Marató del SAHARA per Carles Escofet

En Búfal, el Carles, l'Oscar i en Josep Jané, els quatre de atletesvng.org


Ahir varem anar a una conferència sobre el Sahara, els seus problemes, les seves necessitats i, com no, la seva marató. Aquesta conferència va estar organitzada per en Carles Escofet que, després de conviure uns dies amb els saharauis amb motiu de la cel·lebració de la seva marató, va treure unes conclussions que el varen sensibilitzar amb el problema que pateix aquesta gent.


Amb motiu d'aquesta sensibilització, en Carles ha volgut fer aquesta conferència, i mostrar al mon la hospitalitat dels habitants del Sahara i així mateix les seves carences i problemes.


Varem haver una cinquentena de persones que varem escoltar amb atenció la narració de la experiència d'en Carles al temps que veiem repetides vegades el video que recullia les principals vivències d'aquells dies. Imatges impressionants.


En aquesta foto podeu veure que la gent està força atenta i interessada.


En Carles aclarint les coses que es van veient al video.


Un dels moments en que, mentre en Moha prepara el te, es veu en Carles a la TV
en ple esforç realitzant la marató.


L'Oscar i en Carles. Aquest últim aclarint dubtes a algú que
observa des d'una posició alçada.


El moment de la sortida. Crida la atenció que en donar-se la sortida hi ha quatre o cinc persones de la terra saharaui que inicien la carrera en sprint pràcticament, segons comenta en Carles abans del km 5 es trobaven tirats a terra, trintxats, i és clar. Sembla que no savien ben bé a que s'enfrontaven. D'altre banda, una altre persona del lloc, cridava l'atenció veure'l córrer amb uns simples mitxons de color negre per terrenys pedregossos i arenosos, 42 km's, uffff!!! Increible!!!


En aquesta imatge, en Moha, preparant durant quasi tota la estona un te, el gust del qual em va sorprendre molt. Mentre va durar la vetllada ell va estar canviant d'uns got a altres el te, el tornava a calentar i repetia la operació una i altre vegada. Imagino que la intenció era oxigena'l i així guanyar gust.

El Carles atent a les imatges.


En aquesta foto va donant explicacions i aclariments de totes i cada una de les preguntes que se li formulen. Parla d'una manera que convenç. Ell sonmiava amb la sorra del desert, amb anar-hi algún dia i tenir la experiència de córrer salvant dunes, muntanyes, volia fer la marató dels Sabres, sembla ser que la despesa econòmica i els dies que s'havien de comprometre eren una mica excessius així que fer la marató del Sahara era una bona solució per calmar aquesta ansia.
La marató del Sahara, com explica el propi Carles, ve a ser com la germana petita dels Sabres. Tot i així li va representar una experiència que l'ha deixat marcat per tota la seva vida.
Jo tinc també una cosa que em corre per dins que crec que és molt semblant, crec, al que li va passar a en Carles. Potser també jo pugui algun dia adjuntar-me a alguna expedició el destí de la qual sigui una aventura per el desert. Ojalà!!

Perqué Búfal Voraç?

En Carles Escofet em pregunta l'origen del meu nom de BLOGGER. És una bona pregunta que m'ha fet mirar enrera per poder recordar el perqué em dic així, que em va impulsar a posar aquest nom.
Bé, això del BLOG no va ser més que un experiment. L'Oscar se'n va obrir un i em va donar la idea de fer el mateix. La veritat és que no tenia ni ganes ni temps, em semblava que per un tipus com jo era una cosa massa avançada (la informàtica i jo seguiem camins diferents). Bé, tot i això, vaig entrar i em vaig enregistrar. Quan em va demanar el nom no savia quin posar. No feia gaire que els amics em deien Búfal perqué quan corro amb el cor en contes del cap em dona per rebufar. L'Oscar Pou va ser qui em va patentar aquest nom (ell és el Bufalín). Per contra, a la feina, els companys em diuen Voraç, suposo que us imaginareu el perqué, jalo com un cosaco, crec que tinc un estòmag més gran de lo normal que li costa d'omplir (haig de dir que últimament m'he calmat una mica i no l'omplo tant, s'ha de mirar per la figura).
Bé, ja que era un experiment sense importància que en principi no havia d'anar més enllà, donç li vaig posar com a nom el primer que em va rotar pel cap, com no BÚFAL VORAÇ, és la suma del dos apodos.
Donç amb la tonteria ja veieu, després de més d'un any això ha anat agafant forma quasi sense voler a mida que ha anat passant el temps. Quan vaig veure com anava canviant el blog vaig pensar en el nom. La veritat és que el nom és una xorrada, no m'agrada gens. Si fos avui mai triaria aquest nom però crec que ja estic familiaritzat amb ell. Em criden per darrera: "Búfal!!" i contesto a la primera com si fos realment el meu nom. Lo mateix passa amb Voraç!!.
Així és que arrivats a aquest extrem he decidit no canvia'l. Crec que ja està bé així encara que realment no m'agradi.
Així és que el Búfal o el Voraç us desitja MOLTS I BONS ENTRENOS a tothom!!

