Marató d'Empúries 2010

Bé nova fita aconseguida. Aquest diumenge hem anat a Empúries a córrer la Marató, la tercera Marató d'Empúries en el meu compte particular, 2007/2009/2010. Una nova que va cap dins el sac, sac que ja omplen 13 maratons.
Ha estat un cap de setmana fantàstic que hem passat en família els Fonoll i els Cabau. Ens ho hem passat de conya. En josep aquest cop no m'ha fet de llebre si no que s'ha decidit a fer la mitja marató que aquest any s'estrenava a Empúries. El tio ha fotut 1:37 en el seu primer intent des de fa ja molt temps i s'ha quedat com si res. Quin crack!
Jo per la meva banda he sortit sense masses ambicions i d'aquí la marca, 3:05:22. No penseu que no estic content, no. Tot el contrari.
Ja des d'el principi no estava massa motivat. A BCN vaig assolir el meu repte personal que m'havia marcat per aquesta temporada i potser per això no ho veia clar. Segur que el fet que a la meva tretzena marató li foessin el dorsal 13 tampoc va tenir res a veure, no (jejeje) A l'hora de la sortida vaig coincidir amb en IRONXEVI, un habitual de les maratons al que felicito per que a Empúries va realitzar la seva 60ª marató. És l'amo de l'especialitat. I va ser amb el que vaig intentar seguir la primera part de la cursa ja que tenie pensat córrer a 4:12/15 i a mi m'anava de conya. Ell volia portar a la guanyadora femenina (missió complerta) però aquesta no estava al cent per cent. Anava patint potser una mica massa així que el seu ritme va minvar una mica. Això passaria cap el pas per mitja i jo poc a poc em vaig distanciar d'ells seguint un ritme diferent. Els haig d'agrair que van tirar de mi en el que jo diria que va ser el període més crític dins la cursa. Els 10 primers km's vaig estar malament. Dolors lumbars i càrrega de bassons segurament provocats per les noves sapas que no duien gaire rodatge. La pluja... potser em va afavorir i tot. El perfil... complicat, com sempre (és Empúries) Gràcies Xevi i cia., això va fer que la marca final fos molt respectable ja que les cames van acabar funcionant força bé i vaig mantenir el ritme sempre viu.
Vaig poder saludar als companys Ricard Muntaner, Toni Gordo, En Jose Maria. L'Albert de Vilanova al que felicito per la seva marató. Si llegeixes això que sàpigues que vaig flipar ja que et vaig veure molt sencer a l'arribada. Moltes felicitats company.
En Rafa, amic blogger qui va fer 3:29. Felicidades compañero. Ánimo y recupérate pronto de esos malditos gemelos.

En definitiva gran cap de setmana per tots.





La nostra festa pasta party partycular a una àrea de l'AP-7 En Josep fent manteniment al material. Aquest paio sempre rient, és l'òstia tú, jajaja. Passejant per els casc de l'Escala. L'any vinent tornarem perqué val la pena. Estem aprop. És econòmic i la cursa és perfecte. Ens agrada i hem decidit que entre aquesta i Perpignà seran sortides clàssiques d'ara en davant.


Aquest racó de l'Escala és a la porta de l'hostal Vista Alegre on varem passar el cap de setmana.

Els nens també varen disfrutar a tope.
La cara pessimista meva, típica abans d'una marató.



Terrasseta amb vistes brutals. Tranquil·litat, relaxació,. Els nens jugant a la cala del davant. Perfecte!
El meu fidel Jordiet. Ara ja és un homenet. Com passa el temps!



Les noves sabatilles. Les BROOKS GLICERIN 8. Van molt bé. A última hora els hi vaig agafar el gustillo.



En Josep i jo poc abans de la sortida. Quin dia més maco per córrer.

Ja ho veieu. La casualitat va voler que la meva tretzena marató anés guarnida amb el número de dorsal que li fes honor, el 13. Quins collons. Tot i que no sòc supersticiós gran part de la cursa vaig anar pensant en la possibilitat que quedés el tretzé. Potser ja hagués estat massa, no?

Em perdonareu però es que com jo ja havia donat per fet que era pel Samaranch donç ara no se qui és realment qui la seva mort va propiciar aquest minut de silenci que va posar els pels de punta. Va ser en Josep ja anant cap a casa qui m'ho va fer saber.


Molt maco.
Camí del punt de sortida guiats per integrants de l'excèrcit romà.


Tot a punt!!!

Atenció!!!


Ale! Endavant que només són 42 km's. Ja no ve d'aquí. Veieu en primer pla amb el ja mític pantaló hawaià, l'IRONXEVI. Jo per darrera intento no perdre'l de vista.

Com no, la família m'esperava en aquest punt per animar-me i deixar.hi constància.

El meu amic Josep que després de cascar-se la mitja encar va venir a rebre'm per acompanyar-me en l'últim tram. Ets lo puto crack.

Instantània de la meva arribada on em va acompanyar el meu estimat Roger.



Guaita com m'estira. Encara vol retallar algun segon, jajaja.

Quin orgull! Que bo tenir aquest blog per tenir constància sempre que vulgui.

El GPS que com sempre em marca una mica de més encara que menys que a BCN. Com es pot apreciar va mesurar 42'470 km's.

I després de l'esforç em vaig tenir que empassar les paraules per xulo i fotrem a l'aigua que per cert estava super freda. Si, em vaig fotre el xuleta i con que l'altre no es va rajar abans donç apa! A l'aigua. A la foto de dalt encara ens ho estem pensant mentre ens mira tot el poble pendents dels pebrots que tenim.


Aquí ja i després d'agafar aire varem complir com a verdaders mascles. Quins collons, oi? jajaja


Aquí teniu la nova adquisició. El nou orgull d'un servidor. La meva nova marató que complerta per ara el que considero el meu tresor.


Ja estic buscant nous reptes per que ja sabeu que jo surto a marató, com a molt, cada tres mesos.
Per després de l'Estiu i fins Nadal tinc decidits dos reptes a falta de concretar una marató per l'octubre i són els següents:
-Marató de Saragossa
-Behovia de Sant Sebastià
-I Marató de Castelló el 12/12/2010

El 16 d'aquest mes faré un 10000 al meu poble a Cubelles només amb el propòsit d'accelerar i agilitzar una mica la meva sancada.

Ara per ara, a tots... SALUT I POTES!!!