Búfal Voraz

I Cursa de la Varema Puig de Tiula

2011-08-29T17:14:00.006+02:00

Hola de nou. Només escric per posar en el vostre coneixement que l'11 de setembre cel·lebrem a Cubelles una cursa de 13 km's de muntanya. Realment seria la tercera edició però una série de circumstàncies fan que sigui introduïda dins la diada de la Varema i per tant i amb la intenció de mantenir-la dins d'aquesta festa d'ara en endavant la designem com a I Cursa de la Varema Puig de Tiula.

La icona de la nostra associació us portarà a la pàgina que conté tota la informació.

Sabem que són dates en que hi ha moltes curses però segur que ens farem un reconet per que uns quants amics ens ho puguem passar de conya.

Salut i Potes!!!

Diari de Vilanova (8 de juliol)

2011-07-19T21:24:00.001+02:00

En realitat, segons consta a les classificacions, vaig ser 10º.

Salut i Potes!

IX Marató d'Empúries 2011

2011-05-05T17:47:00.018+02:00

Imatge preciosa feta desde dins les ruïnes enfocant cap el Mediterrani.

Un cop més el destí m'ha portat fins a Empúries per tal de córrer la seva marató. El quart cop que la realitzo i de la que guardo grans records inclòs l'únic podi del que he pogut gaudir al llarg de tota la meva vida. Per tant haig de dir que per a mi és especial, molt especial i de ben segur la correré moltes vegades més, no hi ha dubte.
Aquest cop no ha sigut diferent als demés. Molt bona organització. En quant a la cursa dir que he patit com sempre. Sortint a un bon ritme, 4:10-4:20. Essent molt breu diré que fins al km 26 he anat molt bé però presagiant que hauria de patir i més al agafar-me flato. Un maleït flato que no ha marxat fins que he parat del tot i he respirat profundament. Aquest moment ja ha marcat la resta de la cursa. El ritme he intentat sempre que fos per sota de 4:40. De vegades ha costat massa, us ho asseguro. El pas pel 30 ha sigut en 2:07:45. Això ha estat una sorpresa dons ja anava malament feia un parell de km's. Penso que poder el GPS no està ben calibrat i per això el ritme real ha estat una mica més ràpid del previst inicialment. Potser això fa olor a excusa (jajaja). És igual, he tornat a disfrutar d'aquesta disciplina que em té enamorat i ja estic desitjant tornar a còrrer un altre. Aquest any preveia obtenir grans resultats i entre ells estava el rebaixar la MMP que és 2:57:45. Sincerament crec de manera rotunda que per Mallorca estava en situació real d'aconseguir-ho i fins i tot m'atreviria a afirmar que de manera sobrada però la maleïda lumbalgia em va assenyalar per tota la temporada i és que mai ha desaparegut del tot.
Aquest any només se que aniré a Belchite per fer el MARATÓN EXTREMO, 43 km's, Belchite-Belchite, el 3 de juliol. El Granjefe GÀLVEZ m'ha dit que anem a disfrutar i a passejar i de fet pensava obeir-lo però després d'Empúries no em queden més que ganes de tornar a treballar dur per tant segur que competiré la cursa.

Imatges precioses de les ruïnes d'Empúries. Increibles!
Un company d'equip (Atletesvng.org), en Diego amb el que he coincidit aquest any. A tots dos sen's ha fet una mica massa dura la Marató. El noi de groc anava amb ell però, perdoneu, però és que no se qui és.

La meva marató 13º també va lluir aquest dorsal, el 13. La 17ª també l'ha portat. Uhhhuuuuhnmmmmm...!!! NC.

Aquest any els centurions han estat molt a l'alçada. Em varen fotre un gran susto quan em vaig dirigir a ells per fer-nos una foto i encara no havia obert la boca que les 5 llances em van apuntar el coll sobtadament. Glubs!

El Xavi (dreta) copropietari juntament amb el seu germà de la botiga esportiva recientment oberta a Vilanova i la Geltrú que és diu EVASIÓN i el amic Miro que al final segur que només va venir per acompanyar-me i no deixar que anés sol. Gràcies amic. Això si, no es va quedar quiet i va còrrer el 10000 i a sobre per sota de 40'. Ets un crack.

Arribada molt emotiva encara que la foto no ho reflexi gaire i és que es va haver de patir. Vaig necessitar del Miro per arribar ja que anava una mica tocat.
Cel·lebro tornar a veure al Xevi (Ironxevi) i al Rafa comprovant que conserven els mateixos reptes que jo. Salut cracks!

CLASSIFICACIONS

Ara i després d'uns quants dies de massa tensió (mirar imatge inferior) toca relaxar-se i tornar a disfrutar.

Podria escriure més però prefereixo no enrollar-me més. Per avui ja n'hi ha prou. Jejeje!

Salut i Potes a tots sense excepció.

Mitja de Valls i cursa de la Talaia 2011

2011-04-18T00:08:00.008+02:00

Valls 2011

L'Equip atletesvng.ORG a la Talaia.

Pas pel nucli de Brafim (Mitja de Valls)

Ja fa dies que no faig cap entrada al blog i no és per qué no hi hagi motius. Sembla que cada dia costa una miqueta més posar-lo al dia. El dia té 24 hores i de vegades sembla que no són suficients. La família, la feina, els entrenaments... No dono per més.

Últimament he realitzat dues proves molt bones. La Mitja de Valls i la Talaia. La primera em va costar més de l'esperat essent la marca de 1:30:06. Tota ella realitzada en companyia del Miro que va fer idèntic resultat i també el Jep i en Munta. La Talaia, tot i costar encara més, em va deixar molt bon regust de boca. El 48º amb un temps de 2:16 per fer els 22 km's.

Em vaig mentalitzant per d'aquí dues setmanes fer la propera marató, la 17ena i serà de nou a Empúries on, com no, tornarem a atacar les 3 horetes. Els entrenaments ja sabeu que sempre van encaminats a aconseguir baixar d'aquestes 3 maleïdes hores. Després sortirà com sortirà, millor o pitjor, tant és.

Tot fins la Talaia ha anat perfecte. Entrenaments quasi perfectes. De fet últimament em trobo com feia temps que no em trobava. Però des de diumenge passat al passar pel km 4 o 5 aprox. vaig trepitjar una pedra puntxaguda en una baixada forta i em va provocar un dolor important. Per un moment vaig pensar que potser no aguantaria tota la carrera però finalment la vaig poder acabar amb no massa dolor. Al dia següent vaig seguir entrenant amb dolor, i així tota la setmana. Vaig pensar que com altres vegades aquest dolor aniria minbant però no ha estat així. Divendres tenia séries de 3' i a la sisena vaig haver de plegar ja que el dolor es va accentuar més. Air aturat (havia de fer 30 km's). Confio en que amb un compressiu i antiinflamatoris marxin les molèsties. Avui provaré.

Després d'Empúries ja me he marcat propers objectius i l'immediat serà la Desértica Extrema de Belchite. Ja tenim casa i només esperem que s'obri el període d'inscripcions que sembla que serà a partir del 2 de maig.

Ja veurem.

De moment Salut i Potes a tots.

Cursa del MARGALLÓ 2011

2011-03-22T20:08:00.005+01:00

La Vinyet. Companya flamant guanyadora femenina de la cursa. És molt bona. Felicitats!

OLIVELLA. El MARGALLÓ.

Aquest cap de setmana passat hem anat a córrer a Olivella. 13 km's de muntanya molt ben parits. Cursa diferent a lo normal (de muntanya), molt ràpida. Jo, tot i patir una mica dedsprés de baixar de manera constant i ràpida uns 5 km's inicials, he fet bastant bon temps. 55:02. L'últim cop baig fer 56:i pico. Per tant la lectura és positiva. El Miro m'ha tert 2 minuts i és que el tiu és lo p... crack! El Victor va fer 4º. Ja és un altre nivell.

Aquest home és l'abuelorunner. És un crack que està en molt bona forma. Un plaer saludar-lo.

El meu equip. Atletesvng.org.

Aquest diumenge anem a Valls, la Mitja de la CALÇOTADA.
El MUNTA, MIRO, JOSEPMÀQUINA i un servidor intentarem suar la samarreta, bé, no. La suarem com sempre per deixar el pabellò ben amunt.
De moment i com sempre..... SALUT i POTES!!!

XXXIII Marató de Barcelona 2011

2011-03-08T04:02:00.020+01:00

Búfal Cabau Vaello - CAT

Vídeo personal Dorsal: # 1676 Ciudad: Cubelles Club: Atletesvng.org Categoría: M35
Posición final

1014

Posición en categoría

558
Tiempo oficial: 03:07:48
Tiempo: 03:07:48
Primera mitad: 01:28:56 Segunda mitad: 01:38:52 Ritmo: 00:04:28 Velocidad: 13.25 Km/H

Para visualizartus videos,haz clic aquí

Donç no, aquesta vegada no ha pogut ser. Semblava que tornava a estar a punt de fer una marca molt bona però un cop més, la precipitació m'ha passat factura. Voler deixar enrera la llebre de 3 hores a partir del km 5 és una mica de bojos. Les bones sensacions han fet que tot i dubtar hagi pres aquesta decisió. Fins aprop del km 30 el ritme ha estat bastant correcte però d'aquí endavant ha anat minvant progressivament. Ho he passat bastant malament per finalitzar amb un crono de 3:07:48. Ara ja estic més content però fins avui encara estava molt cabrejat, que hi farem. Toca pensar en Empúries 2011.

Molt ben acompanyat pels de sempre. Felicitar al Miro que ha fet una gran Marató amb 3:08:45 fent-li una dedicació molt maca a la Montse, la seva jefa.

Salut i Potes!

Mitja GAVA-CASTELLDEFELS-GAVA 2011

2011-02-14T09:12:00.008+01:00

El recorregut d'aquesta mitja és pràcticament planer encara que amaga alguna trampeta que la complica. És important no perdre la concentració perqué si no el coco pateix massa.

Preparatius finals abans d'adreçar-nos a la zona de sortida.

Moments esperant el tret de sortida, moltíssima gent, molt bon ambient i gran organització.

La colla, Miro (1:26, xapó!), Victor (1:17 i torna a la línia habitual), el Cisu (1:30 amb bassó tocat) i un servidor que torna a repetir 1:27:04). i una espontània que es diu Susana

La intenció en aquesta cursa era millorar notablement la meva marca i bé, no ha estat així. Ha estat impossible. El pas pel km 15 el vaig fer en 1:01. Seguint aquesta progressió hagués acabat en 1:25 i pico lo qual hagués estat la MMP però com deia més amunt alguna trampete del recorregut ha fet que el coco rebès alguna estocada que ha fet mimbar el ritme a estones de manera tremenda. Al final s'hagut de patir per salvar els mobles. 6 són els segons que he baixat des de BCN i 19 segons són els que m'han faltat per reduir la MMP. Crec que he decidit anar a Valls al 27 de març a fer la mitja. Recorregut exigent amb molts tobogans però com ja vaig dir fa un parell d'anys la més maca amb diferència i no descartaria millorar marca. Ja veurem.

Un plaer saludar als companys dels Never Run Alone (els verdaders) i als companys d'equip. Felicitats a tots els que ahir vareu còrrer.

Salut i Potes a tots!!!

CLASSIFICACIONS

Mitja de Barcelona 2011

2011-01-31T16:25:00.010+01:00

En Xalo, un servidor, en Vincent (1:31), el Miro (1:26), el Juanma (1:16) i el Victor (KO)

Unes imatges (dalt i abaix) que, sincerament, crec que reflexen el meu estat d'ànim actual.

Últim esforç

De nou he tornat a competir. Aquest cop prenen contacte amb el circuit que en gran part se solapa amb el de la propera marató, la nostra. Aquest cop venia amb la ment molt canviada. Tot últimament ha estat positiu i això s'havia de notar aquest diumenge i s'ha notat, ostres si s'ha notat.
1:27:09. Quan la ment està bé lo demés juga amb ventatge. He de confesar que la intenció era estar a prop de 1:25 però tot no pot ser. Suposo que encara queda per fer encara que va caure un bon ruixat al passar de nou per l'Arc del Triomf que ens va deixar completament xops. Els peus varen passar a pesar el doble.
Ara ja estem inscrits per Gava-Castelldefels. S'ha d'intentar de nou.
Un bon matí amb bons amics. El Victor no va acabar la cursa. No es pot estar a tope tot l'any. El cos de tant en tant es regula tot solet. A Gava segur que devora els km's. El super Miro es va entonant cada vegada més. 1:26 i feia tretze dies que no entrenava. Quan entreni bé serà la òstia.
El Vincent amb 1:31 progressant perfectament. Lo millor està per venir per a tots.
Barcelona ja està a un mes. Tot gira en torn a ella i la sang torna a bullir. Crec que atacaré de nou la MMP, almenys això crec en aquests moments mentre escric aquestes línies. Estic content i és que ja tocava.

Després de córrer s'han de reomplir els dipòsits.

Salut i Potes a tots!

Sant Silvestre 2010. Cunit

2010-12-31T21:28:00.016+01:00

Avui ha tocat fer la meva primera cursa de 5 km's. La meva primera Sant Silvester. Un munt de gent coneguda, amics i família hem coincidit a Cunit. Haig de dir que ha estat tot molt positiu. Tot menys la disciplina en si. Una distància curta que ha deixat un altre cop en evidència que no estem per tirar cohets. 20'21''. Hauré de seguir entrenant dur per tornar a estar en forma.

Em fa molt content el fet de que la Sandra ha debutat en una cursa de forma molt satisfactòria. 32'12''. És el primer cop i ha quedat molt satisfeta. Els cracks, en Jordi i en Roger també han participat i haig de dir que cada dia m'agrada més el seu estil, per cert, molt més estilitzat que el del seu pare. Els felicito als tres però també em felicito a mi mateix per tenir-los cada dia més aprop meu gaudint junts de tot. Que mai no s'acabi.

Per lo general m'ho he passat molt bé. Segur que l'any vinent hi torno.

Ara per ara... Salut i Potes!!!

Bona organització.

L'equip i en Bernat. Un altre crack!

Atenció!!!

En Jordi

En Said Aw.. Ai!!! No!!! Si és en Roger!!!

Aquest s'ha cascat la seva cursa i la nostra! I com si res!

La cracka! Felicitats!

Quin estil.

Carai quina marca. Ni s'ho creia.

Optimisme

2010-09-13T10:19:00.019+02:00

En Victor fent festa, un crack!

Torneig futbol 7 a Tossa.

Nosaltres.

La meva enciclopèdia esportiva redactada per el meu estimat Gàlvez.

La meva nova joguina. Gran eina.

Festa Major a Cubelles.

Bones sortides.

Bons, molt bon moments.

I la jefa. Ja ho veieu.

Ara que ja ha acabat els estudis i per fi és profesora s'hi dedicarà amb força.

Els sues reptes comencen per Cursa de la Dona i Sant Silvestre (Cunit), a vore...

Que tal? Ja estem de ple, si més no, en tasques de desenvolupament del nostre potencial per poder afrontar la nova temporada que es presenta molt bé. Després d'estar entrenant dur tot l'Estiu no sense passar alguna època en que el coco ha estat en hores baixes, ara és hora de fer lectura i, com he dit abans, em trobo molt positiu. Progressió molt notable en tots els sentits. Tot mirant, i és clar, les meves estimades maratons de cara el futur. Em moro de ganes de córrer ja la meva distància. Això serà el 17 d'octubre a Palma on el Cepi, el Miro i el Jep més un servidor portarem a terme la TUI Marathon. Carrera en la que tots tenim els nostres propis reptes, per uns el córrer una primera marató i altres millorar les nostres marques però res esta per davant del més important dels propòsits en aquest viatge. Lo més important és passar-ho molt bé i això està assegurat.
Aquest Estiu presenta una novetat que és per a mi molt important. La Sandra ja ha arrencat a córrer i si no mireu les fotos.
Tot sembla progressar adequadament. Jo em trobo més ràpid que mai, si més no, les séries em surten molt ràpides per més que jo no vulgui.
Una nova adquisició que em fa motivar per anar a entrenar és el nou GPS, el KEYMAZE 500, una joia. Em dona totes les dades com jo vull i de forma gairebé instantània.
Mallorca la tenim a menys de 4 setmanes vista i al mes següent a la BEHÔVIA de Donosti, jajaja. A disfrutar!!!

Ahir varem fer una tirada de 30 km's i puc dir que he tingut molt bones sensacions. Un circuit molt complert i molt tècnic han servit per fer-me pensar que podria millorar els meus temps. Porto entrenant gairebé tot l'Estiu i he tornat a fer-ho amb molta seriositat. En Gàlvez m'ha apretat proposant-me entrenaments forts i complerts adreçats, sense dubte, a millorar les meves capacitats, cosa que, sincerament, crec que ha aconseguit.

Per Palma estem buscant estratègia. Ell pensa que hem de sortir a ritme de 4'15 el km (3 h) i al pas per mitja pujar el ritme a lo que el cos aguanti, jo crec que el podriem marcar a 4' 10''.

El que és cert és que creiem que si tot és normal el 17 d'octubre i quan dic normal és que faci bon temps, que jo m'aixequi bé, que... vaja, normal, creiem que aconseguirem el nostre propòsit.

Jo fins i tot he pensat en anar més enllà i arriscar una mica més, pensant que si puntxés sempre podria seure'm a esperar que passin els meus amics i acabar en companyia, cosa que mai he pogut fer.

En fi, Salut i Potes a tots.

Cursa Popular de Canyelles

2010-07-19T23:40:00.005+02:00

Jo.

Aquí amb tots els companys que varen anar a la cursa, els meus cracks i el mister Gàlvez, el Mestre.

Hola de nou. Sembla que per fi comença un altre cop la temporada i tot, poc a poc, torna a la normalitat.

Aquesta setmana he tornat a córrer una cursa i ha estat a Canyelles. 7,4 km's trencacames, molt trencacames. Més de 30' i menys de 31', no ho se exactament ja que per problemes tècnics no he pogut enregistrar la marca.

La setmana vinent, dissabte a les 19:00, fem la cursa de muntanya el Puig de la Tiula a Cubelles. 11 km's espectaculars amb moltes sorpreses. A veure com surt.

Bé, un salut a tothom. Estem en contacte.

Salut i Potes!

Marató d'Empúries 2010

2010-05-03T19:16:00.036+02:00

Bé nova fita aconseguida. Aquest diumenge hem anat a Empúries a córrer la Marató, la tercera Marató d'Empúries en el meu compte particular, 2007/2009/2010. Una nova que va cap dins el sac, sac que ja omplen 13 maratons.
Ha estat un cap de setmana fantàstic que hem passat en família els Fonoll i els Cabau. Ens ho hem passat de conya. En josep aquest cop no m'ha fet de llebre si no que s'ha decidit a fer la mitja marató que aquest any s'estrenava a Empúries. El tio ha fotut 1:37 en el seu primer intent des de fa ja molt temps i s'ha quedat com si res. Quin crack!
Jo per la meva banda he sortit sense masses ambicions i d'aquí la marca, 3:05:22. No penseu que no estic content, no. Tot el contrari.
Ja des d'el principi no estava massa motivat. A BCN vaig assolir el meu repte personal que m'havia marcat per aquesta temporada i potser per això no ho veia clar. Segur que el fet que a la meva tretzena marató li foessin el dorsal 13 tampoc va tenir res a veure, no (jejeje) A l'hora de la sortida vaig coincidir amb en IRONXEVI, un habitual de les maratons al que felicito per que a Empúries va realitzar la seva 60ª marató. És l'amo de l'especialitat. I va ser amb el que vaig intentar seguir la primera part de la cursa ja que tenie pensat córrer a 4:12/15 i a mi m'anava de conya. Ell volia portar a la guanyadora femenina (missió complerta) però aquesta no estava al cent per cent. Anava patint potser una mica massa així que el seu ritme va minvar una mica. Això passaria cap el pas per mitja i jo poc a poc em vaig distanciar d'ells seguint un ritme diferent. Els haig d'agrair que van tirar de mi en el que jo diria que va ser el període més crític dins la cursa. Els 10 primers km's vaig estar malament. Dolors lumbars i càrrega de bassons segurament provocats per les noves sapas que no duien gaire rodatge. La pluja... potser em va afavorir i tot. El perfil... complicat, com sempre (és Empúries) Gràcies Xevi i cia., això va fer que la marca final fos molt respectable ja que les cames van acabar funcionant força bé i vaig mantenir el ritme sempre viu.
Vaig poder saludar als companys Ricard Muntaner, Toni Gordo, En Jose Maria. L'Albert de Vilanova al que felicito per la seva marató. Si llegeixes això que sàpigues que vaig flipar ja que et vaig veure molt sencer a l'arribada. Moltes felicitats company.
En Rafa, amic blogger qui va fer 3:29. Felicidades compañero. Ánimo y recupérate pronto de esos malditos gemelos.