Pujada a Casa Alta (Parc del Foix)

Com podeu veure en la imatge superior, hem recorregut gran part del Parc del Foix. Una sortida aproximada de 2:05 h. amb un recorregut (que algú em corretgeixi si vario molt les dades, es que ho he esborrat i no he pres nota) d'uns 23 km. Hem estat al Mas de l'Artís, el Fondo de les Oliveres, Pla de les Palmeres i Casa Alta.
Avui ens hem llevat aviat per fer una altre sortida en grup. Aquest cop hem fet un recorregut molt maco pel Parc del Foix en un matí més fred de l'esperat. Hem sortit junts tots els que integrem la foto superior (alguns semblava que anaven a atracar una entitat bancària) , em perdonareu però és que encara em costa recordar els noms, mica en mica... Bé, entre el grup es trobava en Carles Escofet, qui em va deleitar amb el relat del que va ser la seva aventura a la Marató del SAHARA i en Stanislav, una màquina que també arrossega a la seva motxila 4 kg de lastre per poder combatre amb optimisme la propera edició de la Marató dels SABRES, uf!!
També varem gaudir de la companya del cap d'expedició, en Xalo, el redactor jefe Josep, la Pilar (perdona, et vaig confondre amb l'Antonia), en Caballero, en Joan Carles i Juan Carlos, en Jordi Lopez, en Oscar Pou, dispenseu.me els que no recordo el nom, i un servidor.
La sortida ha estat molt dura. Només 1 hora de dormir ja que he deixat la feina a les 6 del matí, i la duresa del circuit han fet que acabés ben trintxat. Visc a la comarca del Garraf des de fa molts anys i hi ha molts racons que desconec, que no imaginava que existien. Pistes forestals, corriols increibles, unes vistes brutals, en conjunt una excursió molt complerta. En la imatge podeu veure uns instants de recuperació abans de reempendre la marxa.


Aquesta és una altre imatge del grup. Jo sòc el fotograf. La foto està realitzada a Casa Alta. Les vistes des d'aquest lloc són molt maques.


Aquí una imatge d'un dels últims descensos. Jo vaig l'últim, ja em costa massa
córrer, estic desfet. Tot i això em queda molt bon gust de boca i ja tinc ganes de repetir.


No vull plegar sense fer un incís per recordar que en Carles Escofet realitzarà dijous a l'Aqua de VNG una conferència basada en la seva experiència a la Marató del Sahara, la gent d'aquest lloc i les seves mancances i necessitats, les quals motiven una movilització de'n Carles i altre gent com ell per reunir medicaments, materials d'higiene, material esportiu, ect... i fer.lis arribar a les seves terres.
Bona ocasió per coneixe'l i apendre coses de la seva experiència al Sahara.
Recordeu, si us sobra material d'higiene, o material que no feu anar i que es pugui utilitzar li podeu fer arribar el dijous. INFORMACIÓ
Ens veiem allà!

Mitja Marató de SITGES

Moments abans de la sortida amb en Vincent, l'he vist i he pensat en
provar d'anar amb ell, evidentment la he pifiat del tot. El tio està fet un toro!
Avui ha fet un dia inmillorable per sortir a córrer. Llàstima que el cos no estava en les millors condicions per fer-ho. Estic content. Tot i el patiment estic satisfet. La marca és més o menys la esperada.
He estat amb gent que tenia ganes de conéixer encara que un imprevist m'ha apartat del grup, el guardaroba tenia una cua inmensa que quasi bé em fa arribar tard a la sortida. Aquí la organització té una cosa a millorar. Val a dir que en termes generals ha estat una cursa ben disenyada i també ben organitzada.
Els companys d'atletesvng.org estaven reunint-se, encara faltava molta gent i per això he decidit anar al guardaroba. Tenia ganes de coneixer la resta de companys que encara no coneixia. He conegut en Joan Josep company d'equip, ja tenia ganes. També he conegut en Fran de Vilassar, un plaer.
M'gagués agradat molt escalfar amb ells i així petar la xarradeta. La propera vegada serà.

El temps ha estat 1:32:16 i he acabat fet caldo. Sortir amb en Vincent m'ha tocat per tota la cursa, menys mal que he reaccionat amb temps, que si no... Evidentment avui no era el dia.


Aquí amb en Gonçal, company d'equip, debatint si val la pena ono patir d'aquesta manera, d'entre altres coses, i es clar!


