Marató de Sevilla 22 de febrer de 2009 (òstieeeesssss!!!!)

NB 756
Les noves "zapas". A vore...


Entrada a l'Estadi Olímpic de la Cartuja.


Increible, qui m'ho anava a dir, uf!!!


I és que aquesta marató és molt ràpida, i tant! Quina cara d'al·lucinat que porto.


El moment de baixar de l'avió a Sevilla. Els crios ja han volat. Han disfrutat molt de la experiència.


Apa! Ja ho tenim tot. Anem a tombà i a fer unes tapetes. Ho he recollit tot pel matí com hem va recomenar l'Alberto i ha estat molt ràpid. Fins i tot m'he deixat temptar en un stand i he comprat unes NB 756. En principi crec que ha estat una bona compra. Preu 50€. Em deixava les 1062 per 75€. Avui començaré a rodar amb elles per fer-lis el rodatge. Per cert el tiu en savia una estona. Em va recomenar sobre tot adquirir unes medilast urgentment assegurant-me que notaria una millora bestial. Tinc prevista la compra inminent d'aquest article.


Aquí el teniu, és l'Alberto, potser més conegut per "BELLOTATLON"
o "gitanocorredor", i una de les seves dues filles, la Victòria. Ha estat un plaer i una gran ajuda.


Us sona la careta d'aquesta noia? És la Eva, "estàs a totes". Sempre agrada veure tant lluny de casa a algún paisanu. Un plaer Eva tot i que ens varem fer una foto a Granollers.
Ah! Veieu aquesta samarreta que porto a sota, si?, donç és la part de dalt del pijama de la Sandra, la meva dona. Amb tantes coses al cap no vaig pensar amb res per protegir-me del fred matiner, je, je, je!


Ei, aquí estic amb la Eva un altre cop i també dos "correcats", en "guissona" i en "Danic". El primer va fer sub 2:50, uf! i el segon tenia intenció de fer sub3h, però jo el vaig passar en el km 30 aprox. i em va manifestar que es trobava "fos", vaig intentar animar-lo però em va fer tirar.
Suposo que tot i el patiment va acabar-la.


En aquesta imatge em trobo neguitós ja a punt d'iniciar l'escalfament, que es realitza en l'interior dels passadissos de l'Estadi. Val a dir que no ha faltat de res, generadors d'aire calent, "urinarios" a punta pala, voluntaris, ect...


Sortint a l'exterior pel túnel per areçar-nos a la sortida. És realment impressionant. Sortir, i es clar, també arribar a un estadi d'aquestes característiques fa posar la pell de gallina.


Mireu, molt pocs instants abans de la sortida. Estic realment molt feliç. No voldria posar cap pega però posats a trobar-ne una, diria que seria la manca de calaixos. Menys mal que l'Alberto m'ho va advertir i vaig buscar posicions avançades.


L'arribada és espectacular. S'ha de donar gairebé una volta sencera a pistes i quan encares la recta final i veus la graderia de tribuna plena de gent cridant-te i animant-te comences a gemegar esprintant tant com pots. Al traspassar la línia d'arribada t'atenen desseguida els voluntaris penjant-te una tovallola commemorativa de l'event a l'espatlla, oferint-se a treure't el xip de la sabata i lligar-te els cordills un altre cop com veieu a la imatge inferior.

Una passada!!! Això no passa en lloc. I a tot amb bona cara i amb un sonriure que es contagia.


Aquí podeu veure la recta final, aquella amb la que somies tota la cursa, especialment en els moments més crítics, els de més patiment.


Mireu la tribuna plena de gent. No sabria dir la quantitat de gent que hi hauria, el que si puc assegurar és que foten molt de soroll, no paren d'animar, ni a l'estadi ni en tot el recorregut, i això, vosaltres ho sabeu, és de molt agrair, oi?


Sabeu que és tot això? Donç és el dinar de clausura que els organitzadors realitzant en homenatge a tots els maratonians. Es realitza a "Isla Màgica", on tot, per seguir amb la tònica general, està super ben organitazat.


