TRADUCTOR (perdonad por los resultados)

dilluns, 7 d’abril de 2008

SUB40!!! Uffffff!!!!! Per poc!


Varem veure els tibetans i a mes de demanar los poder representar los a la cursa els hi varem demanar fer una foto amb ells. Una dona gran em va dir que si, i es va posar al meu costat, en aquell moment li vaig dir que la foto la publicaria a la meva web (blog) i aleshores va fotre 4 crits i tots els tibetans es varen fotre al voltant nostre per la nostre sorpresa, es clar!, llavors varem fer la foto i la senyora va venir a demanar informació sobre la web, es clar, jo li vaig dir que era un blog personal. Potser vaig fer be, potser no. La car de la senyora va semblar decepcionar se una miqueta. De tota manera Visca Tibet lliure.

Abans de començar haig de dir que estem molt contents de poder col.laborar amb els nostres amics del TIBET encara que sigui de la única forma que ho podem fer, no oblidant los i mantenint los en l actualitat diària. Gent lluitadora, molt carinyosa i atenta. Tant l Oscar com jo ens varem oferir a portar aquesta cinta a la front i exhibir la durant la cursa, i així ho varem fer. (Primer ens varem assegurar de que la cursa no panses pel Barri Xino)


Visca Catalunya, Visca Tibet!!

Jo finalment he fet 39 53, l Oscar 40 18, deunido!!
Aquí teniu el linx per veure els resultats.



La samarreta no esta malament, tot i que m agradava mes sense mànigues. Ara, això si, el pendrive d 1 gb es boníssim juntament amb la informació que conte. Un 10!













Cursa Bombers 2008, m haig de mossegar la llengua, empassar me la, soc un bocaces, s ha de saber reconèixer quan un s equivoca i reconèixer els errors i les cagades. Quin espectacle nano, quina emoció, quina manera de fer saltar, de fer cantar, de suar abans de començar, quina organització, collons, nen!! això es fer les coses a lo grande. 15000 veus, 30000 cames, una verdadera MAREA ROJA, simplement IMPRESSIONANT!


Tornant a la cursa, dura, molt dura, vaig poder comprovar lo dur que es córrer gaire be tot el Paral.lel en sentit ascendent fins Vilamari, deunido. Aquest tram em va marcar per tota la cursa i vaig haver d enfocar únicament el poder ser sub40, això no va ser fàcil, al contrari, però l ambient, la ciutat, la meva, tot en si t empeny endavant, finalment vaig poder contactar amb una llebre, collons!! hi ha llebres i jo sense saber ho!! Em vaig engantxar a ella, era la sub40, cullunut!!

El BÚFAL

El BÚFAL