Imatge preciosa feta desde dins les ruïnes enfocant cap el Mediterrani.Un cop més el destí m'ha portat fins a Empúries per tal de córrer la seva marató. El quart cop que la realitzo i de la que guardo grans records inclòs l'únic podi del que he pogut gaudir al llarg de tota la meva vida. Per tant haig de dir que per a mi és especial, molt especial i de ben segur la correré moltes vegades més, no hi ha dubte.
Aquest cop no ha sigut diferent als demés. Molt bona organització. En quant a la cursa dir que he patit com sempre. Sortint a un bon ritme, 4:10-4:20. Essent molt breu diré que fins al km 26 he anat molt bé però presagiant que hauria de patir i més al agafar-me flato. Un maleït flato que no ha marxat fins que he parat del tot i he respirat profundament. Aquest moment ja ha marcat la resta de la cursa. El ritme he intentat sempre que fos per sota de 4:40. De vegades ha costat massa, us ho asseguro. El pas pel 30 ha sigut en 2:07:45. Això ha estat una sorpresa dons ja anava malament feia un parell de km's. Penso que poder el GPS no està ben calibrat i per això el ritme real ha estat una mica més ràpid del previst inicialment. Potser això fa olor a excusa (jajaja). És igual, he tornat a disfrutar d'aquesta disciplina que em té enamorat i ja estic desitjant tornar a còrrer un altre. Aquest any preveia obtenir grans resultats i entre ells estava el rebaixar la MMP que és 2:57:45. Sincerament crec de manera rotunda que per Mallorca estava en situació real d'aconseguir-ho i fins i tot m'atreviria a afirmar que de manera sobrada però la maleïda lumbalgia em va assenyalar per tota la temporada i és que mai ha desaparegut del tot.
Aquest any només se que aniré a Belchite per fer el MARATÓN EXTREMO, 43 km's, Belchite-Belchite, el 3 de juliol. El Granjefe GÀLVEZ m'ha dit que anem a disfrutar i a passejar i de fet pensava obeir-lo però després d'Empúries no em queden més que ganes de tornar a treballar dur per tant segur que competiré la cursa.
Imatges precioses de les ruïnes d'Empúries. Increibles!
Un company d'equip (Atletesvng.org), en Diego amb el que he coincidit aquest any. A tots dos sen's ha fet una mica massa dura la Marató. El noi de groc anava amb ell però, perdoneu, però és que no se qui és.
La meva marató 13º també va lluir aquest dorsal, el 13. La 17ª també l'ha portat. Uhhhuuuuhnmmmmm...!!! NC.
Aquest any els centurions han estat molt a l'alçada. Em varen fotre un gran susto quan em vaig dirigir a ells per fer-nos una foto i encara no havia obert la boca que les 5 llances em van apuntar el coll sobtadament. Glubs!
El Xavi (dreta) copropietari juntament amb el seu germà de la botiga esportiva recientment oberta a Vilanova i la Geltrú que és diu EVASIÓN i el amic Miro que al final segur que només va venir per acompanyar-me i no deixar que anés sol. Gràcies amic. Això si, no es va quedar quiet i va còrrer el 10000 i a sobre per sota de 40'. Ets un crack.
Arribada molt emotiva encara que la foto no ho reflexi gaire i és que es va haver de patir. Vaig necessitar del Miro per arribar ja que anava una mica tocat.Cel·lebro tornar a veure al Xevi (Ironxevi) i al Rafa comprovant que conserven els mateixos reptes que jo. Salut cracks!
CLASSIFICACIONS
Ara i després d'uns quants dies de massa tensió (mirar imatge inferior) toca relaxar-se i tornar a disfrutar.
Podria escriure més però prefereixo no enrollar-me més. Per avui ja n'hi ha prou. Jejeje!Salut i Potes a tots sense excepció.