Mireu quin ambient. Música en viu, jalo, bon rotllo, entrega de premis, sorteig de viatges, vols, bicis, ect...


Com podeu veure hi havia material a dojo. Un "arroç andal·lúç" (amb verduretes), gaspatxo, aperitius, postres, barra lliure (uhhmmmh...! 3 birres em vaig fotre!!!)
Com he dit, aquest dinar era gratuït pels corredors i pels nens, però els acompanyants van haver de pagar 7'45€.


Aquest és l'obsequi, bé, vull dir els obsequis, una equipació sencera d'atletisme, samarreta de tirants, pantaló i mitjons, a part la tovallola i com no, la medalla, molt guapa per cert.
Després, per 5€ aprox. vaig adquirir la samarreta taronja. Tot és de la marca JOMA.


BCN 07 (3:34), Empúries 07 (3:24), Florència 07 (3:24), BCN 08 (3:12), Venecia 08 (3:23)
i SEVILLA 09 (3:03)


Mireu, vull fer una petita crònica de la cursa. És molt ràpida i crec que, sincerament, el resultat ho confirma. No té baixades, però és que tampoc té ni una sola pujada. Es corre molt bé.
En principi havia pres la ferma decissió de controlar el ritme sortint tranquil, a 4:30, per, progressivament, anar incrementant els ritmes.
Pumm!!! Sortim!!! Recalco el tema dels calaixos. Et trobes gent per davant que lo únic que busca és sortir a la foto. Sortosament, per recomenació de l'"Alberto", he pres mesures i em trobo a prop de les posicions inicials, i per mi representa un mal insignificant. Als 100 mts quasi em fa caure un paio que corria en sentit contrari cridant desesperat "MI SAPATO!!! MI SAPATO!!!". Havia perdut una bamba!!! i intentava córrer en contra del sentit natural de la cursa rebent pals a dojo, uf! Espero de tot cor que el trobés aviat per que si li havien de passar 4000 persones per sobre, no se jo.
Bé, controlo bé, o això pensava, perqué al passar per la fita del km 1, veig que el crono marca 4:09. Osties!!! La meva impressió era que no estava ben marcat ja que jo anava, donç..., controlant. Aquesta sensació em va durar en els següents quilòmetres fins que ho vaig comentar amb uns corredors amb els que vaig compartir molts km's. Ells em van assegurar que tot era normal i que jo estava confós.
El cas és que passo per 1/2 en 1:28:24. Cullons!!! I lo millor és que em trobava fort. De fet estava segur de que seria sub3h. Però coses de la vida. El taló dret em va començar a fer mal, i cada cop més mal. Vaig intentar aguantar, i ho vaig aconseguir!!! Però, això si, perdent un temps important 2-1/2 en 1:33:50 (+-). La marca està molt bé i ara em trobo molt feliç. Però haig de confesar que a l'arribada vaig sentir molta ràbia. Vaig tenir tant a prop el ser sub3 h... Aiii....!!!
En fi, he dit que faria una petita crònica i al final me esplaiat que no vegis.
Si he tret alguna conclussió clara és que sense voler m'he creat un nou repte. Crec que hi ha fonament per que a partir d'ara tingui com objectiu clar l'aconseguir ser "sub 3h".
Estic content, veieu la foto superior. Ja són sis maratons. Ostiess! Crec que sòc ja un coleccionista de maratons.
He penjat una oila de fotos perqué volia mostrar fins quin punt s'esforça la gent de Sevilla perqué tot surti bé. Se que alguns companys volen anar l'any vinent a fer aquesta marató. Jo crec que aquesta ciutat es mereix la nostra atenció. No us podeu perdre aquesta cursa, feu un furat al vostre calendari i inserteu-la. Val la pena. Si tot va bé crec que aniré amb ells perqué vull tornar.