En Jordi i l'Albert també han vingut a la cursa i l'han acabat sense problemes. Evidentment ells diuen el contrari, però jo se que tenen force sobrada per fer això i molt més.


Un altre cop amb el Jordi i l'Albert, el Pollo-Ferriz (encara tincdubtes de que hagi fet la cursa, mireu-li quina careta de descansatque porta). I com no, els meus cracks, en Roger i en Jordi.


Avui he tingut el plaer de coincidir amb els never run alone , un grup de companys de feina que, ves per on, també li foten a això del running. Ja els anirem veient més sovint ara que els conec.

El link on podeu veure les classificacions de la Mitja és el següent:

http://www.championchip.cat/curses/sitges/res2009g.htm

Ahir, vaig avançar feina i al migdia vaig anar a buscar els pitralls i demés. La intenció era no tenir més feina que escalfar i conéixer als nous companys. Últimament, això no em quadra mai. He conegut pocs de nous, el més especial potser en Joan Josep, ja que savia molt d'ell a través del bon blog que ha creat, i tot i això no el coneixia en persona. Només tinc un compte pendent i és amb en Carles, també el volia conéixer, de fet pensava que potser no havia vingut però per la foto he vist que no ha estat així.
Demà amb més calma i temps faré una petita crònica.

Salut i KM's!

La neu al Garraf

Donç si, la neu ha arrivat al Garraf.
Quan ens hem aixecat i hem mirat a través de la finestra
hem vist totes les muntanyes nevades i com no, he equipat un mínim a Jordi i al Roger i apa! Cap al Montgrós, cim de la comarca.


No és que la nevada hagi estat espectacular, ni molt menys, però tenint en conte la frequència de nevades al Garraf, podent considerar
que la nevada ha estat excepcional.



Jo m'ho he passat molt bé, però els nens encara més. Hem quedat xops i jo, a més, enfangat. Tot per fer quatre fotos de record.
Quan hem arrivat a casa hem posat la roba a rentar avans que arrivi la matressa (estava treballant) i comenci a renegar.
Farem la prova a la rentadora que els Reis Mags ens varen portar, a vore si és bona o no.

Jo estic molt refredat i la aventura d'avui no crec que m'hagi ajudat gaire però només per veurel's.hi la cara als nens... Ha valgut la pena el sacrifici, i tant!!!

atletesvng.org

Molt bé, finalment els Reis han estat benèvols amb mí, i allò que els hi vaig demanar m'ho han portat (per bon nen, i es clar) .
Així es que amb molt de gust i a partir d'ara, oficialment, sòc un atletesvng.org. Aquí us presento la meva foto amb la equipació "oficial".
Diumenge a Sitges la estrenaré i farem la primera foto. No he entrenat bé, tant per la feina com per la grip com, per que no dir.ho, per les festes nadalenques en les que tot són compromisos, jalo i beure. Estem farts de tot, de tot menys de córrer. Espero amb ganes que acabin les festes per tornar a matxacar seriosament. Demà faré una sesió de desintoxicació.
De moment i ara per ara...:
SALUT I KM's!

2008/2009

Qui pogués tenir aquesta parelleta a casa per fer freguetes No?

2008/2009

No tinc memòria per dir ara tot el que he fet al 2008. De fet és que han estat tants els km's que ni aproximadament podria donar una xifra. Per l'any vinent ho portaré controlat ja que veig una gran utilitat realitzar un recompte a final d'any.
Aquest any vinent crec que comença una nova era, he conegut gent, molta gent que com jo disfruta d'aquesta afició i organitza sortides amb grup molt bones (la del Monestir va ser molt guapa). Fins ara no he sortit amb més de tres persones a l'hora, altres vegades em estat dos els corredors, i la majoria dels dies (al menys aquest any) he fet les sortides tot solet.
Això sembla que aquest any ha de canviar, estic molt content.

Tot i les dificultats per acreditar dades, amb ajuda del blog, pàgines web's i la memòria pròpia intentaré recomptar les curses en les que he participat al 2008:


2008


1). 18 de gener= ====Mitja Sitges==============1:30:xx
2). 24 de febrer==== Mitja Gava.Castefa==========1:26:xx
3). 2 de març======Marató de Barcelona=========3:12:53
4). 6 d'abril=======X Cursa de bombers==========39:51
5). 13 d'abril======XV Cursa del Margalló=========56:xx
6).13 d'octubre====II cursa solidària del país del CAVA=53:23
7). 2 de novembre==Cursa de l'Atalaia=============1:21:20
8). 6 de juliol======Pujada a Caro (Cursa del Llop)=== 2:29:xx
9). 27 de setembre==Cursa popular Prat Llobregat====40:09
10). 12 d'octubre===Cursa de muntanya de TIVISSA==3:18:xx
11). 26 d'octubre===XXIII Marató de VENECIA===== 3:23:XX
12).14 de desembre=XX Mitja Vilanova i la Geltrú====1:27:32


2009 (previsió):

1). 11 de gener========Mitja de Sitges==============inscrit
2). 1 de febrer========Mitja de Granollers===========inscrit
3). 22 de febrer=======Marató de Sevilla=============inscrit
4). xxxxxxxx========Cursa de Bombers
5). 3 de maig========Marató d'Empúries
6) Tardor de 2009====Marató per determinar (Dublín, Berlín, Llag Ness,...)
7).Potser el primer triatló?

