TRADUCTOR (perdonad por los resultados)

dilluns, 30 de novembre de 2009

32ª Marató DONOSTI 2009

Li vull agraïr molt especialmemt a en Mr. Gàlvez el seu interès en ajudar-me de manera desinteressada a aconseguir el que esportivament parlant més desitjo. La seva experiència i coneixements són de debó imprescindibles per portar a terme aquesta labor.
I com no al Josep i la seva família que s'han volcat també per donar-me suport en aquesta fita. Però a qui vull esmentar molt especialment és a la meva dona que em dona suport i m'acompanya a tots els meus reptes. Gràcies a ella i als dos cracks que em fan feliç cada dia de la meva vida.

I a tots els que d'una manera o altre sempre esteu amb mi.


Aquest cop el torn ha estat per Donosti. Ansiava fer la seva marató i aquesta ansietat ha estat la responsable de no aconseguir el meu propòsit real, baixar de tres hores. És la meva millor marca personal en marató de llarg, 3:01:09, però no nego la meva decepció quan vaig creuar la línia d'arribada veient que el meu repte se m'escapava tant sols per un minutet. Un minut que repartit en 42 km's deu ser tant poquet... Amb tanta i tanta feina feta i al final... El ritme mitjà ha estat de 4'18 el km, només 2 segons més. La meva dona, la Sandra, i com no, en Josep i la Montse, van ser els que van evitar que em fotés a plorar com un nen. La excusa, és clar, va ser la MMP. Bé, avui ja estic content, és la meva millor marca i ara si, no nego la meva satisfacció i reconeixo haver fet una passa més cap el meu repte que ja a Sevilla, el 14 de febrer, haurà d'estar a tocar de molt a prop. He localitzat la fallada a Donosti i no és més que la falta de planificació de la cursa. A Sevilla estudiaré una tàctica. Per córrer s'ha de fer anar estratègies, n'estic convençut.
Bé, el dia és, climatològicament parlant, igual que l'anterior. Humit i ventós. Temperatura ambiental 9/10º. El suport de'n Josep, el meu "sherpa" particular (jejeje) no para d'animar-me i fer-me creure que tot ve de cara. Comparteixo una bona estona amb en Joan Josep i en Carles Eaglerun, els grans triumfadors del dia a Donosti amb 3:28:34 el primer i 3:23:33 el segon, ufff!!! Immortalitzem el moment i ja no ens tornarem a veure fins el final de la cursa.
He tingut el plaer de conéixer a en Carlitros el qual ha fet una gran marca de 2:57.
La sortida va estar més ràpida del que jo havia predit. No veia les llebres. Crec que cap el km 5 m'avança amb molta suavitat la de 2:45 h, i això em fa veure que ja vaig fora de to. Estic fora de carrera un altre cop tot i rodar amb comoditat, se que ho acabaré pagant. Deu ser pel km 18 o 20 que entro en contacte amb la llebre de 3 h i m'engantxo a ella com una paparra però això si, amb unes molèsties al peu esquerra que s'han anat incrementant mica en mica, km a km.
Amb aquesta llebre aconsegueixo anar dos minuts per sota del ritme buscat, el de tres hores, però vaig notant cada cop més dificultats per seguir-la i mica en mica es va distanciant de mi. Pel km 25 em trobo fos. No se com acabaré. El ritme afluixa estrepitosament. Les cames les tinc adormides. Les toco i no les noto, només sento una tremenda fredor en elles. La humitat i el vent fan que la sensació de fred aumenti considerablement. Cada cop que veig al Josep me'l miro amb cara de circumstàncies, esgotat. La família i amics, als quals vaig veure multitud de begades gràcies al format del recorregut van disfrutar molt ja que els va ser possible veurem un tou de begades, ells em van donant gotes d'ànim cada cop que es convertien en petits impulsos en el meu ritme. M'apropava poc a poc al km 30 amb tants dubtes que creia que el mític "mur", al que fins avui no m'havia enfrontat mai, em faria la seva presa i em devoraria. Donç bé. No se perqué, no se com, no se!!! El vaig passar, no només el 30, també el 31 i a l'arribar al 32 em va venir a la memòria unes paraules que en Ramón (Xterra) em va dir el dijous passat entre uns quants consells. Me'n va dir molts però només vaig recordar en aquell moment les últimes paraules. Em va dir.........................i els 10000 finals els faràs en 39'. Crec que em vaig picar una mica i apretant les dents vaig pujar el ritme, més, més i més. Realment no se encara en quant els vaig fer. Ni tant sols se d'on collons vaig treure les forces. Només se que al 41 anava encara avançant gent, cosa que m'estimulava moltíssim. L'últim km va ser molt dur. Ja no tenia forces. Només a l'entrar a l'estadi vaig esprintar (si es pot dir així) fins creuar la línia de meta.
M'ha al·legrat molt poder veure a l'Esteban dels Never's un parell de begades durant la carrera. T'he vist molt bé així que estic segur de que hauràs triumfat. Llàstima que després ha estat impossible coincidir. Estaré pendent dels Never's a vore que tal.
Em vaig fondre en una abraçada amb tots els meus en sortir de l'Estadi. Aleshores vaig recordar als companys als que vaig anar a rebre reinfiltrant-me a les instal·lacions a la zona d'arribada. Allà vaig trobar de seguida al Carles que al contrari que jo va córrer molt cómode i ja els dos junts varem esperar l'arribada de'n Joan Josep que aquest si, ja coincidia, pels símptomes d'arribada, amb mi.