Avui quan he arribat a les 12 h a casa del viatge, després de endreçar els trastos, he obert l'ordinador i he tingut una gran sorpresa quan he vist que molts ja estaveu al corrent del resultat i fins i tot ja m'havieu escrit algun missatge. Eaglerun, Albert i Carles, Trapatoles, Marín Roldán, Guille , i atletesvng.org, gràcies.

Bé companys, I com no..., SALUT I POTES!!!

Ahhh!!! Se m'oblidava. Desitjar a tots els companys que la setmanba vinant van a BCN tota la sort del món que segur que no els farà falta.
Per BCN 09 "Pit i Collons"!!!

Marató de SEVILLA, per fi!!!

Demà al matí em penso afegir a l'entrenament que els companys d'atletesvng.org no assistents a la Mitja de Gava realitzarant per la comarca. Si no passa res m'hi afegiré a Cubelles amb la intenció de realitzar l'últim entrenament de qualitat de cara a Sevilla. Ells juguen amb una setmana més de marge que jo i encara poden apretar, per això ells faran un 30, en canvi jo no veig convenient fer més de 15, o potser, com a molt, 20. En tot cas serà l'últim entreno. Durant la setmana vinent posiblement sortiré dues estones a rodar suau. Probablement ho faci el dimarts i el dijous. La resta de dies segurament esgotaré el temps anant en BTT o fins i tot nadant, ja veurem.

Diuen que SEVILLA és molt maca.

Aquesta setmana ha estat de càrrega total arribant a uns nivells de qualitat que feia temps que no experimentava. He realitzat muntanya, C.C. a ritmes bastant ràpids. Series de 2000. Farlecks.

I he fet...natació!!! 450 metres, només 450 metres i em fot un mal l'esquena brutal. Joder Alberto (gitanocorredor) he quedao hecho polvo.

Demà em poso a disposició dels companys d' atletesvng.org per finalitzar la preparació de cara a la primera marató del 2009. Un rodatge relativament llarg.

Marxo a Sevilla sense pressió. Crec que marxo amb els deures fets. No em veig obligat a rebaixar cap marca, potser perqué ja se per experiència (Venècia 2008) que l'autoimposició és el pitjor amic que et pot acompanyar. Vull sortir relaxat, a disfrutar. Vull gaudir de la cursa, de la gent, de la ciutat, dels "finitos", les tapes i, com no, de la família que en aquesta ocasió m'acompanyen tots. El Jordiet, el Roger i la Sandra.

A finals de setmana pendrem un avió a Reus que ens ha de dur a Sevilla on passarem de ben segur un cap de setmana per recordar.

Avui he comprovat que la inscripció fos correcte i he pogut veure que el pitrall que lluiré serà el 266.

Abans d'acabar vull desitjar tota la sort del mon als companys que demà corren la Mitja de Gava.

I ara per ara només recordar-vos a tots... SALUT I POTES!!!

Flato a BCN.

El pollo Ferriz va aconseguir la seva millor marca en fer 1:47. Progressió excel·lent. Si vol pot fer el que vulgui, hi ha capacitat de sobres.


MITJA MARATÓ DE BCN.


En aquesta imatge s'aprecia la gentada que es disposava a pendre la sortida. Sorpresa la meva quan en veure ara la foto vec als companys de Never Run Alone d'esquenes. Més endavant els vaig poder saludar, i és clar.