Evidentment hi ha altres curses que aniré decidint la participació sobre el terreny, segons les circumstàncies. El grup de treball influirà en les meves decissions.
Ara per ara..., Salut i KM's.

BON NADAL A TOTHOM!!

Si, si!!! Que així sigui per a tots. En aquests dies que ens esperen em sento bé, molt bé, i voldria compartir aquesta armonia amb tots.














La gent surt al carrer a córre encara que sigui Nadal, que hi vols fer, no ho poden evitar.
Es foten qualsevol cosa i apa!
I no és només un el sonat, no. Són molts els que fan igual, que carai els hi passa?
Estaran bé del coco?
Francament, jo crec que tots aquests que corren estan una miqueta tocats de l'ala.
Suposo que jo deuré estar inclòs en aquest gremi perqué
tot i que he decidit descansar una mica per gaudir del Nadal,
no deixo de desitjar sortir a fer.ho, a qualsevol hora. De fet segur que
si, encara que sigui el dia de Nadal, trobo un forat, sortiré a córrer.
Segur que si!


De tota manera, si hi ha alguna cosa clara, és que us vull desitjar BON NADAL a tots sense exclussió i que el proper any us porti tot allò que uis fagi feliços.
Per ara només dir que SALUT, PIT I COLLONS! a tots.

Mitja de Granollers 2009

Donç si, el que vull fer és córrer més i més. M'agrada córrer.
I... la veritat, si no ho faig em trobo malament, de mala uva.
Així és que li posarem el remei que mereix, vols córrer?
Donç a córrer s'ha dit nano.



Bé, ja estic inscrit a la meva tercera participació en aquesta gran mitja, la millor. He accelerat els tràmits per por a quedar.me sense pitrall. Ara ja està!
El pensament era anar pas a pas, primer la Mitja de Sitges i després la de Granollers, però havent vist tot el que ha passat amb altres curses, que els pitralls s'han esgotat abans del que la gent podia pensar, no he volgut córrer riscos innecessaris. Em feia massa il·lussió per deixar perdre la ocasió.
Ara toca esperar a veure si la feina em permet fer Siges, si em donen festa aquell dia aleshores la faré sense dubte, si no, donat que treballo per la tarda, potser la deixaré per fer.
No adelantem fets que no estan confirmats, de moment a entrenar, però avui festa, que em fa mal tot el cos ja que ahir, com que no en vaig tenir prou el diumenge, vaig anar a jugar el meu partit setmanal de fútbol 7, i a sobre sense reserves, quin fart de patir, però bé, com se sol dir, sarna con gusto...

Si voleu...


Mitja Marató de GRANOLLERS


Salut i kms!

XX Mitja VNG

Els tres després de la cursa ben satisfets per la bona cursa realitzada.


Molt bé. Ahir varem fer la Mitja Marató Ciutat de Vilanova. Una molt bona cursa que m'agradat moltíssim i que de ben segur repetiré l'any que ve per poc que pugui. Els amics Albert i Jordi, els germans Férriz em varen acompanyar i tots tres em tret conclussions, unes conclussions satisfactòries, però que ens fan pendre la determinació de que tenim que fer feina específica per afrontar aquesta prova amb més optimisme i millors resultats.
Finalment els tres ens emportem una gran satisfacció per haver acabat una prova bastant més difícil del previst, dura al nostre parer i afegir.la al sac de curses que ja comença a pesar de debó.