La meva nova joia.




El meu tresor amb deu joies.


I unes quantes fotografies del gran cap de semana:



Amics, companys i bloggers.



Ateletesvng presents a Donosti.



Joan Josep, en Carles i un servidor.


km 2. Encara fresc. No savia el que hauria de patir.


Eiiiii...!!!! Neng...!!!! Que passa...!!! Sobrao sobrao, jejeje.


Aiiii...!!! Aiiii...!!! Que no arribo al xip. No em puc doblegar, que algú m'ajudi. Se'm cau tot!!!


Entre família, amics i bona pasta, jejeje.


El meu "sherpa" el Josep Fonoll, que no el van deixar anar al meu costat. Llàstima!!



Abrigadet que feia fresqueta.


Aquí fent una ullada a l'estadi ANOETA abans de la sortida.



La mastressa mentre fem un passeig pre La Concha


Pasta i com no, unes birretes per hidratar, jejeje.



A Getaria varem passar una bona estona. És un poble que manté moltes tradicions. És un poble increïble.

La fira del corredor la vaig trobar una mica justeta en proporció a la fama d'aquesta marató. L'únic stand que promocionava una altre marató era aquest. Quina sorpresa, no?


En Bernat Fonoll i en Jordi Cabau Jr.


Això és un faig. Els entorns i paratges al País Basc són brutals.



En aquest restaurant d'Atxurri varem dinar i de quina manera, ohhhh...!!!! Que bó!!!


Taberna basca al nucli de Getaria. Només sents parlar en basc. Així es que tú et dediques a menjar-te els pintxos sense parlar amb ningú. Per cert, que bons.


Preparatius al voltant de l'Estadi d'Anoeta.


Ieeppsss!!! Les familis .


Aquests senyors es varen encarregar dissabte de que no ens quedéssim amb gana.



Uf, vaja extremista!!! Jejeje.



Bé. No se que més dir a excepció de

SALUT I POTES!!!

13 comentaris:

Bellotatlon ha dit...

Jordi campeón, es un tiempazo, ahora lo ves desde el punto de vista de todo la preparación y de que lo podías haber hecho mejor, pero quizás la climatología también haya influido, ya veras como con el calorcito de Sevilla (si sale bueno claro) bajar de 3h lo tienes seguro, un abrazo amigo.
Veo que habéis aprovechado bien el tiempo y comido de maravilla, un saludo a tu familia.
FUERZA Y HONOR.

carles aguilar ha dit...

Ep...!! Jordi, Moltes felicitats, vas fer un Marató excepcional, es la teva MMP de moment...!! Dic de moment perqué no dubto que a la propera caurà el sub 3 h. I aixó que dius de l'estrategia em sembla força correcte, no sé quins parcials vas fer peró aqui pot estar la clau.. Correr de menys a mes i dosificant els ritmes. De totes maneres pots estar totalment eufóric...!! T'ho mereixes...!! Per cert, t'envio una foto teva per mail.. Ens veiem....!!