La lesió de l'Albert Ferriz a propiciat la meva participació en aquesta prova. He quedat molt content d'aquesta cursa multitudinària perqué he descobert una carrera molt ràpida tot i que el resultat potser sembli no indicar-ho. L'any que ve hi participaré segur.
A les 6:45 sortim de Cubelles cap a BCN el JordiFerriz i jo. Xino xano arribem i fotem un café i aprofitm per enviar un parell de fax, d'aquí cap a la zona de sortida.
Sortida matinera, a les 9:00h, en un dia molt fred. Molta gent a la sortida. El pitrall de l'Albert és una mica alt i això fa que gahi de sortir molt enderrerit. Sortida lenta però amb una progressió positiva. Potser sortir d'aquesta manera m'hagi obligat a fer el que mai no he sabut fer, sortir tranquil i sense precipitació. Després de 2 km's lents començo a progressar en positiu arribant a rodar a 4'/KM sense patiment, però una cosa inesperada fa que quasi bé m'hagi d'aturar, FLATO, cullons!! No fotis!! És el km 8 després de la pujada del Paral·lel. Afluixo fins que se'm passa i torno a tirar recuperant els ritmes passant pel 10 en 41:14 (TR). Però l'optimisme se'n va a norris perqué cap el 18 em torna a atacar el FLATO obligant-me un altre cop a reduir el ritme. Resultat final 1:28:04 (TR). Realment molt satisfet perqué nobstant el flato les sensacions han estat molt prometedores. Per primera vegada en bastant temps torno a veure la posibilitat de rebaixar la marca.
El Jordi ha rebaixat la seva marca deixant-la en 1:47:08, felicitats POLLO!
He pogut saludar a molta gent, companys d'atletesvng.org, en Josep, en MADEFERRO, Xalo, Guillem, l'Infante, el Joan Carles, l'Albert Gràcia i en David (el seu germà) i amics nous com en MUNTA, en Joan, en Xavi i varis més que em perdonareu per no recoradar el vostre nom però és que cada dia conec molta gent nova. A tots un plaer el saludar-vos.
Però ara toca el que toca i és que d'aquí 13 dies em toca la XXV Maratón de SEVILLA.


La noia que ens va fer aquesta foto no es va adonar que el cordill de la càmara tapava l'objectiu.
De fet aquesta foto va ser imposible perqué, com veureu més avall, la seva repetició va estar envaïda per un espontani. En fi, que hi farem.

Al Xalo és al que més li varen fotre ja que el varen fer caure provocant-li les lesions que veieu a la imatge. El capçot que el va fer caure ni tant sols es va aturar, molt bé nano, diu molt de tú.
Surtosament les lesions varen ser relativament i aparent lleus, menys mal. Salut Xalo.

Els primers del grup que ens varem trobar a l'arribada.

Massa abrigat, no creieu? Però es que a primera hora fotia un fred... I el cotxe a pendre pel sac!
No se després de Sevilla quin serà l'objectiu. Tinc decidit fer la Mitja de la CALÇOTADA a Valls però potser abans faré la Mitja de Cunit, ja veurem. I per més endavant estic pensant en EMPÚRIES.
Però davant del repte que se'ns apropa, com sempre, i ara més que mai, SALUT I POTES!!!

La "MITJA" de Granollers

En aquesta foto podeu veure uns quants blogers que varem quedar en trobar-nos a Granollers.
No els conec a tots, però podem veure en Fran, en David (un crack, quina marca va fer?), la Marisa, en Oscar, el Karli, en Joan Josep, un servidor i el futur Mr Sables, en Robert.
La Gemma, el Karli, En David, Joan Josep, Fran i jo.

Ei!! Qui ens anava a dir que trobariem tanta gent del nostre equip, quina sorpresa. Podem veure en Caballero, en Manel, en Valldo, en Diego, Joan Josep, i d'altres dels que ja aniré actualitzant els noms.
Fixeu-vos-hi. Quina gentada, uf!!! Impressionant!!
Mireu-lo, com jamba el tio. És l'Ironxevi. La única foto que he pogut fer-li és aquesta, ja ho trobarem.
Ai! Quina careta de satisfacció té en Valldo. És clar, la marca s'ho mereix.
Donç aquest company no se com es diu, perdoneu.
Home, aquest si que me'l se, en Joan Josep que va fer una senyora marca.
Guaita'l, en Diego. Quin temps més bo.

Hola companys de patiments. Avui hem realitzat la "Mitja", la de Granollers. Val a dir que la cursa, com sempre, ha estat a l'alçada de les circumstàncies, per alguna cosa se la coneix com la "reina " de les mitges. 4886 corredors han acabat la carrera.