El dia es lleva molt diferent als pronòstics anunciats el dia anterior pels meteoròlegs, els quals anunciaven fred i pluja/neu, pronòstics que induien al pesimisme.
Donç bé, d'això res de res, un sol esplèndid i fresqueta d'aquella que en 5 minuts de carrera es torna calor, bé, de tant en tant algú obria la porta i pasava una mica d'aire, però afortunadament el vent no va ser la estrella del dia.
Molta gent a la sortida, he sentit que participen unes 1400 persones, collons! Desitjant sort als amics decideixo anar una mica endavant per intentar trobar la barqueta que m'havia de dur a fer sub 1:25. No la trobo, massa gent per trobar amics que no he vist mai en la vida real. A les hores veig que de moment hauré de sortir sol, quina llàstima. Sortida! El primer quilòmetre l'he fet en 3:36, no home no, massa ràpid, això pot fer mal. El segon més de lo mateix, 3:42, haig de començar a regular per aconseguir anar al ritme adient per aguantar tota la cursa sense parar.
Mica en mica vaig regulant anant ja a ritmes de 4/4,10. Hi ha trams que costa de fer, hi ha d'altres que són més fàcils i em compensen la mitjana.
La malva1971, es a dir la Isabel, al km 10 aprox. em passa amb tota la barqueta d'1:25, ni tan sols els puc seguir un trocet, quina llàstima no haver-los trobat a la sortida perqué estic segur de que hagués triumfat gràcies a la organització i saber fer d'aquesta gent. ella al final a fet el que volia 1:25:56. Molt bé Isabel.
Al km16 em passa el Vincent de atletesvng.org. Ho fa com un cohet. El paio està fort, molt fort 1:26:06, lo dit, una màquina que em sembla que hauré d'emplear, amb el seu consentiment i és clar, per prosperar i millorar la meva marca.
El temps final és de 1:27:32, no està gens malament donades les circumstàncies. Jo estic content. L'Albert 1:43:18 i el Jordi 1:53:30. Molt bé tots dos, si senyor.
Aquí teniu els resultats per si voleu fer una ullada.

http://www.mitjavilanova.org/html/cl2008/absoluta_provisional.pdf


Avui he pogut veure a molts corredors.cat i també als companys de atlestesvng.org, a molts no els he pogut saludar. Dispenseu el meu despiste, he anat de vòlid. També, per contra, he conegut a altres que només havia vist en fotos com a la malva1971, a l'Albert Gràcia i a molts d'altres.
Un dia molt satisfactori. Només una nota negativa i és no haver pogut estar a l'hora de la foto amb cap grup esportiu dels meus amics. Em sap greu.

Com s'acostuma a dir salut i cames.

Primera trobada amb els companys de Vilanova

Imatge presa des del satèlit i plasmat amb el Google Earth. Eina molt útil i curiosa. Només li trobo a faltar una mica més de precissió ja que els canvis sobtats de direcció poden fer que es deixi bastant terreny per comptar, però bé, és el que tenim, que hi farem, no?
He penjat les dues fotografies dels nous amics dels atletesvng.org.


Avui tinc la satisfacció d'haver fet una sortida de muntanya amb els amics de atletesvng.org. La sortida ha estat brutal, més de 18 km des de Sitges fins la Plana Novella i tornar. Paratges molt macos, paratges que molts ni tant sols sospiteu que els teniu tant aprop de casa.
El macís del Garraf és una gran extensió montanyosa que agafa diversos municipis com Sitges, Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues i si no m'equivoco Castelldefels, bé, potser algún més. És maco però ho podria ser més si els incendis forestals no l'hagueren maltractat sense pietat. Avui he pogut comprovar que el procés de reforestació està en marxa.
La foto ha estat realitzada al Palau dels Lama on hem finalitzat la ruta per donar el tomb i tornar.
En ella podeu veure els companys de sortida dels quals encara no recordo bé els noms, així es que per no fotre la pota... Em sembla que només falta l'Antonia.
En fi, després d'haver dormit poc i malament, hem fet el desgast de la sortida, en arrivar a casa m'esperava la family per anar a BCN a com no, Santa Llúcia, com tots els anys, a la tarda una volteta per la Santa Llúcia de canyelles (toma més) i ara vaig a sopar i a dormir que estic fet caldo nois.
Com no, espero repetir perqué correr en grup és la òstia i avui m'ha sentat molt bé.
Així es que de moment salut i cames.

Per fi! Ja se com va!

Donç si. No havia dit res però el GPS fa 3 mesos que no funcionava. La toma USB s'havia rovellat per causes desconegudes. Decathlon a complert amb les seves responsabilitats i tot i que ha tardat moltíssim m'ha n'ha donat un de nou. No sense deixar de temptar.me a pagar la diferència amb el KEYMAZE 500 o el 700, no ho a aconseguit i finalment he rebut aquesta setmana el KEYMAZE 300.
Bé, ahir, ansiós per començar a mesurar, varem sortir amb BTT, ja que el dia anterior vaig tenir 15 km bastant intensos i a la nit sesió de futbol, estava fet caldo i BTT semblava ser una bona solució per no quedar parat.
Varem fer 15 km i pico, gairebé tot muntanya, GRs, penya, pedregals, mig pujada i mig baixada, i quines baixades, uauh!
Bé, la gran notícia és que vaig poder conectar el GPS amb el meu PC. I és que llegir les instruccions va realment bé, ho aconsello a tothom.
Donç que dir. La imatge parla per si sola. Té plasmada la ruta d'ahir. Llàstima no us pugui ensenyar tot el que es pot fer, és al·lucinant passar.ho a Google Earth, una passada.
Ara vull descobrir si hi ha una versió d'aquest programa en una llengua que entengui bé, i ja veureu ja.
Bé, de moment Salut i cames.