En definitiva gran cap de setmana per tots.

La nostra festa pasta party partycular a una àrea de l'AP-7 En Josep fent manteniment al material. Aquest paio sempre rient, és l'òstia tú, jajaja. Passejant per els casc de l'Escala. L'any vinent tornarem perqué val la pena. Estem aprop. És econòmic i la cursa és perfecte. Ens agrada i hem decidit que entre aquesta i Perpignà seran sortides clàssiques d'ara en davant.

Aquest racó de l'Escala és a la porta de l'hostal Vista Alegre on varem passar el cap de setmana.

Els nens també varen disfrutar a tope.
La cara pessimista meva, típica abans d'una marató.

Terrasseta amb vistes brutals. Tranquil·litat, relaxació,. Els nens jugant a la cala del davant. Perfecte!
El meu fidel Jordiet. Ara ja és un homenet. Com passa el temps!

Les noves sabatilles. Les BROOKS GLICERIN 8. Van molt bé. A última hora els hi vaig agafar el gustillo.

En Josep i jo poc abans de la sortida. Quin dia més maco per córrer.

Ja ho veieu. La casualitat va voler que la meva tretzena marató anés guarnida amb el número de dorsal que li fes honor, el 13. Quins collons. Tot i que no sòc supersticiós gran part de la cursa vaig anar pensant en la possibilitat que quedés el tretzé. Potser ja hagués estat massa, no?

Em perdonareu però es que com jo ja havia donat per fet que era pel Samaranch donç ara no se qui és realment qui la seva mort va propiciar aquest minut de silenci que va posar els pels de punta. Va ser en Josep ja anant cap a casa qui m'ho va fer saber.

Molt maco.
Camí del punt de sortida guiats per integrants de l'excèrcit romà.

Tot a punt!!!

Atenció!!!

Ale! Endavant que només són 42 km's. Ja no ve d'aquí. Veieu en primer pla amb el ja mític pantaló hawaià, l'IRONXEVI. Jo per darrera intento no perdre'l de vista.

Com no, la família m'esperava en aquest punt per animar-me i deixar.hi constància.

El meu amic Josep que després de cascar-se la mitja encar va venir a rebre'm per acompanyar-me en l'últim tram. Ets lo puto crack.

Instantània de la meva arribada on em va acompanyar el meu estimat Roger.

Guaita com m'estira. Encara vol retallar algun segon, jajaja.

Quin orgull! Que bo tenir aquest blog per tenir constància sempre que vulgui.

El GPS que com sempre em marca una mica de més encara que menys que a BCN. Com es pot apreciar va mesurar 42'470 km's.

I després de l'esforç em vaig tenir que empassar les paraules per xulo i fotrem a l'aigua que per cert estava super freda. Si, em vaig fotre el xuleta i con que l'altre no es va rajar abans donç apa! A l'aigua. A la foto de dalt encara ens ho estem pensant mentre ens mira tot el poble pendents dels pebrots que tenim.

Aquí ja i després d'agafar aire varem complir com a verdaders mascles. Quins collons, oi? jajaja

Aquí teniu la nova adquisició. El nou orgull d'un servidor. La meva nova marató que complerta per ara el que considero el meu tresor.

Ja estic buscant nous reptes per que ja sabeu que jo surto a marató, com a molt, cada tres mesos.
Per després de l'Estiu i fins Nadal tinc decidits dos reptes a falta de concretar una marató per l'octubre i són els següents:
-Marató de Saragossa
-Behovia de Sant Sebastià
-I Marató de Castelló el 12/12/2010

El 16 d'aquest mes faré un 10000 al meu poble a Cubelles només amb el propòsit d'accelerar i agilitzar una mica la meva sancada.

Ara per ara, a tots... SALUT I POTES!!!

Transició (Mitja d'Igualada i cursa de la Talaia)

2010-04-20T10:00:00.006+02:00

Amb samarreta verda ja que a BCN havia perdut la meva de l'equip. Com podeu veure a les fotos d'abaix em va aparéixer dies més tard.
El mes passat vaig anar a córrer a Igualada la Mitja dues setmanes després de la Marató de Barcelona pensant que ja estava bé i la veritat és que si no és pel perfil potser hauria aconseguit fer marca però bé, ara toca esperar a setembre per tornar-ho a intentar. Vaig quedar el 29º amb una marca de 1:29:50. Pas pel km 10 amb 40:50, es a dir, amb molt bona projecció i molt bones sensacions però una pujada inacabable del km 8 al 16/17 em va fer agafar ganes de plegar. Mitja molt dura encara que maca.

Classificacions Mitja d'Igualada

Aquesta setmana varem anar a La Talaia, cursa de muntanya a Vilanova i la Geltrú. Curta o llarga? Donç la llarga, com no. 21 kmtrets, els 8 primers excessivament durs per a mi. En endavant hauré d'entrenar una miqueta més aquesta disciplina, mestres no m'en faltaran.
Com dic, el perfil molt dur fins el km 8 aproximadament a l'arribar al puig maleït que crec que li diuen els Tres Partions. A partir d'aquí la cosa se suavitza una mica comptant amb baixades dures i d'altres bastant agraïdes. Però com el desgast va ser per a mi important en la pujada em va passar factura fent de mi un ésser fràgil i manipul·lable. Els reflexos i l'agilitat van anar mimbant a passes gegants. Els tornells van perdre la seva força i semblaven de goma. En un no se que i és que no se com va passar, baixant tant ràpid com el meu cos i ànima em permetien, vaig sentir com el meu cos es trobava totalment enlairat i paral·lel al terra (vaig saber quines sensacions tindria en Superman quan volava però potser amb no tanta confiança) la meva cara es deuria dibuixar de terror donç portava reflexada la teoria tant intelectual d'allò que diu...: "tot el que puja ha de baixar"o aquelles que parlaven de la "gravetat de l'Isaac Newton" amb la poma que amb tanta mala llet li va caure al cap mentre descansava sota el pomer, vaja que vaig fotre la gran galeta, bé, no , la gran morrada. Feia una estoneta que corria amb el company Joan Escala, que per cert, està fort com un bou. Ell anava davant i jo amb una mica de mala òstia em vaig aixecar i vaig seguir correns cap avall intentant no perdre la seva estela però va ser tasca impossible. Vaig anar perdent paulatinament el ritme.
Finalment vaig realitzar la mateixa marca de l'any anterior però amb la diferència que l'any passat vaig ser el 25º i aquest el 77º. I és que això de la lliga de curses de muntanya porta més gent i més nivell.

L'amic i company Toni Mendoza ens empenta al Buffalín i a mi per que entrem avans però jo que sòc una miqueta més cabçot que ell m'hi nego rotundament agafant-lo del coll per entrar els dos a l'hora.

Aquí sota veieu als amics de Cubelles , en Erlin i el meu estimat amic Josep amb qui la setmana vinent tornarem a plantar-li cara, ell a la seva primera mitja en molt de temps, tot un repte i jo, a la que serà la meva tretzena marató.

Vull felicitar a tothom, als companys i als amics que varen estar diumenge a Vilanova.

Com que no se que més esmentar només dir-vos a tots SALUT I POTES!!!

Va per tots.

2010-03-09T15:53:00.034+01:00

Ultimant els preparatius per enfrontar-me de nou a la meva estimada amiga marató.

En els últims moments semblava que la feina s'acumulava i no trobaves res del que buscaves.

El Josep no va parar d'animar-me en tot moment.

Quins nervis. En aquests moments la experiència no val per res,

Acollonido? Crec que del tot.

Anda que la planta que té el nen de maratonià... vaja tela, jajaja

Quina gentada.

12.177 participants. Ambient impressionant.

Bé, un altre marató al sac. Doble motiu d'al·legria ja que al fet de ser la meva 12ª marató es va afegir el que fos la que més ràpid he fet mai, 2:57:45. Que puc dir? No se com va anar tot tant bé. Moments abans de la carrera el meu cervell era ple de dubtes i de pors com sempre. Només havien passat tres setmenes des de la marató de Sevilla i probablement això m'hauria de donar problemes.
Res més lluny de la realitat. Vaig parlar amb el jefe Mr Gàlvez l'altre dia i li vaig demanar consell per planificar la cursa. Ell va dir-me que com jo volgués. Diria que en primera instància no es va mullar massa, normal. Però dins de la conversa, ja acabant-la, se li va escapar un... "jo me la jugaria", com qui no vol, jejeje. Em va dir que per un corredor com jo la marató de Sevilla podia representar la meva tirada llarga de cara a Barcelona. Així que vaig decidir anar una mica més ràpid del ritme de tres hores tot i que no savia exactament el ritme que portaria. Així varem quedar. Gràcies Gàlvez, ETS UN CRACK!
Tres dies abans vaig començar a prendre uns productes de la casa Overstims.
No és que em vulgui treure mèrits però crec que em va anar molt bé. Aquest producte el vaig prendre suministrat per el Ramón d'Xterra qui em va assessorar com havia de fer-lo anar. Us recomano que el proveu, sobretot el pack marató.
Com ja ve sent habitual em va acompanyar el meu sherpa, el meu amic Josep Fonoll
al que li agraeixo moltíssim la seva companyia. Diumenge em va perseguir incansablement per tota la ciutat. A l'arribada es va emocionar tant com jo i ens varem fondre en una abraçada. Ell savia en aquell moment, de primera ma, el que va costar. Quant sacrifici. Quantes hores dedicades per veure fet realitat el que s'havia tornat en un somni no només per mi si no també per els meus.
La Sandra i el Roger també van venir com sempre amb mi acompanyats de la Montse, dona del Josep, i els seus fills, el Marçal i el Bernat. La seva presència em va condicionar en tot moment, animant-me a córrer més.
De sortida vaig seguir a la llebre de les tres hores. Anava ràpid. Amics de Ribes amb els que vaig coincidir em van dir que no patís que era la llebre de l'any anterior i que ho clavaria. Al KM crec que 21, potser si que el ritme de la llebre va baixar una mica però en canvi el meu, quasi sense voler, no només es va mantenir si no que crec que va aumentar, bé, era la sensació que jo tenia. El meu GPS em donava un ritme constant de 4:06. Potser no era un ritme real ja que al final em va marcar just 1 km més del compte. Segons el calculador, per la distància, el meu ritme hauria estat de 4:12. Bé, donç aquest ritme és el que vaig dur durant tota la cursa. Potser vaig notar una mica de baixada en els dos últims km's.
Pel 25 em va picar una mica el bassó esquerra però mai no es va acabar de pujar. En el 36 una bullofa entre els dits del peu també esquerra, es va reventar causant una molèstia molt forta. Els mogrons em sagnaven. Alguna cosa més va passar però no la recordo. El que recordo de debó és que no volia ni afluixar, ni parar. Vaig començar a creure que ho aconseguiria, estava ja segur. Imaginava que faria jo al creuar la línia d'arribada, si em deixaria caure i començaria a plorar de la emoció. Com reaccionarien la meva família, els meus amics, els meus companys. Aquests pensaments em donaven més empenta, em feien més fort.
Al km 41 el Josep es va posar a córrer al meu costat fins gairebé al final on es va veure forçat a sortir de cursa.
Bé, per fi! Últim revolt. Molta, moltíssima gent animant com mai no havia vist a la nostra marató.
Vaig sentir als meus com em cridaven i els hi vaig llençar petons intentant, com podia, fussionar la meva felicitat amb la seva al·legria.
Finalment vaig passar meta en, segons cursa, 2:57:45. Quina passada!
Molt content encara que ni vaig plorar, ni vaig caure al terra ni res del que ja feia estona venia pensant, jajaja.
Vaig sentir molt no poder compartir amb els meus companys i amics tot el que explico. Ni una foto. Em va saber greu i és que a un li costa de concentrar-se en els moments abans de la cursa i quan s'adona ja és l'hora de la sortida. Va ser llavors, adreçant-me al meu caixó, quan vaig poder saludar al supercrack Rafa i a en Toni Mendoza. Moments abans havia saludat al amic Joan Josep i a la Maria Carme, amb els qua haviem compartit impressions.
Al final de la cursa vaig haver de marxar correns, després de fer una bona cerveseta ben fresqueta, a l'Arboç, on el meu fill Jordi jugava un partit prou important.
Felicitats a tots els maratonians de sempre i als nous. Sou tots uns grans cracks.

Increible!

Uf!

L'hombra negra. Diuen que no fan ni soroll. Quina passada.

Aquí sembla que encara vaig força fresc.

Aquí ja no tant, oi? Mítica escena el pas per sota de l'Arc del Triomf.

Fotos dels instants finals de la Marató

No voldria acabar sense recordar a qui ha estat amb mi sempre, més fins i tot del que jo hagués volgut, i no és més que la Mastressa, la Sandra, ella i com no als meus cracks. Fan que lluiti millor per aconseguir, no els meus propòsits, si no els ja nostres. Els estimo als tres i a dia que passa els estimo encara més.
Així mateix enviar-lis una gran abraçada als que sempre han cregut amb les meves possibilitats i donar-lis les gràcies perqué, en carrera, recordar-me d'ells m'ha donat els ànims necessaris que m'han subjectat per no caure.

Gran moment. Tot un cúmul de sentiments.

Ara ja fa 4 dies que vaig córrer la marató de Barcelona. Mentre acabo d'escriure aquestes línies sento de nou les emocions que em van recórrer el meu cos diumenge passat. És un conjuminació de diferents sensacions que lluny d'apagar un foc el que aconsegueixen és estimular-lo. Sento que això només acaba de començar. Ara més que mai em sento maratonià.

I és per això que ara més que mai us desitjo a tots SALUT I POTES!!!

Perdoneu per tanta foto i sempre meves. Sòc un xupón de càmara, ho reconec. No tinc més fotos perqué si no segur que les hagués penjat.

Marató de BARCELONA 2010 (per fi!!!)

2010-03-07T20:43:00.006+01:00

Dotze maratons!

Com podeu veure el meu crono marca 2:57:38 tot i que el temps oficial segons la organització és de 2:57:45. El GPS, curiosament ha marcat 1 km de més.

Molt feliç i satisfet em trobo. Ha estat un dia molt especial però ara no em veig amb cor d'escriure.
Gràcies a tots els que, d'una manera o altre, m'heu ajudat.

Ara per ara... SALUT I POTES!!!

2010-02-24T22:18:00.004+01:00

Bé. Decidit. Ja fa dies que vaig formalitzar la meva participació a BCN. La dona en té tota la culpa. Com vaig dir en el post anterior va ser ella qui em demanava que fes aquesta ja que les demés maratons es feien en els dies que de ben segur havia de fer ella els examens finals. I és que per fi crec que a final de temporada serà mestre i no vull espatllar-ho. Lo més fàcil és fer això i reconec que m'agrada la idea d'estar a BCN el dia 7.
La intenció no està clara. Menteixo, si està clara. En principi sortiré amb la llebre de 3 hores. No pasarà com a Sevilla. Aquest cop m'agafaré de la mà amb el senyor del globus. El que no està clar és si arribaré amb ell. Les sensacions aquests dies quan he sortit no m'han aclarit res. No tinc cap mena de dolor. Tot sembla estar bé. Potser noto com restes d'esgotament que no em deixen acabar de rendir com jo voldria. 11 dies falten i espero que n'hi hagi prou per que el meu cos torni a ser capaç, amb seguretat, de córrer una marató.
En Galvez no s'ha sorprés gens de la decissió. Creu que la marató no és la idònia pel perfil però tampoc ho ha vist malament. De fet ja estic treballant amb la programació semanal que incorpora els farlets i les séries habituals intercalant amb carreres contínues.
Aquesta serà la dotzena marató, la mateixa que un 4 de març de 2007 va ser la primera. Em fa més il·lusió aquesta xifra, la 12, que la (sub)3. La satisfacció que sento en fer una nova marató és molt especial.
Espero veure, a diferència de quasi totes les maratons que he fet, moltíssima gent coneguda.
Que bé.

Ara per ara...Salut i Potes a tots!

XXVI Marató de Sevilla (2010)

2010-02-16T09:08:00.023+01:00

Aquests sevillans ho fan tot mot bé. Vaja detalls, recordeu, 16 € inscriures.

I ja van onze maratons i pujant.

Dins els passadissos de l'estadi de la Cartuja

A punt de sortir

A dalt i abaix podeu veure el túnel de sortida que va fer d'embut creant una retenció en el seu interior. D'esquena, a dalt, podeu veure a en Vincent d'esquena.

S'ensuma per tot arreu la marató.

En Victor en el seu sprint final.

Jo encarant els últims 100 metres.

A Isla Màgica en el dinar de clausura que tampoc ens va costar un ral.

Gran ambient i molt bon rotllo.

Això no se que és, però la canalla volia fer-se fotos per tot arreu.

Aquests dos, en Jordi i en Roger, sembla que acabaran fent alguna marató amb mi algun dia
Avui s'hi moren de ganes, demà ja veurem, jajaja.
Ehem! La Barqueta un altre cop.

El Pont de la Barqueta travessa el riu Guadalquivir.

Això de caminar... al Roger no li agrada gaire, no.

La Torre del Oro

La Barqueta
La Sandra i els nens a la porta de la Maestranza.
El Gualdalquivir

Grans vistes des de la tarrassa de l'apartament.