El dia ha començat núvol. A les 7 havia quedat amb el Joan Josep. Així és que a l'hora acordada hem arrancat cap a Granollers. Pocs instants després ha començat a ploure i ja no ha parat fins pocs moments abans de la cursa. Mitja horeta abans d'iniciar-se la cursa ha parat de ploure i el clima ens ha respectat durant tota la cursa. Ojo! Que 20 minuts després d'haver finalitzat ha tornat a ploure, quina sort!


En l' escalfament una grata sorpresa, ens hem ajuntat unes quantes samarretes grogues de atletesvng.org, al menys erem 9 (entre ells el Caballero, en Batllo, en Manel i d'altres que ja anire actualitzant) faltant per contactar amb l'Albert al que hem vist després de la cursa amb una gran satisfacció per la marca aconseguida a l'igual que en Joan Josep.
Sembla que també ha estat l' Infante tot i que no l'he vist.

He pogut coincidir, i ja comença a ser una tradició, amb els companys de Never Run Alone, els quals han fet una passa més de cara a la marató de BCN. En general molt bé.

En fi, la carrera ha estat espectacular. A la sortida feia molt de respecte veure tanta gent. Quantitats de gent que només es veuen en les grans cites, mare meva, uf!!

Haig de dir que com de costum (i és que no ho puc evitar, és algo compulsiu) he sortit més ràpit del que seria recomenable (els dos primers km's en 7' 50") i en les primeres pujades ja he notat dolors que més endavant s'anirien intensificant. A l'arribar a La Garriga i ha hagut un desnivell sobtat que segur a més d'un li ha trencat les cames. El tram que corre per dins el poble ha estat molt pesat, amb lleugera pujada, inacabable, uf!! Això si, un cop que hem passat pel km 10, tot ha canviat. Amb la sensació d'estar trencat i que per això no acabava d'agafar ritme he començat a rebaixar una miqueta els temps. Una sorpresa per a mi molt agradable i probablement la causa de la meva reintroducció a la cursa ha estat el fet de que un paio que m'avançava i duia una gorra carbassa ha fet que me'l mirés. Duia una samarreta del Girona. Osties!!! l'IRONXEVI!!! abans de començar la carrera l'he estat buscant però no hi hagut manera, i ves per on!! Voldria haver xerrat una estona amb ell però potser no era el moment tot i que a ell se'l veia molt fresc. He intentat anar amb ell però és que el tio està molt fort. He anat quedant enrera encara que la gorra carbassa no la he perdut de vista fins quasi a l'entrada de Granollers. Després no l'he tornat a veure, llàstima. Això si, ell no ho sap però li he fotut una foto correns on es veu que està fort.

També me al·legrat molt pel Fran perqué, no només ha estat capaç de córrer, si no que a més ho a fet a un gran nivell, felicitats. Entreu al seu blog i mireu quin luxe de fotos.

L'arribada ha estat super ràpida. Quan estava a uns dos o potser trescents metres he vist que el crono de cursa de l'atrribada entrava en el minut 27 i m'ha donat per esprintar a tope. Osties!!! Al final 1:27:17!!! (temps real) Quina sorpresa!!! A mitja cursa hagués signat 1:30. Ves per on!

Impressionant la gentada animant durant tota la cursa i especialment a la població de Granollers que han fet que se'm posessin els pels de punta.Val a dir que tant en Joan Josep i l'Albert han fet marca personal i per això se'ls veia molt feliços.

Me al·legrat molt per ells. Conec les sensacions tant especials que es tenen quan es fa marca i aquesta és bona.

Tornada cap a Vilanova relaxada i crec que amb la sensació d'haver fet bé els deures.

Ara ja a esperar Gava-Castelldefels, la qual faré amb un ritme molt més suau, probablement a ritme de marató ja que el cap de setmana següent toca SEVILLA. Ja veurem.