Tutorial al "Mar i Cel"

En Cristian observa detingudament el diploma del Marató de SEVILLA 09


Bé, ja feia temps que li debia al meu fill anar a fer una xerrada als nens de la seva classe. Després de molts intents avui ha arrivat el definitiu i no m'ha quedat més remei que complir com a pare, bé, això és el que m'ha dit la mastressa. Donar les gràcies a la professora, la Emma, que ha accedit a fer posible la xerrada.
Normalment els pares o mares que accedeixen a fer-ho narren als nens i nenes coses relacionades amb l'àmbit laboral. Jo, després de deliberar-ho detingudament, he decidit parlar de l'afició més important actualment en la meva vida que no és una altre que fer maratons, ja ho sabeu. De fet he parlat de l'afició a córrer, que m'empeny a fer-ho, quins objectius cerco i, sobre tot, quines compensacions m'aporta.

He comptat en tot moment amb la inestimables col·laboració del meu fill Roger.

Els he ensenyat el trofeig, pitralls que guardo curosament de totes les curses, medalles i obsequis des de samarretes, malles o barrets.

He portat tres parells de bambes, bé, sabatilles esportives amb característiques i propòsits diferents. Unes amb sola especial de GEL, unes per corredors més professionals, ehem!, ehem! i unes altres de muntanya. Aqui l'han dao!! Els he vist realment impressionats!! Aquí si que han pensat segur...: "Jolín!!!, un tiu amb tres parells de bambes, i totes senceres!!!, això si que té que ser un crack de veritat!!!" jejeje.


El GPS, el meu GPS, jejeje


He intentat explicar, no se si amb gaire èxit les funcions del GPS i també del pulsòmetre que un per un, els mascles, s'han col·locat per saber el nombre de pulsacions que tenen a classe, jejeje.
Els he ensenyat perqué serveixen les barretes energètiques, els gels reconstituients, les isotòniques.
Val a dir que s'han format dos grups ben diferenciats, el de les noies, una miqueta més aillades o potser més indiferents, aiii...! Dones!! jejeje, i el dels nens, bé, els mascles, que els hi va més aquest rotllo, sobretot si els hi promets que al final farem una carrera.

En la imatge superior observem als nens com realment es queden una mica encantats mirant les medalles aconseguides en les vuit maratons realitzades fins el moment. Les miren, em miren, i les tornen a mirar. Que deuen pensar quan en miren a mi, ummm...! Potser pensen: "Jo, aquest tiu és un crack" o potser de lo contrari pensen...: "Tú, tú de que vas a fer tú maratons". Bé, ves a saber.


Mostrant el blog pel monitor de classe.


Bé, dins l'aula, el moment culminant ha estat quan hem entrat a internet i han vist la cara meva pel monitor dins el blog, bé, a ells els he dit la meva WEB. A les hores ja han pensat que era superfamós i fins i tot les noies han canviat d'actitud, jejeje. Els he mostrat reportatges i fotografies de diferents events de la meva vida bàsicament esportiva.


Els nens, sota les ordres del Roger, escalfant una miqueta.


Va que tú pots!!! Metres finals de la cursa, quina emoció!


La cursa es decideix a l'sprint. La Emma i jo agafem fortament la cinta per no ser arrossegats per la potència d'aquests corredors.


Ara toca estirar els muscles una miqueta.


Els companys del Roger, la professora Emma, la supervisora, ai!! la Sandra vull dir i el mestre.


Després de la classe teoríca ha tocat fer la pràctica així que hem sortit al pati amb la intenció de fer una cursa. Hem fet els preparatius amb una volta d'escalfament que ha dirigit el Roger aplicant un ritme suau i constant. Han fet un parell d'estiraments i bàsics i ens hem adreçat a la línia de sortida.
Preparats, llestos, Ja!!! Carai, com corren, ho han fet en fila índia, cosa que a evitat que haguéssin incidents, millor.
La carrera ha acabat molt bé i per rematar quatre estiraments més i una bona hidratació amb unes begudes isotòniques.
Els nens i les nenes crec que s'ho han passat força bé, jo també, i és clar!

I ara com sempre:

SALUT I POTES!!!

Marató dels LIONS CATALANS (Perpinyà)

Instant de la sortida de la Marató de Perpinyà 2009.


Primers metres d'aquesta cursa. És molt recomenable si no és marca el que busques, jejeje.


A les 11 del matí accedim a terres franceses.


En Josep i jo a l'interior de l' Hotel Mercure on assignaven els pitralls.


A la sortida de l'hotel mostrem els obsequis.


Passaejant per Perpinyà ens sorprenen les cel·lebracions dels aficionats de l'USAP ja que acaben de classificar-se per la final que jugaran a París contra el Montferrant.