Un cop més la sort m'ha donat l'esquena. Sevilla no ha estat el que esperava però lluny d'estar decepcionat em trobo bé, content. Un altre gran experiència a terres sevillanes. Ja vaig dir l'any passat que aquesta gent mereixia el meu retorn i aquest any ho torno a dir per això és molt possible que l'any vinent torni a estar a la línia de sortida.
Bé, no vull esplaiar-me perqué a mi no se'm dona bé això d'escriure. Aniré al "grano".
Aquest cop no he anat sol a Sevilla. En Victor (2:45), Vincent (3:21) i Sisu (3:22) i les seves respectives famílies han estat amb mi i els meus . Ens ho em passat molt bé.
Temps purament hibernal. A la línia de sortida ens trobavem per sota dels 4º i el nivell d'humitat altíssim. No eren les millors condicions per córrer però bé, que hi volies fer. El temps per escalfar tot i la gran organització va ser escàs. En Victor amb propòsits molt seriosos va tirar endavant per sortir amb els primers mentre els demés ens varem quedar més enderrerits fent-nos companyia uns als altres. Va ser la primera errada. Es va donar la sortida i quan vam arribar al túnel de sortida es va crear un tap que va fer aturar-nos un temps, no gaire però el suficient per perdre de vista la llebre a la que m'havia d'aferrar. A partir d'aquí van tenir que pujar el ritme per recuperar el temps perdut esquivant a Déu i sa mare. Bé, la llebre de 3 mai la vam tenir més aprop de 7 o 8tcents metres, anava molt ràpida (va arribar en 2:57). Per errada involuntària el meu rellotge es va aturar i ja no em va servir. Vaig decidir tirar amb el del Vincent amb el que a priori havia de fer tota la cursa. El que no esperava era que a partir del km 21 es quedaria enrera tenint que afluixar el ritme (3:21). Jo ja no tenia referències. Només la d'uns nanos que m'havien dit que volien baixar de 3 hores. Així que vaig anar a uns pocs metres darrera d'ells. La errada més important va ser no pensar que no havia sortit amb ells i que per tant les seves referències no tenien perqué ser les meves. De fet avui encara no ser si van sortir avans o després de mi. Al final 3:02:09 un minut més que a Donosti. Decepcionat per una banda, llògicament, però per lo demés us puc assegurar que estic sumament content. Les sensacions, els ritmes (van ser quasi perfectes durant gairebé tota la cursa), tot va ser molt positiu. No em vaig arrossegar mai i això obliga a fer aquesta lectura positiva. De ben segur que amb una bona sortida al costat de la llebre aquest cop ho hagués aconseguit.
Ara, i que consti que no volia, ja penso amb quina faré avans de l'Estiu. Amb en Gàlvez hem pensat amb Praga (9/05/2010), Copenaghe (23/05/2010), Vitòria (9/05/2010) i fins i tot, i poder riureu, BCN.
Aquesta setmana acabaré d'estudiar els perfils d'aquestes curses per acabar de decidir-me.
Ja se que pensareu que estic boig però que voleu que us digui. M'estimo aquesta distància. És la disciplina que més em complau i em satisfà. L'esforç es troba en la resistència i no te a veure amb els ritmes tant alts que exigeixen altres modalitats de més curta distància.
La dona m'insisteix en que si he de fer alguna que sigui BCN perqué anar fora ja sabeu que comporta moltes despeses i maldecaps però 3 setmanes són poc temps. Parlaré amb el jefe però em sembla que li agrada aquesta distància més que a mi, jajaja. No m'extranyaria que li semblés bé i tot.
A dia d'avui, a diferència d'altres begades, em trobo molt recuperat. No tinc dolors musculars. Ja tinc moltes ganes de sortir a fer una tiradeta.
Bé, he dit que no m'enrollaria. He explicat tot de la manera més sencilla possible. De ben segur que em deixo moltes coses per explicar.

Ah!! Pel 24 d'octubre la XXV VENICE MARATHON.
La dona vol tornar amb els nens. Va ser una gran aventura i una gran marató. A vore...

Ara per ara, a tots...
Salut i Potes!

44 Cros de St PAU

2010-02-07T19:57:00.008+01:00

El meu pitrall

Companys d'equip
El jordi a punt de fer el cim del Montgros

I jo.

Bé, cada dia més aprop de Sevilla, de fet diumenge que ve és el gran dia i realment em trobo acollonit, uf...!
Avui em tocava fer un rodatge de com a molt 20 km's sense desnivells importants. En principi havia d'anar amb els companys que m'acompanyen a Sevilla però algú em va recordar que avui es feia el cross de Sant Pau a Ribes. Una d'aquelles curses que es tornen clàssiques amb el pas del temps i que procures no deixar mai de fer. Bé, seguint les instruccions del jefe, les pujades les he fet en quasi tots els casos caminant, i es que no volia córrer riscus. Per a mi ha estat una sortida molt suau, d'aquí la marca, 1:17:i pico. Dels últims diria. M'he tingut que retenir en alguns moments però la olor a Sevilla m'ha rondat sempre recodant-me el que realment ha estat motiu de tant de treball. Així es que xinu xano fins el final amb l'amic Ferriz que vindrà mab mi a Sevilla. També s'ha trobat molt còmode en aquesta cursa tant maca.
Aquesta setmana he decidit fer allò que en diuen bomba d'hidrats a veure si em va bé.
Com dic més amunt, estic molt espantat, una mica anguniòs. Un altre marató s'apropa i això vol dir tornar a patir un altre cop durant 42 km's. Només és 1 minut el que he de rebaixar la marca per aconseguir veure complert el meu somni, baixar de tres hores. En Mr Gàlvez creu que la feina està feta i només factors externs poden fer que fracassi. A ell li dono gràcies per tot el que me ensenya i tot el que m'ha fet evolucionar.
Si he de ser sincer, ho veig tant difícil ... ara mateix... Espero que el descans em faci cambiar les impressions.

Bé, ja veurem com va. La propera comunicació serà dilluns que ve, dia 15.
Ara per ara...

Salut i Potes a tots!!!

Sortida pel Foix

2010-01-24T19:46:00.008+01:00

Després de tenir el blog una mica oblidat torno a ser aquí per donar senyals de vida i que tot i petits problemes lo demés va igual que sempre.

Com podeu veure a la foto he estat lesionat. Una caiguda de dalt d'un llaurer bastant alt em va deixar només el braç i la mà fotuts i dic només perqué pensava mentres queia que no me'n sortiria, uf...! Però bé, sense entrar en més detalls, si que me n'he sortit, jejeje. L'únic problema és que he estat parat molts dies, masses dies més tenint en compte el que s'apropa. Aquesta setmana he començat a rodar per no perdre la forma, la mà m'ha tocat molt allò que no sona però he anat fent amb un envenat compressiu. Al final i més amb els finlandesos d'ahir i la sortida d'avui diria que he endreçat bastant el rumb. Menys mal. Crec que parar tots aquests dies potser no sigui tant dolent.

Els cracks. Vincent, Victor i un servidor. Vaja sortida, molt bona.

Aquí ens trobem en el punt amb més panorama. Les vistes són precioses. Ruta molt recomenable que no crec que trigui en repetir. Em parlat de fer-lo amb BTT aviat.

No se perqué es superposa el traçat de la cursa de la Talaia. El traçat d'avui és en vermell.

Avui tocava fer un 30. Ens trobem ultimant ja la preparació de cara a Sevilla 2010. Cansats de tocar asfalt hem decidir amb en Victor rodar per muntanya per variar. En Sisu i la Vinyet han preferit seguir amb el previst i rodar cap a Segur per la costa i en Vincent s'ha sumat a nosaltres. Esperavem també la presència de l'amic Carles Escofet amb el que ahir vem realitzar uns quants "finlandesos" però finalment no ha aparegut. Suposo que tot ok, no?
A les 8:00 em coincidit amb un bon nombre de companys d'equip d'atletesvng.org. Uns han fet tirada per costa, un grup, el més nombrós, ha anat a Sitges a fert la ruta "Budista".
Bé, nosaltres a les 8:15 veient que en Carles no arribava hem partit cap a munt a un ritme suau però constant. Hem fet la ruta de Torrelletes que pensavem que seria d'uns 30 km's però el bon amic GPS ens diu que només em fet 25'470 km's en 2:16:35 i un ritme mitjà de 5'24 el km. Tot i això ens trobem molt satisfets, ha esta una sortida molt dura però agradable. A mi personalment m'ha costat agafar el ritme sobretot a les pujadetes però he acabat trobant-me còmode.

Tant en Vincent com en Victor són dos màquines. M'ho he passat molt bé.
Demà a parlar amb el jefe a veure que em depara la propera setmana ja que Sevilla és a 20 dies i crec que aquesta setmana serà de càrrega, uf...!

Salut i Potes a tots!

Mitja de VNG

2009-12-14T09:33:00.007+01:00

Diumenge ens varem aixecar de la manera que ja venien anunciant els mitjans, amb fred i pluja.
En principi no era per alarmar-se però els ànims semblava que seguien dormits a casa.
A l'arribar a Vilanova varem veure que hi havia multitud de gent. Semblava que tot i les inclemències metereològiques l'éxit de participació estava garantit. En Victor Peña ja em trucava per trobar-nos i anar cap el Parc del Garraf (gimnàs amb zona d'aigües) on ens varem arreglar per la cursa deixant tots els estris allà. S'ha de dir que ho em pogut fer gràcies a ell, en Sisu i en Rafa, que ens han facilitat unes invitacions per poder entrar i fer ús de les instal·lacions. Imagineu, després de la cursa una sauna i un jacuzzi, ohhhh...!!! Quin bó!!! Jejeje. Gràcies nois.´
Vull felicitar a la Vinyet Noguero, guanyadora de la categoria femenina amb una super-marca d' 1:27:16. És companya d'entrenaments ja que compartim entrenador, en Mr Gàlvez.
Felicitats.
Mica en mica ens anem endinsant en aquest mon i anem coneixent gent nova i fent amics. Bé, ahir vaig flipar. Mai havia saludat a tanta gent. Mara de Déu! Quina passada!
Bé, crec que la Mitja ha estat un éxit a tos els nivells tot i les adversitats. La organització mostrada ha estat molt alta. Felicitats.
Molts companys d'equip han demostrat estar a un nivell molt alt. En Jordi Almirall, En Joan Carles Caballero, En Bea, els nous fitxatges i gaire bé tot l'equip, dia a dia, va demostrant una progressió molt alta.

Donç així anava cap a Vilanova. Quin panorama.

Ahir no va ser el meu millor dia, no.

Varem arribar tard a la foto de l'equip i en varem improvisar un altre.

Els Never's. Amics que ens veiem ja a quasi totes les curses, i sempre és un plaer. Per cert Fran. Pot ser si que m'estrenaré a Viladecans en el duatló que em vares dir. Estarem en contacte. Felicitats a tots.

Veieu a aquest noi que sempre riu? És en Vincent un triatleta collonut. Ell fa triatlons, Iron's man's, maratons com qui no fa res. Donç bé! Me l'emporto cap a Sevilla. La seva millor marca és 3:00:20, jajaja. Perdoneu que rigui però és que ell serà segur la meva llebre. Com a mínim tenim els mateixos propòsits i n'haurem de treure el suc.

En Fran i jo. Sempre fa gràcia veure els amics blogger's. Felicitats per la nova marca. Amb ell es trobava en Jotaeme a qui vaig poder saludar encara que no en varem deixar constància. Salut i Potes als dos i a les vostres famílies.

Vaja dos. El crack Bea que va fer un marca fantàstica, felicitats. El del mig, com suposo que ja haureu deduït, és el seu germà.

Ahir només feia 13 dies de la Marató de Donosti i potser era encara massa aviat per fer una mitja a un bon nivell. Veure en Joan Josep que va fer d'acompanyant a un ritme, si més no, no forçat em va fer pensar que segurament és el que havia d'haver fet jo. Però bé, ara ja està i m'ho prenc com un bon entreno de cara a Sevilla. Durant la carrera han estat molt útils els ànims dels companys, dels amics com en Carles Aguilar i Carles Escofet, les families d'alguns companys. És lo bó d'aquests circuits. Et vas creuant varies begades amb la gent que coneixes.

Al final 1:29:27. Ritme mitjà 4:14. Dos minuts més que l'any passat però ara ja està al sac.

CLASSIFICACIONS

Salut i Potes a tots!

I MARATÓ COSTA DAURADA

2009-12-10T18:05:00.001+01:00

Ostres, des dels companys del Km0 Ponent de les terres de Lleida, m'han fet saber de la creació d'una nova marató a les nostres terres. Sembla ser que els pronòstics diuen que serà a la Primavera i que el lloc de sortida i arribada seria Port Aventura. No seria donç cap sorpresa que part del recorregut el fes-hi per l'interior del parc, oi?
De moment hi ha WEB (clickeu a la imatge) però no es troba operativa , de tota manera caldrà estar al tanto.
No cal dir que si tot es compleix un servidor la farà si o si, jejeje, i espero que molts de vosaltres també.
Ara per ara... SALUT I POTES!!!

Imatges Donosti 2009

2009-12-03T16:53:00.021+01:00

SALUT I POTES!!!

32ª Marató DONOSTI 2009

2009-11-30T10:25:00.035+01:00

Li vull agraïr molt especialmemt a en Mr. Gàlvez el seu interès en ajudar-me de manera desinteressada a aconseguir el que esportivament parlant més desitjo. La seva experiència i coneixements són de debó imprescindibles per portar a terme aquesta labor.
I com no al Josep i la seva família que s'han volcat també per donar-me suport en aquesta fita. Però a qui vull esmentar molt especialment és a la meva dona que em dona suport i m'acompanya a tots els meus reptes. Gràcies a ella i als dos cracks que em fan feliç cada dia de la meva vida.

I a tots els que d'una manera o altre sempre esteu amb mi.

Aquest cop el torn ha estat per Donosti. Ansiava fer la seva marató i aquesta ansietat ha estat la responsable de no aconseguir el meu propòsit real, baixar de tres hores. És la meva millor marca personal en marató de llarg, 3:01:09, però no nego la meva decepció quan vaig creuar la línia d'arribada veient que el meu repte se m'escapava tant sols per un minutet. Un minut que repartit en 42 km's deu ser tant poquet... Amb tanta i tanta feina feta i al final... El ritme mitjà ha estat de 4'18 el km, només 2 segons més. La meva dona, la Sandra, i com no, en Josep i la Montse, van ser els que van evitar que em fotés a plorar com un nen. La excusa, és clar, va ser la MMP. Bé, avui ja estic content, és la meva millor marca i ara si, no nego la meva satisfacció i reconeixo haver fet una passa més cap el meu repte que ja a Sevilla, el 14 de febrer, haurà d'estar a tocar de molt a prop. He localitzat la fallada a Donosti i no és més que la falta de planificació de la cursa. A Sevilla estudiaré una tàctica. Per córrer s'ha de fer anar estratègies, n'estic convençut.
Bé, el dia és, climatològicament parlant, igual que l'anterior. Humit i ventós. Temperatura ambiental 9/10º. El suport de'n Josep, el meu "sherpa" particular (jejeje) no para d'animar-me i fer-me creure que tot ve de cara. Comparteixo una bona estona amb en Joan Josep i en Carles Eaglerun, els grans triumfadors del dia a Donosti amb 3:28:34 el primer i 3:23:33 el segon, ufff!!! Immortalitzem el moment i ja no ens tornarem a veure fins el final de la cursa.
He tingut el plaer de conéixer a en Carlitros el qual ha fet una gran marca de 2:57.
La sortida va estar més ràpida del que jo havia predit. No veia les llebres. Crec que cap el km 5 m'avança amb molta suavitat la de 2:45 h, i això em fa veure que ja vaig fora de to. Estic fora de carrera un altre cop tot i rodar amb comoditat, se que ho acabaré pagant. Deu ser pel km 18 o 20 que entro en contacte amb la llebre de 3 h i m'engantxo a ella com una paparra però això si, amb unes molèsties al peu esquerra que s'han anat incrementant mica en mica, km a km.
Amb aquesta llebre aconsegueixo anar dos minuts per sota del ritme buscat, el de tres hores, però vaig notant cada cop més dificultats per seguir-la i mica en mica es va distanciant de mi. Pel km 25 em trobo fos. No se com acabaré. El ritme afluixa estrepitosament. Les cames les tinc adormides. Les toco i no les noto, només sento una tremenda fredor en elles. La humitat i el vent fan que la sensació de fred aumenti considerablement. Cada cop que veig al Josep me'l miro amb cara de circumstàncies, esgotat. La família i amics, als quals vaig veure multitud de begades gràcies al format del recorregut van disfrutar molt ja que els va ser possible veurem un tou de begades, ells em van donant gotes d'ànim cada cop que es convertien en petits impulsos en el meu ritme. M'apropava poc a poc al km 30 amb tants dubtes que creia que el mític "mur", al que fins avui no m'havia enfrontat mai, em faria la seva presa i em devoraria. Donç bé. No se perqué, no se com, no se!!! El vaig passar, no només el 30, també el 31 i a l'arribar al 32 em va venir a la memòria unes paraules que en Ramón (Xterra) em va dir el dijous passat entre uns quants consells. Me'n va dir molts però només vaig recordar en aquell moment les últimes paraules. Em va dir.........................i els 10000 finals els faràs en 39'. Crec que em vaig picar una mica i apretant les dents vaig pujar el ritme, més, més i més. Realment no se encara en quant els vaig fer. Ni tant sols se d'on collons vaig treure les forces. Només se que al 41 anava encara avançant gent, cosa que m'estimulava moltíssim. L'últim km va ser molt dur. Ja no tenia forces. Només a l'entrar a l'estadi vaig esprintar (si es pot dir així) fins creuar la línia de meta.
M'ha al·legrat molt poder veure a l'Esteban dels Never's un parell de begades durant la carrera. T'he vist molt bé així que estic segur de que hauràs triumfat. Llàstima que després ha estat impossible coincidir. Estaré pendent dels Never's a vore que tal.
Em vaig fondre en una abraçada amb tots els meus en sortir de l'Estadi. Aleshores vaig recordar als companys als que vaig anar a rebre reinfiltrant-me a les instal·lacions a la zona d'arribada. Allà vaig trobar de seguida al Carles que al contrari que jo va córrer molt cómode i ja els dos junts varem esperar l'arribada de'n Joan Josep que aquest si, ja coincidia, pels símptomes d'arribada, amb mi.

La meva nova joia.

El meu tresor amb deu joies.

I unes quantes fotografies del gran cap de semana:

Amics, companys i bloggers.

Ateletesvng presents a Donosti.

Joan Josep, en Carles i un servidor.

km 2. Encara fresc. No savia el que hauria de patir.

Eiiiii...!!!! Neng...!!!! Que passa...!!! Sobrao sobrao, jejeje.

Aiiii...!!! Aiiii...!!! Que no arribo al xip. No em puc doblegar, que algú m'ajudi. Se'm cau tot!!!

Entre família, amics i bona pasta, jejeje.

El meu "sherpa" el Josep Fonoll, que no el van deixar anar al meu costat. Llàstima!!

Abrigadet que feia fresqueta.

Aquí fent una ullada a l'estadi ANOETA abans de la sortida.

La mastressa mentre fem un passeig pre La Concha

Pasta i com no, unes birretes per hidratar, jejeje.

A Getaria varem passar una bona estona. És un poble que manté moltes tradicions. És un poble increïble.

La fira del corredor la vaig trobar una mica justeta en proporció a la fama d'aquesta marató. L'únic stand que promocionava una altre marató era aquest. Quina sorpresa, no?

En Bernat Fonoll i en Jordi Cabau Jr.

Això és un faig. Els entorns i paratges al País Basc són brutals.

En aquest restaurant d'Atxurri varem dinar i de quina manera, ohhhh...!!!! Que bó!!!

Taberna basca al nucli de Getaria. Només sents parlar en basc. Així es que tú et dediques a menjar-te els pintxos sense parlar amb ningú. Per cert, que bons.

Preparatius al voltant de l'Estadi d'Anoeta.

Ieeppsss!!! Les familis .

Aquests senyors es varen encarregar dissabte de que no ens quedéssim amb gana.

Uf, vaja extremista!!! Jejeje.

Bé. No se que més dir a excepció de

SALUT I POTES!!!

