
En Búfal, el
Carles, l'Oscar i en Josep Jané, els quatre de
atletesvng.orgAhir varem anar a una conferència sobre el Sahara, els seus problemes, les seves necessitats i, com no, la seva marató. Aquesta conferència va estar organitzada per en Carles Escofet que, després de conviure uns dies amb els saharauis amb motiu de la cel·lebració de la seva marató, va treure unes conclussions que el varen sensibilitzar amb el problema que pateix aquesta gent.

Amb motiu d'aquesta sensibilització, en Carles ha volgut fer aquesta conferència, i mostrar al mon la hospitalitat dels habitants del Sahara i així mateix les seves carences i problemes.

Varem haver una cinquentena de persones que varem escoltar amb atenció la narració de la experiència d'en Carles al temps que veiem repetides vegades el video que recullia les principals vivències d'aquells dies. Imatges impressionants.

En aquesta foto podeu veure que la gent està força atenta i interessada.

En Carles aclarint les coses que es van veient al video.

Un dels moments en que, mentre en Moha prepara el te, es veu en Carles a la TV
en ple esforç realitzant la marató.

L'Oscar i en Carles. Aquest últim aclarint dubtes a algú que
observa des d'una posició alçada.

El moment de la sortida. Crida la atenció que en donar-se la sortida hi ha quatre o cinc persones de la terra saharaui que inicien la carrera en sprint pràcticament, segons comenta en Carles abans del km 5 es trobaven tirats a terra, trintxats, i és clar. Sembla que no savien ben bé a que s'enfrontaven. D'altre banda, una altre persona del lloc, cridava l'atenció veure'l córrer amb uns simples mitxons de color negre per terrenys pedregossos i arenosos, 42 km's, uffff!!! Increible!!!

En aquesta imatge, en Moha, preparant durant quasi tota la estona un te, el gust del qual em va sorprendre molt. Mentre va durar la vetllada ell va estar canviant d'uns got a altres el te, el tornava a calentar i repetia la operació una i altre vegada. Imagino que la intenció era oxigena'l i així guanyar gust.

El Carles atent a les imatges.

En aquesta foto va donant explicacions i aclariments de totes i cada una de les preguntes que se li formulen. Parla d'una manera que convenç. Ell sonmiava amb la sorra del desert, amb anar-hi algún dia i tenir la experiència de córrer salvant dunes, muntanyes, volia fer la marató dels Sabres, sembla ser que la despesa econòmica i els dies que s'havien de comprometre eren una mica excessius així que fer la marató del Sahara era una bona solució per calmar aquesta ansia.
La marató del Sahara, com explica el propi Carles, ve a ser com la germana petita dels Sabres. Tot i així li va representar una experiència que l'ha deixat marcat per tota la seva vida.
Jo tinc també una cosa que em corre per dins que crec que és molt semblant, crec, al que li va passar a en Carles. Potser també jo pugui algun dia adjuntar-me a alguna expedició el destí de la qual sigui una aventura per el desert. Ojalà!!