Le CASTILLET


Gairebé ningú parla el català, tot i això sembla que el catalanisme s'ensuma per tot arreu. Els símbols així ho mostren.


Lo Castillet un altre cop. Era la seu del Rei del Regne de Mallorque.


Apa! Vinga, quantes senyeres al carrer. Si és que el que no aconsegueixi l'sport...


El Josep al seu pas pel km 21,5. En bici tampoc no és fàcil, jejeje.

Casualitats de la vida han volgut que l'USAP de rugbi cel·lebri la seva classificació quan nosaltres ens trobem a la ciutat. Deu n'hi dó de quina manera. Sembla que no tenen font de Canaletes i per això ho cel·lebren donant-li voltes a la zona de "le Castillet" una i altre vegada, amb els vehicles. D'altres, a peu, esperen el pas dels vehicles per ovacionar-los al seu pas.
Hem comprovat que tot i que la llengua no ha estat promoguda entre la població, els símbols identitaris s'ensumen per tot el carrer.
Le Castillet, com ja em va explicar el bon Trapatroles, va ser la Seu on es va establir un dels hereus de Jaume "el Conqueridor", en Jaume II, que heretar el Regne de Mallorca.

Aquesta vegada ens hem adreçat a Perpinyà el dissabte disposats a passar un bon cap de setmana, juntament amb la família Fonoll, a la Catalunya francesa i tot ha sortit molt bé.
La nit abans de la carrera l'hem passat molt bé. Només cap allà les 5 de la matinada ha caigut un ruixat que m'ha fet pensar que el desenvolupament de la cursa es podia tòrcer, però no ha estat així. Ens hem aixecat en Josep (la meve llebre i fotograf particular, quin luxe) i jo a l'hora acordada. La sortida és a les 8 i no ens podem enderrarir. El cel està ennovulat i es mostra amenaçador. A l'arrivar a Perpinyà i després d'aparcar el vehicle sortim per indagar, prenem jo un cafetó i en Josep el seu te. De sobte em de sortir correns cap el cotxe ja que ha començat a ploure amb força. Falta un quart per la sortida. No se que passarà.
La gent comença a córrer cap lo Castillet, resulata que la sortida és des d'allà. Total que intranquil decideixo preparar-me i fer el mateix. No m'ho crec, ha deixat de ploure!
Bé arribo a la sortida i en tres minuts sona el tret de sortida, uf! menys mal que hem reaccionat a temps.
El terra es troba moll però no plou. La temperatura és ideal, el cel ennovulat i només un índex d'humitat molt alt entorbuleix les bones sensacions. Ben aviat em dono conte de que la humitat no és el pitjor enemic del dia. Auu! Una pujada, i una altre, i... collons!!! Que és aixo, la pujada a l'Atalaia o que?
Ostres, el perfil es dur fins al pas per mitja.
El pas pel km 15, aquí encara aguanto el tipus i fins i tot sòc optimista. Encara falta pujar una miqueta més.
Hem passat per llocs molt macos que han amenitzat la cursa. He anat sol des del principi i això és molt dur. Només tú, ningú tira del carro, bueno, de tant en tant en Josep, jejeje.


Els nanos, els nostres com els Fonolls s'ho han passat d'allò més bé. El lloc on ens hem ubicat ha estat un encert brutal, en mig de la natura, amb picina, una petita reserva animal i a 10 minuts de Perpinyà, genial! És a Canet de Rosselló.


Panoràmica del camping "les FONTAINES"


Les dues famílies congeniem molt bé, i els crios no vegis.


Al pas per mitja he comptat 1:31, millor del que esperava. El que no esperava en aquell moment era que en menys de 4 km's començaria a patir. El perfil llogicament havia de passar factura. En el 25 +/-, han sorgit els dolors que comencen a ser habituals en els peus i el meu ritme ha començat a mermar progressivament. Els km's han passat massa lents i només una petita reacció en el km 37 ha maquillat el resultat, sent aquest de 3:11:52. RESULTATS .Més content he entrat per l'arc d'arribada amb els meus dos fieras i amb la estelada penjada al coll... No hem pogut fer fotos per inmortalitzar el moment però la organització n'ha fet un grapat i les penjarà en breu per que de forma totalment gratuita les puguem adquirir.
Ja van 8 maratons, una medalla més i torno a estar molt orgullòs i agrït de tots els que fan que això sigui posible, començant per els amics i companys, en Gálvez, i com no, a la meva família que cada cop amb més força em donen el suport necessari per poder dedicar-me a aquesta afició que tant important paper ha adquirit en la meva vida.

Per últim desitjar que a en Carles i en Manel els hi hagi anat molt bé a Bilbao.

Salut i potes a tots!!!