Millor 10000 a St MARTÍ

2009-11-15T16:15:00.012+01:00

VICTOR PEÑA

Avui ha estat un gran dia. He fet el 10000 en 38:23 a BCN al Districte de Sant Martí. La meva millor marca fins avui en aquesta disciplina. He anat amb en Victor Peña a qui podeu veure a la foto com a flamant guanyador en la seva categoria amb una marqueta de crec recordar 34:5...i pico. El tio és lo puto crack. Es troba en una forma increïble. També he anat amb el Pollo Ferriz qui també ha millorat el seu registre de manera considerable. He pogut saludar a un parell de companys dels Never Run Alone en Miquel i en Cecilio, tots dos xapó.
Per la meva part he tingut la gran sort de trobar casualment al Juanma que venia a fer de llebre al Simón. El Simón és un corredor de l'Esportiu del Penedès que venia buscant baixar de 39 amb lo qual a mi ja m'anava bé córrer amb ells ja que jo tenia intencions simil·lars. I així ho he fet. Boom!! Tret de sortida (per cert, hi ha hagut una sortida nul·la. No ho havia vist mai, jejeje). Han sortit molt ràpids tots dos i em creia que no seria capaç de anar amb ells. Però de seguida m'he trobat bé i m'he engantxat a ells anant tota l'estona al voltant de 3:45, ritme perfecte! Els km's han anat caient un darrera l'altre molt ràpidament. El 4, el 5, 6, 7. en aquest km ja que em trobava força bé he parlat amb en Juanma i m'ha animat a apretar una mica més així que he tirat endavant. Estic content amb el resultat perqué, sincerament, no he patit gaire tot i arrossegar algunes molèsties al peu que com per art de màgia m'han abandonat durant la cursa per apareixer, això si, posteriorment amb més intensitat. El bon resultat em fa rumiar de cara a la propera cursa d'aquesta distància, a vore... Juanma i Simón GRÀCIESSSSSS...!!!!

Lo puto crack!!! Felicitats!!!

La guanyadora de la categoria més veterana, aquesta dona de 71 anyets amb una marca d'1:19 em sembla recordar. Felicitats noia.

Els cracks dels Never's. Un plaer saludar-vos.

Aquí us he engantxat.

El trio de la muerte.

Resultats

La marca... 38:23 TR. ritme mitjà--3:51

Bon test de cara a Donosti, em sembla que puc treure conclussions ben optimistes. Aquesta semaneta, tot i que crec que tinc unes séries de 1000 el dijous segons s'ha xivat el Victor, per lo demes suposo que començarem a baixar.

Espero amb impaciència el 29 de novembre ja que tinc molta ilusió per córrer aquesta marató.

Ara per ara amics...

SALUT I POTES a tots!!!

Falten 20 dies.

2009-11-09T16:07:00.007+01:00

Donç si. Només queden 20 dies per la Marató de Sant Sebastià, Donosti. En tinc moltes ganes. Després de fer consecutivament tres maratons de menys nivell en quan a afluència de corredors bàsicament, Empúries, Perpinyà i la malmesa Mediterrani ara ja toca una d'aquelles que et proposa sommiar que assoleixes entre la multitud allò pel que treballes tant de temps. Més de 4000 corredors davant un públic entregat a ells en un lloc tant especial com ho és Donosti, uf! Donç si. Em fa molta il·lusió.
De moment anem entrenant com sempre sota les ordres del Mestre Gàlvez amb molta disciplina. Si no aconseguís els meus propòsits, cosa que contemplo com a possible, se que no seria per haver deixat la feina a mitges.
I com no anem participant en algunes proves que es van interposant en el calendari com la III cursa Solidària del Cava que varem córrer el passat 25 d'octubre i que va anar molt bé. Com sempre molt ben organitzada. Haig de dir que tot i fer un temps inferior en tres minuts respecte a la marca de l'any passat, he quedat bastant més enrederit en les llistes i es que la participació gairebé s'ha triplicat. 53' i pico per 13 km's.
Aquesta semana tocava anar a Salou a fer la Mitja Marató. Uff!!! Quina ventada!!! ja ho deien els mitjans informatius i aquest cop no es varen equivocar. El vent no va afluixar gens en cap moment. Ràfagues sobtades que ens feien perdre l'equilibri i fins i tot, en algun moment, ens frenaven intensament. Tot s'ha de dir, de tant en tant també ens empenyava, jeje.
Varem anar en Victor Peña, en Vincent, en Ferriz i jo. Un cop allà ens varem retrobar amb la Vinyet, en Joan Josep, en Carles Aguilar, en Jose i en Guillem que suposo que ja s'haurà recuperat ja que no es trobava bé encara que això no el va fer plegar si no que la va acabar amb un parell de c...
El meu temps va ser 1:28:18 segons el meu GPS que per cert va mesurar 213 metres de més.
La primera part de cursa la vaig córrer a una mitja de 4:02 anant tot i el vent molt bé. Ara bé, a l'arribar al km 12 aproximadament el perfil va cambiar i es va tornar molt exigent amb el vent en contra en masses ocasions. Crec que és un bon crono donades les circunstàncies. Per cert la cursa és genial. Molt ben organitzada i patrocinadors generosos.
A continuació unes fotos:

En Joan Josep, Carles, Victor, Vincent i l'amic que no se com es diu (no el conec)

En aquesta ens trobem el Carles, Joan Josep i jo amb els companys d'equip Jose Maria BEA i el crack Guillem

I aquí un parell de fotos de la Cursa del CAVA on se'm veu travessant el cor del Penedès.

Agraïr al Fernando les dues fotos que me les va fer ell mentre cubria aquesta cruïlla.

Bé, ara i com sempre:

SALUT I POTES a tots!!!

Fotos

2009-10-19T12:05:00.005+02:00

Que hi farem

2009-10-18T21:51:00.003+02:00

No se per on començar. Avans de la cursa pensava que els meus enemics per avui serien el recent encostipat que m'ha tingut tota la semana fotut, la soletat que t'acompanya a tota la Marató o el vent que tota la semana ha estat tocant allò que no sona. Fins i tot em feia por jo mateix, la debilitat mental que últimament havia mostrat en alguna ocassió. Donç bé, cap d'aquests factors ha estat present en el dia d'avui. Mireu, i que consti que no busco excuses barates, no en tinc necessitat.
Organitzar un event esportiu exigeix la col·laboració de moltíssima gent. Tanta gent que de begades has de tirar de voluntaris que a canvi d'una samarreta i un aquarius es presten a exercir les tasques que els hi encomanis encara que no tinguin ni idea de que s'ha de fer.

Aquest Estiu he estat present en la organització d'unes activitats esportives al meu poble. En la primera, el "Motocros de Cubelles", l'amic Josep em va demanar si no em faria res de col·laborar com a voluntari. Evidentment la meva resposta va ser afirmativa. Bé, a l'hora prevista jo estava al lloc, em van agafar, em varen donar un banderí de color vermell i em van dir que si hi havia alguna incidència rellevant havia de remenar-lo. Jo no havia vist mai tant d'aprop una cursa d'aquestes característiques. No en tenia ni idea i per això la vaig pifiar moltes vegades. Els mateixos corredors i entrenadors em varen venir a dir com ho havia de fer en més d'una ocasió.
Em varen treure els colors. Ara ja en se i l'any vinent hi tornaré. En les altres activitats que varem fer em varen passar coses semblants.

Us dic això per que avui jo era el motorista. Evidentment sòc conscient que de begades no queda més remei que fer-ho així, pel contrari no seria possible organitzar curses. I a més sòc el primer en agraïr-lis la seva col·laboració, una cosa no treu l'altre.

He corregut, segons el meu GPS, 44'550 km's.

La carrera anava millor, fins i tot, del previst. Val a dir que el recorregut era molt complexe, més encara quan un corre sol i a més és el primer cop que hi participa. En aquest link podeu seguir aquest recorregut:

http://www.maratodelmediterrani.com/circuit.html Clickeu a "marató".

Podeu veure que hi ha una cruïlla en l'eix del circuit que a acabat per causar confussió no només a mi si no, pel que he sentit, també a altres corredors. La primera part del circuit la feiem els tres mil corredors a l'hora. Un únic circuit, no hi ha cap problema. Els 10000 els fem al canal i seguim endavant els corredors de la mitja i els que corriem la marató. Completem el circuit de mitja també al canal i seguim sols ara si els maratonians, bé sols sols potser no. Ens hem començat a barrejar amb corredors del 10000, els de mitja, els maratonians que anaven per davant, els que anaven +/- amb mi, els maratonians que anaven per darrera, uf!!! quin jaleo. En arrivar al quilòmetre 30 vaig en direcció a la maleida cruïlla mesclat amb maratonians que anaven encara camí de completar els primers 21 km's i participants de 10000. Tots aquests torcen cap a la dreta i això em confon. Quedi clar que és la primera vegada que hi participo i a més corria sol ignorant la complexitat del tram. Davant del dubte opto per demanar a membres de la organització que m'indiquin. Jo pregunto, "per on és?" Em diuen "tú..., cuantas veces has pasao por aquí?" jo contesto: " i jo que se!!! Acabo de pasar el km 30, donde está el 31? recto o a la derecha" I el tio, ai!! el señor em fa anar cap el canal on evidentment mai he trobat aquest quilòmetre. Quan quasi ja arribava al canal amb el coco escalfat intuïnt el que havia passat consulto a altres corredors que corrien en sentit contrari i em diuen el que ja temia. El 31 no l'han vist en aquest tram. Així és que mitja volta i cap a vall. Quan arribo a la cruïlla no dubto en agraïr-li al senyor l'haver-me fotut en l'aire no només la cursa si no tot l'Estiu que he passat entrenant que us asseguro que no ha estat fàcil. Bé, amb una gran emprenyamenta continuo però des d'aquest moment molt més accel·lerat per provar si és possible recuperar. En arribar a l'extrem del passeig on la cursa fa un gir de 180º hi ha un grup nombrós de voluntaris d'uns, si fa o no fa, 20 anyets. Donç bé, un quillete impresentable se'm planta al mig del meu camí i agafant al més pur estil "metre de categoria"una assafata (bandeja) d'ametlles i altres fruits secs i em comença a dir a la orella mentre els seus col·leguites s'enfoten...:

"Mire caballero, hoy le podemos ofrecer unas almendritas recien cogiditas, unas avellanitas del tiempo o no se que més"

Evidentment el nano ignorava que el meu estat d'ànim no era l'òptim per escoltar gilipollades i com que gilipollades les diuen els gilipolles donç li he dit amb veu forta i ferma:

"Sal del medio, gilipollas!!!"

Al nano se li a apagat el somriure de cop cosa que encara ha fet més gràcia als seus amiguets.

Bé, seguint amb la mala pata d'avui... Travessem tot el passeig un altre cop fins l'altre extrem. Haig de dir que era impossible mantenir el ritme elevat que em volia imposar i tot i la meva pena he optat per desistir en les meves intencions baixant el ritme de forma més que notable.
Bé 180º un altre cop i encarem la famosa cruïlla on estan els dos voluntaris que de ben segur s'han quedat amb mi. Quan arribo busco el quilòmetre 38. Penso que és més que possible que s'hagi de continuar recte ja que el canal està només a uns dos quilòmetres i encar en queden 5 per acabar. Així és que me'ls miro, em miren, els torno a mirar lo qual sembla que els ruboritza una miqueta, i com que un cop més callen donç crido: "Que!!! recto?" i em diuen, aquest cop una noia joveneta: "Si, si, claro". Total, jo a buscar el 38 que, "maldita sea mi estampa", mai trobaria en aquest sentit. Quan m'he fartat i davant de l'evidència que un cop més l'havia cagat he girat cua passant per la cruïlla sense molestar-me en dir res. Estava derrotat. Pujant cap el canal el meu GPS ha marcat 3:13 al pas pels 42. Tot i així i a un ritme ridícul he seguit, molt cansat a completar la meva marató. A l'entrar al recinte del canal s'havia de fer una volta sencera a la bassa. Collons!!! Com és de llarg el ditxós canal, uf!!! Amb tota seguretat que fa més de 2 quilòmetres el seu perímetre.
Fem-li la lectura positiva, va!

En la primera part després de desempellegar-me dels taps ja que he sortit molt enderrerit he anat grans estones a 4:10. El pas per mitja segons el meu crono ha estat 1:29. Perfecte.
A partir del 27 he notat que el ritme mitjà havia baixat algun segon. En el 30 el meu ritme era de 4:16. Anava clavat però és en aquest moment quan s'acabat la meva cursa i ha començat el calvari.

Normalment no escric tant ja que no ho faig massa bé. Avui necessitava escriure i desfogar-me. Potser seguiria escribint una estona més, no se.
Avui no penjo cap foto, no em ve de gust, potser demà...

La novena marató, la més dura de totes, la més amarga.
Ara toca pensar amb San Sebastian que correré el 29 de novembre.
Així és que ara per ara...

SALUT I POTES amics.

V Marató del MEDITERRANI

2009-10-14T14:12:00.008+02:00

Aquest Estiu he entrenat com mai. Tot ha estat innovador per a mi. El jefe em va dir que no hauriem de perdre tot el que haviem aconseguit fins a Perpinyà. La seva recomenació va ser continuar amb la preparació com si Empúries i la pròpia marató francocatalana hagueren estat part de la programació. Això ha provocat entrenar de vegades sota unes condicions bastant extremes i es que ha fet molta calor, molta. He entrenat pràcticament tot l'estiu. De tota manera tots els contratemps han donat sencers a la meva moral.

Imprescindible portar aigua a la cintura. Bon estri aquest cinturó.

He hagut de combinar tot, la feina, el córrer, i com no, la família.

Sobre d'aquestes línies podeu veure els fulls de planificació semanal que em dissenyava en Gàlvez. Els dilluns ens trobavem a pistes i xerravem. S'interessava per com em trobava, com havia anat la semana anterior, ect... En base a aquestes dades em programava la semana. Cada dilluns el meu full amb la feina.

Aquest és un dels circuits que realitzem els dilluns a pistes. Sempre programats per ell, treballant en ells estiraments, musculació, abdominals, ect... Us recomano que un dia a la semana dediqueu una estona a aquests tipus d'exercicis.

Els meus ajudants. En tot moment se senten partíceps dels meus reptes.

En aquesta foto em trobo a 15 km's de casa, per tant, si vull tornar...

Aquesta semana m'he trobat amb el que sembla l'últim entrevanc. Dissabte em varen diagnosticar una tosferina, uf, que malament sona vaig pensar, oi? Juntament amb uns atacs de tos espantosos, febre i un malestar molt intens. Avui em trobo molt millor tot i que la tos no acaba de marxar i encara, de tant en tant, em toca els pebrots. Havent parlat am el Jefe quan es va interessar per veure com estava tot i que ell no savia res, em va recomenar descans total per tota la semana per tal de intentar recuperar al màxim la forma de cara a diumenge, dia que com ja vinc anticipant fa temps penso córrer la Marató del Mediterrani, novena marató d'un servidor.

Espero que encara que sigui amb una mica de tos pugui córrer bé. Em sap greu haver invertit tant d'esforç i tants quilòmetres per que ara no serveixi de gaire. Tantes séries, de 1000, de 2000, de 3000, de 5000 i fins i tot de 7000, amb farlets per aquí i per allà, intervals, tirades llargues, algunes amb en Victor Penya i en Vincenç man. Molta, moltíssima feina.

En fi, al mal temps bona cara. Si no es pot donç no es pot. Però es que ja estic inscrit tant per San Sebastià com per Sevilla. I segur que tindré altres opcions per assolir els meus reptes.

Ara per ara SALUT I POTES a tots!

Sant tornem-hi!!!

2009-09-01T17:03:00.001+02:00

Cursa de Canyelles, curteta però dura.

Des de l'Atalaia, i d'això ja fa dies, tenia molt descuidat aquest blog i és que l'Estiu ha estat molt intens amb masses coses per explicar. Amb unes fotos quedarà reflexat el meu Estiu.

Gran èxit la cursa de Cubelles, Puig de la Tiula.

Una passejada per les instal·lacions de Can Barça.

Varem visitar totes les estàncies, vestidors, sala de premsa, llotja,ect...

Veient un muntatge tridimensional, espectacular!!

Donat que els nens i jo estavem sols hem hagut de compaginar-nos.

Ells en bici i jo correns.

L'experiència més important, a nivell professional, que he tingut mai.

Pujada al port de Serraseca, impressionant!!!

Arribada de la gendarmerie (Guàrdia Republicana) a l'Av. Maria Cristina.

El Manolo del Bombo del Tour

Motocross a Cubelles, gran organització.

Uns quants col·laboradors al motocross.

Cap a Galícia.

La família de Galícia són pagesos així que els nens han tingut activitats tant divertides per a ells com cullir patates, ous, cullir herves pel bestià, ect...

És maco.

Sempre igual. Lo important és que ens ho passem molt bé entrenant junts. Segur que arribarem a córrer junts aviat alguna cursa.

A Guarda, costa atlàntica.

Bons moments, inolvidables.

Mondoñedo, a Lugo. Poble del company i amic Lalo.

El jefe, em va dir que com entrenament pels dies que estigués a Galícia em perdés per camins i sortís el que sortís seria suficient. Us puc assegurar que em vaig perdre cada cop que vaig sortir.

Córrer per aquests paratges va ser molt gratificant. La zona és font de vida. A tot arreu es veu i es sent rajar aigua.

Aquests dos porten a la sang la pagesia, jejeje. Els hi encanta.

Bé. Pràcticament no he deixat d'entrenar en tot l'Estiu i es que segueixo preparant sota les ordres d'en Mr Gàlvez la Marató del Mediterrani que tindrà lloc el 18 d'octubre.

Dàra en davant ja portaré més al dia el blog i com sempre dic Salut i Potes!!

La TALAIA 2009

2009-07-05T18:49:00.019+02:00

L'arribada, moment en que les penuries marxen del cap.

Ojo que això baixa de debó!

Collons, com puja!!!

4 de juliol de 2009

El color groc i blau va predominar sempre, quin colorido tú!

En un moment de la sortida, poquet a poquet que no hi ha pressa.

L'sprint.

Bé, per fi he tornat a competir, ja era hora. Des de la marató de Perpinyà que no ho feia i això va ser el 31 de maig, es a dir 1 mes i 4 dies.

Aquesta cursa s'havia de fer, és una de les curses que tenim a casa i a sobre, gràcies als atletesvng.org, gratuita ja que sóm part integrant d'aquest equip.

A les sis de la tarda és la sortida, fa una calor de por. Ens ajuntem tots els companys d'equip, fem la foto de rigor, comentem les sensacions de cadascú i ens desitjem com sempre sort per uns, la majoria, la cursa de 10 km's i d'altres, menys, la de 21 km's.

10 minuts abans surten les noies, són poquetes però ben preparades. Els següents són els maxotes que fem els 21 km's, ho fem aproximadament a les 18:20. Tot està molt sec. Corro darrera d'un grup nombrós que aixeca moltíssima pols, pols que m'asseca la gola i m'ho fa passar malament. Semblava que es començaven a complicar les coses. Sortida molt lenta, sense arriscar. La consigna era no patir, era un entrenament més, el del cap de setmana. Així ho varem acordar en Gàlvez i jo ja que calia prioritzar els objectius pels que estem treballant, primer Mediterrani a l'octubre i Sant Sebastià al novembre.

Mica en mica, després del primer avituallament que m'aclara la gola, vaig agafant bon ritme i sense voler començo a avançar corredors i això ja sabeu que dona molta moral. En Jose Manuel, company d'equip, em fa una bona part de la cursa, sense saber-ho, de llebre. Està molt fort i tira molt bé. Llàstima que cap al final va haver de baixar el ritme. Enrere no veig cap company més. Només en Vincent, em passa com una bala i mentre jo camino per pujar una rampa ell donant saltets, pim-pam, pim-pam, s'enfila per les roques i apa, cap a munt! És realment alarmant, el crack fa sis dies a fet l'IRON MAN, ooooohhh...!!! En poc més de dotze hores!!! ooooohohoo...!!!

Més tard, ja al final, li ha passat factura i com que jo pujar, no pujo gaire bé, ara, això si! baixar, baixo de por, i per aquí he compensat totes les meves mancances. Jejeje.