Joan Josep ha dit...

En primer lloc felicitar-te de nou per la gran cursa que vas fer. Tot i no assolir l´objectiu pot estar molt content per batre de nou la teva marca. A més estem parlant d´uns temps que sols els teniu a l´abast uns pocs privilegiats.

Tot i així estic d´acord en que una bona estrategia o fins i tot alimentació durant la cursa pot fer guanyar aquests preuats segons.

Sevilla serà el teu moment.

Arreveure.

Pd. Ja perfilarem el que tenim pendent....

Èric Pairet Artau ha dit...

Sí senyor!!

Esteu fets tots uns toros! Pues m'ho has fet calcular i tot;
1.42'' més ràpid al km' i repte aconseguit! Però pensa que la següent ja et pots marcar el 2h 55', que això ja ho tens al sac!

Recupera't company,
Salut i km's!

sergi ha dit...

Pels entrenaments i les ganes que hi fiques , et mereixes un sub 3 hores!!!!Estic convençut que a Sevilla et sortira i ho aconseguiràs.Quan vaguin passant els dies , valoraràs més aquesta gran marca que has aconseguit a Donosti.A part , 10 maratons!!!Buff!!!A continuar i sobretot a gaudir de la familia i l'esport com tu fas!!felicitats campió!!

Trapatroles ha dit...

Molt bé, Jordi, un temps molt bó, i a més a més, en Donostia, arrivant al camp d'Anoeta.

¡felicitats!

Rafa González ha dit...

Seguro que a medida que pasen los días alucinarás con la marca. Es muy muy muy buena. Enhorabuena por el carrerón. A mí me parece alucinante correr tan rápido tanto rato. Gran crónica!! Y muy buenas fotos, vaya grupo de campeones que os juntásteis por allá. Disfruta que te lo mereces, y ahora seguro que tienes en mente donde destrozar ese crono... Animo, campeón!!!

Paco Montoro ha dit...

Jordi esa marca bien vale ser sub 3h, muy poquito te faltó pero es un crono como para quitarse el sombrero. Mis felicitaciones y en Sevilla SI, no lo dudes....

Ignasi Maraton ha dit...

Hola Jordi, has fet una gran cursa, et felicito, ho tens a tocar, pero has de pensar que baixar de 3h es una pasada, vull dir que l'objectiu que t'has marcat es molt dificil.
De totes formes has de estar content i orgullos de la gran cursa que vas fer i del gran cap de setmana que vas pasar amb la familia a Donosti.
Continua aixi, campió
Salutacions

CarLitros ha dit...

Bueno, en primer lugar gracias por la mención. Me cuesta entender el catalán (básicamente porque no lo hablo, jeje), pero prefiero eso al traductor... Creo que como dices es importante diseñar una táctica y un plan B para afrontar una carrera tan dura.

En Abril yo hice 3h00'22" en el Mapoma, así que sé lo que es estar a punto de bajar de tres horas y sé cómo te sientes, pero siempre hay que valorar la carrera en su conjunto, y la marca que has hecho es muy muy buena.

Un abrazo y felicidades

Fran ha dit...

Enhorabona crack, ets el puto amo, vas fer un temps excepcional. A Sevilla baixés de les 3 hores segur. Des del Never rep la nostra felicitació, i com tu dius, Salut i Potes. Ànims crack.

Per cert, l'Esteban també molt bé, 3:15:59, li va passar el mateix que a tú, volia baixar de 3:15.

Esteban ha dit...

A tí si que se te veia bien, por delante de la liebre de 3h.
Disfruta de esa pedazo marca, que ya nos gustarìa a muchos, tienes que estar super orgulloso ya que a parte de tener cualidades fisicas, hay que entrenar mucho.
Con la progresión que llevas en poco tiempo bajaras de 3h. y además sobrado.
Un saludo Esteban. Never

Fran ha dit...

Felicitats, Búfal. Una gran marca i una preciosa crònica. Estic segur que Sevilla et donarà aquest <3h. Al reportage podem comprovar que disfrutes al màxim de la previa, de la marató i del post.
Ànims, campió.
Salut i potes!!!

El BÚFAL

El BÚFAL