo del Tour


Motocross a Cubelles, gran organització.


Uns quants col·laboradors al motocross.

Cap a Galícia.


La família de Galícia són pagesos així que els nens han tingut activitats tant divertides per a ells com cullir patates, ous, cullir herves pel bestià, ect...


És maco.


Sempre igual. Lo important és que ens ho passem molt bé entrenant junts. Segur que arribarem a córrer junts aviat alguna cursa.



A Guarda, costa atlàntica.


Bons moments, inolvidables.


Mondoñedo, a Lugo. Poble del company i amic Lalo.


El jefe, em va dir que com entrenament pels dies que estigués a Galícia em perdés per camins i sortís el que sortís seria suficient. Us puc assegurar que em vaig perdre cada cop que vaig sortir.


Córrer per aquests paratges va ser molt gratificant. La zona és font de vida. A tot arreu es veu i es sent rajar aigua.


Aquests dos porten a la sang la pagesia, jejeje. Els hi encanta.


Bé. Pràcticament no he deixat d'entrenar en tot l'Estiu i es que segueixo preparant sota les ordres d'en Mr Gàlvez la Marató del Mediterrani que tindrà lloc el 18 d'octubre.

Dàra en davant ja portaré més al dia el blog i com sempre dic Salut i Potes!!

La TALAIA 2009

L'arribada, moment en que les penuries marxen del cap.


Ojo que això baixa de debó!

Collons, com puja!!!


4 de juliol de 2009

El color groc i blau va predominar sempre, quin colorido tú!

En un moment de la sortida, poquet a poquet que no hi ha pressa.

L'sprint.

Bé, per fi he tornat a competir, ja era hora. Des de la marató de Perpinyà que no ho feia i això va ser el 31 de maig, es a dir 1 mes i 4 dies.

Aquesta cursa s'havia de fer, és una de les curses que tenim a casa i a sobre, gràcies als atletesvng.org, gratuita ja que sóm part integrant d'aquest equip.

A les sis de la tarda és la sortida, fa una calor de por. Ens ajuntem tots els companys d'equip, fem la foto de rigor, comentem les sensacions de cadascú i ens desitjem com sempre sort per uns, la majoria, la cursa de 10 km's i d'altres, menys, la de 21 km's.

10 minuts abans surten les noies, són poquetes però ben preparades. Els següents són els maxotes que fem els 21 km's, ho fem aproximadament a les 18:20. Tot està molt sec. Corro darrera d'un grup nombrós que aixeca moltíssima pols, pols que m'asseca la gola i m'ho fa passar malament. Semblava que es començaven a complicar les coses. Sortida molt lenta, sense arriscar. La consigna era no patir, era un entrenament més, el del cap de setmana. Així ho varem acordar en Gàlvez i jo ja que calia prioritzar els objectius pels que estem treballant, primer Mediterrani a l'octubre i Sant Sebastià al novembre.

Mica en mica, després del primer avituallament que m'aclara la gola, vaig agafant bon ritme i sense voler començo a avançar corredors i això ja sabeu que dona molta moral. En Jose Manuel, company d'equip, em fa una bona part de la cursa, sense saber-ho, de llebre. Està molt fort i tira molt bé. Llàstima que cap al final va haver de baixar el ritme. Enrere no veig cap company més. Només en Vincent, em passa com una bala i mentre jo camino per pujar una rampa ell donant saltets, pim-pam, pim-pam, s'enfila per les roques i apa, cap a munt! És realment alarmant, el crack fa sis dies a fet l'IRON MAN, ooooohhh...!!! En poc més de dotze hores!!! ooooohohoo...!!!

Més tard, ja al final, li ha passat factura i com que jo pujar, no pujo gaire bé, ara, això si! baixar, baixo de por, i per aquí he compensat totes les meves mancances. Jejeje.

Resultats

Finalment el temps ha estat diria que molt bó. 1:55:38, en la 25ª posició, 10º de la categoria. He arribat juntament amb la noia guanyadora, la Maria Muntanyans, de Sitges, amb un temps de 2:05:45. No se perqué he fet un sprint d'aquells tontos i la he avançat en l'últim moment com si fos per dir,sssssssshsss...!!! que aquí estoy yo!!! Després hem enraonat i hem rigut una mica. Ja comença a ser normal veurens a les curses.

Bé, a l'arribada em trobava una mica extrany, semblava que no estava gaire cansat en canvi em trobava totalment atontat, mig marejat. Menys mal que un parell de gots de birra i una butifarra fan que la sang torni a circular amb normalitat.

He vist pocs companys a l'arribada ja que la majoria ja havien marxat donç la cursa de 10 km's ja feia estona que havia acabat. En Valldo ha estat un dels que he vist així com el Xalo.

Els companys, tots ells, molt bé. Tant per la de 10 com per la de 21.

Val a dir que la organització va ser fantàstica, des d'aquest blog felicitacions a les més de 50 persones que de manera desinteressada han prestat els seus serveis a la cursa. Tasca sense dubte molt dura. Els avituallaments es trobaven en llocs molt aillats i en varen ser 8 per la cursa llarga, uf! I tenien de tot, aigua, isotònic, fruites variades. Xapó!!!

Bé, no em vull esplaiar més.

Ah! Us espero el 26 a Cubelles per fer la cursa de muntanya Puig de la Tiula d'11 km's.

Els pitralls els podeu aconseguir a Xterra, o bé a la peixateria del company Joan Carles, Les Salines, al polígon que té el mateix nom, o també al Centre Social de Cubelles. Recordar-vos que per ser la primera edició serà gratuita. Només n'hi haurà 200, així es que...

Ara si, SALUT I POTES!!!