Resultats

Finalment el temps ha estat diria que molt bó. 1:55:38, en la 25ª posició, 10º de la categoria. He arribat juntament amb la noia guanyadora, la Maria Muntanyans, de Sitges, amb un temps de 2:05:45. No se perqué he fet un sprint d'aquells tontos i la he avançat en l'últim moment com si fos per dir,sssssssshsss...!!! que aquí estoy yo!!! Després hem enraonat i hem rigut una mica. Ja comença a ser normal veurens a les curses.

Bé, a l'arribada em trobava una mica extrany, semblava que no estava gaire cansat en canvi em trobava totalment atontat, mig marejat. Menys mal que un parell de gots de birra i una butifarra fan que la sang torni a circular amb normalitat.

He vist pocs companys a l'arribada ja que la majoria ja havien marxat donç la cursa de 10 km's ja feia estona que havia acabat. En Valldo ha estat un dels que he vist així com el Xalo.

Els companys, tots ells, molt bé. Tant per la de 10 com per la de 21.

Val a dir que la organització va ser fantàstica, des d'aquest blog felicitacions a les més de 50 persones que de manera desinteressada han prestat els seus serveis a la cursa. Tasca sense dubte molt dura. Els avituallaments es trobaven en llocs molt aillats i en varen ser 8 per la cursa llarga, uf! I tenien de tot, aigua, isotònic, fruites variades. Xapó!!!

Bé, no em vull esplaiar més.

Ah! Us espero el 26 a Cubelles per fer la cursa de muntanya Puig de la Tiula d'11 km's.

Els pitralls els podeu aconseguir a Xterra, o bé a la peixateria del company Joan Carles, Les Salines, al polígon que té el mateix nom, o també al Centre Social de Cubelles. Recordar-vos que per ser la primera edició serà gratuita. Només n'hi haurà 200, així es que...

Ara si, SALUT I POTES!!!

Tutorial al "Mar i Cel"

2009-06-03T17:24:00.016+02:00

En Cristian observa detingudament el diploma del Marató de SEVILLA 09

Bé, ja feia temps que li debia al meu fill anar a fer una xerrada als nens de la seva classe. Després de molts intents avui ha arrivat el definitiu i no m'ha quedat més remei que complir com a pare, bé, això és el que m'ha dit la mastressa. Donar les gràcies a la professora, la Emma, que ha accedit a fer posible la xerrada.
Normalment els pares o mares que accedeixen a fer-ho narren als nens i nenes coses relacionades amb l'àmbit laboral. Jo, després de deliberar-ho detingudament, he decidit parlar de l'afició més important actualment en la meva vida que no és una altre que fer maratons, ja ho sabeu. De fet he parlat de l'afició a córrer, que m'empeny a fer-ho, quins objectius cerco i, sobre tot, quines compensacions m'aporta.

He comptat en tot moment amb la inestimables col·laboració del meu fill Roger.

Els he ensenyat el trofeig, pitralls que guardo curosament de totes les curses, medalles i obsequis des de samarretes, malles o barrets.

He portat tres parells de bambes, bé, sabatilles esportives amb característiques i propòsits diferents. Unes amb sola especial de GEL, unes per corredors més professionals, ehem!, ehem! i unes altres de muntanya. Aqui l'han dao!! Els he vist realment impressionats!! Aquí si que han pensat segur...: "Jolín!!!, un tiu amb tres parells de bambes, i totes senceres!!!, això si que té que ser un crack de veritat!!!" jejeje.

El GPS, el meu GPS, jejeje

He intentat explicar, no se si amb gaire èxit les funcions del GPS i també del pulsòmetre que un per un, els mascles, s'han col·locat per saber el nombre de pulsacions que tenen a classe, jejeje.
Els he ensenyat perqué serveixen les barretes energètiques, els gels reconstituients, les isotòniques.
Val a dir que s'han format dos grups ben diferenciats, el de les noies, una miqueta més aillades o potser més indiferents, aiii...! Dones!! jejeje, i el dels nens, bé, els mascles, que els hi va més aquest rotllo, sobretot si els hi promets que al final farem una carrera.

En la imatge superior observem als nens com realment es queden una mica encantats mirant les medalles aconseguides en les vuit maratons realitzades fins el moment. Les miren, em miren, i les tornen a mirar. Que deuen pensar quan en miren a mi, ummm...! Potser pensen: "Jo, aquest tiu és un crack" o potser de lo contrari pensen...: "Tú, tú de que vas a fer tú maratons". Bé, ves a saber.

Mostrant el blog pel monitor de classe.

Bé, dins l'aula, el moment culminant ha estat quan hem entrat a internet i han vist la cara meva pel monitor dins el blog, bé, a ells els he dit la meva WEB. A les hores ja han pensat que era superfamós i fins i tot les noies han canviat d'actitud, jejeje. Els he mostrat reportatges i fotografies de diferents events de la meva vida bàsicament esportiva.

Els nens, sota les ordres del Roger, escalfant una miqueta.

Va que tú pots!!! Metres finals de la cursa, quina emoció!

La cursa es decideix a l'sprint. La Emma i jo agafem fortament la cinta per no ser arrossegats per la potència d'aquests corredors.

Ara toca estirar els muscles una miqueta.

Els companys del Roger, la professora Emma, la supervisora, ai!! la Sandra vull dir i el mestre.

Després de la classe teoríca ha tocat fer la pràctica així que hem sortit al pati amb la intenció de fer una cursa. Hem fet els preparatius amb una volta d'escalfament que ha dirigit el Roger aplicant un ritme suau i constant. Han fet un parell d'estiraments i bàsics i ens hem adreçat a la línia de sortida.
Preparats, llestos, Ja!!! Carai, com corren, ho han fet en fila índia, cosa que a evitat que haguéssin incidents, millor.
La carrera ha acabat molt bé i per rematar quatre estiraments més i una bona hidratació amb unes begudes isotòniques.
Els nens i les nenes crec que s'ho han passat força bé, jo també, i és clar!

I ara com sempre:

SALUT I POTES!!!

Marató dels LIONS CATALANS (Perpinyà)

2009-06-01T10:53:00.025+02:00

Instant de la sortida de la Marató de Perpinyà 2009.

Primers metres d'aquesta cursa. És molt recomenable si no és marca el que busques, jejeje.

A les 11 del matí accedim a terres franceses.

En Josep i jo a l'interior de l' Hotel Mercure on assignaven els pitralls.

A la sortida de l'hotel mostrem els obsequis.

Passaejant per Perpinyà ens sorprenen les cel·lebracions dels aficionats de l'USAP ja que acaben de classificar-se per la final que jugaran a París contra el Montferrant.

Le CASTILLET

Gairebé ningú parla el català, tot i això sembla que el catalanisme s'ensuma per tot arreu. Els símbols així ho mostren.

Lo Castillet un altre cop. Era la seu del Rei del Regne de Mallorque.

Apa! Vinga, quantes senyeres al carrer. Si és que el que no aconsegueixi l'sport...

El Josep al seu pas pel km 21,5. En bici tampoc no és fàcil, jejeje.

Casualitats de la vida han volgut que l'USAP de rugbi cel·lebri la seva classificació quan nosaltres ens trobem a la ciutat. Deu n'hi dó de quina manera. Sembla que no tenen font de Canaletes i per això ho cel·lebren donant-li voltes a la zona de "le Castillet" una i altre vegada, amb els vehicles. D'altres, a peu, esperen el pas dels vehicles per ovacionar-los al seu pas.
Hem comprovat que tot i que la llengua no ha estat promoguda entre la població, els símbols identitaris s'ensumen per tot el carrer.
Le Castillet, com ja em va explicar el bon Trapatroles, va ser la Seu on es va establir un dels hereus de Jaume "el Conqueridor", en Jaume II, que heretar el Regne de Mallorca.

Aquesta vegada ens hem adreçat a Perpinyà el dissabte disposats a passar un bon cap de setmana, juntament amb la família Fonoll, a la Catalunya francesa i tot ha sortit molt bé.
La nit abans de la carrera l'hem passat molt bé. Només cap allà les 5 de la matinada ha caigut un ruixat que m'ha fet pensar que el desenvolupament de la cursa es podia tòrcer, però no ha estat així. Ens hem aixecat en Josep (la meve llebre i fotograf particular, quin luxe) i jo a l'hora acordada. La sortida és a les 8 i no ens podem enderrarir. El cel està ennovulat i es mostra amenaçador. A l'arrivar a Perpinyà i després d'aparcar el vehicle sortim per indagar, prenem jo un cafetó i en Josep el seu te. De sobte em de sortir correns cap el cotxe ja que ha començat a ploure amb força. Falta un quart per la sortida. No se que passarà.
La gent comença a córrer cap lo Castillet, resulata que la sortida és des d'allà. Total que intranquil decideixo preparar-me i fer el mateix. No m'ho crec, ha deixat de ploure!
Bé arribo a la sortida i en tres minuts sona el tret de sortida, uf! menys mal que hem reaccionat a temps.
El terra es troba moll però no plou. La temperatura és ideal, el cel ennovulat i només un índex d'humitat molt alt entorbuleix les bones sensacions. Ben aviat em dono conte de que la humitat no és el pitjor enemic del dia. Auu! Una pujada, i una altre, i... collons!!! Que és aixo, la pujada a l'Atalaia o que?
Ostres, el perfil es dur fins al pas per mitja.
El pas pel km 15, aquí encara aguanto el tipus i fins i tot sòc optimista. Encara falta pujar una miqueta més.
Hem passat per llocs molt macos que han amenitzat la cursa. He anat sol des del principi i això és molt dur. Només tú, ningú tira del carro, bueno, de tant en tant en Josep, jejeje.

Els nanos, els nostres com els Fonolls s'ho han passat d'allò més bé. El lloc on ens hem ubicat ha estat un encert brutal, en mig de la natura, amb picina, una petita reserva animal i a 10 minuts de Perpinyà, genial! És a Canet de Rosselló.

Panoràmica del camping "les FONTAINES"

Les dues famílies congeniem molt bé, i els crios no vegis.

Al pas per mitja he comptat 1:31, millor del que esperava. El que no esperava en aquell moment era que en menys de 4 km's començaria a patir. El perfil llogicament havia de passar factura. En el 25 +/-, han sorgit els dolors que comencen a ser habituals en els peus i el meu ritme ha començat a mermar progressivament. Els km's han passat massa lents i només una petita reacció en el km 37 ha maquillat el resultat, sent aquest de 3:11:52. RESULTATS .Més content he entrat per l'arc d'arribada amb els meus dos fieras i amb la estelada penjada al coll... No hem pogut fer fotos per inmortalitzar el moment però la organització n'ha fet un grapat i les penjarà en breu per que de forma totalment gratuita les puguem adquirir.
Ja van 8 maratons, una medalla més i torno a estar molt orgullòs i agrït de tots els que fan que això sigui posible, començant per els amics i companys, en Gálvez, i com no, a la meva família que cada cop amb més força em donen el suport necessari per poder dedicar-me a aquesta afició que tant important paper ha adquirit en la meva vida.

Per últim desitjar que a en Carles i en Manel els hi hagi anat molt bé a Bilbao.

Salut i potes a tots!!!

89 Volta ciclista a Catalunya

2009-05-26T16:52:00.015+02:00

Fi de la sisena etapa a BCN. Sembla la Marató. A sota algun detallet que he pogut pendre de la Volta, jejeje.

Bé, aquesta setmana he estat formant part del dispositiu que dona cobertura a la Volta a Catalunya. És la segona vegada que en formo part. Molt bona experiència on a part de conéixer gent molt interessant t'endinses en les profunditats del mon del ciclisme professional, com funciona, com es respira, com es viu. Haig de dir que és molt sorprenent.

A dalt es feliciten per la victòria d'etapa.

He penjat unes quantes fotografies que reflexen una mica les meves paraules.

Quin final més inèdit, nois. Semblava que es tractava d'una cursa de moto GP. En accedir al Circuit de Montmeló els ciclistes varen tenir que fer una volta a tot el circuit fent una arribada a l'sprint a la recta de tribuna, impressionant. A dalt l'equip d'en Alejandro Valverde fent les seves cel·lebracions.

Aquí ja comencen a relaxar-se suposo que pensant en el descans que els espera després de set dies d'intensa carrera. Val a dir que els experts esmentaven que feia anys que no es veia una Volta tant competitiva. Tothom volia guanyar. Haig de dir que la Volta forma part del circuit preTour que té estipulat la UCI i serveix de preparació de cara a la gran carrera.
Aquest any semblava que després de la retirada del Govern de Castilla y la Mancha com a Sponsor principal (manda güevos) la cursa tenia els dies comptats però a última hora i gràcies a la Sra Ana Pruna es va realitzar no només la cursa d'aquest any si no que sembla que té garantida la cel·lebració del seu centenari, menys mal. No era lògic, la Generalitat ha de recolzar aquesta mítica prova.

Sortida des del CAR de Sant Cugat.

Espectacular arribada a BCN per Av Maria Cristina, de la mateixa manera que ho fa la marató. Els mossos realitzant un gran desplegament de mitjants per poder dur a terme aquesta prova.

He pogut observar que quan una cursa acaba entren en acció els mecànics. En una mena de parc tancat s'estableixen els vehicles dels equips i comencen a engreixar les cadenes, revisar fres, netejar els xasís, és impressionant, quin moviment. Són moltes hores que hi dediquen i no les veu ningú des de fora.

En Valverde a Andorra aixecant el trofeig que recorda que continua sent el líder de la prova.

Els vehicles taller són impressionants.

Quin despliegue. Tots els que no han anat al Giro estant aquí.

En Oscar Pereiro és un encant de persona. Molt amablement i de forma natural varem entablar una conversa molt amena crec que per a tots dos. Finalment varem fer-nos aquesta foto.
Avans d'ahir em van comunicar que formaré part del dispositiu que s'encarregarà de la organització de les dues etapes del TOUR de FRANÇA que correran de Girona a BCN i de BCN a Andorra, Guauuuuu!!!!!

Perdoneu el desordre de fotos, soc un desastre.
Ara ja després de set dies fora (encara i així he pogut rodar uns 35 o 40 km's) ja penso en diumenge que m'espera la Marató dels Lions Catalans a Perpignan.

Salut i potes a tots.

Marató d'Empúries 2009

2009-05-03T21:24:00.019+02:00

Aquest home és en Xevi. Porta 57, bé, suposo que 58 maratons. És un crack al que admiro molt. La setmana passada va estar a la marató d'Albi a França i aquesta a Empúries. Veieu el seu blog. Val la pena fer-li una ullada. Veureu quin curriculum.
I ja van 7 maratons.

Encara era de nit quan tota la família hem sortit cap a Empúries. Hem vist sortir el sol des del cotxe.

Abans de començar la cursa uns legionaris romans ens han guiat, passant per totes les ruïnes, fins a la línia de sortida. Tot plegat molt maco.

Ja ens deixan per donar lloc a la sortida.

Al quilòmetre 4 es torna a passar per la zona de meta on he pogut saludar a tota la família.

Al podi amb el Jordi i el Roger recollint el meu primer trofeig com a corredor de running.
L'Ignaci i jo en aquesta foto. Hem compartit impressions i hem coincidit en totes. També he vist a en Toni Gordo de Centre Arnau, a la Antonia i al amic del Jordi, company d'equip que ja ara corretgeixo i poso el seu nom i la seva marca, és en Antonio Mendoza que ha fet un increible temps de 3:47 en la seva preimera participació no només a Empúries si no en una marató. En Toni s'ha vist forçat a abandonar per lesió, llàstima. A la propera la venceràs amic. Li vull agrair a en Toni que dissabte s'encarregués de recollir-me el pitrall ja que a mi m'era imposible. En Ignasi crec que ha fet 4:04, potser m'ho pots confirmar.

Després de tot el jaleo hem buscat un lloc tranquil a la vora del mar i ens hem fotut les botes la Montse, la Sandra, en Josep i jo, rematant amb unes copetes de cava, ummmm...!!! Que bo!!!

Últimament em donen uns pitralls molt macos. M'agrada el 20.

Avui hem anat a Empúries a fer la seva marató. En principi ho hem fet carregats d'optimisme, convençuts de que hi havia posibilitats de fer un bon paper, bé, i sense ganes de dramatitzar puc dir que el paper ha estat força bo.
Tres motius han estat determinants per que el curs de la cursa no hagi estat el desitjat, i són els mateixos que tanta por provocaven en els participants pocs dies avans. La CALOR, el VENT i en menor mesura el perfil que no acabava de recordar del 2007 i que tot i les modificacions realitzades no deixa de ser un perfil dur.
El guanyador de la cursa ha fet un temps de 2:36 i el segon 2:46. Deu n'hi do, oi? Són uns temps que poden semblar discrets però és que les circumstàncies fan que siguin unes marques força bones. El meu temps, després de patir totes les penúries posibles (dolor al peu, flato, dificultat de respirar no se si pel vent o per la calor i segur que si faig memòria recordo alguna d'altre, jejeje) ha estat de 3:11:23. Estic satisfet pel que ha costat. No era aquesta la marató indicada per fer marca, evidentment. De tota manera, el que realment m'ha provocat una gran satisfacció ha estat quedar el tercer de la meva categoria, cosa que ha provocat que em fecin pujar al podi a recollir el meu premi, el meu primer premi amb això del running, jajaja. Quins collons , i és que això vol dir que començo a ser grandet, jejeje.
Si voleu podeu consultar les classificacions en aquest link:

RESULTATS MARATÓ EMPÚRIES

Quilòmetres innacabables anaven caient un a un, poquet a poquet. Acompanyat sempre del inseparable Josep Fonoll que anava amb una bici sempre a la meva vora suministrant-me tot el que necessitava. Ha estat un gran suport tant físic com pscològic. Gràcies Josep. Entre el quilòmetre 32 i el 39 he patit un atac de flato garrafal. M'ha fet reduir massa la velocitat. En un moment donat em passa un home i em diu: "Que, como va?" i jo li contesto que estic cardat, que massa pujada i massa vent. Ell em contesta: "Pues claro! Por eso lo hacemos, no?" De sobte s'ha fotut dues òsties al cul i ha aumentat el ritme. Com comprendeu en Josep i jo ens em mirat l'un a l'altre amb cara de sorpresos, i de sobte ens hem fotut a riure. Amb la conya he fet la prova a veure si funcionava amb mi, m'he fotut amb la ma oberta al cul i, collons!!! Fot un mal, però mira, no se que ha fet això que m'he sentit sobtadament que ja no tenia dolor. El maleït flato havia marxat!!!
Així que, seguint amb la conya, m'he fotut un parell més de guantades al pompis i he començat a accelerar. Per davant meu, a uns 100 metres, aquell home se seguia donant-se d'òsties. Ara amb la ma dreta, ara amb l'esquerra. Cada deu segons més o menys... PLAF!!! Estomacada. Li deu haver quedat el cul com un tomàquet, jajaja. Jo he convidat al Josep a que me'n fotés alguna mentre pedalejava però ho hem deixat córrer ja que quasi cau ell, la bici i jo, jejeje.
En molt poca estona he agafat a aquest home i en girar-se i tornar-me a veure ha fotut una gran cara de sorpresa i m'ha dit: "Coño, estás furte, eh?" I jo li he dit que m'havia aplicat el seu sistema en el meu cos i que m'havia anat molt bé a lo que ell em diu: "Mu bién, esto va mu bién"
Així es que he continuat endavant a un ritme molt bo fins que ja a l'últim quilòmetre anava buit. Menys mal la baixadeta que fa fins a l'arribada però sobretot gràcies a la gent que ha animat molt i molt fins que he passat la línia d'arribada. Ha estat molt emocionant, de veritat.
Al final resulta que ja en porto 7, 7 maratons! Ara toca recuperar-se bé. Crec que la temporada queda més o menys rematada. Només queda fer alguna cursa de muntanya per mantenir.
És tota la feina que em queda, bé, aquesta i començar a perfilar la propera marató per la Tardor per programar la seva preparació.