XX Mitja Vilanova

XX Mitja Marató Ciutat de Vilanova.
Aquest any he decidit estrenar.me en aquesta cursa que tot i la proximitat no he fet mai encara.
D'aquest any no podia passar i per això i per evitar sorpreses d'última hora ja hem consumat la inscripció.
El dia 14 de desembre veurem com va un dels últims tests abans de començar la programació per Sevilla.
Salut i cames!
Ah! aquest és el link per si us interessa, au!

http://www.mitjavilanova.org/

Anem perfilant Sevilla 09.

La Sandra, com de costum, va lligant els detalls de la sortida. Jo només m'haig de preocupar de correr.
Ahir va liquidar el vol i avui l'apartament, situat al nucli històric de Sevilla, molt a prop de la Giralda.
Finalment el vol 189 €, això si, els quatre, els cracks i els grans. Em fa molta il·lusió emportar.me els nens. Van bojos per pujar en avió.
Per cert, després de l'experiència de Venècia he decidit preparar Sevilla mitjantçant una programació. En tinc diverses sobre la taula i no tinc massa temps per decidir.me.
Crec que intentaré treballar les tres horetes un altre vegada per així aconseguir un temps que representi marca personal, crec sincerament que em mereixo aquest premi.
Ara per ara, salut i cames!

ATALAIA 2008

ATALAIA 2008 Donç sobren tots els comentaris, és una cursa relativament ràpida però això no treu que sigui molt dura. A sota marxo en solitari sota una pluja molt intensa,
Aquest any ha estat de curses de muntanya molles.

Bé, ja m'he estrenat amb aquesta cursa de la que tot el que sabia era a partir de tercers. Haig de dir que és molt maca i a la vegada dura, una veritable cursa de muntanya.
La marca de 1:21:17 diria que donades les circumnstàncies no està gens malament, a tenir en conte la pluja i el vent que han estat insistents durant tota la cursa. Ruta molla i enfangada que han fet que més d'un tingués algun que altre ensurt.
A vore si demà puc ja penjar alguna foto xula.
Salut i cames!
Ah! Si voleu veure la classificació general aquí teniu el link.

http://www.aetalaia.org/curses/Classificacions/2008/CLASSIFICACIONS%20GENERAL.html

ATALAIA 2008

Aquest any hem decidit fer l'Atalaia en contes de l'Espirall. La raó principal és no parar i de pas trepitjar terra i no asfalt.
Hi ha amistats que m'ho han recomenat dient lo maca que és aquesta cursa de muntanya.
Aprofitaré per justificar allò que vaig dir de fer un circuit mixt, i ara ja feia dies que no feia muntanya.
Per la web de la cursa he trobat al bon amic Espenegall que l'any passat ja va passar pel Garraf deixant la seva emprenta.
Ara toca deixar enrera Venezia i aquesta cursa és bona per fer.ho.
Salut i cames!

VENEZIA 26 d'octubre de 2008

Aquest any m'ha fet molta satisfacció lluir la Senyera. Era una questió que ja feia temps que tenia pendent. La sensació, per això, és que ningú té idea d'on coi és la bandera. M'han mirat com dient "I este de donde serà, Chechenia, Bosnia, Thajastan..." Menys Catalunya de tot.
Ni jo mateix, veient aquestes fotografies, dirie que les he passat "canutes". No us deixeu enredar, és super dura però cullons, que maca
.http://www.venicemarathon.it/gallery.html
Mireu, us deixo aquí una galeria que mostra la marató de Venezia, en general, el més destacat.


La recta final, els últims trescents metres, per la cara, oi? http://www.fotostudio5.com/get_image.aspx?File=fotografie%2fevento_295%2fFt_3949134.jpg
Ja van 5 maratons, qui ho havia de dir!

