TRADUCTOR (perdonad por los resultados)

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Que hi farem

No se per on començar. Avans de la cursa pensava que els meus enemics per avui serien el recent encostipat que m'ha tingut tota la semana fotut, la soletat que t'acompanya a tota la Marató o el vent que tota la semana ha estat tocant allò que no sona. Fins i tot em feia por jo mateix, la debilitat mental que últimament havia mostrat en alguna ocassió. Donç bé, cap d'aquests factors ha estat present en el dia d'avui. Mireu, i que consti que no busco excuses barates, no en tinc necessitat.
Organitzar un event esportiu exigeix la col·laboració de moltíssima gent. Tanta gent que de begades has de tirar de voluntaris que a canvi d'una samarreta i un aquarius es presten a exercir les tasques que els hi encomanis encara que no tinguin ni idea de que s'ha de fer.

Aquest Estiu he estat present en la organització d'unes activitats esportives al meu poble. En la primera, el "Motocros de Cubelles", l'amic Josep em va demanar si no em faria res de col·laborar com a voluntari. Evidentment la meva resposta va ser afirmativa. Bé, a l'hora prevista jo estava al lloc, em van agafar, em varen donar un banderí de color vermell i em van dir que si hi havia alguna incidència rellevant havia de remenar-lo. Jo no havia vist mai tant d'aprop una cursa d'aquestes característiques. No en tenia ni idea i per això la vaig pifiar moltes vegades. Els mateixos corredors i entrenadors em varen venir a dir com ho havia de fer en més d'una ocasió.
Em varen treure els colors. Ara ja en se i l'any vinent hi tornaré. En les altres activitats que varem fer em varen passar coses semblants.

Us dic això per que avui jo era el motorista. Evidentment sòc conscient que de begades no queda més remei que fer-ho així, pel contrari no seria possible organitzar curses. I a més sòc el primer en agraïr-lis la seva col·laboració, una cosa no treu l'altre.

He corregut, segons el meu GPS, 44'550 km's.

La carrera anava millor, fins i tot, del previst. Val a dir que el recorregut era molt complexe, més encara quan un corre sol i a més és el primer cop que hi participa. En aquest link podeu seguir aquest recorregut:

http://www.maratodelmediterrani.com/circuit.html Clickeu a "marató".

Podeu veure que hi ha una cruïlla en l'eix del circuit que a acabat per causar confussió no només a mi si no, pel que he sentit, també a altres corredors. La primera part del circuit la feiem els tres mil corredors a l'hora. Un únic circuit, no hi ha cap problema. Els 10000 els fem al canal i seguim endavant els corredors de la mitja i els que corriem la marató. Completem el circuit de mitja també al canal i seguim sols ara si els maratonians, bé sols sols potser no. Ens hem començat a barrejar amb corredors del 10000, els de mitja, els maratonians que anaven per davant, els que anaven +/- amb mi, els maratonians que anaven per darrera, uf!!! quin jaleo. En arrivar al quilòmetre 30 vaig en direcció a la maleida cruïlla mesclat amb maratonians que anaven encara camí de completar els primers 21 km's i participants de 10000. Tots aquests torcen cap a la dreta i això em confon. Quedi clar que és la primera vegada que hi participo i a més corria sol ignorant la complexitat del tram. Davant del dubte opto per demanar a membres de la organització que m'indiquin. Jo pregunto, "per on és?" Em diuen "tú..., cuantas veces has pasao por aquí?" jo contesto: " i jo que se!!! Acabo de pasar el km 30, donde está el 31? recto o a la derecha" I el tio, ai!! el señor em fa anar cap el canal on evidentment mai he trobat aquest quilòmetre. Quan quasi ja arribava al canal amb el coco escalfat intuïnt el que havia passat consulto a altres corredors que corrien en sentit contrari i em diuen el que ja temia. El 31 no l'han vist en aquest tram. Així és que mitja volta i cap a vall. Quan arribo a la cruïlla no dubto en agraïr-li al senyor l'haver-me fotut en l'aire no només la cursa si no tot l'Estiu que he passat entrenant que us asseguro que no ha estat fàcil. Bé, amb una gran emprenyamenta continuo però des d'aquest moment molt més accel·lerat per provar si és possible recuperar. En arribar a l'extrem del passeig on la cursa fa un gir de 180º hi ha un grup nombrós de voluntaris d'uns, si fa o no fa, 20 anyets. Donç bé, un quillete impresentable se'm planta al mig del meu camí i agafant al més pur estil "metre de categoria"una assafata (bandeja) d'ametlles i altres fruits secs i em comença a dir a la orella mentre els seus col·leguites s'enfoten...:

"Mire caballero, hoy le podemos ofrecer unas almendritas recien cogiditas, unas avellanitas del tiempo o no se que més"

Evidentment el nano ignorava que el meu estat d'ànim no era l'òptim per escoltar gilipollades i com que gilipollades les diuen els gilipolles donç li he dit amb veu forta i ferma:

"Sal del medio, gilipollas!!!"

Al nano se li a apagat el somriure de cop cosa que encara ha fet més gràcia als seus amiguets.

Bé, seguint amb la mala pata d'avui... Travessem tot el passeig un altre cop fins l'altre extrem. Haig de dir que era impossible mantenir el ritme elevat que em volia imposar i tot i la meva pena he optat per desistir en les meves intencions baixant el ritme de forma més que notable.
Bé 180º un altre cop i encarem la famosa cruïlla on estan els dos voluntaris que de ben segur s'han quedat amb mi. Quan arribo busco el quilòmetre 38. Penso que és més que possible que s'hagi de continuar recte ja que el canal està només a uns dos quilòmetres i encar en queden 5 per acabar. Així és que me'ls miro, em miren, els torno a mirar lo qual sembla que els ruboritza una miqueta, i com que un cop més callen donç crido: "Que!!! recto?" i em diuen, aquest cop una noia joveneta: "Si, si, claro". Total, jo a buscar el 38 que, "maldita sea mi estampa", mai trobaria en aquest sentit. Quan m'he fartat i davant de l'evidència que un cop més l'havia cagat he girat cua passant per la cruïlla sense molestar-me en dir res. Estava derrotat. Pujant cap el canal el meu GPS ha marcat 3:13 al pas pels 42. Tot i així i a un ritme ridícul he seguit, molt cansat a completar la meva marató. A l'entrar al recinte del canal s'havia de fer una volta sencera a la bassa. Collons!!! Com és de llarg el ditxós canal, uf!!! Amb tota seguretat que fa més de 2 quilòmetres el seu perímetre.
Fem-li la lectura positiva, va!

En la primera part després de desempellegar-me dels taps ja que he sortit molt enderrerit he anat grans estones a 4:10. El pas per mitja segons el meu crono ha estat 1:29. Perfecte.
A partir del 27 he notat que el ritme mitjà havia baixat algun segon. En el 30 el meu ritme era de 4:16. Anava clavat però és en aquest moment quan s'acabat la meva cursa i ha començat el calvari.

Normalment no escric tant ja que no ho faig massa bé. Avui necessitava escriure i desfogar-me. Potser seguiria escribint una estona més, no se.
Avui no penjo cap foto, no em ve de gust, potser demà...

La novena marató, la més dura de totes, la més amarga.
Ara toca pensar amb San Sebastian que correré el 29 de novembre.
Així és que ara per ara...

SALUT I POTES amics.

5 comentaris:

Trapatroles ha dit...

Ànim que tot passa. Ara a entrenar i segur que en Donostia fas un bon temps.
Salutacions

JOTAEME ha dit...

Molts anims. He flipat una mica. Tela con el 'quillo'...
Per sort tens un'altre objectiu de marató a curt termini.

Endevant!
JM

Paco Montoro ha dit...

Cuando te tiras todo un verano entrenando para correr la maratón, y te tropiezas una mala organización de la carrera...mal, amigo. Pero ante todo felicitarte por tu nueva maratón, seguro que en Donosti no tendrás esos problemas con los kms. Un abrazo

sergi ha dit...

Anims , que ha Donosti segur que anira molt bé!!!

Kaiser ha dit...

Ostres quina ràbia!

A Donostia miraré de saludar-te, no se m'acudeix lloc millor per a treure't l'espina!

Ànims!
Kaiser (Km0)

El BÚFAL

El BÚFAL