Salut i potes!

Prèvia Empúries

2009-04-28T23:49:00.004+02:00

Aquesta setmana és la definitiva. La última gran prova de la temporada per la que me he preparat a conciència durant els dos últims mesos amb l'ajuda de'n mestre Gàlvez. Pensava que aquesta setmana no fotria ni el brot i que equivocat estava. Ahir, apistes, ja vaig fer el tradicional circuit. Avui, també a pistes, m'he vist amb el Mr. per controlar i donar-me les instruccions per aquesta setmana. Per començar, avui he hagut de fer una "piràmide i mitja", buf! No se si sabeu que és, bé mireu:

-200m ràpids+30" (repós)
-400m " +1'
-600m " +1'30
-800m " +2'
-1 km " +3'
-800m " +2'
-600m " +1'30
-400m " +1'
-200m " +30"
-400m " +1'
-600m " +1'30
-800m " +2' ........ i aquí m'he quedat i es que s'ha fet tardíssim.
Deu n'hi dó, no?

Bé, per demà tinc 20' V1+20' V2+15' V3+15' V2.
I ja per finalitzar dijous res, divendres i dissabte són de descans actiu. I diumenge.... ai, ai, aiiiiii...!

Donç ja ho veieu. De no fer ni el brot res de res, jejeje.
La veritat és que independentment del resultat que surti a Empúries, li estic molt agraït a en Gàlvez. Tot un pou de sabiduria. Un monstruo en aquest camp. El que ha fet amb mi no té preu. No se si podré rebaixar marca, però estic convençut de fer una bona marató. Crec que té ben merescut un bon pot d'anxoves de l'Escala, que menys!!

Per aquest diumenge estreno en carrera les dues noves adquisicions:

1ª. Mizuno Rider 11, adquirides a Xterra gràcies a en Ramón.
2ª. Medilast. Proporcionades també per en Ramón.

Totes dues adquisicions m'han causat una gran impressió. Després de fer-lis el rodatge puc dir que prenen un paper molt rellevant de cara a diumenge. Tot plegat, bones sensacions. A vore. Molt recomenables.

En Ignasi estarà a la línia de sortida on també haurà viatjat amb la família.
En Toni Gordo de Centre Arnau també viatja a Empúries. Bona sort als dos i a veure si al menys un bon tros de cursa el podem fer junts.

Hi ha un amic, en Josep Fonoll, que em farà de llebre. Fet insòlit per a mi, més encara si tenim en conte que ho farà des d'una bicicleta, jejeje. Es va oferir i després de meditar-ho vaig creure que potser m'aniria molt bé, tota ajuda, en un moment donat, pot ser molt ben rebuda. Li estic molt agraït. Acabarem de passar el dia amb les respectives famílies per allà dalt.

Bé, diumenge que ve us acabaré de posar al dia.

SALUT I POTES!!!

La tirada llarga

2009-04-14T17:01:00.009+02:00

Se m'ha colat un circuit que no és d'ahir. La tirada va paral·lel·la a la platja.
-30'840 km's
-12'07 km/h velocitat mitjana (5,08' per km de mitjana)
-2:32' temps total.

Ahir en Carles, en Manel , en Oscar i jo varem fer junts la tirada llarga, els dos primers encara tenen que decidir si el servei els hi farà a Bilbao o Empúries i per mi, donç ja sabeu. L'Oscar va venir per afició. Des de luego que puc afirmar que després dels entrenaments que he estat realitzant últimament aquesta tirada m'ha sapigut a glòria, la he disfrutat molt, jo i crec que els demés també.
En aquestes dues fotos de dalt veieu la panoràmica del recorregut
realitzat. Ens trobem a 15 km's del punt d'inici. Estem a Comarruga.

Moment on inmortalitzem amb aquesta foto el moment de donar la volta i
iniciar el retorn a casa.

Feia temps que una cerveseta no em donava tant de plaer i es queja comença a apretar el solet. Finalment tots em sortit satisfets de la sortida i és que les sensacions han estat molt positives.

I després de dinar ben dinat la mona dels nens, que s'ho van passar
de muerte com cada any per aquest dia.

El Jordi, cada dia més gran i és que el temps passa tant ràpid...

Marató de POZNAN?

2009-04-12T19:16:00.010+02:00

Perspectiva de la ciutat vista des dels cabrits que hi ha a la torre
de l'Ajuntament.
Castell de l'Emperador.

Ajuntament de Poznan

També tene festes com no.

Plaça Major de Poznan.

Llac Malta

Sede de la Junta.

Encara està molt tendre el tema i és que estem en temps de crisi i avans de comprometre res tinc de contrastar tots els extrems. Aquesta podria ser la marató, per molts motius, que busco per la Tardor del 2009. En principi, Berlín i Frankfurt a Alemanya, Porto a Portugal i Edimburg o la del Llag Ness a la Gran Bretanya, eren les maratons candidates però en els últims dies he treballat la posibilitat d'anar a Polònia, concretament a Poznan.
Primer vaig poder traduir aquesta pàgina "Marató de Poznan", i ja pinta bé. Trobem una ciutat, antiga capital de Polònia, ciutat mil·lenària on cal destacar la zona mediaval amb els seus edificis, els seus rius amb ponts que travessen el riu Warta. Sempre havia estat residència dels monàrques del país. Us penjo la wikipèdia de la ciutat, no té desperdici. Podem deduir que encara es treballa molt amb el phloty (crec que s'escriu més o menys així), antiga moneda polaca. La inscripció a la marató val 60 phlotys que ve a ser uns 12 €!!! al canvi. Val a dir que pel testimoni d'alguns corredors comprovem que és molt planera. Els detalls són bons i gratuïts amb, com no, medalla inclosa i es que això de que et facin pagar la medalla a part de la inscripció com fan a Alemanya m'indigna una mica.
Feu una ullada als vols, tampoc té desperdici, i a sobre des de Reus amb Ryanair.
En danili de corredors.cat m'ha proporcionat aquesta adreça sobre la marató on diverses persones donen la seva opinió. És una traducció una mica justeta però t'ajuda a treure més conclussions.
Si finalment Poznan no prospera tinc a la recàmara la de Saragossa que em sembla una molt bona opció per la Tardor.
Ja aniré aportant informació.

Salut i potes!

Setmana complerta

2009-04-12T17:24:00.009+02:00

Una bona colla varem anar a Olivella. Entre els atletesvng
podeu veure companys de pistes com en Sergi, la Vinyet i el
crack. El Senyor Gàlvez, "l'entrenador".

Aquesta setmana ha estat un altre cop bastant intensiva. En Gàlvez em va planificar una setmana forteta. Dilluns a pistes varem fer el nou circuit d'estiraments que ha disenyat el Mr.
Dimarts vaig fer 1 hora de carrera contínua a V1/V2. La V és la velocitat i per que us feu una idea el nivell més ràpid és V3. Dimecres em va tocar fer canvis: 20' suaus+ (5x(30" ràpids+30"lents)+3' suaus)x5+15' suaus. Dijous descans TOTAL. Divendres tota la colla de la foto, gràcies a en Mr Gàlvez, varem coincidir en fer el circuit de la cursa del Margalló, 13 km's de pista de muntanya pels que varem necessitar un total de 57 minuts. Molt divertit i rematat amb un bon esmorzar que ens varem cascar en Munta, en Jesse, el jefe i jo, tot gràcies a la Estrella, la mastressa d'en Gàlvez. Dissabte vaig fer unes séries: 12' suaus+4x(3' a V3+1' de recuperació+3' de V3 +3' de recuperació)+15' suaus.
Diumenge, es a dir, avui hem fet una altre sortida multitudinària a Montmell. Crec que pertany al Baix Penedès. Circuit bàsicament per pista molt maco.

En aquesta foto anem arribant tots un altre cop al nucli antic d'Olivella. Jo crec que tots tenim ganes de que arribi el dia 26 per fer la cursa, la del Margalló.

El circuit és molt agradable. Quasi sempre anem per pista
fàcil de trepitjar.

Avui hem estat 27 tius els que em anat a Montmell.

El googlearth representa mitjançant aquesta imatge tota la ruta d'avui enregistrada pel meu Keymaze 300. No se com plasmar els punts en la foto i és que soc una mica justet per aquestes coses. En Carles Aguilar m'ho va explicar molt bé però no hi ha manera. Bé, el GPS diu que em fet 11,390 km's, en 1:13 h, a una velocitat mitjana de 10,65 km/h.
Bé, lo important és que ens ho em tornat a passar molt i molt bé.
Demà toca fer 30 km's. He decidit fer-los per passeig marítim fins a Comarruga sortint a les 08:30 des del parking del Poliesportiu de Cubelles on he quedat amb uns quants companys. Qui es vulgui animar ja sap, a les 8:30 nois.
Dimarts aniré a les pistes d'atletisme de Vilanova a fer el circuit d'estiraments i recullir les noves instruccions per la setmana entrant.

Ara per ara SALUT I POTES A TOTS!!!

Cursa de BOMBERS 2009

2009-04-06T11:10:00.012+02:00

XXI cursa de BOMBERS, torna l'espectacle!!!

Aquest any he anat amb en Jordi pollo i en Josep. Tots dos han flipat amb la carrera, la gentada i com no amb la gran organització de la que pot presumir l'event. Allà ens em juntat amb en Jose "el primo" i un amic d'ell.

Aquest senyor és en Rafa Jofresa, que molt amablement ha accedit a retratar-se amb mi. Bon paio. Ha fet una bona marca, 41:23.

A punt de sortir en mig de la multitud. Aproximadament 18000 inscrits, uf!!

La gent es va situant en els seus calaixos respectius.

És una gran experiència correr a Barcelona la cursa de Bombers. És un exemple d'organització, donç tot i la gran afluència de participants mai res es satura ni es colapse. De tot el que hi ha d'haver en una cursa n'hi ha de sobres.
Quin ambient! Els pels del cos es comncen a eritzar quan entres al meollo. Speakers, musica en viu o no, predisposició per part de la gent per disfrutar i contribuir, és massa!
La sortida és impressionant, bé, l'arribada també ho és. Que dic ara tot és impressionant. Tot és fora de lo normal. És la òstia!
Estic molt content amb tot però sobretot per la meva marca que torna a millorar els 10000. Marca personal de 39:14. L'any passat va ser de 39:51. He corregut sempre a un ritme constant i fins i tot l'he incrementat a partir del km 6. Em quedo amb la sensació de que potser si no hagués anat sòl podria haver millorat i tot. Per cert, el GPS m'ha marcat 10,370m. Lo normal és que marqui menys i no més, no?
En Jordi i en Josep han fet uns temps fantàstics. 45'58" i 47'38" respectivament. Quins màquines!
M'gagués agradat saludar a molta gent però és que els que anavem junts prou feina teniem per no disgregar-nos i perdren's. Tothom amb la mateixa samarreta és per tornar-se boig.
Felicitats a tots per les vostres marques que ja m'he posat al dia i gairebé tots heu millorat i és que és un lloc ideal per fer que el cos doni una miqueta més de si.
Aquesta setmana per fí no competiré, i això que no treballo. Avui aniré a les pistes d'atletisme a parlar amb en sr Gàlvez i a vore que em planifica per aquesta setmana. La setmana següent aniré a córrer la cursa del MARGALLÒ, cursa de muntanya d'uns 13 km's, molt maca.

Ara per ara, amics, SALUT I POTES!!

La Mitja més maca, la de la CALÇOTADA

2009-03-29T19:08:00.013+02:00

Un moment de la cursa travessant el nucli urbà de Brafim.

Abans de la cursa amb els companys i amics, Jordi, Carles i en Munta

ATLETESVNG.ORG

En Munta es va emocionar molt, i es que va fer un gran esforç
per fer una gran marca en un circuit i unes circumstàncies adverses.

Satisfets amb els resultats i sobretot per haver gaudit
d'un gran dia en un gran lloc.

He gaudit moltíssim amb aquesta cursa. Com titulo a dalt, la més maca que he fet fins ara.

Ahir el temps amenaçava amb pluja, vent i fred. Finalment la pluja s'ha anat retirant i no a influït en el curs de la cursa. El vent, que ha pres protagonisme en algún tram però han estat les pujades les que més han condicionat la cursa i el fred, bé, donç no era tal si no tansols fresqueta que en poqueta estona ha desaparegut. El circuit és un passeig per unes carreteres i unes pistes asfaltades que et porten pels poblets de la comarca, Alió, Brafim, Puigpelat i tornada a Valls, a través de camps d'atmetllers i de ceps. El circuit abandona les carreteres per recórrer pistes totalment rurals, això si, asfaltat tot el recorregut. El perfil ha estat l'únic factor realment advers. Les pujades i baixades han estat abundants en diversos trams de la cursa i han endurit l'itinerari. Bé, la marca meva ha estat molt satisfactòria, més encara, donades les circumstàncies esmentades. 1:27:42. Confeso que fins el km 18/19 creia rotundament que anava a fer marca personal però una pujada inesperada m'ha trencat el ritme fent-me perdre un temps important. De tota manera crec de forma convençuda que amb un perfil normal (pla) hagués fet marca segur. En Gàlvez em va recomenar per aquesta setmana una mica de baixada d'intensitat. Dilluns circuit d'estiraments, dimarts carrera contínua (1:20 h suaus), dimecres descans, dijous canvis de ritme 15' suaus+((30"lents x30" ràpids)x 5+3' suaus)x6+10' suaus, divendres i dissabte descans actiu que vol dir no forçar però tampoc parar, trote suau, estiraments, ect... va molt i molt bé això dels descans actiu avans d'una cursa.

La sortida va ser totalment controlada, vull dir que no em vaig embalar, vaig deixar a la gent que tirés i vaig agafar un ritme de 4:30 +-. En principi vaig sortir amb el company Munta. Va fer un gran temps d'1:41:00, a la arribada es va emocionar molt, la fita s'ho mereixia. En condicions normals tots haguerem fet una marca boníssima. Però de seguida em va aviar i vaig anar tirant però amb molta suavitat. Vaig avançar també als amics i companys Carles Aguilar i en Manel Tintoré , que varen fer unes marques molt bones tots dos, 1:36 i 1:41 respectivament. ent. Va arribar un punt, entre el km 4 o 5, en que vaig començar a desenvolupar progressivament el ritme pensant que potser era massa conservador i de seguida vaig agafar ritme de 4' el km. Només alguna pujada em feia enderrarir-me però després venia la baixada en la que era fàcil recuperar. Ritmes controlats per acabar en 1:26 com a molt. Però com ja he explicat a dalt... jejeje. Em trobo satisfet. Repeteixo, cursa super maca i, tot i les dificultats, molt agradable i fora de lo normal. Es poden notar els aromes de la natura amb varies granjes en el recorregut. Olor a pluja.
Val a dir que el company també Jordi Martí va fer un temps de 1:22, quin crack!
A l'arribada ens varen regalar uns productes típics de la terra, una ampolla de vi de Brafim, una cervesa "Rosita", cacahuets artesans, pastissos, ect... Va estar molt bé tot plegat. Llàstima que la calçotada la varem tenir que evitar per compromisos diversos, els meus, laborals.
En Munta, en Jordi i jo em anat junts des de Cubelles i ens ho hem passat molt bé.
Aquesta tarda vaig a pistes a fer un circuit d'estiraments i altres exercicis i a replegar les ordres d'aquesta setmana a vore que toca.
Faig una lectura molt positiva sobre la planificació de la cursa. És el primer cop que ho faig. Li farem una mica més de punta però evidentment com deia la passada setmana es pot obtenir millors resultats amb menys patiment.

Aquí teniu la feina fotogràfica que va realitzar en jacob1968, molt bé nano, gràcies:

http://picasaweb.google.es/ribesdelpenedes/MITJADEVALLSQM10BRAFIM?feat=directlink#

I si algú vol veure les classificacions...:
http://www.atletisme.com/classificacions/valls/res2009g.htm

Salut i potes nanos!!!

Pic de l'Àliga

2009-03-24T17:50:00.015+01:00

Primera cursa de muntanya "Pic de l'Àliga" a Canyelles.

Primera cursa de muntanya de la temporada. Ja no recordava lo dura que és una prova d'aquestes. Però recordar que tot i ser dura, normalment, són maquíssimes. Totes recomenables.
Avui em fa mal tot el cos, cosa que no passa després de les curses d'asfalt, senyal que s'ha treballat de debó.
En aquesta imatge marxo darrera d'en Jordi López, quin crack, sempre vaig anar a remolc d'ell. Jamba que se les pela. Puja molt bé però hauriau de veure com baixa, quin joc de peus, ufff!!!

No hi ha hagut ressó mediàtic. No s'ha fet publicitat d'aquesta cursa ni per internet, potser perqué era la primera edició. Ha funcionat bé el boca a boca tot i que em penjat alguns retols. Diria que gairebé tots els participants eren de les rodalies. Com a molt un centenar i mig d'atletes erem diumenge a Canyelles. No està gens malament donades les circumstàncies.

Des de luego que tinc una planta de fondista que no se la creu ningú, jajaja! Mireu quin perfil, quin pes (ploma, potser?) A qui li dic que faig curses de fons crec que no s'ho acaba de creure gaire. Diumenge vaig fer una marca d'1:28 i pico. Una cursa de muntanya la gràcia està en fer-la. El crono no té la mateixa rellevància que en l'asfalt. Que jutgin els que hi varen ser allà.
Després de la cursa bocata i refresc.

I, com no, després d'una cursa com aquesta que millor que carregar benzina super, eh? Encara no han servit al Jordi Pollo i al Oscar i jo ja quasi m'he fotut mig litre de birra, uhm mm....!
Per cert l'Oscar com sempre, però el Pollo s'està superant dia a dia, i és que jo se que té collons!

De l'equip hi varem ser més dels esperats. En Xavi, Jordi, Oscar, Jose Maria, Guille, l'altre Jordi (erem al menys quatre Jordis), en Ramón, en Xema, Manolo, Alex. 44 diuen que es varen inscriure en nom d'atletesvng.org, bé, jo no els conec a tots. Perdoneu si m'he deixat algú a la llista.

En quan a la cursa, donç l'any vinent hi torno segur. M'agradat molt, ara ja conec el circuit i crec que el puc afrontar amb garanties de treure-li a la marca d'aquesta setmana una mica de temps.
Pels montanyers, no us ho penseu. Són 15 km's però de muntanya pura i dura. I pels companys d'asfalt és un molt bon entreno per afrontar els vostres reptes de futur.
Aquesta setmana toca Valls, la Mitja de la Calçotada. Em trobo carregat però estic covençut que si segueixo els consells del Sr Gàlvez aquesta setmana quedaré satisfet.
Un dia d'aquests ja us explicaré, per qui no el coneixeu, qui és en Gàlvez i que té a veure amb mi.
Ara per ara... Salut i potes a tots!!!

Mitaja de CUNIT. Ufff...!!!

2009-03-15T16:30:00.013+01:00

La Mitja de Cunit 2009.

Quina pila de paios. Cada vegada som més. Varem aconseguir fer la "marea"
groc i blava. I això que encara faltava gent.

Aquí ja patint, potser anava pel km 6 o 7.