Donç si, ja són 5. Aquesta ha estat probablement la més especial. La ciutat, la gent de Venezia i els que m'han acompanyat, família i amics, han fet que així sigui.
Des del primer moment, en el viatje cap a Venezia, com en l'estància, la cursa i el viatge de tornada, tot ha estat una gran experiència.
Crec que no cal fer cap cursa per anar a Venezia, vos recomano que hi aneu, no crec que a Europa hi quedi cap ciutat tant especial i tan bonica. Hi havia moments en que creiem que ens trobavem immersos en ple segle XVII o XVIII, no se, impressionant.
Quan tingui el muntatge vos el penjo.
Be, la cursa, anem a pams. 05:25 h del 26 d'octubre de 2008, m'aixeco i despres de fer un café i un plàtan surto i pasejo pels carrerons i els canals de la ciutat per arrivar a l'estazione de vaporetto per agafar la línia 2 que m'ha de portar a les 06:19 h. a Troncheto on unes llançaderes ens han de portar a Stra a uns 40 km, poble d'on a de començar la cursa. En total 3:45 hores des de que em llevo fins que comença la cursa, no comencem bé. En el moment en que ens coloquen en els caixons intento buscar les llebres i només veig la de 2:50, la de 3 i la de 3:40. On és la de 3:10? donç no ho se. Decideixo provar amb la de 3 hores, precipitació total. Fins el km 21,5 tot perfecte, pas per mitja a 1:30, clavat! El problema ve quan el basó dret peta i això condiciona la resta de cursa. Parcials bons que es van convertint en dolens. El recorregut deixa de ser completament planer i comencen a apareixer pujadetes, especialment recordo el tram que recorre el Parco de San Giuliano, amb un pont llarg que comporta una lleu pujada que en les condicions que em trobava magnifica les molèsties dels bassons. D'aquí el circuit ens porta al Ponte de la Liberta, de 5 km de llarg, ufff...!! no el vull comentar, només dir que en aquest les forces les vaig anar perdent progressivament. Menys mal que l'arrivada a Venezia m'estimula i reapareix la motivació que em porta fins a l'arribada. Vull felicitar molt especialment als venecians que, incondicionalment, es llencen al carrer amb motiu d'aquest event esportiu.
La he acabat i això és la lectura positiva de la que estic tremendament orgullòs, ja en tinc un altre i vull que arrivi Sevilla 09 per afegir.la a la llista amb marca personal. S'ha d'apendre dels errors, són aquests els que et condueixen a l'èxit, segur.


El pitrall parla per si sol, oi? els obsequis deunidó. Medalla preciosa, samarretes, gorra...
Aquest link os ensenyarà el petit homenatge que tenia ganes i il·lussió per fer.li al meu país.
http://www.runnersworld.it/edisport/runners/notizie.nsf/HPRunnerstv?openform&e=VE08M&l=IT&n=CABAU+VAELLO+JORDI+JOAN&r=1263&ct_s1=10:02:48&nt_s1=00:42:24&ct_s2=10:24:09&nt_s2=01:03:45&ct_s3=10:50:55&nt_s3=01:30:31&ct_s4=11:08:35&nt_s4=01:48:11&ct_s5=11:32:11&nt_s5=02:11:47&ct_s6=11:57:39&nt_s6=02:37:15&ct_s7=12:26:04&nt_s7=03:05:40&ct_f=12:44:19&nt_f=03:23:55

Ara si. VENEZIA, per fi!

Mapa de VENEZIA
Per fi a arrivat el gran moment. La data d'inscripció va ser el 3 de març de 2008, han passat 7 mesos i 18 dies. Sincerament han passat molt ràpids. Realment estem ansiosos de marxar cap a Itàlia. Serem 6 en un apartament per a 8, tot plegat amb un preu molt interessant.
Es podria dir que la planificació ha estat perfecte, no hi ha lligams sueltos. L'experiència dels companys de CORREDORS.cat ha estat molt important, Ironxevi, Korfbaler, Jauteras... A tots gràcies. La temporada que ve seguiré un fil que em fagi coincidir amb vosaltres.
La setmana passada vaig convalidar el llarg amb Tivissa, aquesta setmana he fet la cursa del Cava a un gran nivell. Això fa que la planificació d'aquesta setmana sigui molt light, trote suau combinat amb uns estiraments i potser alguna coseta d'abdominals. La veritat és que estic una mica "zàngano", amb ganes de relaxar-me una mica.
Al llarg de la setmana aniré fent conexions per transmetre els ànims i últimes conclussions.
Salut i cames!

Cursa Solidària País del CAVA

Bé, no se si ho faig bé. Avui l'hem fet. Aquesta cursa (2ª edició) s'ha guanyat el meu respecte i la meva admiració. A presentat una organització excel·lent, autobusos llançadera tant en sentit Vilafranca des de Sant Sadurní abans de la cursa, com després des de Vilafranca a Sant Sadurní. Senyalització, molt bé, l'administració de chips i pitralls perfecte. Tot molt bé, sincerament, no m'ho esperava. Ha estat una cursa, i no vull resultar vacil·la, fàcil, 13 km en 53,23, molt bé, més tenint en conte la orografia del circuit. Posició en la GRAL, el 35º, jolín!! i el 16º de la categoria (>35-44<). La veritat és que amb 40 hi ha un gran nivell. Ara, la millor sensació que tinc, és que no em deixo res per fer de cara a VENEZIA. La preparació podia ser més complerta però estic segur que no efectiva. Potser, bé, potser no, segur que no faré 3 hores però crec que estic en disposició de fer 3' 06 sense complicar-me gaire. No se si finalment serà així, però vos puc assegurar que aquestes manifestacions són producte de la meva i major sinceritat.
Per cert, vos penjo el link amb el resultat. Si mireu el lloc 35º, sòc jo amb 53:23'.
http://www.championchip.cat/curses/cursacava/res2008g.htm