Ahir vaig arrivar a la conclussió de que per entrenar s'ha de córrer però sobretot s'ha de descansar. No vull buscar excuses però alguna explicació hi ha d'haver. El descans és una part importantíssima de la millor programació. Des de que vaig tornar de Sevilla no havia descansat prou ja que vaig venir molt motivat i amb ganes d'iniciar la preparació per un altre marató. De tota maner,a fins ahir, no havia fet cap test seriós, tot entrenaments descafeinats. L'únic seriós, el test amb el sr Gàlvez (5 séries de 1000 amb els seus trotes ant. i post.), que per cert em va dir que estic per baixar de 3 hores a Empúries (desitjo veure'l avui a pistes per discrepar amb ell, a vore si em fa canviar d'opinió). No puc dir que hagi motius rellevants que m'hagin fet anar més lent de lo normal. Podrie al·legar el perfil, la calor, els avituallaments, poca animació, però ni seria sincer com tampoc just. Hi ha companys que han treballat sota les mateixes condicions que jo i el resultat ha estat formidable per tant he de buscar explicacions en un altre banda.
Les sensacions avans de començar eren bones, tenia ganes d'arrancar.
Una cosa que mai es pot fer i que malauradament sempre faig és sortir desbocat, sense control, primer km en 3·33. Una bojeria. No escarmento. Tinc que planificar aquestes curses. De que serveix treure un marge ample al principi si després em quedo enrere. Perqué no faig com tots els corredors i vaig de menys a més? Perqué sempre al revés?.
Ahir, encara no anava pel km 5 i ja tenia ganes de plegar. Em trobava buit, començaven a sortir dolors pels peus, els quadríceps. Les bones sensacions s'anaven perdent a mida que anaven passant els km's. Finalment el resultat va ser millor del que esperava, posició 68 amb un temps real de 1:29:58, això si, després de fer un sprint a la recta final (no se d'on van sortir les forces), quan vaig veure el crono a punt d'arrivar a 1:30.
RESULTATS.
A Valls vaig a preparar Empúries. El ritme serà de marató. Segur, i "manda güevos", que com a Sevilla, passo per la mitja millor que a Cunit. A Sevilla vaig passar per mitja en 1:28. No és normal això, oi?
Potser algú dirà que no està malament la marca. Per a mi no és la esperada.
No se com vaig acabar la cursa. Bé, crec que si ho se. I és que ara sóm una colla molt nombrosa i a cada moment sentia algú que deia "va, Búfal!!!", "Foteli canya!!!", m'he saludat constantment amb companys i amics. Crec que si no hagués estat per això potser hagués plegat. Suposen una injecció de moral que t'ajuda a tirar endavant. "Osties, va una mica més".
Puc dir amb tota seguretat que avui els hi dec la vida als amics d'atletesvng.org, sou genials! Això comença a ser molt maco. Mai havia saludat a tanta gent en una cursa i quasi tots ereu companys de colors, maco, molt maco. Per cert, felicitats a tots, companys.
Guillem, ja tens el primer trofeig, te'n esperen molts més. Enhorabona!
Fotografs de luxe, en Carles i en Xalo, que no varen participar per diferents motius. Jo crec que estant tramant alguna cosa en secret, je, je, alguna marató pel maig potser????. Fisio de conya, en Toni, tot sota control, que també s'està preparant de cara a Empúries.
He pogut saludar al company de feina, l'Albert, que ja va treien el nas per la nostre web. A la foto el veureu a l'esquerra de negre al costat de l'Ignasi. Tots dos amb molt bones marques.
La setmana vinent, tot i que ahir havia decidit no fer-ho, correré la cursa de 15 km's de Canyelles, és de muntanya, a vore...
Vull felicitar a tots els companys que ahir varen participar en alguna cursa, als que ho varen fer aquí a Cunit, a Calella o al Duatlo´de VNG. Salutacions a tots.

Salut i potes!

Entrenament 08/03/2009

2009-03-08T10:40:00.014+01:00

Total: 15,590 Km.
Temps: 1:20:36 h.
Mitja x Km.: 5.22

22 paios, deu n'hi do. Som una bona colla i disfrutem d'aquestes sortides
multitudinàries.

Quina planta que tenim, oi? Sembla que ho em fet tota
la vida.

Avui, aprofitant que no hi havia compromisos, em coincidit a l'aparcament de l'Hospital de St. Antoni (Vilanova) 22 paios disposats a fer una sesió de qualitat. Alguns, encara es recuperaven de la marató.
A l'hora de sortir, com estava previst, s'han format dos grups, un de valents que tenien intenció d'anar a fer l'antic circuit de la cursa del Margalló des d'Olivella, i l'altre grup, més conservador, que faria un circuit una mica mixt per pista bàsicament, anant des de l'Hospital de St Antoni passant pel peu del Montgrós cap a St Pere de Ribes, Puigmoltó i tornada cap a Vilanova. Aquest últim seria el meu grup per avui ja que encara em trobo una mica tocat, era el grup dels maratonians que van estar la setmana passada a Barcelona.
A l'arrivar a la zona de Sant Pere, en Xalo, Josep i Jordi opten per desviar-se i tornar a l'hospital i no allargar més la sortida. Els demés seguim endavant.

Avui hi hagut un imprevist. Si, si!!! És un cavall d'allò més gros. Jo, he vist uns parents llaurant en unes vinyes i m'he enrederit una miqueta (je, je, je), quan els he deixat he seguit correns per agafar els companys. De sobte, pensant que els he perdut i a contra sol, veig uns quans personatges que s'adrecen cap a mi amb un cavall. son lluny i no puc distingir si són ells (com han de ser ells, no portaven cap bèstia quan els he deixat) així que em giro disposat a continuar la marxa en solitari quan de sobte sento que em criden, em torno a girar i penso interiorment COLLONS!!!! Que passa aquí!!! Bé, el cas és que un cavall, o més ben dit, una egua, corria solitària amb símptomes d'haver patit violència, no saviem si per caiguda o potser per agressió per part d'algun altre animal, no se, ferides múltiples per tot el cos. El cas és que agafem les riendes de l'animal i el controlem de manera bastant fàcil. Decidim avisar dels fets als mossos per tal de que es fagin càrrec del cavall. Mentres tant aprofitem per immortalitzar els fets mitjantçant la meva càmara. De sobte apareix a lo lluny un paio que sembla anar en direcció a nosaltres. Efectivament, ve per fer-se càrrec de la bèstia. Ens treu un pes de sobre i nosaltres continuem la marxa.
Pobre animal, després ens han dit que l'animal s'havia desbocat
i per això tenia tantes ferides, pobre bèstia, alguna d'aquestes
ferides era bastant profunda.
La sortida ha estat molt bona, de qualitat, calculo que hauran estat uns 15 km's per 1:32 h, són dades aproximades, si algú me les pot confirmar millor. Aquesta anècdota només li ha donat més interés a la jornada.
A sota, un petit video que ha gravat l'Oscar.

Bé, dimarts al matí sortiré a fer una horeta de muntanya amb el Carles, la Estrella i crec que en Manel també vindrà. Ho farem per la zona de Cubelles, bé, això si ho permet el meu fill Roger que avui el tenim amb gastrointeritis pel que demà no anirà al cole. Conto que pel dimarts ja estarà millor.
Pels demés, espero veure a la majoria a Cunit el diumenge. Pels que aneu a Calella que vagi molt bé. Ja explicareu com ha anat.
Ara per ara salut i potes companys!!!

Felicitacions i condols.

2009-03-02T10:54:00.013+01:00

PEPE RUBIANES

A l'hora al·legria, a l'hora tristesa. Això és el que sento quan penso en el dia d'ahir.

D'una banda, em sento content perqué molts companys varen córrer ahir la Nostra Marató, la de casa. Tots ells sense excepció varen aconseguir el seu propòsit i això em fa compartir la seva felicitat.

Però, com deia, ahir també va tenir la seva part negativa. A la cursa va morir un nano de 27 anys, era en Collin dunne. Al km 34,5 va patir una aturda cardiorespiratòria. Aquest fet va ennegrir la festa donant-li la única nota negativa del dia. Un sent més aquestes desgràcies quan són producte d'una afició a un esport que tots nosaltres practiquem a diari. Intentaré recollir dades per fer un post que intenti aclarir quins són els motius que provoquen el risc a patir aquesta anomalia al nostre cos. Potser una manca de capacitat, o potser de preparació, o potser una trista casualitat, no ho se. Convido a tots a que treballem plegats per aclarir els dubtes que segur ens ronden pel cap. Entre tots podem seguir diferents fronts que juntant-los poden formar un gran informe. Aquest tema comença a ser una mica preocupant i crec que trobar un bon assessorament ens serà de gran interés.

D'altre banda ha mort també a l'edat de 61 anys, víctima d'un càncer de pulmó, un personatge molt estimat, de manera molt particular a Catalunya, aquest no és més que, com a si mateix es definia, el "galaico-català Pepe Rubianes, actor polifacètic, especialitzat en mimo, monòlegs i alguna que altre imitació.

Jo el vaig conéixer, crec que seria cap a l'any 1984, o potser el 1985. No recordo bé la data, però si recordo els dos monòlegs que varen donar al canal 33 quan feien allò d'SPUTNIK . Van ser dues actuacions, una relatava sobre les tapes d'un "bar", que quan el seu propietari baixava la persiana i marxava, aquestes cobraven vida i montaven una fiestassa tremenda i l'altre ho feia sobre un viatge a l'Amazones. Descollonants les dues i molt recomenables de veure, es clar, si les trobeu. Crec que a en PEPE no se li pot dir "adeu" si no un "hasta siempre" ja que, tot i no ser-hi, ell estarà sempre en plena actualitat. Esperem que se li faci un homenatge per todo lo alto, com ell es mereix. Jo no em vull esplaiar més, per això us he penjat uns quants links i un video d'ell per si els voleu revisar. També he trobat un recull de fotografies, ara ja, entranyables. Veieu la seva WIKIPÈDIA.

Com titula avui el post, FELICITACIONS I CONDOLS.

Salut i Potes!

Adreces d'interès:

Sobreentrenamiento

Medicina.Edu

Revista Española de cardiología

Marató de Sevilla 22 de febrer de 2009 (òstieeeesssss!!!!)

2009-02-23T13:28:00.037+01:00

NB 756
Les noves "zapas". A vore...

Entrada a l'Estadi Olímpic de la Cartuja.

Increible, qui m'ho anava a dir, uf!!!

I és que aquesta marató és molt ràpida, i tant! Quina cara d'al·lucinat que porto.

El moment de baixar de l'avió a Sevilla. Els crios ja han volat. Han disfrutat molt de la experiència.

Apa! Ja ho tenim tot. Anem a tombà i a fer unes tapetes. Ho he recollit tot pel matí com hem va recomenar l'Alberto i ha estat molt ràpid. Fins i tot m'he deixat temptar en un stand i he comprat unes NB 756. En principi crec que ha estat una bona compra. Preu 50€. Em deixava les 1062 per 75€. Avui començaré a rodar amb elles per fer-lis el rodatge. Per cert el tiu en savia una estona. Em va recomenar sobre tot adquirir unes medilast urgentment assegurant-me que notaria una millora bestial. Tinc prevista la compra inminent d'aquest article.

Aquí el teniu, és l'Alberto, potser més conegut per "BELLOTATLON"
o "gitanocorredor", i una de les seves dues filles, la Victòria. Ha estat un plaer i una gran ajuda.

Us sona la careta d'aquesta noia? És la Eva, "estàs a totes". Sempre agrada veure tant lluny de casa a algún paisanu. Un plaer Eva tot i que ens varem fer una foto a Granollers.
Ah! Veieu aquesta samarreta que porto a sota, si?, donç és la part de dalt del pijama de la Sandra, la meva dona. Amb tantes coses al cap no vaig pensar amb res per protegir-me del fred matiner, je, je, je!

Ei, aquí estic amb la Eva un altre cop i també dos "correcats", en "guissona" i en "Danic". El primer va fer sub 2:50, uf! i el segon tenia intenció de fer sub3h, però jo el vaig passar en el km 30 aprox. i em va manifestar que es trobava "fos", vaig intentar animar-lo però em va fer tirar.
Suposo que tot i el patiment va acabar-la.

En aquesta imatge em trobo neguitós ja a punt d'iniciar l'escalfament, que es realitza en l'interior dels passadissos de l'Estadi. Val a dir que no ha faltat de res, generadors d'aire calent, "urinarios" a punta pala, voluntaris, ect...

Sortint a l'exterior pel túnel per areçar-nos a la sortida. És realment impressionant. Sortir, i es clar, també arribar a un estadi d'aquestes característiques fa posar la pell de gallina.

Mireu, molt pocs instants abans de la sortida. Estic realment molt feliç. No voldria posar cap pega però posats a trobar-ne una, diria que seria la manca de calaixos. Menys mal que l'Alberto m'ho va advertir i vaig buscar posicions avançades.

L'arribada és espectacular. S'ha de donar gairebé una volta sencera a pistes i quan encares la recta final i veus la graderia de tribuna plena de gent cridant-te i animant-te comences a gemegar esprintant tant com pots. Al traspassar la línia d'arribada t'atenen desseguida els voluntaris penjant-te una tovallola commemorativa de l'event a l'espatlla, oferint-se a treure't el xip de la sabata i lligar-te els cordills un altre cop com veieu a la imatge inferior.

Una passada!!! Això no passa en lloc. I a tot amb bona cara i amb un sonriure que es contagia.

Aquí podeu veure la recta final, aquella amb la que somies tota la cursa, especialment en els moments més crítics, els de més patiment.

Mireu la tribuna plena de gent. No sabria dir la quantitat de gent que hi hauria, el que si puc assegurar és que foten molt de soroll, no paren d'animar, ni a l'estadi ni en tot el recorregut, i això, vosaltres ho sabeu, és de molt agrair, oi?

Sabeu que és tot això? Donç és el dinar de clausura que els organitzadors realitzant en homenatge a tots els maratonians. Es realitza a "Isla Màgica", on tot, per seguir amb la tònica general, està super ben organitazat.

Mireu quin ambient. Música en viu, jalo, bon rotllo, entrega de premis, sorteig de viatges, vols, bicis, ect...

Com podeu veure hi havia material a dojo. Un "arroç andal·lúç" (amb verduretes), gaspatxo, aperitius, postres, barra lliure (uhhmmmh...! 3 birres em vaig fotre!!!)
Com he dit, aquest dinar era gratuït pels corredors i pels nens, però els acompanyants van haver de pagar 7'45€.

Aquest és l'obsequi, bé, vull dir els obsequis, una equipació sencera d'atletisme, samarreta de tirants, pantaló i mitjons, a part la tovallola i com no, la medalla, molt guapa per cert.
Després, per 5€ aprox. vaig adquirir la samarreta taronja. Tot és de la marca JOMA.

BCN 07 (3:34), Empúries 07 (3:24), Florència 07 (3:24), BCN 08 (3:12), Venecia 08 (3:23)
i SEVILLA 09 (3:03)

Mireu, vull fer una petita crònica de la cursa. És molt ràpida i crec que, sincerament, el resultat ho confirma. No té baixades, però és que tampoc té ni una sola pujada. Es corre molt bé.
En principi havia pres la ferma decissió de controlar el ritme sortint tranquil, a 4:30, per, progressivament, anar incrementant els ritmes.
Pumm!!! Sortim!!! Recalco el tema dels calaixos. Et trobes gent per davant que lo únic que busca és sortir a la foto. Sortosament, per recomenació de l'"Alberto", he pres mesures i em trobo a prop de les posicions inicials, i per mi representa un mal insignificant. Als 100 mts quasi em fa caure un paio que corria en sentit contrari cridant desesperat "MI SAPATO!!! MI SAPATO!!!". Havia perdut una bamba!!! i intentava córrer en contra del sentit natural de la cursa rebent pals a dojo, uf! Espero de tot cor que el trobés aviat per que si li havien de passar 4000 persones per sobre, no se jo.
Bé, controlo bé, o això pensava, perqué al passar per la fita del km 1, veig que el crono marca 4:09. Osties!!! La meva impressió era que no estava ben marcat ja que jo anava, donç..., controlant. Aquesta sensació em va durar en els següents quilòmetres fins que ho vaig comentar amb uns corredors amb els que vaig compartir molts km's. Ells em van assegurar que tot era normal i que jo estava confós.
El cas és que passo per 1/2 en 1:28:24. Cullons!!! I lo millor és que em trobava fort. De fet estava segur de que seria sub3h. Però coses de la vida. El taló dret em va començar a fer mal, i cada cop més mal. Vaig intentar aguantar, i ho vaig aconseguir!!! Però, això si, perdent un temps important 2-1/2 en 1:33:50 (+-). La marca està molt bé i ara em trobo molt feliç. Però haig de confesar que a l'arribada vaig sentir molta ràbia. Vaig tenir tant a prop el ser sub3 h... Aiii....!!!
En fi, he dit que faria una petita crònica i al final me esplaiat que no vegis.
Si he tret alguna conclussió clara és que sense voler m'he creat un nou repte. Crec que hi ha fonament per que a partir d'ara tingui com objectiu clar l'aconseguir ser "sub 3h".
Estic content, veieu la foto superior. Ja són sis maratons. Ostiess! Crec que sòc ja un coleccionista de maratons.
He penjat una oila de fotos perqué volia mostrar fins quin punt s'esforça la gent de Sevilla perqué tot surti bé. Se que alguns companys volen anar l'any vinent a fer aquesta marató. Jo crec que aquesta ciutat es mereix la nostra atenció. No us podeu perdre aquesta cursa, feu un furat al vostre calendari i inserteu-la. Val la pena. Si tot va bé crec que aniré amb ells perqué vull tornar.

Avui quan he arribat a les 12 h a casa del viatge, després de endreçar els trastos, he obert l'ordinador i he tingut una gran sorpresa quan he vist que molts ja estaveu al corrent del resultat i fins i tot ja m'havieu escrit algun missatge. Eaglerun, Albert i Carles, Trapatoles, Marín Roldán, Guille , i atletesvng.org, gràcies.

Bé companys, I com no..., SALUT I POTES!!!

Ahhh!!! Se m'oblidava. Desitjar a tots els companys que la setmanba vinant van a BCN tota la sort del món que segur que no els farà falta.
Per BCN 09 "Pit i Collons"!!!

Marató de SEVILLA, per fi!!!

2009-02-15T00:36:00.010+01:00

Demà al matí em penso afegir a l'entrenament que els companys d'atletesvng.org no assistents a la Mitja de Gava realitzarant per la comarca. Si no passa res m'hi afegiré a Cubelles amb la intenció de realitzar l'últim entrenament de qualitat de cara a Sevilla. Ells juguen amb una setmana més de marge que jo i encara poden apretar, per això ells faran un 30, en canvi jo no veig convenient fer més de 15, o potser, com a molt, 20. En tot cas serà l'últim entreno. Durant la setmana vinent posiblement sortiré dues estones a rodar suau. Probablement ho faci el dimarts i el dijous. La resta de dies segurament esgotaré el temps anant en BTT o fins i tot nadant, ja veurem.

Diuen que SEVILLA és molt maca.

Aquesta setmana ha estat de càrrega total arribant a uns nivells de qualitat que feia temps que no experimentava. He realitzat muntanya, C.C. a ritmes bastant ràpids. Series de 2000. Farlecks.

I he fet...natació!!! 450 metres, només 450 metres i em fot un mal l'esquena brutal. Joder Alberto (gitanocorredor) he quedao hecho polvo.

Demà em poso a disposició dels companys d' atletesvng.org per finalitzar la preparació de cara a la primera marató del 2009. Un rodatge relativament llarg.

Marxo a Sevilla sense pressió. Crec que marxo amb els deures fets. No em veig obligat a rebaixar cap marca, potser perqué ja se per experiència (Venècia 2008) que l'autoimposició és el pitjor amic que et pot acompanyar. Vull sortir relaxat, a disfrutar. Vull gaudir de la cursa, de la gent, de la ciutat, dels "finitos", les tapes i, com no, de la família que en aquesta ocasió m'acompanyen tots. El Jordiet, el Roger i la Sandra.

A finals de setmana pendrem un avió a Reus que ens ha de dur a Sevilla on passarem de ben segur un cap de setmana per recordar.

Avui he comprovat que la inscripció fos correcte i he pogut veure que el pitrall que lluiré serà el 266.

Abans d'acabar vull desitjar tota la sort del mon als companys que demà corren la Mitja de Gava.

I ara per ara només recordar-vos a tots... SALUT I POTES!!!

Flato a BCN.

2009-02-09T14:37:00.017+01:00

El pollo Ferriz va aconseguir la seva millor marca en fer 1:47. Progressió excel·lent. Si vol pot fer el que vulgui, hi ha capacitat de sobres.

MITJA MARATÓ DE BCN.

En aquesta imatge s'aprecia la gentada que es disposava a pendre la sortida. Sorpresa la meva quan en veure ara la foto vec als companys de Never Run Alone d'esquenes. Més endavant els vaig poder saludar, i és clar.

La lesió de l'Albert Ferriz a propiciat la meva participació en aquesta prova. He quedat molt content d'aquesta cursa multitudinària perqué he descobert una carrera molt ràpida tot i que el resultat potser sembli no indicar-ho. L'any que ve hi participaré segur.
A les 6:45 sortim de Cubelles cap a BCN el JordiFerriz i jo. Xino xano arribem i fotem un café i aprofitm per enviar un parell de fax, d'aquí cap a la zona de sortida.
Sortida matinera, a les 9:00h, en un dia molt fred. Molta gent a la sortida. El pitrall de l'Albert és una mica alt i això fa que gahi de sortir molt enderrerit. Sortida lenta però amb una progressió positiva. Potser sortir d'aquesta manera m'hagi obligat a fer el que mai no he sabut fer, sortir tranquil i sense precipitació. Després de 2 km's lents començo a progressar en positiu arribant a rodar a 4'/KM sense patiment, però una cosa inesperada fa que quasi bé m'hagi d'aturar, FLATO, cullons!! No fotis!! És el km 8 després de la pujada del Paral·lel. Afluixo fins que se'm passa i torno a tirar recuperant els ritmes passant pel 10 en 41:14 (TR). Però l'optimisme se'n va a norris perqué cap el 18 em torna a atacar el FLATO obligant-me un altre cop a reduir el ritme. Resultat final 1:28:04 (TR). Realment molt satisfet perqué nobstant el flato les sensacions han estat molt prometedores. Per primera vegada en bastant temps torno a veure la posibilitat de rebaixar la marca.
El Jordi ha rebaixat la seva marca deixant-la en 1:47:08, felicitats POLLO!
He pogut saludar a molta gent, companys d'atletesvng.org, en Josep, en MADEFERRO, Xalo, Guillem, l'Infante, el Joan Carles, l'Albert Gràcia i en David (el seu germà) i amics nous com en MUNTA, en Joan, en Xavi i varis més que em perdonareu per no recoradar el vostre nom però és que cada dia conec molta gent nova. A tots un plaer el saludar-vos.
Però ara toca el que toca i és que d'aquí 13 dies em toca la XXV Maratón de SEVILLA.

La noia que ens va fer aquesta foto no es va adonar que el cordill de la càmara tapava l'objectiu.
De fet aquesta foto va ser imposible perqué, com veureu més avall, la seva repetició va estar envaïda per un espontani. En fi, que hi farem.

Al Xalo és al que més li varen fotre ja que el varen fer caure provocant-li les lesions que veieu a la imatge. El capçot que el va fer caure ni tant sols es va aturar, molt bé nano, diu molt de tú.
Surtosament les lesions varen ser relativament i aparent lleus, menys mal. Salut Xalo.

Els primers del grup que ens varem trobar a l'arribada.

Massa abrigat, no creieu? Però es que a primera hora fotia un fred... I el cotxe a pendre pel sac!
No se després de Sevilla quin serà l'objectiu. Tinc decidit fer la Mitja de la CALÇOTADA a Valls però potser abans faré la Mitja de Cunit, ja veurem. I per més endavant estic pensant en EMPÚRIES.
Però davant del repte que se'ns apropa, com sempre, i ara més que mai, SALUT I POTES!!!

La "MITJA" de Granollers

2009-02-01T20:24:00.025+01:00

En aquesta foto podeu veure uns quants blogers que varem quedar en trobar-nos a Granollers.
No els conec a tots, però podem veure en Fran, en David (un crack, quina marca va fer?), la Marisa, en Oscar, el Karli, en Joan Josep, un servidor i el futur Mr Sables, en Robert.
La Gemma, el Karli, En David, Joan Josep, Fran i jo.

Ei!! Qui ens anava a dir que trobariem tanta gent del nostre equip, quina sorpresa. Podem veure en Caballero, en Manel, en Valldo, en Diego, Joan Josep, i d'altres dels que ja aniré actualitzant els noms.
Fixeu-vos-hi. Quina gentada, uf!!! Impressionant!!
Mireu-lo, com jamba el tio. És l'Ironxevi. La única foto que he pogut fer-li és aquesta, ja ho trobarem.
Ai! Quina careta de satisfacció té en Valldo. És clar, la marca s'ho mereix.
Donç aquest company no se com es diu, perdoneu.
Home, aquest si que me'l se, en Joan Josep que va fer una senyora marca.
Guaita'l, en Diego. Quin temps més bo.

Hola companys de patiments. Avui hem realitzat la "Mitja", la de Granollers. Val a dir que la cursa, com sempre, ha estat a l'alçada de les circumstàncies, per alguna cosa se la coneix com la "reina " de les mitges. 4886 corredors han acabat la carrera.

El dia ha començat núvol. A les 7 havia quedat amb el Joan Josep. Així és que a l'hora acordada hem arrancat cap a Granollers. Pocs instants després ha començat a ploure i ja no ha parat fins pocs moments abans de la cursa. Mitja horeta abans d'iniciar-se la cursa ha parat de ploure i el clima ens ha respectat durant tota la cursa. Ojo! Que 20 minuts després d'haver finalitzat ha tornat a ploure, quina sort!

En l' escalfament una grata sorpresa, ens hem ajuntat unes quantes samarretes grogues de atletesvng.org, al menys erem 9 (entre ells el Caballero, en Batllo, en Manel i d'altres que ja anire actualitzant) faltant per contactar amb l'Albert al que hem vist després de la cursa amb una gran satisfacció per la marca aconseguida a l'igual que en Joan Josep.
Sembla que també ha estat l' Infante tot i que no l'he vist.

He pogut coincidir, i ja comença a ser una tradició, amb els companys de Never Run Alone, els quals han fet una passa més de cara a la marató de BCN. En general molt bé.

En fi, la carrera ha estat espectacular. A la sortida feia molt de respecte veure tanta gent. Quantitats de gent que només es veuen en les grans cites, mare meva, uf!!

Haig de dir que com de costum (i és que no ho puc evitar, és algo compulsiu) he sortit més ràpit del que seria recomenable (els dos primers km's en 7' 50") i en les primeres pujades ja he notat dolors que més endavant s'anirien intensificant. A l'arribar a La Garriga i ha hagut un desnivell sobtat que segur a més d'un li ha trencat les cames. El tram que corre per dins el poble ha estat molt pesat, amb lleugera pujada, inacabable, uf!! Això si, un cop que hem passat pel km 10, tot ha canviat. Amb la sensació d'estar trencat i que per això no acabava d'agafar ritme he començat a rebaixar una miqueta els temps. Una sorpresa per a mi molt agradable i probablement la causa de la meva reintroducció a la cursa ha estat el fet de que un paio que m'avançava i duia una gorra carbassa ha fet que me'l mirés. Duia una samarreta del Girona. Osties!!! l'IRONXEVI!!! abans de començar la carrera l'he estat buscant però no hi hagut manera, i ves per on!! Voldria haver xerrat una estona amb ell però potser no era el moment tot i que a ell se'l veia molt fresc. He intentat anar amb ell però és que el tio està molt fort. He anat quedant enrera encara que la gorra carbassa no la he perdut de vista fins quasi a l'entrada de Granollers. Després no l'he tornat a veure, llàstima. Això si, ell no ho sap però li he fotut una foto correns on es veu que està fort.

També me al·legrat molt pel Fran perqué, no només ha estat capaç de córrer, si no que a més ho a fet a un gran nivell, felicitats. Entreu al seu blog i mireu quin luxe de fotos.

L'arribada ha estat super ràpida. Quan estava a uns dos o potser trescents metres he vist que el crono de cursa de l'atrribada entrava en el minut 27 i m'ha donat per esprintar a tope. Osties!!! Al final 1:27:17!!! (temps real) Quina sorpresa!!! A mitja cursa hagués signat 1:30. Ves per on!

Impressionant la gentada animant durant tota la cursa i especialment a la població de Granollers que han fet que se'm posessin els pels de punta.Val a dir que tant en Joan Josep i l'Albert han fet marca personal i per això se'ls veia molt feliços.

Me al·legrat molt per ells. Conec les sensacions tant especials que es tenen quan es fa marca i aquesta és bona.

Tornada cap a Vilanova relaxada i crec que amb la sensació d'haver fet bé els deures.

Ara ja a esperar Gava-Castelldefels, la qual faré amb un ritme molt més suau, probablement a ritme de marató ja que el cap de setmana següent toca SEVILLA. Ja veurem.

Marató del SAHARA per Carles Escofet

2009-01-23T21:17:00.015+01:00

En Búfal, el Carles, l'Oscar i en Josep Jané, els quatre de atletesvng.org

Ahir varem anar a una conferència sobre el Sahara, els seus problemes, les seves necessitats i, com no, la seva marató. Aquesta conferència va estar organitzada per en Carles Escofet que, després de conviure uns dies amb els saharauis amb motiu de la cel·lebració de la seva marató, va treure unes conclussions que el varen sensibilitzar amb el problema que pateix aquesta gent.

Amb motiu d'aquesta sensibilització, en Carles ha volgut fer aquesta conferència, i mostrar al mon la hospitalitat dels habitants del Sahara i així mateix les seves carences i problemes.

Varem haver una cinquentena de persones que varem escoltar amb atenció la narració de la experiència d'en Carles al temps que veiem repetides vegades el video que recullia les principals vivències d'aquells dies. Imatges impressionants.

En aquesta foto podeu veure que la gent està força atenta i interessada.

En Carles aclarint les coses que es van veient al video.

Un dels moments en que, mentre en Moha prepara el te, es veu en Carles a la TV
en ple esforç realitzant la marató.

L'Oscar i en Carles. Aquest últim aclarint dubtes a algú que
observa des d'una posició alçada.

El moment de la sortida. Crida la atenció que en donar-se la sortida hi ha quatre o cinc persones de la terra saharaui que inicien la carrera en sprint pràcticament, segons comenta en Carles abans del km 5 es trobaven tirats a terra, trintxats, i és clar. Sembla que no savien ben bé a que s'enfrontaven. D'altre banda, una altre persona del lloc, cridava l'atenció veure'l córrer amb uns simples mitxons de color negre per terrenys pedregossos i arenosos, 42 km's, uffff!!! Increible!!!

En aquesta imatge, en Moha, preparant durant quasi tota la estona un te, el gust del qual em va sorprendre molt. Mentre va durar la vetllada ell va estar canviant d'uns got a altres el te, el tornava a calentar i repetia la operació una i altre vegada. Imagino que la intenció era oxigena'l i així guanyar gust.

El Carles atent a les imatges.

En aquesta foto va donant explicacions i aclariments de totes i cada una de les preguntes que se li formulen. Parla d'una manera que convenç. Ell sonmiava amb la sorra del desert, amb anar-hi algún dia i tenir la experiència de córrer salvant dunes, muntanyes, volia fer la marató dels Sabres, sembla ser que la despesa econòmica i els dies que s'havien de comprometre eren una mica excessius així que fer la marató del Sahara era una bona solució per calmar aquesta ansia.
La marató del Sahara, com explica el propi Carles, ve a ser com la germana petita dels Sabres. Tot i així li va representar una experiència que l'ha deixat marcat per tota la seva vida.
Jo tinc també una cosa que em corre per dins que crec que és molt semblant, crec, al que li va passar a en Carles. Potser també jo pugui algun dia adjuntar-me a alguna expedició el destí de la qual sigui una aventura per el desert. Ojalà!!

Perqué Búfal Voraç?

2009-01-20T19:37:00.005+01:00

En Carles Escofet em pregunta l'origen del meu nom de BLOGGER. És una bona pregunta que m'ha fet mirar enrera per poder recordar el perqué em dic així, que em va impulsar a posar aquest nom.
Bé, això del BLOG no va ser més que un experiment. L'Oscar se'n va obrir un i em va donar la idea de fer el mateix. La veritat és que no tenia ni ganes ni temps, em semblava que per un tipus com jo era una cosa massa avançada (la informàtica i jo seguiem camins diferents). Bé, tot i això, vaig entrar i em vaig enregistrar. Quan em va demanar el nom no savia quin posar. No feia gaire que els amics em deien Búfal perqué quan corro amb el cor en contes del cap em dona per rebufar. L'Oscar Pou va ser qui em va patentar aquest nom (ell és el Bufalín). Per contra, a la feina, els companys em diuen Voraç, suposo que us imaginareu el perqué, jalo com un cosaco, crec que tinc un estòmag més gran de lo normal que li costa d'omplir (haig de dir que últimament m'he calmat una mica i no l'omplo tant, s'ha de mirar per la figura).
Bé, ja que era un experiment sense importància que en principi no havia d'anar més enllà, donç li vaig posar com a nom el primer que em va rotar pel cap, com no BÚFAL VORAÇ, és la suma del dos apodos.
Donç amb la tonteria ja veieu, després de més d'un any això ha anat agafant forma quasi sense voler a mida que ha anat passant el temps. Quan vaig veure com anava canviant el blog vaig pensar en el nom. La veritat és que el nom és una xorrada, no m'agrada gens. Si fos avui mai triaria aquest nom però crec que ja estic familiaritzat amb ell. Em criden per darrera: "Búfal!!" i contesto a la primera com si fos realment el meu nom. Lo mateix passa amb Voraç!!.
Així és que arrivats a aquest extrem he decidit no canvia'l. Crec que ja està bé així encara que realment no m'agradi.
Així és que el Búfal o el Voraç us desitja MOLTS I BONS ENTRENOS a tothom!!

Pujada a Casa Alta (Parc del Foix)

2009-01-19T20:14:00.012+01:00

Com podeu veure en la imatge superior, hem recorregut gran part del Parc del Foix. Una sortida aproximada de 2:05 h. amb un recorregut (que algú em corretgeixi si vario molt les dades, es que ho he esborrat i no he pres nota) d'uns 23 km. Hem estat al Mas de l'Artís, el Fondo de les Oliveres, Pla de les Palmeres i Casa Alta.
Avui ens hem llevat aviat per fer una altre sortida en grup. Aquest cop hem fet un recorregut molt maco pel Parc del Foix en un matí més fred de l'esperat. Hem sortit junts tots els que integrem la foto superior (alguns semblava que anaven a atracar una entitat bancària) , em perdonareu però és que encara em costa recordar els noms, mica en mica... Bé, entre el grup es trobava en Carles Escofet, qui em va deleitar amb el relat del que va ser la seva aventura a la Marató del SAHARA i en Stanislav, una màquina que també arrossega a la seva motxila 4 kg de lastre per poder combatre amb optimisme la propera edició de la Marató dels SABRES, uf!!
També varem gaudir de la companya del cap d'expedició, en Xalo, el redactor jefe Josep, la Pilar (perdona, et vaig confondre amb l'Antonia), en Caballero, en Joan Carles i Juan Carlos, en Jordi Lopez, en Oscar Pou, dispenseu.me els que no recordo el nom, i un servidor.
La sortida ha estat molt dura. Només 1 hora de dormir ja que he deixat la feina a les 6 del matí, i la duresa del circuit han fet que acabés ben trintxat. Visc a la comarca del Garraf des de fa molts anys i hi ha molts racons que desconec, que no imaginava que existien. Pistes forestals, corriols increibles, unes vistes brutals, en conjunt una excursió molt complerta. En la imatge podeu veure uns instants de recuperació abans de reempendre la marxa.

Aquesta és una altre imatge del grup. Jo sòc el fotograf. La foto està realitzada a Casa Alta. Les vistes des d'aquest lloc són molt maques.

Aquí una imatge d'un dels últims descensos. Jo vaig l'últim, ja em costa massa
córrer, estic desfet. Tot i això em queda molt bon gust de boca i ja tinc ganes de repetir.

No vull plegar sense fer un incís per recordar que en Carles Escofet realitzarà dijous a l'Aqua de VNG una conferència basada en la seva experiència a la Marató del Sahara, la gent d'aquest lloc i les seves mancances i necessitats, les quals motiven una movilització de'n Carles i altre gent com ell per reunir medicaments, materials d'higiene, material esportiu, ect... i fer.lis arribar a les seves terres.
Bona ocasió per coneixe'l i apendre coses de la seva experiència al Sahara.
Recordeu, si us sobra material d'higiene, o material que no feu anar i que es pugui utilitzar li podeu fer arribar el dijous. INFORMACIÓ
Ens veiem allà!

Mitja Marató de SITGES

2009-01-11T19:50:00.017+01:00

Moments abans de la sortida amb en Vincent, l'he vist i he pensat en
provar d'anar amb ell, evidentment la he pifiat del tot. El tio està fet un toro!
Avui ha fet un dia inmillorable per sortir a córrer. Llàstima que el cos no estava en les millors condicions per fer-ho. Estic content. Tot i el patiment estic satisfet. La marca és més o menys la esperada.
He estat amb gent que tenia ganes de conéixer encara que un imprevist m'ha apartat del grup, el guardaroba tenia una cua inmensa que quasi bé em fa arribar tard a la sortida. Aquí la organització té una cosa a millorar. Val a dir que en termes generals ha estat una cursa ben disenyada i també ben organitzada.
Els companys d'atletesvng.org estaven reunint-se, encara faltava molta gent i per això he decidit anar al guardaroba. Tenia ganes de coneixer la resta de companys que encara no coneixia. He conegut en Joan Josep company d'equip, ja tenia ganes. També he conegut en Fran de Vilassar, un plaer.
M'gagués agradat molt escalfar amb ells i així petar la xarradeta. La propera vegada serà.

El temps ha estat 1:32:16 i he acabat fet caldo. Sortir amb en Vincent m'ha tocat per tota la cursa, menys mal que he reaccionat amb temps, que si no... Evidentment avui no era el dia.

Aquí amb en Gonçal, company d'equip, debatint si val la pena ono patir d'aquesta manera, d'entre altres coses, i es clar!

En Jordi i l'Albert també han vingut a la cursa i l'han acabat sense problemes. Evidentment ells diuen el contrari, però jo se que tenen force sobrada per fer això i molt més.

Un altre cop amb el Jordi i l'Albert, el Pollo-Ferriz (encara tincdubtes de que hagi fet la cursa, mireu-li quina careta de descansatque porta). I com no, els meus cracks, en Roger i en Jordi.

Avui he tingut el plaer de coincidir amb els never run alone , un grup de companys de feina que, ves per on, també li foten a això del running. Ja els anirem veient més sovint ara que els conec.

El link on podeu veure les classificacions de la Mitja és el següent:

http://www.championchip.cat/curses/sitges/res2009g.htm

Ahir, vaig avançar feina i al migdia vaig anar a buscar els pitralls i demés. La intenció era no tenir més feina que escalfar i conéixer als nous companys. Últimament, això no em quadra mai. He conegut pocs de nous, el més especial potser en Joan Josep, ja que savia molt d'ell a través del bon blog que ha creat, i tot i això no el coneixia en persona. Només tinc un compte pendent i és amb en Carles, també el volia conéixer, de fet pensava que potser no havia vingut però per la foto he vist que no ha estat així.
Demà amb més calma i temps faré una petita crònica.

Salut i KM's!