------------------------------------------------------------------------------------------------- Aquesta setmana anirem a donar una volteta pel cor del Penedès. Res seriós ja que interessa recuperar-se de TIVISSA. Això no serà fàcil. Aquesta cursa pretén ser solidària amb la marató de TV3, i és per això que tots els ingressos d'aquest esdeveniment aniran destinats a aquests i a la seva causa. L'import de la inscripció és només de 5 €.

La distància és de 13 km en un circuit irregular però agradable. La cursa correrà el Penedès des de la Rambla de Vilafranca a la de Sant Sadurní d'Anoia.

La decissió que he pres donat que les seqüeles de Tivissa són d'importància i que la setmana següent ja partim cap a Venezia per realitzar la Marató és, segur, la més inteligent, sortir a ritme de marató, aproximadament entre 4 15 i 4 30, i així familiaritzar-me amb els ritmes de carrera

A vore que tal.

Salut i Cames.

TIVISSA 2008

Boira, vent i pluja. Qué més volem? Això si és aventura!

Dificultats per divisar les fites. La referència són els propis corredors, si un s'equivoca s'equivoquen tots.

Ahir vàrem anar un altre cop a Tivissa, En principi ja saviem a que ens anavem a enfrontar, ja teniem l'experiència de l'any passat. Feia pocs dies ens varem enterar que hi havia una modificació en vers l'edició passada, s'afegia una muntanya, "la Llena", una cresta que distava el seu cim, jo crec, en 2 km. Per tant el circuit aumentava fins els 24 km. A mida que s'anava atançant el dia de la cursa, els pronòstics metereològics anaven empitjorant, pluja, pluja i més pluja.
El dia 11 al vespre ens varen dir que en cas de confirmar-se els pronòstics, s'havia previst una ruta alternativa de 18 km, evitant així els espais més perillosos on una lliscada et podia ficar en una situació realment compromesa. Bé, donç finalment i tot i que l'amenaça de pluja era sempre latent, es vare decidir que es faria el circuit tal i com en principi havia de ser, 24 km. No plovia però el cel era negre i s'anaven escapant quatre espurnes, tothom savia que acabaria plovent, no hi havia dubte.
Donç bé, comença la cursa, com no, cap a munt. El Bufalín està lesionat, intentarà fer-la, no sabem en quin punt però sabem que abandonarà, aquí s'ha de venir en plenitud de condicions. Cada vegada s'escapen més gotetes, ara més i ara menys. Pujem i pujem i de cop cap a vall a tota castanya, uauuuauuuuhuu...! En arribar a l'avituallament em trobo a l'Espenegall que s'ha trencat baixant, em sap molt greu més sabent lo compromés que està amb la seva cursa. Jo hidrato i segueixo, aquest cop canviem un altre cop i cap a munt un altre cop, uuuff...!
Quan arribem a la part més enlairada ens trobem amb dos enemics inesperats, primer un fort vent que ens feia, fins i tot, desequilibrar i després una densa boira que no donava gaire marge de visibilitat, fent que tots ens perdessin en més d'una ocassió. Dalt de tot varen començar a caure ruixats intenssos que barrejats amb els altres factors dificultaven seriosament el
desenvolupament de la cursa.
Km 20, temps inferior en 15/20 minuts que l'edició anterior, llàstima que no s'acabés igual, agafem una desviació per un camp de vinyes i comencem l'ascensió a la Llena. No recordo haver-me arrossegat mai tant, quina pàjara, les meves cames no poden. Increible com pujen els almogàvers de Tarragona. No se com arribo a dalt de tot i ja encarem la baixada, ara si, final.
Un terra adoquinat amb pedres, totes elles rodones, cada cop que en trepitjava una els peus ploraven de dolor. Ja no podia més, m'anava deixant caure a vall.
Al final, al tocar l'asfalt els meus peus varen sentir un bo tremendo, els hi feia falta trepitjar un sol regular i pla. Am les hores varen començar a portar-me ells sols fins la línia d'arribada.
Vaig sentir una gran satisfacció, 3:18', més que a la marató, quina passada. El meu llarg per Venezia queda convalidat.
Tot i haver-me jurat, mentre pujava la Llena, que no tornaria mai més, ara juro que per l'any que ve aniré més preparat que mai.
Recomenable.
Salut i cames!